Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bio2. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bio2. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de maig del 2016

Animals en extinció.

El canvi climàtic s'enceba amb les espècies ja més amenaçades on els animals amb hàbitat més reduïts seran els més afectats pel calfament global per la destrucció del seu hàbitat original, per l'avanç de la ramaderia, l'agricultura, les guerres humanes,etc. i moltes de les espécies apareixen com amenaçades en la llista roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa.

Cal tindre en compte que el canvi climàtic se suma a les amenaces ja existentes,de fet, l'estudi, publicat en Current Biology, no preveu que cap espècie isca de la llista de la IUCN per a 2080 i almenys quatre espècies no existirán,quan acabe aquest segle.

Hi ha algunes mesures que podrien mitigar el seu impacte. A més de l'augment de les àrees protegides, els autors d'esta investigació assenyalen la necessitat de frenar l'avanç de l'agricultura i la connexió entre àrees protegides per mitjà de corredors. En última instància, el seu model també assenyala les zones a què es podria portar, a les espècies més en perill perquè tingueren una segona oportunitat.

Noticia Original
Noticia Relaionada


                                                                     Video

dimarts, 24 de març del 2015

El color de la pell de les aus té un component hereditari



Investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN) i de l'Estació Biològica de Doñana (EBD), tots dos del CSIC, han demostrat l'existència de components genètics en la coloració de l'anell ocular de les aus. Fins ara, es considerava que aquesta característica depenia gairebé exclusivament de l'ambient i l'alimentació dels individus.

Els carotenoides són els pigments orgànics responsables de gran part de la coloració groga o vermella en els animals. La vistositat dels colors que proporcionen fa que tinguin un destacat paper com a ornament i, per tant, una gran rellevància en els estudis de selecció sexual. Aquests compostos no es poden sintetitzar, així que els animals han de adquirir-los a través de la dieta.

En zones del cos com l'anell ocular en què, a diferència de la ploma i el pèl, hi ha irrigació, és a dir, en les parts tegumentàries, la funció dels carotenoides es fa especialment patent a causa de que la resposta a la ingesta de carotenoides és molt ràpida. Una coloració molt intensa és sinònim d'una bona condició física ja que el grau amb què un individu pot expressar el color d'aquests caràcters depèn de la seva capacitat competitiva per obtenir-los a través de la dieta.

Els investigadors demostren l'existència de components genètics en aquest tipus de caràcters, en concret, a la regió tegumentaria groc-taronja que forma l'anell ocular.

A més, mitjançant el seguiment de la reproducció hem pogut constatar que els individus que mostren una major puresa en el color i un to més ataronjat de l'anell ocular produeixen més pollastres. Tots dos efectes són més destacats en femelles que en mascles.

Els resultats mostren l'existència de components genètics en els caràcters tegumentarios que depenen de la ingesta de carotenoides i apunten cap a una selecció direccional en la seva expressió més de suggerir diferències sexuals en la contribució al canvi evolutiu d'aquest tipus de caràcters.


http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-color-de-la-piel-de-las-aves-tiene-un-componente-hereditario



diumenge, 11 de gener del 2015

Amb cèl·lules mare es pot curar l'ictus

El treball està basat en l'eficàcia de la teràpia cel·lular per a la recuperació de les persones afectades per un ictus.

Per a els experts sorgixen solucions terapèutiques eficaços, ja que les existents en l'actualitat se llimiten a restaurar el decorriment sanguini en la zona danyada.
La solució proposta pels experts de l'IDIS consistix en estimular els mecanismes de reparació espontanis que experimenten els pacients que aconseguixen superar la malaltia i acurtar els períodes de recuperació. Els seus resultats apunten a l'eficàcia de l'us de cèl·lules mare adultes circulants en sanc.


El treball realitzat a partir de l'identificació de dianes cel·lulars associades en la recuperació neurològica i funcional que se dona de manera espontanea en pacients d'ictus. Este estudi es realitzà en l'Unitat d'Ictus del CHUS, a on se controlà l'evolució clínica dels pacients seleccionats durant un any. Una volta identificades les cèl·lules capaces d'originar la recuperació, se treballà en elles en el laboratori per a fer transplants in vitro i se realitzà un seguiment de la seua evolució mediant tècniques no invasives. Finalment, se testà el mètode en animals en bons resultats.  



Efecte antitumoral (Molcules Inhibidores)

Les Neoplasies hematologiques son un grup de malalties que afecten a la sanc, la medul·la ossea i els ganglis linfáticos. Estes molècules potencien la resposta immune antitumoral mediant el bloqueig de la funció dels linfocitos T reguladors.

El projecte del CIMA (científic del Centre d'Investigació Medica Aplicada)estudia el paper d'una nova teràpia per a diverses neoplàsies hematològiques. En concret, s'ha desarrollat i valorat péptidos moduladors de l'activitat de la proteïna intercambiadora d'ions SLC4A2, que exercixen un potent i doble efecte antitumoral. induïxen apoptosis de les cèl·lules limfoides B neoplasiques i, per altre, potencien la resposta immune antitumoral mediant el bloqueig de la funció dels linfocitos T reguladors.

“A partir d'ara nostra investigació se va a centrar en demostrar el potencial terapèutic de les molècules  en models experimentals de limfoma, leucèmia i mieloma, i en mostres obtingudes de pacients en estes malalties. L'objectiu final es avançar cap a l'aplicació clínica d'esta nova teràpia”, expliquen Joan Josep Lasarte i Joan Francesc Medina, altres investigadors del projecte, en el que també participen Felip Prósper i María Josep Calasanz de l'Universitat de Navarresa.





Noticia Original


dimarts, 11 de novembre del 2014

La mòmia congelada d'un bisó
Molts grans i carismàtics mamífers, com el bisó de l'estepa (Bisó de les estepes) es van extingir a la fi de l'Edat de Gel -fa aproximadament 11.000 anys .
Un equip d'enginyers descobreixen una mòmia congelada més completa d'aquesta espècie coneguda fins al moment i tindria una edat de 9.300 anys


La mòmia té el cervell complet, el cor, els vasos sanguinis i l'aparell digestiu, encara que alguns òrgans s'han reduït de forma significativa amb el temps.


descarga.jpgTenia una anatomia relativament normal, sense causa evident de la mort. No obstant això, la manca de greix al voltant de l'abdomen de l'animal fa pensar als investigadors que va poder haver mort de fam.