L’Hospital Germans Trias ha trobat la manera de fer que un cor es regenere després de sofrir un infart. Es tracta d’un bioimplant de cèl·lules mare de cordó umbilical, com un transplant parcial del cor. Ha sigut un èxit en la ciència i els resultats són il·lusionants.
Sis mesos després de l’operació, un pacient de 70 anys assegura que ha passat de no eixir pràcticament de casa perquè s’ofegava, a anar caminant a la consulta. L’únic problema és la insuficiència cardíaca, un problema que, hui en dia, encara no s’ha trobat una solució possible.
El bioimplant es va preparar amb ajuda de l’Institut de Bioingenieria de Catalunya (IBEC) i les sales blanques de Sang i Teixits (BST) Es van eliminar les cèl·lules del pericardi humà donat, quedant soles la motriu i una membrana flexible, porosa i grossa, on s’emmagatzemaran les cèl·lules del cordó umbilical. D’aquesta manera, les cèl·lules viatgen i actuen directament sobre la zona infectada.
Aquest tipus de cèl·lules han demostrat tindre una gran plasticitat, és a dir, tenen una gran capacitat de convertir-se en diferents tipus de cèl·lules del cos humà.
Un estudi publicat a la revista British Medical Journal ens informa de que aquells homes en caiguda de monyo a la part de la coroneta tenen més risc de patir una malaltia coronària. Els participants de l’estudi van participar en aquest durant 11 anys, i tot i tindre al voltant de 800 estudis solament sis
complien els requisits. Els homes que perdien monyo a la zona de la coroneta augmentaven el risc de patir una malaltia coronaria en un terç , a més entrant en edats més adultes (55-60 anys) el risc augmentava fins un 44%.
Altres estudis comparaven la salut general entre homes alopècics i altres que no ho eren i el risc era major en homes joves ( 84%) i menor a homes més majors ( 70%). Altre factor influent, era la intensitat de l’alopècia, sempre i quan aquesta es produira a la zona de la coroneta.
Els autors de l’estudi diferenciaren les zones de la calvície per tal d’analitzar més detingudament les dades dels anàlisi, així els nivells eren: calvície frontal, part alta-coroneta, combinada o ninguna. Els homes en alopècia frontal i en la coroneta tenien un 69% de patir malalties coronàries respecte als que no patien alopècia, però si l’alopècia era a la part alta s’incrementava un 52%, deixant en menor risc als homes en alopècia frontal ( 22%).
Les raons encara no són molt clares però incloïen possibilitats com de que la calvície siga indicador de resistència masculina, indicador de resistència a la insulina, o un augment de la sensibilitat de la testosterona, factors relacionats d’una o altre forma amb a malaltia cardiovascular.
Així l’estudi conclou en que els estudis relacionen la calvície de la coroneta està més relacionada amb l’aterosclerosis que altres calvícies, per el que els homes que la pateixen deurien de revisar la seua salut cardiovascular en freqüència, especialment els més joves.
Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a nivell mundial, no obstant això, podem evitar els principals factors de risc que ens porten a patir aquest tipus de malalties com ara tabac, alcohol, inactivitat física...
Un estudi de la revista Circulation:” Cardiovascular and Outcomes” demostra que la salut cardiovascular ha de començar a cuidar-se des de la infància per tindre millor efectes en el futur. Donald M.Lloyd-Jones, autor de l’estudi, parla de que caldria educar als xiquets des de ben xicotets. A la investigació es van analitzar 8961 xiquets estatunidencs de dos a onze anys, centrant-se als indicadors de salut cardiovascular més importants ( colesterol, dieta, IMC, y tensió arterial).
El resultat de l’estudi va ser que ningun xiquet tenia aquests quatre paràmetres aprovats, sempre fallava almenys un. Els resultats van donar a concloure que la dieta es un factor que als xiques encara no es porta correctament, ja que el 90% dels xiquets prenia més sodi del que es recomana per l’Associació Americana del Cor.
El president de la Fundació Espanyola del Cor afirma que la dieta dels xiquets influeix de forma directa amb la obesitat i aquesta també sobre la hipertensió i el colesterol d’aquest quan siga adult. Cada dia els xiquets mengen pitjor i la dieta és el factor que més els ajudarà en un futur amb la seua salut cardiovascular així, la dieta deuria de ser un factor molt important a l’hora d’educar als xiquets.A més altre estudi deia que els xiquets amb pitjor estat socioeconòmic, tindrien més dificultats per mantindre una corracta dieta i uns bons hàbits als quals incloure l'esport.
Investigadors
de les universitats de Granada, Jaén, Màlaga, Miami i de l'Hospital
Universitari Virgen de la Victoria de Màlaga, a Espanya, han descrit
que les pròpies cèl·lules de la sang de pacients que han patit un
infart de miocardi són capaços de restaurar el teixit danyat del
cor.
En
concret, es tracta de les anomenades cèl·lules progenitores
endotelials (EPC), aquelles que estan destinades a convertir-se en
vasos sanguinis, però que els científics han aconseguit que es
diferencien cap cèl·lules de múscul cardíac (cardiomiòcits).
Aquesta
possibilitat de canviar la seva funció és perquè es troben en una
fase inicial en la qual les cèl · lules encara no estan madures i,
per tant, tenen plasticitat, és a dir, es poden reconduir perquè es
converteixin en teixit cardíac.
Per
aclarir el seu paper, els científics van analitzar in vitro la
capacitat de convertir-se en cèl·lules cardíaques de mostres de
EPCs aïllades a partir de sang de pacients amb infart agut de
miocardi i les van comparar amb EPCs obtingudes a partir de sang de
cordó umbilical, una font on ja es coneix que hi ha cèl·lules mare
capaces de regenerar teixit cardíac. És la primera vegada que es
desenvolupa aquesta comparació.
La
terapia consistiria en injectar estes cel·lules en la zona lesionada
perque després d'un infart les EPC van al cor per a reparar la lesió
però no poden arribar prou cèl·lules com per a regenerar el teixit
danyat per complet. Per això la terapia ajudaria a pacients en
procés de regeneració i s'eviten rebuigs.
Tot i
això, cal desenvolupar protocols d'expansió en el laboratori
d'aquestes cèl·lules del propi pacient perquè puguem obtenir un
nombre adequat que tinguera l'efecte beneficiós una volta
introduïdes en els pacients.
Un cor de ratolí va ser capaç de contraure i tornar a bategar després de ser desposseït de les seves pròpies cèl•lules i reemplaçar-les per cèl•lules precursores del cor humà
La regeneració d'un òrgan funcional mitjançant la col•locació de cèl•lules mare humanes iPS, que poden personalitzar per al destinatari , en una bastida tridimensional podrien utilitzar per al trasplantament .
Per al projecte , l'equip va eliminar totes les cèl•lules d'un cor de ratolí , un procés que porta al voltant de 10 hores utilitzant una varietat d'agents . Després , es va repoblar el marc del cor restant , o bastida , amb cèl•lules MCP .
Aquestes cèl•lules de reemplaçament van ser produïdes per cèl•lules de fibroblasts d'enginyeria inversa a partir d'una petita biòpsia de pell per crear les cèl•lules mare pluripotents induïdes i després tractar-les amb factors de creixement especials per induir una major diferenciació .
Després d'unes setmanes , el cor del ratolí no només havia estat reconstruït amb cèl•lules humanes , sinó que també va començar a bategar de nou prou fort per ser capaç de bombejar sang amb eficàcia i per reconstruir el sistema de conducció elèctrica del cor de manera que el ritme cardíac s'acceleri i desacceleri adequadament .
En el futur , podria ser possible prendre una biòpsia de pell simple a partir d'un pacient per derivar MCP personalitzades que poden ser utilitzades com el germen d'una bastida biològic i regenerar un òrgan adequat com a substitut per al trasplantament o per provar l'efecte dels nous medicaments en el cor o per estudiar com es podria desenvolupar el cor fetal .
L'estudi es va dur a terme per uns investigadors taiwanesos, que durant set anys van analitzar 10000 pacients sense cap mena deproblema coronari i on van comprovar com de relacionada estava la visita al dentista i la disminució de patir un atac al cor.
Per això, els investigadors consideren que hi ha una clara relació entre les dents i el cor, encara que en aquest estudi no es van tindre en compte altres factors que també afecten al cor com són el pes o el tabac. La inflamació en les dents o en qualsevol part de la boca, està causada per bacteris que poden arribar a produir problemes cardíacs greus, per això és molt important la neteja professional.
Una altra investigació va demostrar que la malaltia periodontal ajuda a predir si una persona tindrà una fallada cardíaca i en quin grau.
Amb aquest estudi diuen que és necessari anar una vegada a l'any al dentista.
Tenir un animal de companyia pot beneficiar no sols en l'àmbit psicològic sinó també en l'àmbit físic i social. Un estudi realitzat per la universitat kitasato del Japó ha demostrat que les persones que patixin de malaties cròniques i tenen gossos a casa, són més saludables i tenen menys probabilitat de patir malaties de cor que les que no en tenen . Però en realitat podria ser que aquelles persones són sanes perquè en tenir gossos, tendeixen a fer més activitat física, com eixir a caminar amb el gos, la qual cosa és prou beneficiós per a la salut.
Els principals carrers de la capital d’Espanya acolliren el passat 8 d’octubre la segona edició de la carrera popular del Cor. Un esdeveniment esportiu organitzat per la fundació espanyola del Cor (FEC) que pretén conscienciar a la societat sobre la importància de fer exercici físic i portar una vida sana evitant el sedentarisme.
També l’atletisme desenrotlla hàbits saludables i útils en la persona ja que pot prevenir malalties cardiovasculars com l’obesitat i la hipertensió.
Però una universitat nord-americana ha obtingut uns resultats sorprenents al comprovar que córrer no nomes ens prevé de riscos cardiovasculars sinó també que una carrera continua de a penes 10 minuts pot fer reduir els nivells d’estrés i de fatiga diària en una persona.
Aquest marató, que ha tingut lloc en Madrid, ha comptat amb diversos recorreguts aptes per a la participació de tota la família, però els seus membres han de saber quin es el seu estat físic abans de començar una marató d’aquestes característiques, si no estan acostumats a fer habitualment aquestes pràctiques esportives.
Per a saber aquestes persones el seu estat físic, les persones menors de 35 anys es recomanable que es realitzen un electrocardiograma i les persones majors entre 40 i 50 anys tindrien d’acudir al seu metge de capçalera i més encara si aquestes han patit algun risc o malaltia.
Igualment els participants tindran a la seua disposició durant la carrera d’un equip especialitzat en medicina esportiva com també la instal·lació de desfibril·ladors en diversos punts del recorregut.
En definitiva, segons la FEC, fins i tot les persones que tenen algun risc de patir algun tipus de cardiopatia es satisfactori que realitzen esport ja que es pot incluir dins de la seua teràpia perfectament.
