Algunes espècies de taurons són capaços de nadar fins 67 quilòmetres al dia fent qualsevol tasca sense desorientar-se ni perdre’s. Ho aconsegueixen gracies a uns sensors que tenen al nas i a la boca que, segons un grup de científics de la Universitat de Florida (els EUA), permeten detectar els camps electromagnètics i orientar-se millor a les profunditats. Els taurons tenen “ámpulas”, en castellà o butllofes de Lorenzini, que són sensors situats al morro que detecten els impulsos elèctrics que emeten les cèl·lules dels animals. Gracies a aquestos poden detectar preses. Aquests mateixos receptors també capten el camp electromagnètic terrestre i ho utilitzen per als seus viatges.
Amb un experiment es va demostrar aquesta teoria, l’experiment consistia en exposar a 20 exemplars de tauró cap de pala (Sphyrna tiburo) als camps electromagnètics de tres punts geogràfics diferents, recreats de manera artificial. Segons Byran Keller, un dels responsables de l’estudi, esta espècie era ideal per dos motius: El tamany més xicotet a un metre els fa més sensibles als camps electromagnètics menys potents, ademés que retornen a punts concrets depenent de l’estació de l’any. A una part es recreava el camp electromagnètic de la zona on van capturar els taurons, a una altra es situava 600 quilòmetres més al nord (en terra ferma), i el tercer punt, 600 quilòmetres al sud del primer i van ajustar alguns paràmetres per a afinar la simulació.
La hipòtesi es basava en que els taurons voldrien i sabrien tornar al seu lloc d’origen quan s’adonaren que no estaven en el seu hàbitat. Així que si imitaven les condicions del punt del nord, nadarien cap al sud, i viceversa. Al simular les condicions del punt del sud, la majoria de taurons nadaven en direcció al nord. Peró quan recreaven els camps electromagnètics dels punts intermedis i del nord, aquests nadaven sense cap direcció concreta. Això va fer pensar als experts que davant camps electromagnètics desconeguts (aquests exemplars mai havien viatjat tan al nord), els taurons no sabien orientar-se ni trobar el camí de retorn a casa.
