Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santiagoescrivaj. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santiagoescrivaj. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de maig del 2019

L'acció de l'home posa contra les cordes a més d'un milió d'espècies

L'acció humana ha alterat el 75% de la superfície terrestre, els ecosistemes naturals s'han vist reduïts a la mitat i un milió d'espècies es troben en perill d'extinció.

Les accions humanes han alterat pràcticament tres quartes parts de la superfície terrestre. El 75% de consum d'aigua es destina també a la producció d'aliments. A la ramaderia i al consum de carn se li atribuïx fins al 25% de la superfície deforestada i el 18% de les emissions de CO2.


L´acció humana és ja palpable en el 55% de la superfície dels mars. El 33% dels recursos pesquers són explotats d'una manera insostenible. Un últim enemic, la contaminació per plàstics, afecta ja el 86% de les poblacions de tortugues, al 44% de les aus aquàtiques i al 43% dels mamífers marins.

La biomassa dels mamífers silvestres ha disminuït d'una manera alarmant fins a un 82%. Dos de cada cinc espècies d'amfibis estan en risc d'extinció, igual que el 10% de les espècies d'insectes, algunes d'elles responsables de la pol·linització de la plantes i vitals per a la producció d'aliments.

La naturalesa està en caiguda lliure. Estem usant els recursos del planeta més ràpid del que poden recuperar-se, i estem posant en perill nostre propi suport vital.

-Noticia original:

-Noticia 1

-Noticia 2



dijous, 9 de maig del 2019

Un nou ximpanzé ocult en l'ADN dels bonobos

 Fa 400.000 anys un tipus de primat hui desaparegut habitava les selves d'África central. Encara que mai s'han trobat fòssils d'este misteriós simi, sabem que va conviure amb ximpanzés i bonobos en les riberes del riu Congo i que va arribar a mesclar-se amb estos últims, deixant empremtes d'este encreuament en la seua herència genètica.

El gran riu africà hauria jugat un paper fonamental en l'evolució d'esta espècie, aïllant-la durant llargs períodes i permetent el pas franc en èpoques de sequera, la qual cosa va donar lloc a una posterior trobada entre ambdós espècies. Esta separació causada pel riu fa 3,5 milions d'anys explicaria l'aparició d'una població diferenciada.

Dos simios hembra de bonobo juegan en el parque "Lola ya bonobo",...

. Buscar el rastre d'eixe simi ancestral en el genoma modern de bonobo pot revelar o conéixer esta població, com si es tractara d'un fòssil genóm.

De moment, els científics han aconseguit recompondre un 4,8% del total del genoma d'eixa nova població, la presència del qual en l'ADN del bonobo actual és de menys d'un 3%, la qual cosa no permet conéixer prácticament sobre ells.
Encara que l'escassetat d'informació, els científics sí que consideren que l'encreuament li podria haver atorgat avantatges evolutius els bonobos actuals.

-Noticia original:

-Noticia 1:

-Noticia 2:





dimarts, 22 de gener del 2019

Descubert el major forat negre supermasiu del univers prope

 Són objectes que no es detecten directament, hi ha gràcies a estudis teòrics i fins infringixen principis de la física. Tot i que encara quede molt per conéixer sobre els forats negres de matèria amb un camp gravitacional capaç d'atrapar a qualsevol partícula, fins als fotons, un equip liderat per l'astrofísico mexicà Omar López-Cruz ha descobert al més gran de l'univers conegut, és a dir, fins a 2.000 milions d'anys llum. Amb una massa 10.000 milions de vegades superior a la del Sol, l'objecte supermassiu acabat de trobar es troba en el centre de la supergalàxia Holm 15A.

Ilustración de un agujero negro.



















L'acadèmic recorda que, en 2012, dos astrònoms nord-americans van anunciar que la galàxia més lluminosa del cúmul Abell 2266 posseïa el core [la part aplanada central de la distribució de la lluminositat d'una galaxia] més gran mai observat.

Entonces vaig recordar que havia estudiat les característiques d'Holm 15A durant el meu treball doctoral. Li vaig demanar al professor Christopher Añorve, que havia sigut el meu estudiant en l'INAOE, que la tornara a medir, compte el científic:La sorpresa va ser grandiosa.

 

divendres, 11 de gener del 2019

El calentament global converteix en femelles al 99% de una població de tortugues marines

El 87% de les tortugues verdes adultes analitzades són femelles.

El calfament global està alterant els percentatges de sexes en algunes poblacions de tortugues marines del planeta. Un equip internacional d'oceanògrafs ha detectat ara que els exemplars juvenils d'una de les majors poblacions de tortugues verdes del planeta localizada en la part nord de la Gran Barrera de Coral australiana són femelles en més del 99% dels casos.

Amb un augment previst de la temperatura mitjana global de 2,6 graus en 2100, moltes poblacions de tortugues marines corren el risc de patir una alta mortalitat dels seus ous i de tindre una descendència exclusivament femenina.






























El augment de només 0,1 graus en les temperatures màximes diàries de l'aire pot provocar una completa feminització de l'especie.