La investigadora Sonsoles Hortelano estudia una substància obtinguda d'unes plantes freqüents a Espanya i ha demostrat, en assaigs, un efecte antitumoral, segons un estudi de l'Institut de Salut Carles III que publica la revista Oncogene. Els científics han batejat la substància com
hispanolona, i la seva principal característica és que actua contra uns receptors cel•lulars, els anomenats
TRAIL, que no existeixen en les cèl•lules sanes. "Últimament hi ha un retorn a la natura per buscar substàncies", indica la investigadora Sonsoles Hortelano.
Els autors destaquen el paper dels derivats de plantes per al tractament de malalties com el càncer. Un 60% dels actuals fàrmacs antitumorals tenen aquest origen. Però això era l'habitual fa un segle. L'aspirina (de l'escorça del salze blanc), la quinina (del quino, que va donar lloc a la tònica) tenen el mateix origen. També un anticanerígen recent, com el taxol (del teix). El mateix succeeix amb el Iondelis, que s'obté d'una alga.En molts casos el derivat vegetal es considera un punt de partida sobre el qual es treballa als laboratoris millorant aspectes com la via d'administració i la rapidesa d'efecte, a part de la seva intensitat, indica Hortelano.
En aquest cas les plantes de les quals s'ha obtingut la substància són la
Ballota hispànica coneguda com manrubio vermell i la
Galeopsi angustifolia.
Els assajos amb la substància s'han realitzat en cultius i animals (rates). Entre els seus mecanismes d'acció està que indueixen a la mort programada (apoptosi) de les cèl•lules tumorals. S'ha vist que tenen una activitat important en algunes leucèmies. Això és perquè aquest tipus de tumors necessiten quantitats menors de medicaments, indica Hortelano. I, a més, resulta molt poc tòxica per les cèl•lules sanes. Encara que no està en l'article publicat, el laboratori ha provat la hispanolona en combinació amb altres fàrmacs, com una forma de reduir les dosis dels agressius anticancerígens.
Totes aquestes característiques indiquen que el descobriment és un punt de partida "bastant prometedor", afirma Hortelano. Sempre dins dels marges en què es mou aquest tipus d'investigacions. Ara caldrà veure què derivats són els més eficaços - si és que algun passa les proves -, i, si tot anara molt bé, en 15 o 20 anys es podria tenir un nou tractament. Però aquest termini no desanima els investigadors. Al cap i a la fi, algú ha de fer el primer pas.
Noticia original Noticies relacionades:- Descobreixen propietats anticancerígenes en les fulles d'olivera Vídeo:
Investigadors del Programa d'Investigació en Epidemiologia del Càncer de l'ICO (Institut Català d'Oncologia), desprès de realitzar un estudi sobre la relació entre el càncer i la nutrició, s'adonen que allò de menjar i controlar el pes a més de fer exercici pot reduir l'aparició de tumors com poden ser el de colon i pròstata.
