Ones gravitacionals: a l'espera del senyal del Big Bang
La detecció de l'observatori nord-americà LIGO d'ones gravitacionals ha obert un nou capítol en l'astronomia.

Aquestes ones arribades a la Terra són, segons els experts, el "ressò" de la fusió de dos forats negres ocorreguda a més de mil milions d'anys llum. La seva existència va ser predita fa un segle per Albert Einstein.


"S'ha obert una nova finestra a l'Univers. Ara tenim l'oportunitat d'estudiar d'una manera totalment diferent fenòmens que fins avui desconeixíem ", assegura el professor Gianpietro Cagnoli de la Universitat Lyon I.

Cadascun dels forats té la seva pròpia freqüència. Una cosa que permetrà als científics estudiar en profunditat diferents fenòmens.

"Analitzant la forma d'ona del senyal, podem saber quantes masses generen aquestes ones gravitacionals i la distància a la qual es troben. Després, com aquests paràmetres són únics, podem dir que el senyal que rebem també és única, és com l'empremta digital de l'esdeveniment que ha tingut lloc ", afegeix.


Ara que els científics ja poden escoltar l'Univers, intentaran detectar el senyal més esperada: la del Big Bang. Però, per a això, la tecnologia encara ha de progressar.
"Haurem d'esperar anys per dotar-nos dels instruments necessaris que ens permetin escoltar les ones gravitacionals provocades pel Big Bang", explica el professor Cagnoli.

Perquè això sigui possible els experts hauran d'augmentar en els propers anys la sensibilitat de l'observatori nord-americà LIGO.

Noticia original

Noticies relacionades:

-Un miler de científics en quatre continents detecten per primera vegada les ones gravitacionals

-Ecos del Big Bang

Video:

Descobreixen part de la matèria perduda del Big Bang

S'estima que a la Via Làctia, la galàxia on vivim, conté més de 200.000 milions d'estrelles, moltes d'elles majors que el nostre astre. I no obstant, aquestes estrelles no suposen molt més que el 8% de la matèria normal i de la qual estan fets els planetes. El 90% restant són núvols de gasos ionitzats en què la temperatura ha separat als electrons dels protons. Fins ara només s'havia pogut detectar entre un 20 i un 30% de la que conté l'univers, la part que podia ser observada amb telescopis de raigs X. La resta, permaneix com la matèria fosca.                  
Una investigació liderada a Terol ha aconseguit identificar aquesta matèria visible "amagada". Expliquen com utilitzant mesures del Fons Còsmic de Microones del telescopi Planck, el eco radioactiu del Big Bang, els ha permès detectar la presència de grans quantitats d'aquests gasos. "Els fotons de la radiació del Big Bang, en travessar aquests gasos difusos que hi ha al voltant de les galàxies, xoquen amb els electrons i els transmeten una mica d'energia". En mesurar aquesta fluctuació d'energia al voltant de 200.000 galàxies i comparar-la amb les parts del fons còsmic en què no hi ha, han pogut detectar la presència de la matèria visible que estava oculta.
Aquests núvols de matèria allunyada del nucli galàctic, no prou calenta, és molt important en el futur de l'Univers per formar nous sistemes solars. Recentment s'estimava que el 92% dels planetes habitables com la Terra encara no havien nascut.

Noticia original: 
                                                                                                                                                         
Noticies relacionades:
NR1:
NR2:

Video: