La Terra és més verda que fa 33 anys gràcies al CO2

Molt es sap sobre les conseqüències de la gran quantitat de gasos d'efecte hivernacle acumulats en l'atmosfera. S'estima que aquests representen gairebé el 0,04% de l'aire que respirem. Però la xifra seria més gran si no fos per la capacitat que tenen les plantes per atrapar-lo. I són, precisament, els vegetals els que es veuen més beneficiats pels alts nivells d'aquests gasos a l'atmosfera. Segons un estudi publicat avui a la revista Nature Climate Change, la Terra ha guanyat 36 milions de quilòmetres quadrats de superfície verda, l'equivalent a tres vegades l'extensió d'Europa o 3,5 la dels Estats Units, aproximadament.
L'estudi, en què ha participat el CREAF, , pren com a referència els últims 33 anys. Des de llavors, la biomassa terrestre ha augmentat en el 40% de la superfície de la Terra, mentre que s'ha reduït en només el 4%. I els científics relacionen principalment aquest creix
ement a les altes concentracions de CO2, un potent fertilitzant que es desconeixia com havia afectat a nivell planetari.
S’ha relacionat l'enverdiment del planeta a l'augment dels nivells de CO2 atmosfèrics provocat pel consum de combustibles fòssils. En haver més diòxid de carboni, les plantes han pogut generar més fulles capturant-lo de l'atmosfera durant la fotosíntesi. gràcies a això, l'increment de la concentració d'aquest gas d'efecte hivernacle s'ha vist frenat.El diòxid de carboni és responsable en un 70% del enverdiment de la Terra. Però els científics, identifiquen, a més, altres raons que expliquen l'augment de la biomassa: el canvi climàtic (en un 8%), el nitrogen atmosfèric (en un 9%) i els canvis d'usos del sòl (en un 4 %).
Però no tot el que és bo per a les plantes ho és per a la resta del planeta. Hi ha efectes per emetre CO2 a l'atmosfera. Un d'ells, el canvi climàtic, el que comporta l'augment de la temperatura global, l'increment del nivell del mar, el desglaç o la radicalització de les tempestes tropicals. Efectes que ja estem patint i que no remetran si no deixem d'utilitzar combustibles fòssils.
I és que el creixement de la biomassa vegetal a causa del fertilitzant carbònic té un sostre. La fórmula és senzilla: com més biomassa, les plantes necessitaran també més aigua i altres nutrients, sobretot el fòsfor, ambdós recursos limitats i vitals al planeta.

Notícia original

Notícies relacionades

 –Els boscos sincronitzen el seu creixement en resposta al canvi climàtic. 
-La concentració de diòxid de carboni també augmenta en l’alta atmòsfera. 


-Vídeo :

EL CO2, AMENAÇA PER A L'ECOSISTEMA MARÍ

Segons el primer anàlisi mundial sobre l'impacte de les emissions procedents dels combustibles fòssils en els oceans, els nivells de CO2 del mar podrien tindre un nivell suficient per a intoxicar peixos. El que preocupa és que aquest fet ha ocorregut moltíssim antes del que s'esperava.

Ben McNeil, doctor que ha dut avant la investigació explica que els resultats els han sorprès molt i que açò afectarà als ecosistemes marins i a la pesca.

La malaltia que pateixen els peixos, anomenada hipercapnia, consisteix en una quantitat en excès de diòxid de carboni en sang, provocada per les altes concentracions d'aquest al mar. Aquesta malaltia els provoca una desorientació, ja que el CO2 els afecta al cervell i perden, a més, el sentit de tornar cap a "casa". Inclús, arriben al fet de no reconèixer els seus depredadors.

McNeil explica que els peixos que més els ha afectat són joves i que viuen en esculls, com per exemple el peix pallaso o el peix damisela. Però també s'ha pogut observar en peixos com el salmó jove, el bacallà de l'Atlàntic, el llenguado, de la escorpina, el calamar i els taurons costaners. A més, afig que encara queda molt per descobrir, i que inclús es possible que altres espècies s'hagen adaptat a les altes concentracions de CO2



Els oceans més afectats per les altes concentracions de diòxid de carboni són l'Atlàntic del nord, el pacífic equatorial i tot l'oceà Antàrtic i s'espera que sofrisquen, per a meitats del s.XXI l'hipercapnia i que per a inicis del segle XXII totes les espècies marines estaran afectades per aquesta malaltia. Sols podria evitar-se si aconseguim que la la concentració de diòxid de carboni  a l'atmosfera es mantinga per baix de 650ppm. Però clar, en la última dècada ha augmentat un 30% i a nivell actual, la concentració d'aquest gas ronda els 402ppm. Els efectes de la malaltia s'observen quan el CO2 assoleixen els 1000ppm.

Per a prediure-ho, van utilitzar les dades que tenien dels últims 30 anys sobre les concentracions de diòxid de carboni en el mar i van fer uns càlculs matemàtics per veure els màxims i mínims en un anys.
Gràcies a aquesta fòrmula s'ha pogut observar que si continuem augmentant la concentració de CO2, a finals d'aquest segle les oscilacions naturals es multiplicaran per 10.

La Universitat de de Nueva Gales del Sur ha llançat un concurs per a investigar més d'aquest tema i així accelerar la investigació.


Vídeo 



Notícia original

Notícies relacionades:
El 30% de las capturas pesqueras mundiales no se declara oficialmente

QUÈ PASSARÀ SI ELS ECOSISTEMES DEIXEN D'ABSORBIR EL CO2 EMÈS PELS HUMANS?

Abans de la Revolució Industrial no s’havia superat les 280 parts per milió de concentració de CO2 en l’atmosfera. Després d’aquesta, i per primera vegada des de fa 400.000 anys, aquesta xifra ha augmentat fins a superar 400ppm. Com afecta aquesta xifra al canvi climàtic?

Quan la concentració de CO2 en l’atmosfera era de 280, la Terra estava quasi un grau més freda que en l’actualitat. En algunes parts el calentament global no es nota, en altres s’està refredant, com en algunes parts de l’Antàrtida i en l’Àrtic, per exemple, des de fa uns segles, des de l’any 1750, s’ha calentat al voltant de 9 graus centígrads.

Es tracta d’una cadena, els èssers vius absorbeixen la meitat de CO2 que els humans emetem diàriament a l’atmosfera, cosa que afavoreix perquè regula l’augment de la temperatura mitjana global. Però, aquest problema fa que el mateix canvi climàtic repercutisca sobre els ecosistemes.

La NASA ha publicat els resultats fets per l’Observatori de Carboni en Òrbita 2 (OCO-2), primer satèl·lit que medeix les concentracions de CO2 i que té la finalitat de captar on i com s’absorbeix aquesta immensa quantitat de CO2 emesa pels humans.

Dave Schimel assegura que la biosfera i oceans, durant aquestos 50-100 anys han absorbit la meitat de CO2. A més afirma que no coneixen com podria canviar el futur si l’efecte de les emissions vingudes de fonts fòssils sobre el canvi climàtic canviaren.

Precisament, esta missió de la NASA té com a objectiu tractar d'esbrinar els mecanismes pels quals s'absorbix el CO2 en la superfície terrestre i de quina manera pot afectar el propi calfament global a la forma en què les grans masses d'aigua i els boscos emmagatzemen en diòxid de carboni que emet l'activitat humana.

No obstant, Michael Freilich, director de la División de ciencias de la Tierra de la NASA ha explicat durant una conferència que aquest fet és irregular, és a dir, hi ha anys on és absorbit el CO2 i altres on tot el CO2 va a l’atmosfera.

La NASA està investigant també en el terreny i també mitjançant dades recollides per instruments que es montaran en els pròxims anys en L’ISS.  Una científica de l’OCO-2, Annmarie Elderling diu que aquestes dades són un gran avanç per entendre i prevenir el canvi climàtic. A més explica que medir de forma precisa el CO2 ha sigut una tasca complicada realitzada des de l’espai.

Per a concloure, Lesley Ott, investigadora del Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA explica que també estan prenent medides globals dels llocs més sensibles de la Terra per entendre que està succeïnt al Planeta.

Notícia original

Notícia relacionada

Captura del C02 per als països petroliers

Els 12 membres de l'OPEP, l'Organització de Països Exportadors de Petroli, aposten pels mecanismes de captura i magatzematge de CO2 como una ferramenta important per a combatre el canvi climàtic. En el seu últim butlletí mensual, esta associació sosté que esta tecnologia, podria desenvolupar un paper central per a facilitar la transició a una economia lliure de carbono.                                                                                                                                          
L'OPEP es pronuncia davant de la celebració a París de la cima del clima, on la principal preocupació és reduir els gasos d'efecte hivernacle, i on també volen reduir  l'energia generada a les industries, ja que es al voltant del 40% de les emissions de CO2 que llancem a l’atmosfera.

A pesar d'este pronunciament, l'OPEP és quasi sempre la gran absenta dels compromisos previstos a Paris. 156 països del món han presentat davant de l'ONU les seues aportacions voluntàries de reducció d'emissions per al període 2020-2030. Només un dels 12 membres de l'OPEP ho ha fet dins del termini, que acabava l'1 d'octubre.

En els últims mesos, algunes de les petrolieres més importants s'han posicionat davant de l'ONU. Deu grans grups van apostar a l'octubre pel gas natural, que emet menys CO2 que el carbó i el petroli. Cap petroliera dels EUA va ratificar eixa declaració, en la que es reconeixia el canvi climàtic com un desafiament important.

•Noticia original:

http://internacional.elpais.com/internacional/2015/11/06/actualidad/1446837332_618255.html

•Noticia relacionada:

http://economia.elpais.com/economia/2015/11/04/actualidad/1446635358_495264.html

•Video:

CO2 injectat al subsòl. Eficient?

Capturar el diòxid de carboni (CO2) i emmagatzemar-lo en el subsòl mitjançant processos artificials d’injecció és una estratègia que ha aparegut recentment i que es troba en procés d’investigació. Al sotmetre el CO2 en un medi on suposadament romandrà immobilitzat s’integra amb els minerals del subsòl adoptant una forma sòlida. Amb açò, s’evita la seua emissió contaminant a l’atmosfera i es redueix, per tant, l’efecte d’hivernacle responsable de l’escalfament global.

Aquesta estratègia, com podem veure, resulta molt prometedora com a possible expectativa per solucionar part del problema de la contaminació de CO2, però encara hi ha dubtes respecte la seguritat i l’eficàcia d’aquesta tècnica.

L’Agència de Protecció Ambiental dels EEUU estima que les actuals tecnologies podrien eliminar fins a un 90% del diòxid de carboni de les centrals elèctriques que funcionen amb carbó mitjançant aquesta tècnica.

No obstant Yossi Cohen i Daniel H. Rothman, de l’ Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) en Estats Units, han trobat que no tota la quantitat de CO2 injectat s’integra amb els minerals per complet. Aquests investigaren les reaccions químiques entre el diòxid de carboni i el seu entorn mineral observant que només una part del gas s’injecta en la pedra, la resta adopta una forma més tènue. Per tant si es transforma en matèria sòlida passa a ser estable i romandrà immobilitzat allí baix durant un temps indefinits. En canvi, si es queda en forma líquida o gasosa, conserva una mobilitat siginificativa i podria tornar a l’atmosfera.

Encara que Cohen i Rothman han demostrat que la gent estava equivocada al creure que tot el  CO2 injectat es convertia en matèria sòlida, admeten que les seues prediccions teòriques requereixen experiments per determinar amb la suficient certesa la magnitud d’aquest efecte.

Notícia original

Notícies relacionades:
¿Sòls urbans per absorbir diòxid de carboni?
Diòxid de carboni atrapat i utilitzat en un sistema d'energia geotèrmica

Vídeo:

Un alliberament massiu de CO2 dels oceans va afavorir la fi de l'última glaciació

Els nivells atmosfèrics de CO2 fluctuen entre unes 185 parts per milió (ppm) al llarg dels períodes glacials i unes 280 ppm en els períodes interglaciars, més càlids. Un estudi, que es publica ara en Nature, mostra que el carboni emmagatzemat en el fons dels oceans de l'hemisferi sud va ser alliberat a l'atmosfera coincidint amb el final de l'última època glacial, provocant un augment de les concentracions de CO2 i un increment global de les temperatures.

Aquesta investigació fa que es puga saber com els oceans influeixen en el cicle del carboni i  en el canvi climàtic. Els investigadors suggereixen que l'oceà Atlàntic sud i el Pacífic est actuen com a fonts de CO2 de l'atmosfera. Diuen que s'han trobat concentracions molt elevades de diòxid de carboni dissolt en les aigües superficials d'aquests oceans que coincideixen amb increments en el CO2 atmosfèric al final de l'última era glacial.
Aquests descobriments recolzen la teoria que una sèrie de processos que operen en el sector sud dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic van canviar les quantitats de carboni emmagatzemat en les aigües més profundes.

Per arribar a aquestes conclusions, l'equip internacional va calcular el contingut en carboni de les aigües al llarg dels segles mitjançant l'estudi de la composició química de les petxines calcàries d'antics organismes marins que habitaven la superfície de l'oceà fa milers d'anys.
Els oceans han emmagatzemat al voltant del 30 % de les emissions de combustibles fòssils generats per la nostra activitat al llarg dels últims 100 anys.
Els investigadors van analitzar centenars de petits organismes recollits en dues campanyes: en un punt de l'oceà Atlàntic sud a mig camí entre el Cap de Forns i el Cap de Bona Esperança.

Aquests resultats ajudaran a entendre millor la dinàmica de l'acumulació de CO2 generat per l'ésser humà en l'atmosfera. Però, els científics adverteixen que encara no es coneix la història completa com la resta de processos que operen en altres parts de l'oceà, per exemple el Pacífic nord.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Troben fòssils de mamífers gegants de l'última glaciació 

Busquen explicació climàtica a la glaciació de la Antàrtida

Vídeo:

El CO2 dels oceans va posar fi a l'última glaciació


Fa 15000 anys va coincidir l'alliberació del diòxid de carboni. La revista "Nature" diu que aquest fet va produir un augment de concentració de CO2 i per tant, l'augment del calfament global.

Als científics este estudi els ha portat a la conclusió de que els oceans influeixen en el cicle de carboni i canvi climàtic. Per a saber açò han estudiat la composició química de les closques calcàries durant segles.
Els oceans contenen 60 vegades més carboni que l'atmosfera. L'investigador de la Austraian National University destaca que han encontrat concentracions molt altes de carboni.
Un científic també explica que quan la comunicació entre aigües i atmosferes és limitada al carboni queda bloquejat.
Els científics encara que ja tenen molts coneixements asseguren que encara no ho saben tot.

Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

36 millons de tones de CO2 darrere del comerç mundial de carn

Per primera vegada s'ha calculat el metà (CH4) i l'òxid nitrós (N2O) que s'allibera a l'atmosfera a conseqüència de la producció de carn en alguns països, assignant les emissions als consumidors d'aquesta carn. Entre 1990 i 2010 es va calcular un total de 36'1 tones de CO2 associat amb la carn produïda i consumida en països diferents. La carn de vaca, porc i pollastre han comportat la quantitat més gran d'emissions.

Segons un estudi de científics de la Institució de Carnegie per a la Ciència, la Universitat de Califòrnia i la Universitat de Siena van detectar que aquestes emissions "ocultes" de carn de pollastre i porc han patit un augment del 19% durant els últims 20 anys, la qual cosa ha comportat una gran inestabilitat global. També van analitzar dades de 237 països diferents mostrant els fluxos comercials interns d'emissions entre països europeus.

Darío Caro, autor principal d'aquesta investigació, explica que un país en vies de desenvolupament pot mancar d'infraestructures específiques i per tant la seua quantitat d'emissions quan produeixen carn és enorme. Aquestes emissions poden augmentar si altres països més desenvolupats demanden a aquest país una major producció.

Notícia original

Notícies relaciondes:
 Les vaques s'assemblen als cotxes més del que es creu
 La ramaderia perjudica el clima
 La ganaderia amenaça el medi ambient

Vídeo

El CO2 ens ajudarà a no envellir

El CO2 és un gas que es troba a l´atmòsfera i que té una gran importància per a la vida. Així, el trobem al nostre cos de manera natural, conserva el calor de la Terra i l´utilitzem per a conservar teixits o fins a tot per a fabricar refrescos o , fins i tot, per a tractaments de bellesa.

Un dels usos més actuals del C02 el trobem al camp de la bellesa. Nous tractaments utilitcen aquest gas per a realitzar carboxiteràpies. Que consisteixen en injectar el gas per sota la pell produint un increment de la quantitat de sang i velocitat del fluid que oxigena una part concreta del cos, generant aquesta més colàgen i , permitint que siga més llarg el periòde de envelliment, impedint així l´aparició d´arrugues o estries entre altres.

Cal parlar també de la importància d´aquest tractamen bé regida per la inexistència de efectes secundàris d´aquesta tècnica ja que el C02 és un gas que es troba per l´organisme. Ademés aquest pot inhalarse, realitzant el tractament de forma totalment segura.

Hem de tindre en compter que el CO2 es un gas imprescindible per a la vida però les exesives combustions de combustibles fòssils i la deforestació han fet que els nivells de CO2 a l´atmòsfera augmenten perillosamen tinguent un efecte molt perjudicial per als human, tot al contrari que la seua aplicació mitjançant la carboxiteràpia.

Noticia original

Link relacionat 1
Link Relacionat 2

Europa acorda una retallada del 40% en les emissions de CO2 per al 2030

Els líders de la Unió Europea han arribat aquest divendres un acord unànime en matèria d'energia i canvi climàtic per al 2030: una retallada del 40% de les emissions de diòxid de carboni (CO2), una quota de renovables del 27% i un objectiu del 25% d'eficiència energètica, així com un impuls de les interconnexions.

Amb aquest acord, la UE pretén donar seguiment al triple objectiu que es va fixar per al 2020 (20% de retallada d'emissions, 20% de renovables, i 20% d'estalvi energètic).
D'acord amb l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), la concentració de gasos d'efecte hivernacle presents a l'atmosfera va assolir un màxim sense precedents el 2013.
Molts dels polítics que han participat en aquest acord, afirmen que són unes mesures molt ambicioses i efectives des del punt de vista del cost.
Així mateix, han explicat que la decisió té com a elements 'la justícia perquè tots els països contribueixen en funció de la seva prosperitat i la seva capacitat, la solidaritat perquè hi ha suport addicional per als països amb renda per càpita inferior a la mitjana i un esperit d'empresa perquè els diners ha de gastar de manera rendible '.
Per la seva banda, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha comentat que aquestes mesures són eficients per lluitar contra el canvi climàtic.

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Vídeo: