Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solerguerreroa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solerguerreroa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de maig del 2013

Persones amb ictus milloren després de rebre cèl · lules mare.

Persones amb ictus milloren després de rebre cèl · lules mare

Dos assajos amb cèl · lules mare humanes són les últimes mostres del potencial terapèutic d'aquest material biològic. El primer, és un treball petit, en nou pacients i simple: la injecció de cèl · lules mare ha permès que en cinc casos dels afectats hagen recuperat algunes capacitats perdudes.
El segon és més complex: s'han fet servir rates amb lesió medul · lar i s'han injectat cèl · lules mare humanes amb les quals milloren símptomes com a rigidesa muscular i la coordinació motora.
Son dos treballs preliminars. Els autors del primer, no descarten que el fet de participar en un assaig haja sigut la causa de la millora, i no descarten que s’haja produit l’efecte placebo. Però aquan es tracta de pacients amb ictus antics fan que apunten que la injecció de cèl · lules mare puga ser la causa.
En el treball amb rates no hi ha l’efecte placebo possible. Però lles cèl · lules mare s'han implantat bé a la medul · la creant connexions amb les neurones sanes. Un treball en aquesta direcció va ser iniciat però no acabat. En aquell estudi es va arribar a superar la fase de rates i es va quedar sense fer la de micos.

En ambdós casos es van usar cèl · lules mare fetals, que tenen més recent la capacitat de diferenciació que les adultes. De fet, les embrionàries i les reprogramades adultes estan molt menys investigades. Les embrionàries pels objeccions ètiques al seu ús, i les reprogramades perquè són més recents, i aquest tipus de treball porten anys de desenvolupament.
VIDEO:

ENLLAÇ:


IMATGE:

Google

ALTRES:

MILLOR QUE ELS HUMANS

Músculs artificials que faran robots millors que els humans


Els músculs humans són realment un prodigi de la naturalesa, són capaços de contreure i expandir-se en temps força curts i tenen una resistència que molts materials envejarien, però ara tenen "alguna cosa" que competir i que ja ha començat a fer les delícies de científics i fins i tot d'enginyers de la NASA.


Els músuclos artificials nanotecnològics, són unes estructures de milers de fibres nanomètriques trenades entre si capaços d'expandir i contraure mes ràpid que els músculs humans i són més resistents que l'acer.

Aquesta investigació, ha creat músculs capaços de contreure amb un sol canvi de voltatge, amb la particularitat que aquest material té un pes infim ja que amb prou feines 1.5 mil · ligrams del material és suficient per cobrir una àrea de 30 metres quadrats.

A aquestes característiques hem de sumar-li la capacitat de treballar en una àmplia franja de temperatura característica que fa pensar que aquest material podria ser usat en furuas missions espacials.


VIDEO:




ENLLAÇ:


ALTRES:


IMATGE:


Google

dilluns, 29 d’abril del 2013

Bacteris "addictes" a la cafeïna.



ADICTES A LA CAFEÏNA.

A través de modificacions genètiques en el bacteri Escherichia coli, un equip de científics han observat que són "addictes" a la cafeïna. L'objectiu és disposar de bacteris  per ajudar a descontaminar aigües.

La relació entre la cafeïna i la depuració d'aigües pot ser que no siga evident per a la 
majoria de la gent. Per a les seves manipulacions genètiques a l'Escherichia coli, es va basar en el fet que un bacteri que viu de forma natural en sòls que és capaç de nodrir exclusivament de cafeïna. Els investigadors van prendre la maquinària genètica que a la P. putida li permet metabolitzar o descompondre la cafeïna, i la van transferir a la I. coli, que és fàcil de manejar i fer créixer, amb l'objectiu d'aconseguir una soca d'E coli capaç d'eliminar la cafeïna dediversos tipus d'aigües.


En les proves realitzades després de les modificacions genètiques, les E. coli resultants han demostrat ser eficients en descafeïnar l'aigua.

Les aplicacions d'aquest desenvolupament  també podiren mesurar la cafeïna continguda en begudes, la recuperació de subproductes del processament del cafè rics en nutrients, i la bioproducció barata d'alguns medicaments.

Enllaç:

http://noticiasdelaciencia.com/not/6974/bacterias__adictas__a_la_cafeina/

Imatge:

http://noticiasdelaciencia.com/not/6974/bacterias__adictas__a_la_cafeina/

Altres:

http://www.inteldig.com/2013/04/bacterias-que-son-adictas-a-la-cafeina-podrian-descontaminar-aguas-residuales/

S'encontren dos bactèris a una tempesta de pols sahariana.



DOS BACTÈRIS A UNA TEMPESTA DE POLS.



Les tempestes de pols saharianes a Catalunya  és una de les regions més afectades per aquests episodis, caracteritzats per oferir una mena de vels de colors al cel. No obstant això,  tot aquest torrent de material acaba per afectar la salut humana, l'agricultura o la pesca. Es calcula que cada any s'escampen per l'Hemisferi Nord prop de 1.000 milions de tones de material.

L'estació Matalascañas de la Xarxa de Qualitat de l'Aire de la Junta d'Andalusia, va registrar diversos episodis de desplaçament massiu de pols sahariana des del Nord d'Àfrica. Primer van analitzar el contingut del rastre de pols que havia deixat la tempesta. I un any i mig, els investigadors, van determinar per pimrera vegada la presència de dos tipus de bacteris  com si foren material industrial. Aquests procedeixen de l'activitat industrial del nord d'Àfrica. Han hagut de fer diversos treballs. Han trobat calcita, dolomita, quars, argila... No obstant això, els microorganismes han estat analitzats en profunditat.

En aquesta investigació, s'estudia la presència d'Firmicutes  i Proteobacteria. 



La conclusió a la que han arribat es que la tolerància a la sequera i a la calor podira se algo necessari per facilitar el transport i la supervivència d'aquestes dos presències.







Enllaç:

http://noticiasdelaciencia.com/not/7010/encuentran_dos_tipos_de_bacterias_en_una_tormenta_de_polvo_sahariano/

Imatges:

1. http://www.miprv.com/beneficios-y-problemas-del-polvo-sahariano-polvo-del-sahara/

2. http://www.innovaticias.com/ciencias/14788/encuentran-tipos-bacterias-tormenta-polvo-sahariano-

Video:

--------

Altres:

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Encuentran-dos-tipos-de-bacterias-en-una-tormenta-de-polvo-sahariano

dimecres, 27 de febrer del 2013

Microbis que viuen en el fem



Microbis que viuen en el fem.



Aquests estudis realitzats a la ARS recolzen la prioritat de la USDA d'assegurar la seguretat alimentària. ARS és l'agència principal d'investigacions científiques del USDA.

En un projecte van utilitzar mostres dels fems de sis exemplars de bestiar boví per identificar un joc clau de grups de bacteris gastrointestinals. També  vaobservar que tot el bestiar boví, tant el lleter com el no lleter, consumia la mateixa dieta, eren de la mateixa raça, tenien el mateix sexe i la mateixa edat.

En un altre estudi van estudiar com la dieta del bestiar afecta el transport de patògens en l'escorriment de camps agrícoles amb el fem. Van nombrar dos tipus de fem amb conreu convencional en tres diferents taxes: una quantitat suficient per satisfer les necessitats de nutrients per als cultius, per proveir els nutrients per dos anys i per proveir els nutrients per quatre anys.

El grup va analitzar mostres de l'escorriment dels camps, i va descobrir que ni la dieta ni el tipus de conreu afectar al transport dels bacteris del fem, però que afectava el transport dels bacteriòfags.



ENLLAÇ (informació i imatge):

http://noticiasdelaciencia.com/not/6468/los_viajes_de_los_microbios_que_viven_en_el_estiercol/

ALTRES: 

http://www.ars.usda.gov/is/espanol/pr/2013/130222.es.htm

VIDEO RELACIONAT:

http://www.youtube.com/watch?v=vmRw5IYv91k


Mosques aquàtiques.



ELS PARÀSITS DELS DINOSAURES.


Al Juràssic no havia sols dinosaures, també hi eren els insectes que eren els animals més abundants. Un insecte de fa uns 165 milions d'anys comença a revelar els seus secrets.
Fins ara era sols un paràsit dels dinosaures amb plomes. Nous fòssils d'aquesta família d'insectes, indiquen que és una mosca aquàtica o amfíbia.

Dying Huan creu que els parassits dels dinousaures, acaben siguent mosques aquàtiques. Amb petits detalls dels fòssils els investigadors chinesos hanaplegat a laconclusió i estan convençuts de que aquests insectes, d'1cm de longitut, eren insectes alats que perdien les seves ales poc després d'un 'creixement'. Finalment es ficaven a l'aigua per aparellar-se. Eren mosques amb les potes en forma de pinça amb les quals agafaven els dinosaures, normalment femelles.



ENLLAÇ de la informació i de la imatge.
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/26/actualidad/1361895154_188066.html

ALTRES:
http://www.abc.es/ciencia/20130220/abci-eran-pulgas-gigantes-dinosaurio-201302201952.html

VIDEO: _____________

dimecres, 23 de gener del 2013

Les fulles dels arbres beuen.


Arbres que utilitzen les seves fulles per absorbir aigua.

Uns científics han descobert que beuen l'aigua dels núvols a través de les seves fulles.  

Les zones de boscos ennuvolats seran menys comuns, ja que els núvols dels quals depenen aquests arbres per a sobreviure estan desapareixent, per culpa del canvi climàtic global. 

L'estudi constitueix també d'un toc d'atenció sobre la vulnerabilitat d'aquest estrany ecosistema, l'existència ara està en perill davant l'avanç de l'escalfament global, aquest fenomen pot provocar la desaparició de poblacions d'animals típics d'aquests boscos, com ara granotes i salamandres. 

En els boscos nuvolosos tropicals de muntanya, les fulles dels arbres estan exposades a núvols que les mantenen humides. Les fulles absorbeixen aquesta aigua dels núvols quan les arrels no poden obtenir suficient aigua del sòl. 

Alguns boscos ennuvolats experimenten una estació seca anual, on la seua font d'aigua no és la pluja, sinó la humitat dels núvols. És quan tendeixen els arbres a absorbir aigua a través de les seves fulles. 

A l'estudi es va constatar que no tots els arbres poden beure la mateixa quantitat d'aigua dels núvols.Els arbres que més beuen  poden ser més vulnerables a la reducció de l'ascens de les temperatures que provoca la coberta nuvolosa



Enllaç: http://noticiasdelaciencia.com/not/6169/arboles_que_usan_sus_hojas_para_absorber_agua/

Video:
____________________________

Altres:




dilluns, 21 de gener del 2013

ELS ESCARABATS SABEN CONTAR.

ELS ESCARABATS.


Després de practicar actes de fecundació, els escarabats, en compte d'anarse'n, es queden un junt a l'altre i el mascle li posa la seva pata per damunt de la femella.

 L'escarabat de la farina sap comptar el nombre de mascles amb els que competeix per una femella. Quan l'escarabat de la farina copula amb una femella, es requereixen uns minuts perquè la fecundació es faci efectiva. Si durant aquest temps la femella copula amb un altre mascle, la fecundació primera no funciona. Per això el mascle es queda amb la femella.

Si l'escarabat detecta que el seu còpula corre risc de fracassar perquè hi ha mascles prop, roman amb la femella un temps per assegurar-se que funciona.
L'estudi demostra que l'escarabat és capaç d'explicar de manera seqüencial i reconeix, com quan se l'exposa a intensitats olfactives, quan se li ha posat en contacte amb un nombre de mascles major. 

Aquesta afirmació, pot ser estigui més estesa del que es dubtava.



Enllaç: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/15/valencia/1358277610_436763.html

Video: http://www.youtube.com/watch?v=EMMYIuc3d70

Altres:  http://www.abc.es/comunidad-valencia/20130116/abcp-descubren-escarabajos-tambien-saben-20130116.html

dimecres, 28 de novembre del 2012

LA VIDA DEL SER HUMÀ SEMBLANT A LA DE LA MOSCA DE LA FRUTA


LA MOSCA DE LA FRUTA I EL SER HUMÀ.
 
Igual que els éssers humans hi ha un tipus de mosques que es van traslladar d'Àfrica, i ara estan tornant amb l'eixam que no es translado.


Aquest és una de les troballes fets en dos estudis recents realitzats per especialistes de la Universitat de Califòrnia a Davis.


L'objectiu principal és entendre millor a les força que donen forma de la variació genètica. En el primer estudi que es va realitzar aporta dades sobre 37 soques relacionades a Carolina del Nord i de sis soques de la nació de Halawi. En el segon estudi realitzat, s'han descrit 139 ceps de 22 tipus de diferents poblacions europees i africanes.


Igual que l'ésser humà es van originar a l'Àfrica. Es creu que aquestes mosques van aparèixer fa 50.000 anys, al costat dels éssers moderns. Tots dos experiments tenen una reducció dràstica de població en el passat, que va reduir la diversitat poblacional.


En les últimes dècades, mosques similars han establert poblacions a Àfrica, com per exemple en les modernes instal · lacions cerveseres.
 
 
ENLLAÇ:

ALTRES:
 

NOU TIPUS DE GARRINS



ES TROBA UN NOU TIPUS DE GARRINS.



Els astronautes que van participar en el curs d'entreteniment subterrani CAVE de l'ESA, van tornar a la superfície i van portar amb si un tipus de garrins especial.

Durant les sis jornades van romandre a l'interior d'un sistema de coves d'Itàlia. Van portar un intens programa d'investigació de la meteorologia, topologia, la geologia o la catalogació de vida subterrània.

Els astronautes van posar esquers prop de la bassa i altres llocs per identificar les formes de vida subterrània. Un d'ells va preparar un esquer amb una intensa olor a base de fetge i formatge podrit. Van deixar aquests esquers durant una setmana.

Als quatre dies més tard, els van recollir i els van preservar amb alcohol. L'anàlisi molecular confirma que pertanyen a una nova espècie de crustacis de vuit mil·límetres de longitud, són coneguts com garrins. Són una espècie de crustacis adaptats totalment a la vida fora de l'aigua ia la vida en l'aigua.

Els astronautes han descobert una espècie que ha tornat al medi aquàtic.







ENLLAÇ:

noticiasdelaciencia.com/not/5707/astronautas_regresan_con_nuevas_formas_de_vida/

ALTRES ENLLAÇOS:


www.esa.int/esaCP/SEMF6V91M9H_Spain_0.html

VIDEO:


www.antena3.com/noticias/ciencia/grupo.astronautas-descubre-nuevo-tipo-cochinilla-2012112300277.html

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Tractament preventiu eficaç de la 'Malària' fora d'Àfrica.


Aquesta noticia en parla de la mortalitat a causa de la malària i d'un tractament eficaç preventiu, però foradel continemt africà. Cada minut mor un xiquet menor de 5 anys a causa de la malaria. En els ultims anys la mortalitat a causa de la malaria, ha disminuit.
No sols a Àfrica les taxes de mortalitat a causa de la malaria son elevades, sino que també es produeix a poblacions no africanes. Per aquest motiu el tractament preventiu intermitent 'IPTi' pot ser util, acó es ho explica i demostra Ivo Muller. Aquest va fer un estudi de més de 1200 xiquets per a comprovar la utilitat de la 'IPTi' fora del continent africà. Tots aquest nens van rebre un tractament complet, van rebre aproximadament 3 antimalarics durant el seu primer any. Aquest estudiva demostrar que el 'IPTi' redueix un 30% els casos de malaria i a més va poder ser demostrat que funcionava contra el 'Plasmodium vivax'. El cost d'aquesta intervenció,el tractament complet, es de menys d'un euro.

Notícia original

Notícia relacionada

Proteïnes clau per al càncer de mama.


El càncer de mama és el més freqüent en dones. Encara que la seva taxa de curació prop del 70%. Investigadors del Centre d'Investigació del Càncer (IBMCC), han trobat sis proteïnes que ajuden a la seva extensió.
El càncer de mama és un dels més freqüents en l'actualitat. A Espanya es diagnostiquen cada any uns 15.000 casos nous (entre els 45 i 55 anys,) aquest tumor presenta una major mortalitat en dones, també es desenvolupa en homes (66%). No obstant això, aquells pacients que recorren a la malaltia després del tractament inicial tenen la curació més reduïda.
La investigació va començar la proteïna Vav3, perquè es va veure que estava sobreexpressat en casos de càncer. En inactivar, juntament ael Vav2, es va descobrir que les dues proteïnes eren clau en el creixement del tumor. i aquestes ho allargaven.

Aquestes no actuen directament en el càncer. Són part del procés regulador de l'activació d'altres gens. Van seleccionar quatre proteïnes "Ilk, Inhibina betaA, ciclooxigenasa 2 i Tacstd2" que disminuïen el creixement del tumor primari i eliminaven del tot les metàstasis del càncer de mama al pulmó.

Noticia original

Notícia relacionada