La història de tres esclaus en el Mèxic colonial narrada pels seus ossos

Van morir lluny de la seua casa, forçats a una vida de treball a l'altre costat de la mar. Després la història va oblidar els seus noms. Ara la genètica ofereix una finestra per acabar amb cinc segles de silenci sobre la trajectòria de la primera generació d'esclaus capturats a les costes d'Àfrica i traslladats a les possessions de la Corona espanyola a Amèrica.

Les anàlisis genètiques mostren que els tres compartien un llinatge del cromosoma Y, present només en els homes, freqüent a l'Àfrica subsahariana i que actualment és el més comú entre els afroamericans. La biologia molecular i la informació isotòpica han permés establir que els tres van néixer fora de Mèxic, el que, en combinació amb altres tècniques de datació, confirma que formaven part d'un dels primers grups d'esclaus africans a arribar al Virregnat de Nova Espanya.

"De moment no podem delimitar amb exactitud l'àrea de procedència; les seues poblacions d'origen podrien no existir (per haver estat desplaçades durant l'època colonial) o bé que els grups més relacionats genèticament amb ells encara no hagen estat mostrejats", explica Rodrigo Barquera, investigador del Departament d'arqueogenètica de l'Institut Max Planck i primer autor de l'estudi. "Però sabem que van néixer a l'Àfrica, van viure allà almenys fins a l'adolescència i després van ser portats com a esclaus a Amèrica, on van sofrir una gran quantitat d'abusos físics fins a la seua prematura mort, entre els 25 i els 35 anys".

Les lesions observades indiquen un treball físic excessiu (visible en les insercions musculars), abusos físics (fractures, ferides de bala, empremtes de contusions) o traumatismes que afecten la columna vertebral, a més d'anèmies i altres deficiències alimentàries.


Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Les tortugues marines es senten atretes per l'olor del plàstic.

No corren bons temps per a les tortugues marines, malgrat que han existit per milions d’anys i un exemplar pot arribar a un segle de vida, es troben entre els animals més afectats pel canvi climàtic i l'acidificació dels oceans, les seues closques i altres parts dels seus cossos arriben alts preus en el mercat il·legal d'espècies i l'acumulació de plàstic està provocant la mort de moltes d'elles perquè s’ennuegueno perquè queden enredades.

És freqüent que els biòlegs vegen tortugues que han ingerit grans quantitats de plàstic. Fins ara es pensava que els menjaven al confondre-ho amb preses (les meduses). Però s’ha revelat que no només els atrau la seua forma: a les tortugues marines els agrada l'olor dels plàstics. Alguns experts pensen que és una cosa que es pot donar en altres animals i no només amb les tortugues. Els resultats d'aquesta revelació es basen en un experiment realitzat en una piscina de laboratori amb tortugues babaua. Van utilitzar 15 exemplars joves, als què havien alimentat en captivitat durant cinc mesos. A través d'unes pipetes, van exposar a les tortugues a diferents olors i van gravar les seues reaccions.

Les proves es van fer amb olor de aigua purificada (desionitzada), amb plàstic net i amb menjar de tortuga (com peixos i gambes). Durant l'experiment, els animals no van ingerir cap tipus de plàstic i després de l'estudi els van portar a l'oceà. Els descobriment va ser que aquestes tortugues reaccionaven als olors dels plàstic de la mateixa manera que ho fan amb el menjar, per tant, es suposa que no només es senten atretes al plàstic per la seua forma semblant al seu aliment, sinó també pel olor.

Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Un nou tipus d'aurora a la frontera amb l'espai exterior

Una col·laboració entre aficionats a la fotografia i astrofísics finlandesos ha permès identificar una nova forma d'aurora boreal que dibuixa patrons similars a el de les dunes de l’arena. La troballa ha estat localitzat en una regió de l'atmosfera poc estudiada fins ara: la mesopausa.

El descobriment de les dunes boreals va començar quan Minna Palmroth va ser convidada a participar en un grup de Facebook d'aficionats a les aurores, per respondre a preguntes sobre l'origen de les diferents variants d'aquest fenomen. L'experiència la va portar a escriure un llibre i, com a part de el projecte, va demanar als membres d'aquest grup que capturaren imatges amb formes poc habituals i li les enviaren i entre elles va aparèixer un patró desconegut en la literatura científica.

Aquest nou tipus d'aurora va ser identificat en una regió en la qual l'atmosfera és elèctricament neutra, es tracta d'un entorn difícil per als satèl·lits i altres instruments espacials, per això es tracta d’un dels llocs menys estudiats del nostre planeta. Les dunes boreals van ser fotografiades a Laitila i Ruovesi, en Finlàndia.

Els investigadors van identificar les estrelles darrere de les emissions i les van utilitzar com a punt de referència, a partir dels seus angles i elevacions, van poder calcular l'altitud i l'extensió del fenomen, situat exactament en la ignorosfera (mesopausa).

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

El pèl creix indefinidament?

El pèl és igual en els humans i en els altres animals que el tenen, no es produeix en cap cas un creixement continu. El pèl creix per cicles, cada pèl és una unitat biològica independent i cadascun d'ells té un període on el fol·licle pilós va generant queratina i el pèl creix. Després d'aquest període ve un altre a què anomenem de latència i en què el pèl deixa de créixer però no cau i, finalment, hi ha un tercer període que és el de caiguda. Aquests períodes són molt diferents en els humans i en els animals, fins i tot en una sola persona depenent de la zona de el cos, per exemple, en les aixelles mai et creixerà fins als genolls, i és que el període de creixement dels tipus de pèl és molt diferent.

Una persona normal té en cada moment el 98% de tots els pèls en període de creixement. I aquest període de creixement varia entre les persones pel que pot durar entre tres i deu anys, després d'aquest moment arriba a la fase de repòs i finalment, cau, quan aquest cau comença a créixer un altre amb el mateix procés.

Un aspecte que afecta el creixement dels cabells, a més d'algunes malalties i consum d'alguns fàrmacs, és l'edat. Amb l'edat, la velocitat de creixement disminueix i creix més lentament i, a més, alguns pèls que cauen ja no són substituïts per un de nou, és a dir, anem perdent pèls fet que suposa que tinguem cada vegada menor densitat capil·lar. En això últim influeixen la genètica, l'alimentació i també alguns factors climàtics.

Notícia original

Els borinots aprenen a distingir objectes pel tacte

Cent vint-i-huit borinots escollits de cinc colònies diferents al Regne Unit van ser entrenats a la Universitat Queen Mary de Londres per aprendre a reconèixer en la foscor, només pel tacte, objectes que havien vist prèviament. I ho aconsegueixen amb un milió de neurones (les persones tenim al voltant de 100.000 milions).

Aquesta capacitat, comú en els éssers humans però que en el regne animal només es pensava que tenien els primats, les rates, els dofins i una espècie de peix s'anomena 'reconeixement intramodal d'objectes' o 'integració sensorial intramodal' i bàsicament consisteix en la capacitat d'imaginar un objecte només pel tacte, sense necessitat de veure’l.

Els científics van entrenar a aquests insectes per distingir objectes de forma quadrada i esferes utilitzant com a ganxo o recompensa aigua ensucrada. Van comprovar els seus avenços sotmetent-los a les mateixes proves amb llum i foscor.

El següent serà investigar si altres famílies d'insectes són capaços de demostrar la capacitat del reconeixement intramodal d'objectes. Si es descobrira que això és una habilitat generalitzada entre els insectes, es podria concloure que tenen la capacitat d'imaginar objectes. Alternativament, una comparació amb altres insectes podria revelar que és una habilitat única que pertany a insectes intel·ligents com els borinots.

Notícia original

Notícia relacionada 

ÉS SEGUR QUE LA MATÈRIA FOSCA EXISTEIX?

Hi ha evidència de l'existència de la matèria fosca des de fa aproximadament 100 anys. La prova més clara de la seua existència va arribar amb els estudis de l'astrofísica nord-americana Vera Rubin sobre els moviments de les galàxies espirals, per entendre el que significa el treball de Vera Rubin has de saber que coneixem la relació entre la massa que contenen les galàxies i la llum que produeixen, això vol dir que podem calcular quanta massa conté una galàxia gràcies a la llum que ens arriba d'ella o estudiant la seua velocitat de rotació. El que va observar Vera és que les dades que obtenia gràcies a aquesta relació, no quadraven i es necessitava molta més massa que la visible per justificar la velocitat a la qual giraven les galàxies i, per això, es va afirmar l'existència de matèria fosca.

És a dir, les observacions que obtenim de l'univers no són possibles només amb la matèria que coneixem. Per això deduïm que hi ha d'haver alguna cosa més, alguna cosa al que hem anomenat matèria fosca. Encara que el seu nom hauria de ser matèria transparent perquè, almenys de moment, no podem veure-la. Sabem que hi és i detectem com es comporta, però no podem veure-la ni descriure-la i la realitat és que no tenim ni idea del que és. Probablement té massa perquè el que detectem sembla provocat per la presència de massa. També, tota l'evidència és gravitacional per això sabem que l'afecta la gravetat i que no emet ni absorbeix llum. I, per ara, no hem vist matèria fosca interactuant amb cap tipus de matèria normal.

El més natural des del nostre punt de vista és pensar que la matèria fosca, a l'igual que la matèria normal, està formada per partícules. Així és com entenem l'univers: format per partícules que interaccionen unes amb les altres. Si la matèria fosca formara part d'un sector fosc que existeix en paral·lel a el nostre, no hi ha cap raó per pensar que no puga formar estructures com les que forma la matèria normal que veiem. Però per ara no tenim manera de comprovar si això és així o no perquè la matèria fosca, si interactua amb nosaltres ho fa de forma molt dèbil. Actualment, hi ha en marxa molts experiments de diversos tipus per intentar veure-la: observació directa, indirecta i el seu estudi en col·lisions de partícules.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Animals en perill d’extinció

Entre el 2025-2044 prediuen un augment de 0,5 ° C a 1,5 ° C de les temperatures. A més podem observar que fa uns dies l’Antartida estava a 13º i tot açò afecta negativamente als animals.


L'impacte d'aquest escenari sobre algues, fauna i microorganismes de la zona antàrtica i subantártica és el focus principal del projecte "Genomics Antarctic Biodiversity", Universitat de Magallanes... entre altres associacions.


Hi han associacions que s’encarreguen de recollir mostres de pingüins i altres aus marines. La primera expedició a l'Antàrtida, realitzada durant l'estiu de 2019, va permetre avanços clau en l'estudi de la diversificació i evolució de la biodiversitat marina dels nostres ecosistemes.


Gràcies a aquestes investigacions i a aquests resultats del treball integra ,a més, la formació d'estudiants de postgrau i la investigació de postdoctorats.

Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

El nou virus a Japó, Tailandia i Corea del Sur

 

L’ OMS ha convocat aquest dilluns un comitè d'emergència davant l'avanç del nou coronavirus de Wuhan. Es reuniran per a vorer si es tracta d’una emergencia internacional, ja que es pot transmetre entre persones.


Fins ara, ha causat quatre víctimes mortals i 198 casos. Corea de Sud ha confirmat aquest dilluns el seu primer cas. Mentrestant, les autoritats australianes investiguen un possible cas a la ciutat de Brisbane.


Els sintomes son molt pareguts als de la neumonia, causant febre molt alta i dificultats al respirar. Depen de la persona pot ser lleu, greu o inclus mortal.


En principi es suposava que només podia passar d'animals a humans, igual que un altre patogen conegut de la mateixa família: el MERS-CoV. Però les autoritats xineses van confirmar que pot passar entre persones.


És sospita que van saltar als humans des d'un mercat d'animals vius a la localitat de Wuhan, ja que la immensa majoria dels primers pacients havien estat allà.

L’ OMS ha convocat aquest dilluns un comitè d'emergència davant l'avanç del nou coronavirus de Wuhan. Es reuniran per a vorer si es tracta d’una emergencia internacional, ja que es pot transmetre entre persones.

NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2
NOTICIA ORIGINAL

 
 

El cancer de pancreas i el de colon han creixcut mes del 10% desde 1990

En aquesta notícia ens diu que el nombre de gent que sufrix cáncer de páncreas ha incrementat un 130%.

El cáncer de pàncrees no és un dels més freqüents, però continua sent un dels que tenen pitjor pronòstic, amb una taxa de supervivència del 5%, semblant a la de fa tres dècades i molt similar en països que poden dedicar molts recursos a tractar-los i en els més pobres.


Tot i que encara no se'n tenen prou bé les causes d'aquests tumors, hi ha alguns factors de risc, com el tabaquisme, l'obesitat o la diabetis que poden explicar les variacions entre països. El consum d'alcohol, el tabac i les dietes baixes en calci, llet i fibra tenen un impacte important en els homes. En les dones també influeixen els problemes amb la dieta, però no l'alcohol o el tabac, en gran part pel fet que el seu consum és molt menor que el d'ells, pero el alcohol es una de les principals causes de la mort entre les edats de 15 a 49 anys.


Reduir el consum de sal, el tabac o l'obesitat, que també estan darrere dels problemes cardíacs, es el mes recomanat per a reduir el cáncer


Noticia original

Noticia secundaria

Video 

Descoberta una nova espècie de dinosaure amb vec de papagai

En l’any 1993 va ser encontrat per un granger xinés, un niu fossilitzat amb uns quants ous i un esquelet d’un bebé dinosaure.

Després d’uns quants anys per el mercat negre, aquestos fòssils van aplegar a les mans de dos científics anomenats Darla Zelenitsky i Jun Chang Lü.

Aleshores, l’esquelet del bebé dinosaure va ser identificat com una nova espècie encontrada, que seria anomenada com Beibeilong sinesis.

I finalment, gràcies a la mida dels ous fossilitzats, van poder saber la grandaria d’un dinosaure adult de la mateixa espècie, ja que es calcula que les espècies adultes podien arribar a mesurar 8 metres i pesar més d’una tonellada.

Noticia original

Noticia relacionada1

Noticia relcionada2

Video

La reprogramació genètica permet recobrar la movilitat a ratolins amb pàrkinson

Ernest Arenas, investigador de l’institut Karolinska, de Estocolmo, ha descobert unes neurones depaminèrgiques que serveixen per a sectretar dopamina, que és el que produeixen les neurones de qualsevol cos viu amb la enfermetat del pàrkinson.

Aquestes neurones han sigut creades a partir de la manipulació de astròcits amb tècniques de reprogramació genètica.

Les neurones han sigut provades primer amb astròcits, i després amb ratolins, els quals van recuperar bona part de la seua funció motora, van recuperar la seua postura inicial i van millorar la seua locomoció i movilitat

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Troben un nou dinosaure semblat a un ocell i amb plomes modernes

                Troben un nou dinosaure semblat a un ocell i amb plomes modernes




Aquesta és la nova espècie de dinosaure amb plomes asimètriques trobada a Xina, que representa el troodóntido més primerenc reportat –dinosaure maniraptorano semblat a un ocell–. Així ho assenyala un estudi que publica la revista Nature Communications. Les plomes asimètriques van ser una innovació important associada amb l'evolució del vol.



L'estudi,liderat per l'Institut de Paleontologia i Paleoantropologia de Vertebrats de l'Acadèmia Xinesa de Ciències,descriu que aquesta espècie, denominada Jianianhualong tengi,a partir d'un esquelet gairebé complet i que conserva a més les plomes fòssils. Data del Cretàcic primerenc, fa aproximadament entre 145 i 100 milions d'anys, i va ser trobat en el nord-est de Xina.



No és clar si Jianianhualong tengi era capaç de volar ja que es troben plomes asimètriques tant en espècies modernes voladores com no voladores. No obstant això, els resultats suggereixen que les propietats aerodinàmiques millorades ja estaven presents en els primers parents de les aus, i proporcionen una visió sobre el moment de l'evolució d'aquestes plomes asimètriques.


Link de la noticia

Noticia relacionada

Noticia 1

Noticia 2

Video

Evolució de les rates penades

Resulta molt difícil la ubicació de restes fòssils de rates penades, a causa del fet de que són animals molt lleugers. No obstant això, allò que s'ha trobat ens ha oferit alguna idea de quant temps han estat amb nosaltres. Les primeres restes fòssils de rates penades daten de fa més de 52 milions d'anys.

Amb base en l'aparença física de l'anatomia dels fòssils dels rates penades primerencs, sabem que sempre han sigut capaços de volar. Existien diverses teories que alguna vegada van ser animals terrestres i a través de l'evolució va ser que van ser capaços de canviar les seues extremitats per ales palmades, no obstant això, no hi ha evidència de troballes fòssils que indiquen este tipus de canvi.
        
Els fòssils preliminars mostren que els seus membres comptaven amb cinc urpes en cada pota. Les potes posteriors d'estes restes fòssils mostren que una vegada van ser molt més grans que les espècies en l'actualitat. Les seues potes davanteres eren més curtes. Les ales més curtes en les restes fòssils sens dubte ens diu que les rates penades primerencs no podien volar tan ràpid com els de hui en dia. Es tracta d'un procés d'evolució, per a ser capaç de sobreviure en el seu entorn canviant. Ells usen l'eco localització , i l'oïda interna, que fa açò possible falta en estos primers fòssils. El fet de que la femella rata penada puga retardar la interacció dels espermatozoides del mascle amb l'òvul podria ser part del procés de l'evolució d'estos animals. Es creu que tots ells tenen un avantpassat comú, que encara no hem identificat. També es creu que les diverses espècies es van separar a causa de la ubicació, els hàbits d'alimentació i l'hàbitat.

Noticia original:

Evolución de los murciélagos- Murcielagopedia

Noticies relacionades:

Artículos murcielagopedia

Reproducción del murciélago

Video:

El virus que va lliurar a un nen del càncer millora per a nous pacients

El càncer és un revers fosc de la vida i per això també pot emmalaltir i morir. Fa més d'un segle es van observar els primers casos on els tumors retrocedien després d'agafar una grip. Ara se sap que els virus poden infectar i aniquilar les cèl·lules de certs tumors. És perquè el virus destinat a combatre el càncer lluita dues guerres alhora.

Fa una poc més de 10 anys, a l'Hospital Niño Jesús de Madrid , un equip de metges i científics, havien desenvolupat un adenovirus modificat per atacar a les cèl·lules de neuroblastomes , el segon tumor sòlid més comú en nens. El càncer infantil és un dels fronts més abandonats i espinosos en la guerra contra el càncer.

La tècnica consistia a extreure cèl·lules mesenquimals de la medul·la òssia dels nens , infectar amb el virus anticàncer al laboratori i injectar després al torrent sanguini. Aquestes cèl·lules saben trobar el tumor i les metàstasis allà on estiguin i alliberen a l'arribar una "explosió " de virus oncolítics .

Enllaç original

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

Video

El cap dels catxarots, una arma per a envestir

A principis del segle XIX l'enfonsament del balener nord-americà Essex pels cops de cap d'un catxalot va inspirar la novel·la Moby Dick. Però des d'aleshores, davant les poques evidències, els biòlegs marins dubtaven que aquest mamífer marí pogués realment envestir amb el seu cap. Un nou estudi confirma que una estructura del seu front permet als mascles, esmorteir els cops quan combaten entre ells.                             

                       

Els catxalots mascle poden mesurar més de 20 metres de longitud i el seu cap és més gran que la de les femelles.

Des que l'escriptor nord-americà Herman Melville publiqués el 1851 la novel·la Moby Dick, la imatge d'un catxalot utilitzant el seu cap amb forma d'ariet per enfonsar els vaixells ha quedat en l'imaginari col·lectiu. Però fins ara, la ciència no havia confirmat que el mamífer marí amb el major cervell del regne animal -d'aquí el seu nom Physeter macrocephalus- tingués realment aquesta capacitat, tot i que ja hagués referències històriques.

Va ser la diferència entre la mida del cap dels catxalots mascles i el de les femelles el que més va atraure els científics

En 1820, en ple apogeu de la indústria balenera als EUA, l'Essex capitanejat pel jove George Pollard va patir l'envestida d'un catxalot mascle a l'oceà Pacífic. Els danys produïts en el vaixell el van enfonsar i van deixar a la deriva a part de la seva tripulació. Tot i que la història va inspirar a Melville, els biòlegs marins s'han mostrat sempre escèptics.

La raó és que en l'actualitat existeixen escasses observacions de catxalots lluitant entre ells, com sí ho fan orques, narvals i caps d'olla. No obstant això, al gener de 1997 es va aconseguir captar prop del Golf de Califòrnia aquest comportament en aquests grans mamífers marins que poden mesurar fins a 20 metres de longitud.
La investigació va partir de la informació històrica recollida fa dos segles sobre els atacs de catxalots a baleners. Però va ser la diferència substancial entre la mida del cap dels catxalots mascles i el de les femelles el que més va atreure als científics.
L'estudi confirma que els catxalots mascle van ser capaços d'envestir i enfonsar vaixells. 

Noticia original

http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-cabeza-de-los-cachalotes-un-arma-para-embestir

Noticies relacionades

http://nationalgeographic.es/animales/mamiferos/cachalote

http://www.tendencias21.net/notes/Los-cachalotes-utilizan-la-cabeza-para-embestir_b9287537.html

Video:  https://www.youtube.com/watch?v=GgFZgdgfRzA&nohtml5=False

Els albins d'África: "fantasmes d'un continent"

L'albinisme és un defecte genètic que provoca la incapacitat de produir la substància que dóna el color a la pell, al cabell i l'iris de l'ull, la melanina. En els últims quinze anys, més de 75 persones amb albinisme han sigut assassinades a Tanzània i Burundi, i l'ONU va denunciar recentment que des de l'any 2007 s'estan estenent els atacs degut a la creença que tenen poders màgics i algunes parts del seu cos són poderosos ingredients per a pocions màgiques.

Per als seus ritus empren extremitats, orelles, genitals, nas i llengua de xiquets albins i inclús molts xiquets de bolquers són assassinats per a comerciar amb el seu cos com a simples símbols de bona sort, aconseguint la pell d'un xiquet albí en el mercat negre els 7.000 euros. La crueltat pot arribar a ser tan increïble que alguns són mutilats en vida perquè els fetillers creuen que els crits del xiquet fan augmentar el valor del seu cos. Altres, són violats sense escrúpols per hòmens i dones al pensar que les relacions sexuals amb un albí poden curar-los la sida.

En altres regions d'África no es comercialitza amb ells ni són assassinats però la ignorància fa que se'ls considere maleïts, sent rebutjats per tota la societat per por de ser contagiats o simplement per fàstic. Este rebuig fa que quan aconseguixen l'edat adulta els albins es casen entre ells per a protegir-se d'eixe ambient hostil, tenint fills amb la malaltia i augmentant el seu número. Per si açò no fóra prou els xiquets albins presenten un altre greu problema en África. Al no disposar de cremes protectores ni ulleres de sol que els protegisquen, les cremades solars en la pell i les lesions en els ulls solen ser una constant en les seues vides i, amb els anys, solen presentar precàncer en la pell i ceguera ocular.

Noticia original:
Los albinos de África: "fantasmas de un continente"

Noticies relacionades:

El peligro de ser albino en áfrica- el pais

Albinismo En África: El Infierno De Ser Un Negro Blanco

Video:

Diagnosticada d'Zika a Catalunya una quarta dona embarassada

Des l'1 de gener de 2016 s'han confirmat 33 casos importats de febre vírica de Zika a Catalunya.

Una nova dona ha sigut diagnosticada de la enfermetat de zika a Catalunya, el que fa que eleve els persentatges de gent afectada de esta enfermetat. Desde l’1 de gener ja hi han 33 persones infectades. 4 dones que pateixen aquesta enfermetat segueixen controls mèdics.

El virus Zika provoca un quadre lleu amb febre moderada, exantema que s'estén des de la cara a la resta del cos. Es transmet principalment per la picada de mosquits del gènere Aedes i els casos solen resoldre sense complicacions greus.


Noticia original

Noticia relacionada1

Video

La situació del linx ibèric seguis sent molt greu

WWF celebra l'actualització de la llista roja d'espècies en perill que ha publicat la ,Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa segons la qual, el linx ibèric passa d'estar en la categoria d'espècie 'en perill crític', que representa un risc extremadament greu de desaparició, a ser catalogat com a espècie 'en perill', la qual cosa indica que el risc seguix encara sent molt greu. Esta nova qualificació se deu al fet que la seua població s'ha incrementat des dels 52 individus madurs en 2002 als 156 en 2012.


WWF celebra aquest notable augment d'individus, però recorda que les dades utilitzats per la UICN només arriben fins a 2012 i que des de llavors s'ha frenat el creixement poblacional a causa de la incidència de les seues principals amenaces: absència d'aliment, atropells en carreteres i furtivisme. Per això, WWF alerta que si no es posa solució a aquests problemes, la població de linx tornarà a descendir en els pròxims anys.L'organització ressalta que la gran amenaça que se cern sobre el linx ibèric són les malalties del conill, la seua principal presa.

Quant a l'amenaça dels atropells, WWF subratlla que 2014 ha passat a la història per convertir-se en el 'any negre per al linx ibèric per les 22 morts de linxs en les carreteres espanyoles.

Noticia original: 
Proyecto lince ibérico- WWF España

Notícies relacionades:  

El lince ibérico sale de la UCI- La vanguardia

Ni un lince más atropellado- WWF

Video:

Disminució de tórtores en un 30% a España.

La tórtora europea ( Streptopelia turtur ) ha estat nomenada Au de l'Any 2015 per l'organització conservacionista SEO / Bird Life , un títol amb el qual es pretén alertar sobre espècies que pateixen problemes de conservació. Segons les dades del programa de seguiment SACRE , la població d'aquesta espècie ha baixat un 29,9% entre 1998 i 2013.

Es tracta de l'únic membre de la família dels coloms que realitza una llarga migració, de més de 4.000 quilòmetres , ja que passa la tardor i l'hivern a l'Àfrica subsahariana.
'No es coneixen amb precisió les causes  de la caiguda poblacional de l'espècie' ens asegura Juan Carlos Atienza.
Un altre factor addicional és el problema de la sobrecaza , que només està prohibida en tres comunitats autònomes : Cantàbria, Astúries i Canàries. A Espanya s'efectua gairebé la meitat de la caça de tórtores europees que es produeix en els països de la UE.

  No obstant això , sí que ha destacat que els principals problemes són els que tenen a veure amb la mala conservació dels hàbitats per la intensificació i abandonament dels mitjans agrícoles.

En un comunicat signat per 40 científics , SEO / Bird Life sol·licita la inclusió de la tórtora europea en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades , dins de la categoria de " vulnerable ". 

 Noticia original

Noticia relacionada

Noticia relacionada

La tornada del linx 'britànic'

El linx eurasiàtic, parent major del linx ibèric, tornarà molt possiblement a acampar a gust per les illes britàniques 1.300 anys després de la seua extinció.

El Lynx UK Trust planeja la solta de 12 o 18 linxs en tres finques privades repartides per la geografia britànica: Norfolk i Cumbria (al nord-est i nord-oest d'Anglaterra) i Aberdeenshire (Escòcia). Si s'aconseguixen a temps els permisos de les dos institucions responsables la reintroducció seria possible abans de finals d'any.

Els llocs triats tenen una notable sobrepoblació de cervos que és molt difícil mantindre baix control per la falta de depredadors. Els felins portarien en la fase inicial un GPS i es mourien per zones boscoses, despoblades i lluny de les granges. 

El programa pilot es completaria en tres o cinc anys. Si els linxs demostren la seua capacitat d'adaptació a l'hàbitat, i si aconseguixen reproduir-se, el projecte podria estendre's a altres zones, seguint l'exemple marcat per la reintroducció de l'espècie a Suïssa (en els anys noranta) i a Alemanya (en les muntanyes Harz, l'any 2000). 

Noticia Original
Noticia Relacionada