Es va sotmetre a la cirurgia bariátrica i als dos anys ja havia perdut 116 quilos
L'OMS estima que en el món hi ha més de 1.000 milions de persones amb sobrecàrrega
Mitjà quilo de pernil serrà acompanyat d'un pot de llet condensada o un plat d'embotits adornat amb galletes amerades en mel. No són els nous invents de la cuina moderna sinó alguns dels menjars que degustava Miguel Muñoz cada vegada que assaltava la nevera. Addicte al menjar, va aconseguir ocultar el seu descontrol alimentari durant l'època en què va ser ballarí professional -la seua altra 'addicció'-, però res més deixar-ho, va sucumbir a l'obesitat. "Caure en este trastorn és molt fàcil, alliberar-se d'ell pareix impossible", afirma. El ho va aconseguir gràcies a la seua força de voluntat, a l'esport i a la cirurgia bariátrica, una intervenció de reducció d'estómac.
Les fotografies que il·lustren esta pàgina mostren l'abans i el després de Miguel, la seua pròpia versió de 'el gros i el flac'. Cinc hores en un quiròfan de l'hospital Mare de Déu de la Victòria de Màlaga al desembre del 2006 van ser el punt de partida cap al seu nou 'jo'. "Vaig entrar en la sala d'operacions amb 197 quilos. M'havien donat sis mesos de vida, així que era l'única opció que em quedava", explica. L'aposta va eixir bé. Dos anys després de la intervenció, "ja m'havia llevat de damunt una pesada càrrega física i anímica. Tenia 100 quilos menys i més ganes de viure i de tornar a ballar", reconeix.Pareix contradictori que algú que treballa amb el seu cos caiga en l'obesitat. Però Muñoz, que ara té 43 anys, reconeix que no és quelcom tan rar. Basta de veure l'actual figura ventruda de Kevin Federline, exmarit de la cantant Britney Spears
"a l'abandonar el ball, per diversos motius, el meu problema amb el menjar es va fer evident. Vaig començar a creure que uns quilets de més no em farien mal, que menjar de qualsevol manera i en qualsevol quantitat no era jugar amb un revòlver carregat. Però al cap del temps vaig haver de rendir-me a la realitat: era un menjador compulsiu", conta Miguel en les pàgines del llibre 'No hi ha malles per a un gros', amb el que vol ajudar altres obesos.
El procés cap al canvi
"M'ha tornat la vida". Així parla Miguel Muñoz de la intervenció que darrere de molts anys de lluita li ha permés recuperar la figura que tenia quan era ballarí. Però que ningú es porte a engany. "La cirurgia no és una vareta màgica. No és un miracle, sinó un inici. Una ferramenta per a recuperar la teua normalitat. Ho dure ve després. És necessari portar una alimentació equilibrada i fer exercici", apunta.
La mateixa opinió compartix Miguel Ángel Rubio, endocrinòleg de l'Hospital Clínic de Marid. "Operar-se no és la panacea. Si els pacients després deixen d'acudir a consulta i fan el 'indi' amb el menjar recuperaran quilos sens dubte", explica el galé.
L'Obesitat d'una persona s'estima per mitjà de l'índex de massa corporal que és.
L'índex de massa corporal (IMC) és una mesura d'associació entre el pes i la talla d'un individu. Ideat per l'estadístic belga L. A. J. Quetelet, també es coneix com a índex de Quetelet.
Es calcula segons l'expressió matemàtica:
Es condidera normal fins a un 25% parlem d'obesitat quan arriba al 30% i d'obesitat mòrbida quan supera el 35%
Segons les dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), 1.000 milions de persones en el món patixen sobrecàrrega i 300 milions són obeses. Per a algunes d'elles, els que tenen un índex de massa corporal (IMC) superior a 35, les dietes, l'exercici físic i els tractaments farmacològics tradicionals no són suficients.Són els denominats obesos mòrbids El seu excés de pes és tal, que la cirurgia bariátrica -no exempta de riscos- es presenta com l'única solució.
La cirurgia bariatrica consistix a disminuir la ingesta d'aliment per diverses tècniques.Hi ha dos tipus de tècniques principals Les primeres reduïxen l'embafe amb el que es té una major sensació de sacietat i es menja menys i altres provoquen un acurtament de l'intestí amb el que s'absorven menys els aliments i encara que es menja el mateix no s'engreixa.Existixen apuntales altres tècniques que associen les dos primeres.
La cirurgia bariàtrica com es denomina la cirurgia de l'obesitat no esta exempta de riscos i estos pacients necessiten suplements de minerals i vitamines per a tota la vida.
només esta indicada quan l'obesitat posa en risc la vida.
Hi ha altres tècniques com el baló intragastric que ompli l'estomac i evita la sensació de fam però este baló només es deixa sis mesos posat i servix per a reduir pes abans de la cirurgia.
L'obesitat no és un problema per al que existisquen solucions miraculoses i el millor mètode de lluita és la prevencio.Només amb exercici físic i dieta equilibrada ho podrem fer no pensem que hi ha operacions miracle que ens van a estalviar tots els sacrificis.
La obesitat adquirida en la infància és la mas difícil de conmbatre, raó de mes per a tindre una política preventiva en l'alimentació i l'exercici dels xiquets
A mesura que augmenta l'obesitat en el món, també s'incrementa el nombre d'estes intervencions, "sobretot des que es poden realitzar per via laparoscópica", destaca el galé. "A Espanya s'està operant a uns 5.000 pacients a l'any, una xifra que encara està molt lluny dels 200.000 que s'intervenen anualment als EUA", assenyala. Qui són els candidats ideals per a este tipus de cirurgia? Un nou estudi, publicat en 'Arxives of Surgery', estima que són les dones més jóvens i amb un IMC elevat els que millor responen a l'operació.
Segons el model estimatiu desenrotllat per un equip d'investigadors d'EUA, les dones amb una mitjana d'edat de 42 anys i un IMC de 45 podrien guanyar tres anys d'esperança de vida si se sotmeten a la cirurgia bariátrica. Per la seua banda, els hòmens de 44 anys i el mateix IMC aconseguirien dos anys de vida addicionals.
El pròxim repte :
Miguel, que va arribar a dormir amb un respiratori perquè la seua grossor li dificultava l'entrada de l'aire i que passava un suplici cada vegada que havia de posar-se els pantalons, no creu que hi haja "cap obés feliç. Eixa afirmació és només una forma d'autoenganyar-se a si mateixos", diu. Al seu parer, les xifres d'obesitat "indiquen de forma alarmant que quelcom està fallant.
Darrere d'haver perdut 116 quilos i haver recuperat la il·lusió, este ballarí, fundador d'Andos (Associació Nacional d'Obesitat i Sobrecàrrega) s'ha fixat un nou repte: fer la Volta a Espanya caminant, "un total de 680 quilòmetres". I somia que "arribe un dia en què l'obés seguisca quasi un bestiola rara i no quelcom tan comú com ara".
Font:
Actualizat dijous 21/01/2010
Isabel F. Lantigua
Per saber mes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada