La neteja de la marea negra del golf de Mèxic costarà més de mil milions.

La neteja de la marea negra de golf de Mèxic costarà entre 1500 i 2250 milions d'euros segons les estimacions de l'agència Fitch, que afegeix que encara que va a passar factura la a petrolera britànca BP, és probable que el "seguro" assumisca la major part dels costos.

L'impacte de la marea negra ha provocat l'alarma en les costes afectades, danys es un ecosistema de gran diversitat medioambiental, i a més un important descens en les accions de la petroliera britànica BP.

El president dels EE.UU, Barack Obama, ha dit que BP és responsable per llei de pagar els costos de les operacions de neteja, també ha afirma que EEUU està preparat per a assumir la seua responsabilitat en totes les comunitats afectades.

El conseller delegat de BP ha declarat que l'empresa petroliera recompensarà a tots els afectats per la marea negra.

Segons les xifres calculades per la Casa Blanca, l'accident en la pataforma BP situada en aigües del sur d'Estats Units està abocant al mar unes 687'4 tonelades al dia en una zona de la qual depén un gran part de la producció pesquera de marisc del país i que té una gran influència turística.

Font d'informació:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/limpieza/marea/negra/golfo/Mexico/costara/mil/millones/elpepusoc/20100430elpepusoc_9/Tes

Notícies relacionades:
http://www.rtve.es/noticias/20100430/cuales-pueden-ser-consecuencias-marea-negr-del-glfo-mexico/329515.shtml

http://www.abn.info.ve/noticia.php?alticulo=232439&lee=16.com

França ofereix a Espanya un intercanvi de residus nuclears

París demana tornar a Espanya residus més radioactius que els de Vallendòs I, però en menor quantitat amb la finalitat de reduir el cost i el risc del transport.

El contrat signat entre França i Espanya estableix que els residus radioactius que Vallendòs I (Tarragona) que Espanya va enviar a França en 1989 han de ser tornats. No obstant això, França ha oferit tornar en 2001 residus de major activitat que els enviats des de Tarragona.

Tant si Espanya accepta l'acord con si no, l'activitat del residus atòmics serà equivalent. O torna una gran quantitat de residus de mitjana activitat, o una molt menor de residus francesos actius durant milers d'anys.

El ministeri d'Indústria està analitzant els avantatges i els inconvenients del canvi, ja que França demana més diners al considerar que Espanya estalviarà milions en el transport (per carretera o tren en bidons especials).

Alguns ecologistes posen en dubte l'acord, ja que el transport de residus sempre ha sigut molt segur, i no hi ha hagut mai problemes.

El Ministeri ha deixat un temps per a prendre la decisió adequada.

Font original:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Francia/ofrece/Espana/intercambio/residuos/nucleares/elpepisoc/20100505elpepisoc_3/Tes

Notícia relacionada:
http://www.noticias.com/francia-ofrece-a-espana-un-intercambio-de-residuos-nucleares.304886

POLÈMICA A BARCELONA SOBRE LA CALITAT DE L'AIGUA

A Barcelona ha saltat una alarma a causa dels nivells de certs agents químics en el riu Llobregat.

El 8% de la població de Barcelona s'abasteix amb aigua procedent del riu Llobregat, el qual, en ocasions supera els nivells màxims permesos d'agents químics (sobretot trihalometans), que consumits durant un llarg període de temps poden causar problemes en els éssers humans, com per exemple poden tindre efectes cancerígens.

El llímit legal que estableix la Unió Europea del compost que es genera durant el procés de potabilització a l'afegir clor és de 150 micrograms per litre. Al riu Llobregat en agunes ocasions ha sigut superada aquesta xifra (s'han detectat 156'5 micrograms per litre).

No obstant això, el director de la Salut Pública de la Generalitat ha assegurat que la població de Barcelona pot consumir sense risc l'aigua de l'aixeta, i a més també ha afirmat que els nivells d'agents químics, resultat dels processos de desinfecció, han sigut superats poques vegades.

Font original: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Polémica/Barcelona/calidad/agua/elpepucsoc/20071120%20elpepisoc_19/Tes

Notícia relacionada:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/sabor/agua/Barcelona/elpepiautcat/20040301elpcat_9/Tes/

Alçada l'alerta de tsunami al Pacífic.

El Centre d'Alerta de Tsunami en el Pacífic (PTWC) ha alçat l'alerta de tsunami per a tots els territors del Pacífic. Però no obstant, les oles han anat debilitant-se en el seu recorregut i quasi no han causat incidents en els territors més allunyats de Chile, on es va registrar un terratrèmol de 8'8 graus en l'escala de Richter.Oles d'1'5 metres can colpejar les costes de Japó, on el Govern havia ordenat l'evacuació de 320.000 persones.

L'arribada del tsunami va matindre en alerta al país asiàtic durant varies hores, ja que era la major alerta emesa per Jápó en els últims 17 anys.

Per una altra part, el PTWC va retirar l'alerta que havia decretat per a l'arxipèlag de Hawai, al comprovar que les oles eren menors del previst.

Els medis estadounidenses van seguir amb gran entusiasme allò decretat per les autoritats per a minimitzar l'impacte del tsunami que suposava una situació molt tràgica. Es va impedir que la població permaneixera en les seues cases, es va obligar que la gent que residia més prop de les costes procedira a l'evacuació inmediata, així com a l'eliminació de l'aigua i del menjar en llanda als supermercats.

Però tants preparatius i tantes expectacions es van veure truncades per la realitat d'unes oles que no van superar el metre d'alçada.

Font d'informació: http://www.elpais.com/articulo/internacional/Levantada/alerta/tsunami/Pacifico/elpepuint/20100228elpepuint_4/Tes

El TSJ anula l'ampliació del port deportiu d'Altea pel seu impacte ambiental

El Tribunal Superior de Jústicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha declarat nula la concessió de la Conselleria d'Infraestructures per a ampliar el port deportiu Luis Campomanes, en la platja d'Altea (Alacant). El tribunal considera que el pojecte no té en compte l'impacte ambiental que suposa aquesta construcció, la qual causaria el dany de praderes de posidònia situades en eixa zona.

Els col·lectius conservadoristes consideren que el projecte inicial (2002) va ser modificat sense ser sotmés a una nova evaluació de l'impacte ambiental. Per això, les obres d'ampliació del port deportiu han estat rodetjades de polèmica, ja que existeixen praderes de posidònia en la zona que es veurie afectades.

Els ecologistes en Acció del País Valencià, Green Peace i WWF Espanya, s'han felicitat per la sentència i exigeixen a la Generalitat Valenciana la restauració al seu estat original de la zona danyada per les obres d'ampliació, i que abandone la seua pretensió d'ampliar el port, donat l'impacte ambiental que suposa.

Els estudis aportats pels grups conservadoristes elaborats per les Universitats d'Alacant, València i Balears, demostren que es veurien afectades de forma crítica e irreversible més de 40 hectàrees de Posidònia Oceànica, i que a més, es produiria una alteració greu del hidrodinamisme.

Notícia original: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/TSJ/anula/ampliación/puerto/deportivo/Altea/impacto/ambiental/elpepusoc/20100216elpepusoc_8/Tes

SEGUEIX EL RASTRE

Els carnívors terrestres salvatges són difícils de visualitzar quan estan en llibertat.

La nútria, després de molts anys acantonada en els cursos alts dels rius murcians, comença a rocolonitzar els trams més baixos del riu Segura. Fa un mes, biólegs de l'Associació de Naturalistes del Surest (ANSE) van detectar la seua presència prop de la capital de la Regió de Murcia sense veure cap exemplar.

Per una altra part, la llei murciana de fauna silvestre considera que les nútries estan en perill d'extinció, però la detecció de varies petjades d'aquest carnívor sobre l'arena de la vora del riu i dels seus excremnts replets de peixos, han confirmat la seua presència.

Són 16 els carnívors terrestres salvatges que existeixen a Espanya, alguns dels quals són la nútria, el llop, l'os pard, etc; i tots presenten en comú la qualitat de ser poc visibles en llibertat.

Els aficcionats a la naturalesa així com també especialistes, afirmen que sols han vist de dues a cinc espècies de les 16 que existeixen.

Miguel Delibes, una cintífic, afirma que el món dels mamífers en general es secret i apassionant, un món de rastres, d'olors, de pèl perdut i de crits a la nit.

Una petjada en el fang o en la neu, excrements al camí, restes de pèl o d'arrapades en un arbre... són indicis que indiquen la presència de carnívors salvatges a Espanya, els quals presenten uns hàbits crepusculars, una desconfiança cap als humans i un habitat, que fa molt difícil la seua observació.

Però abans que res, alguns especialistes adverteixen que hi haque fixar-se en tots els detalls que la fauna i la flora ens ofereixen, mirant sovint el sòl, perquè sols així s'apreciaran les petjades i els excrements.

No obstant, Ángel J. Espanya recomana recórrer a la "integració d'indicis", perquè entén que són tan importants els excrements per a saber quina espècies pertany, com la resta d'indicis que trobem (pèls, petjades, arrapades...) i l'ecosistema o lloc d'Espanya en el qual ens situem.

A més, també es requereix una respecte de normes d'higiene i de seguretat; deixant els rastres igual que els hem trobat, utilitzar guants per a evitar el contagi d'enfermetats, etc.

Alguns dels indicis tenen una funció territorial específica i per tant, es poden produir problemes de comportament en aquests animals o els que passen pel territori si no deixem els rastres com els hem trobat.

Incomplir les normes de comportament ocasiona que es puguen perdre alguns coneixements i avanços en la conservació i protecció dels carnívors salvatges, coneguts gràcies a l'estudi dels seus rastres.

Notícia original: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/sigue/rastro/elpepusoc/20100216elpepusoc_12/Tes

Dinamarca proposa que es reduisquen les emisions en un 50% en el 2050

El món deuria de reduir les emisions de gasos d'efecte hivernacle en un 50% partint dels nivells emesos al 1990.

El projecte presentat per Dinamarca de cara a la cumbre sobre el canvi climàtic de la ONU, que es celebrarà en Copenhague, indica que els països més desenvolupats deuràn de reduir les seues emisions globals en un 80% al 2050. A més, també es proposa que s'arribe al màxim d'emisions en el 2020.

El ministre del Medi Ambient indi, ha advertit que les converses en la cita de Copenhague seran un carreró sense eixida, si la proposta s'agafa com a referència.

El text d'aquest projecte indica que les parts deuran de treballar per a reforçar la capacitat mundial de combatre el canvi climàtic.

A pesar de les diverses discussions entre les nacions riques i pobres sobre qui deuria de tallar les emisions i sobre quan i qui deuria de pagar, n'hi han algunes esperances de conseguir al menys un pacte polític en la cita de Copenhague.

Font d'informació: www.elpais.com/articulo/sociedad/Dinamarca/propone/reduzcan/emisiones/2050/elpepusoc/20091130elpepusoc_2/Tes

ESPANYA ES RESECA

Segons l'informe Ensembles, de la Comisió Europea, Espanya serà el país europeu en el qual es reduiran més les precipitacions si no es redueixen les emisions de gasos d'efecte hivernacle.

A més, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) prediu que això suposarà una reducció de plujes entre el 20% i el 25% al final del segle.

Hi han gran quantitat d'indicis que verifiquen aquest problema, per exemple, el riu Tiétar es va secar l'estiu passat sense que ningú recordara un precedent.

Per això, el secretari d'Estat d'Aigua, Josep Puxeu, admiteix que la reducció de les plujes es evident i que ja he està donant-se.

Molts científics, estudis i informes confirmen que el augment de temperatura és molt major en Espanya respecte a altres llocs, i que a més, casi ningún sector escapará del impacte; ja que moltes espècies d'arbres estan començant a secar-se als boscos.

Puxeu, insiteix en fugir d'aquesta catàstrofe, aplicant la recuperació de l'aigua, usant desaladores en el Mediterrani i ahorrant en regadius. També, tinguent en cura els transvasaments.

Aquests episodis no es poden atribuir directament al calentament global, ja que sempre han hagut èpoques de sequera a Espanya, però no obstant, ens permet imaginar la gravetat de la predicció de l'informe Ensembles i intuir que els conflictes per l'aigua no han fet més que començar.

El informe Ensembles, prevé que a partir del 2070, la Península presentarà més de 25 dies a l'any amb una sensació tèrmica superior als 40'7 graus.

Finalment, els experts han aplicat els models de predicció del clima al objectiu de la cumbre de Copenhague, que busca estabilitzar la concentració de CO2 en l'atmosfera en 450 parts per milió, objectiu que disminueix enormement la temperatura.