El genoma humà conté gens donats per microbis

Va ser el primer fiasco del genoma humà, o açò es creia. Quan es va presentar el llibre de la vida a principis de segle, una de les dades més xocants va ser la presència de dotzenes de gens bacterians intercalats entre els pròpiament humans, però la cremor va durar ben poc, i la conclusió va ser atribuïda a un error. No ho era. Quinze anys després d'aquella encesa polèmica, una anàlisi que es beneficia dels grans avanços recents de la genòmica demostra per sobre de tot dubte que nostre ADN conté 145 gens d'origen microbià. I són importants.

El treball d'Alastair Crisp i els seus col·legues de la Universitat de Cambridge no es limita a l'ADN humà, sinó que examina els genomes d'altres 9 espècies de primats, 12 de mosques i quatre de cucs, a més d'una anàlisi parcial d'altres 14 vertebrats.Aquesta àmplia perspectiva al llarg de l'evolució demostra que la donació de gens per altres espècies (transferència horitzontal, en l'argot) és comú en els animals, i que dóna lloc a desenes o centenars de gens d'origen microbià actius en segons quina espècie. Els resultats es presenten en Genome Biology.

Els gens importats dels bacteris i altres microbis cobreixen funcions que no semblen triades a l'atzar: la gran majoria tenen relació amb el metabolisme, la cuina de la cèl·lula, o conjunt de reaccions químiques que gestionen els seus fluxos d'energia i la regeneració dels seus components. El cor del metabolisme és constant –i universal en la biologia—, però l'adaptació de cada espècie al seu entorn local requereix sovint noves aptituds metabòliques per a gestionar les singularitats químiques del mitjà: ací és on els gens importats dels bacteris poden resultar crucials.

En la nostra espècie, els investigadors han confirmat 17 gens que ja eren sospitosos de procedència estrangera, i han identificat 128 addicionals. Un d'ells és el gen ABO responsable del grup sanguini. Els altres estan en la seua major part relacionats amb el metabolisme dels greixos i els aminoàcids, la resposta immune, la inflamació i les activitats antioxidants de la cèl·lula. Com es veu, bona part de la nostra interacció amb el món microbià es basa en gens adquirits dels propis microbis.

Cap d'aquests gens és una adquisició recent: les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats, al llarg de la tortuosa història evolutiva dels vertebrats. Però açò mateix és una indicació de la seua importància, ja que han estat funcionant durant desenes de milions d'anys.

La donació de gens entre espècies, o transferència horitzontal, és qualsevol cosa menys una sorpresa en el món microbià. Els bacteris s'intercanvien gens amb tal eficàcia que, segons una estimació recent, més del 80% dels gens bacterians han estat implicats en algun moment de l'evolució en un intercanvi entre espècies. Aquest mecanisme explica, entre moltes altres coses, la facilitat amb que els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics, i el perill que ceps microbians innocus es convertisquen en virulentes de la nit al dia.

Les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats
És en el món animal on la transferència horitzontal era fins ara polèmica, excepte en casos molt especials. Per exemple, se sap que els cucs nematodes han adquirit gens de bacteris i fins a de plantes, i que alguns escarabats han importat gens bacterians que ara els permeten digerir les llavors de cafè. També hi ha insectes de la família dels àpids que han importat gens per a la síntesi dels carotenoides (els colorants de la tomaca i la carlota) que els confereixen una coloració taronja útil en el seu entorn.

“Est és el primer estudi que mostra l'amplitud amb que la transferència horitzontal de gens ocorre en els animals, inclosos els humans, donant lloc a centenars de gens forans actius”, explica el primer autor del treball, Alastair Crisp, de Cambridge. “De manera sorprenent, lluny de ser un fenomen rar, resulta que la transferència de gens ha contribuït a l'evolució de molts animals, potser de tots ells, la qual cosa implica que hem de reconsiderar la forma en què pensem sobre l'evolució”.

Els donants de gens no són solament bacteris, sinó també protistes (organismes unicel·lulars eucariotes, és a dir, fets del mateix tipus de cèl·lula que constitueix el nostre cos) i virus. Aquests últims són particularment importants en l'evolució del nostre llinatge, els primats. També hi ha alguns gens procedents de fongs, que són la principal raó de la polèmica original: es va pensar que s'havia descartat la seua procedència per transmissió horitzontal, quan solament s'havia descartat el seu origen bacterià.

Estem acostumats a veure als bacteris com l'enemic a batre. Però també són part de la nostra lògica més profunda.

-Notícia original

-Investigació sobre els “interruptors” del genoma humà

-Més coses sobre l'epigenoma

Transferencia horitzontal:

Els adults solament tenen grip una vegada cada cinc anys

La grip, aparentment, fa estralls cada any a tot el món. A Espanya, per exemple, causa el 18% de les baixes laborals, segons dades dels especialistes en medicina del treball. Però potser la grip no siga la vertadera culpable d'aqueixes baixes. Un nou estudi internacional suggereix que els adults majors de 30 anys solament la pateixen un parell de vegades cada dècada.

“Hi ha un gran debat respecte a la freqüència amb la qual la gent pateix una grip, i no una malaltia similar. Els seus símptomes poden, a voltes, ser causats per virus del refredat comú, com els rinovirus o els coronavirus”, explica en un comunicat Adam Kucharski, epidemiòleg de l'Imperial College de Londres (Regne Unit) i coautor del TREBALL.

L'equip de científics va prendre mostres de sang a 151 persones del sud de Xina a la recerca d'anticossos generats entre 1968 i 2008. L'organisme produeix aquestes proteïnes defensives quan detecta enemics, com a virus i bacteris nocius. Cada anticòs és específic i deixa un rastre en la sang durant anys encara que haja passat la malaltia. “Aquesta és la primera vegada que es reconstrueix la història d'infeccions d'un grup humà a partir de mostres sanguínies modernes”, assegura Kucharski.

Els seus resultats, publicats en la revista científica PLOSBiology, mostren que els xiquets tenen grip, de mitjana, cada dos anys. A mesura que una persona compleix anys, les infeccions per grip són menys freqüents, fins a consolidar-se un ritme de dos per dècada a partir dels 30 anys d'edat.“Hem observat que la grip és molt menys comuna del que es pensa. En la infantesa i en l'adolescència és molt més freqüent, possiblement perquè ens barregem més amb altres persones”, assenyala Steven Riley, també epidemiòleg de l'Imperial College. La freqüència exacta de les infeccions, afirmen els autors, varia depenent dels nivells de presència del virus en la regió i de l'abast de les campanyes de vacunació.

“Els resultats de l'estudi em semblen molt raonables. És la meua pròpia experiència. Jo tinc una grip forta cada cinc anys”, opina Luis Enjuanes, director del Laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia. “Els símptomes produïts pels virus respiratoris s'assemblen massa i en els hospitals no es fan anàlisis per a esbrinar el virus exacte que els provoquen, llevat que tingues una bronquitis”, afig Enjuanes, alié al nou estudi.

Els resultats no posen en dubte les campanyes anuals de vacunació, segons els autors
Per a l'epidemiòleg Adam Kucharski, les seues conclusions no posen en dubte les campanyes anuals de vacunació contra la grip. “Encara que els adults tinguen grip solament dues vegades cada dècada, açò es tradueix en moltes malalties i, en alguns casos, fins i tot en morts”, apunta. Cada any, la grip comuna causa entre tres i cinc milions de casos de malaltia greu i entre 250.000 i 500.000 morts a tot el món, segons l'Organització Mundial de la Salut.

A més, Kucharski recorda el fenomen de la reactivitat creuada, pel qual una infecció per un tipus de virus serveix per a reactivar les defenses generades per infeccions anteriors per virus similars. “Els nostres resultats mostren que el nivell de reactivitat creuada entre diferents ceps del virus de la grip disminueix ràpidament amb el temps, ja que els virus evolucionen i la resposta immune contra un virus no serà tan efectiva uns pocs anys després. La vacunació anual, per tant, pot ajudar a reduir el nivell de malaltia en una població”, explica a Matèria.

Encara que l'estudi s'ha dut a terme a Xina, en col·laboració amb altres investigadors britànics, xinesos i nord-americans, Kucharski sosté que els seus resultats són extrapolables a Europa i a altres regions del planeta.

-Noticia original.

-Com afecta la grip a Espanya

-Importància de la vacunació

Característiques de la grip: 

Detecció precoç del alzheimer mijançant la parla

El diagnòstic precoç de l'alzheimer avança a passos engegantats. Cada vegada trobem més mètodes amb la intenció de ralentitzar la seua aparició.
Ara, un equip d'enginyers biomèdics de la Universitat del País Basc ha ideat un procediment de detectar l'alzheimer de forma precoç mitjançant l'anàlisi automàtic de la parla espontània.

El mètode és molt senzill: els pacients són gravats mentre conten alguna experiència pròpia, en un entorn relaxat i conegut. Al mateix temps que parlen, els experts mesuren les pauses que realitza a l'intentar recordar la paraula que vol dir, per exemple, sense que el pacient siga conscient que està sotmetent-se a una prova i, per tant, sense alterar o desestabilitzar les seues habilitats.

La tècnica que es troba en ple desarrollament, s'està provant amb persones que encara no han desarollat la malaltia però sí que tenen antecedents familiars i també amb pacients amb alzheimer. Aquest diagnòstic clínic evitaria les altres proves mèdiques invasives que es duen a terme en l'actualitat i que tenen un cost econòmic fort.

Notícia original

Notícia relacionada