I si la Via Làctia tinguera una altra galàxia dins?

Milions d'antigues galàxies, que els invesigadors consideraven quasi extingides, podrien en realitat «seguir vives» i romandre ocultes a la vista després de densos «escuts d'estels» robats a altres galàxies. Fins i tot la Via Làctia, la nostra llar espacial, podria «portar dins» una d'aquestes galàxies antigues. La troballa s'acaba de publicar en The Astrophysical Journal.

En 2005, els astrònoms van trobar que en l'Univers més jove i distant es donava un misteriós excés de galàxies esfèriques compactes. Aquestes galàxies, eren molt abundants fa uns 11.000 milions d'anys, però escassegen molt en l’actualitat.

Igual que els dinosaures van desaparèixer de la Terra després d'una col•lisió còsmica, les simulacions informàtiques mostren que aquests «dinosaures galàctics» de l'Univers primerenc van ser eliminats per mitjà de fusions i col•lisions d'unes galàxies contra unes altres. I són molts els astrònoms que pensen que aqueixa és la raó de la discrepància entre la seua antiga abundància i la seua actual escassetat.

No obstant açò, la idea de les col•lisions té un problema: si realment va haver-hi tantes fusions, hauríem d'estar veient encara moltes d'elles orbitant-se mútuament o en ruta de col•lisió. Cosa que no veiem.

Graham i els seus col•legues, no obstant açò, creuen haver trobat una explicació. I quan van fer una ullada més a prop als censos de galàxies de l'Univers local, van trobar que moltes d'elles havien sigut classificades erròniament. Una anàlisi més detallada de les imatges va revelar, per exemple, que 21 galàxies etiquetades com a grans núvols tridimensionals d'estels eren en realitat discos plans amb grans inflors en el centre.

Els resultats suggereixen que en realitat el nombre d'antigues galàxies esfèriques en l'Univers local és unes mil vegades superior al que es creia fins ara. La qual cosa, aquesta vegada sí, concorda amb el nombre de galàxies esfèriques de l'Univers primitiu.

Però Graham va més enllà. I sosté que almenys una part del bulb central de la nostra pròpia galàxia va poder, en un altre temps, haver sigut una d'aqueixes galàxies compactes.


Notícia original:

Notícies relacionades:

La Via Làctia des del cim d'un volcà en Hawaii

Descobreixen la galàxia més allunyada de la Via Làctia


Vídeo:

La coberta vegetal mundial augmenta malgrat la desforestació tropical

Xina i Rússia tenen molt mala premsa ambiental. Tampoc surt ben parada l'oscil•lació tèrmica coneguda com El Niño (ENSO), un complex fenomen que provoca períodes de sequeres alternats amb intenses pluges en moltes parts del planeta. No obstant això, un estudi mostra com, malgrat la desforestació de les selves tropicals, aquests tres factors estan fent que torne a renàixer la verdor en el planeta. Però els investigadors adverteixen que no es pot fiar el futur del clima de la Terra a xinesos, russos i els capritxos de El Niño.

Les plantes són la base de la vida. Sobre elles descansen els ecosistemes dels quals, en última instància, depenen els humans. La coberta vegetal és, a més, la primera línia de defensa contra el canvi climàtic. Boscos, selves, pastures, matolls o camps conreats retiren de l'atmosfera la quarta part del CO2 antropogènic que està escalfant el planeta. Per això, cada hectàrea arrencada a les selves amazòniques, d'Indonèsia o l'Àfrica equatorial és un drama global.
No obstant això, un estudi publicat en Nature Climate Change i realitzat per investigadors d'Austràlia mostra ara que la desforestació dels boscos tropicals està sent compensada amb la reforestació en altres parts del planeta en l'última dècada.

La resta de les felicitacions per augmentar la coberta vegetal del planeta cal donar-les-hi a les sabanes i àrees de matoll. La seva aportació al cicle del carboni (mesurat com l'intercanvi net entre l'atmosfera i la terra) no ha estat estudiada amb la mateixa intensitat que la dels boscos.
Hi ha diversos factors que estan elevant el protagonisme de sabanes, àrees d'arbustos i, en menor mesura dels camps conreats: canvis en l'ús del sòl, millors tècniques agrícoles, reducció d'incendis...

L'altre factor té a veure amb l'oscil•lació tèrmica El Niño i el seu revers, La Niña. Aquest fenomen, que s'inicia en l'oceà Pacífic, afecta als patrons de pluja, alternant períodes molt secs amb mesos de pluges torrencials en zones on dominen les sabanes o el matoll. El canvi climàtic està afectant a aquest joc infantil, alterant encara més la impredictible durada de cada període i el seu caràcter més o menys sec.


Notícia original:

Notícies relacionades:

Els alcaldes llatins fan un front comú contra el canvi climàtic 

Apagada mundial per conscienciar al planeta de l'estalvi energètic 

Vídeo:

Un alliberament massiu de CO2 dels oceans va afavorir la fi de l'última glaciació

Els nivells atmosfèrics de CO2 fluctuen entre unes 185 parts per milió (ppm) al llarg dels períodes glacials i unes 280 ppm en els períodes interglaciars, més càlids. Un estudi, que es publica ara en Nature, mostra que el carboni emmagatzemat en el fons dels oceans de l'hemisferi sud va ser alliberat a l'atmosfera coincidint amb el final de l'última època glacial, provocant un augment de les concentracions de CO2 i un increment global de les temperatures.

Aquesta investigació fa que es puga saber com els oceans influeixen en el cicle del carboni i  en el canvi climàtic. Els investigadors suggereixen que l'oceà Atlàntic sud i el Pacífic est actuen com a fonts de CO2 de l'atmosfera. Diuen que s'han trobat concentracions molt elevades de diòxid de carboni dissolt en les aigües superficials d'aquests oceans que coincideixen amb increments en el CO2 atmosfèric al final de l'última era glacial.
Aquests descobriments recolzen la teoria que una sèrie de processos que operen en el sector sud dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic van canviar les quantitats de carboni emmagatzemat en les aigües més profundes.

Per arribar a aquestes conclusions, l'equip internacional va calcular el contingut en carboni de les aigües al llarg dels segles mitjançant l'estudi de la composició química de les petxines calcàries d'antics organismes marins que habitaven la superfície de l'oceà fa milers d'anys.
Els oceans han emmagatzemat al voltant del 30 % de les emissions de combustibles fòssils generats per la nostra activitat al llarg dels últims 100 anys.
Els investigadors van analitzar centenars de petits organismes recollits en dues campanyes: en un punt de l'oceà Atlàntic sud a mig camí entre el Cap de Forns i el Cap de Bona Esperança.

Aquests resultats ajudaran a entendre millor la dinàmica de l'acumulació de CO2 generat per l'ésser humà en l'atmosfera. Però, els científics adverteixen que encara no es coneix la història completa com la resta de processos que operen en altres parts de l'oceà, per exemple el Pacífic nord.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Troben fòssils de mamífers gegants de l'última glaciació 

Busquen explicació climàtica a la glaciació de la Antàrtida

Vídeo:

Europa assaja què fer davant la imminent caiguda d'un asteroide sobre la Terra

Els meteorits han fet por a la humanitat des del mateix moment en què es va apuntar al fet que un d'ells va poder ser el responsable de l'extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys.

Segons marquen les estadístiques, cada 100.000 anys una roca espacial gegant pot xocar contra la Terra amb conseqüències catastròfiques. I per evitar aquest negre panorama sembla que les principals agències espacials s'han ‘posat les piles'.

S’han augmentat els esforços per a poder detectar els asteroides que puguen dirigir-se a la Terra. Però no sols és això, sinó que després s’ha d’averiguar com desviar-los o destruir-los.

L'Agència Espacial Europea (ESA)  ha assajat la resposta que hauria de donar-se davant la imminent caiguda d'un meteorit d'entre 12 i 38 metres i que viatge a 12 quilòmetres per segon. Es tracta de valorar com podria reaccionar Europa davant una catàstrofe d'aquest tipus.

Els experts han analitzat com actuar 30, 26, 5 i 3 dies abans de l'impacte així com una hora després. Per exemple, els dies previs hauran de posar-se tots els mitjans per conèixer la massa de la roca espacial, la seva composició o el punt exacte del seu impacte. Són dades que permetrien salvar un gran nombre de vides. Fins i tot s'ha analitzat la informació que hauria de ser distribuïda a l'opinió pública.

El meteorit de Cheliábinsk va demostrar que una de les principals assignatures pendents és educar a la població sobre com actuar en cas d'un impacte.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Un meteorit caigut en l'Antàrtida ofereix més indicis d'aigua en Mart

Geòlegs troben material orgànic en meteorit procedent de Mart


Vídeo:

El paper del gel àrtic ajudant a retirar diòxid de carboni de la atmosfera

Solament la comunitat científica ha declarat que el gel marí influeix en la quantitat de diòxid de carboni del planteta. Des de fa molts anys se sap que els oceans poden absorbir grans quantitats de CO2, però no se sabia que també podia aplicar-se a les àrees oceàniques que estan cobertes per gel, perquè a aquest se li considerava impenetrable a l’efecte d’aquesta absorció.

En els últims descobriments observem que el gel marí en l’Àrtic atrau grans quantitats de CO2 de l’atmosfera cap a l’oceà.

L'equip internacional de la investigadora Dorte Haubjerg Søgaard, de la Universitat del Sud de Dinamarca, i de l'Institut de Recursos Naturals de Groenlàndia, a la ciutat groenlandesa de Nuuk, ha completat uns anàlisis detallats del gel marí a Groenlàndia. Els resultats que s’han obtingut diuen que podria tindre una gran influència en el cicle global del carboni, i que els processos químics influixen més que els biològics sobre la capacitat del gel marí de retirar el CO2.

Per culpa de l’escalfament global, zones en les que hi ha grans quantitats de gel marí es fonen en estiu i quan el gel es torna a congelar en hivern no és tan gros com el que hi havia abans i ocupa menys terreny.

La conclusió que podem extraure d’ací es que la disminució de gel marí àrtic pot influenciar en l’increment de CO2 a l’atmosfera i açò arrastraria un augment de l’escalfament global. A l’augmentar l’escalfament es produiria més disminució de gel i entrariem en un bucle amb una eixida complicada, tal i com ja han advertit els autors del nou estudi. Si els resultats que han obtingut són representatius, el gel marí tindrà una gran importancia en aquest aspecte i es tindrà que tindre com en compte en les següents revisions de les concentracions de CO2 a l’atmosfera.


Notícia original:

Notícies relacionades:

La coberta de neu sobre el gel marí àrtic ha aprimat entre un 30 i un 50 per cent

Nou rècord de disminució del gel en l'Oceà Àrtic


Vídeo:

El clorur d'hidrogen atmosfèric ‘in crescendo’ aniquila la capa de ozó

Un equip internacional de científics ha demostrat un recent augment en clorur d'hidrogen atmosfèric (HCI). Es tracta d'una substància lligada a la destrucció de la capa d'ozó, i creix per una anomalia temporal en la circulació atmosfèrica.

Es va anticipar que hi hauria una disminució de la HCI en virtut del Protocol de Montreal, el tractat internacional dissenyat per protegir la capa d'ozó mitjançant l'eliminació gradual de la producció de substàncies que esgoten l'ozó.
 Aquest recent augment de les concentracions de clorur d'hidrogen atmosfèric només es va observar en l'hemisferi nord, mentre que en l'hemisferi sud, l’HCI segueix disminuint, com s'esperava, en línia amb el Protocol de Montreal.

L'estudi, publicat aquest dimecres en la revista 'Nature', argumenta que l'augment inesperat és causat per una anomalia temporal però prolongada en la circulació atmosfèrica, el canvi de l'equilibri entre els clorofluorocarbonos (CFC) i el seu producte de degradació HCI.
Mitjançant la comparació amb els detallats models per ordinador, hem identificat aquest descens com alguna cosa temporal a causa dels canvis en els patrons de vents de l'atmosfera superior, per la qual cosa seguim sent optimistes que la capa d'ozó es recuperarà durant la segona meitat del segle.

En relació a les diferències en l'augment de HCI entre el nord i el sud, s’assenyala que hi ha diferències naturals en l'atmosfera entre els hemisferis nord i sud per la influència de la topografia de la superfície de la Terra i lleugeres variacions en l'òrbita de la Terra al voltant del Sol durant l'any.
Però, la recuperació dels productes químics que esgoten l'ozó en l'atmosfera és un procés lent i portarà moltes dècades. Durant aquest temps, la capa d'ozó segueix sent vulnerable.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Amèrica del Nord va sofrir en 1934 la pitjor sequera en mil anys.

Augmenten dies amb radiació UV extrema per canvi climàtic


Vídeo:

Els llacs àrtics acusen els efectes del canvi climàtic

El gel que es forma sobre els llacs del nord d'Alaska durant els mesos d'hivern està disminuint.
L'estudi de vint anys d'imatges radar preses des de l'espai revelen els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes a altes latituds. Les variacions de la temperatura de l'aire i dels nivells de les precipitacions hivernals al llarg de les últimes cinc dècades han alterat els cicles, la duració i la grossària dels gels que es formen sobre els llacs àrtics.

En esta regió, un clima més càlid provoca que la coberta de gel siga més fina i, com a conseqüència, que un menor percentatge dels llacs romanga congelat durant tot l'hivern. Estos canvis afecten el clima local i regional, a la dinàmica del permafrost i a la disponibilitat d'aigua per a usos residencials i industrials durant l'hivern.

Però fins ara mai s’havia documentat aquest fenomen amb l’ajuda de les dades dels satèl•lits.
Un recent estudi de la Vessant Nord d'Alaska, publicat en The Cryosphere, documenta els règims de gel en llacs poc profunds basant-se en les imatges radar preses pels satèl•lits ERS-1 i ERS-2 de l'ESA.

Els instruments radar embarcats en els satèl•lits ERS de l'ESA poden vore a través dels núvols i en la foscor. Les imatges radar d'estos satèl•lits i les de la missió Envisat permetien monitoritzar l'evolució dels llacs congelats.

Notícia original:

Notícies relacionades:

El canvi climàtic milloraria la productivitat pesquera el 3,4 % en 2050

El canvi climàtic afecta els més pobres dels països en desenrotllament


Vídeo:

Un caçador de cèl•lules cancerígenes per a combatre la metàstasi

Un dels avanços en els últims anys és conèixer millor les claus de la disseminació les les cèl•lules cancerígenes d’un tumor primari del cos i crear defenses per a que la metàstasi no intervinga en els esforços dedicats a eliminar el tumor principal.

Uns investigadors de la Universitat de Cornell han dissenyat uns rastrejadors-caçadors biòlogics que el que fan és localitzar i destruir el torrent sanguini a les cèl•lules cancerígenes circulants. Els primers resultats han sigut bons. Dos hores després del començament del procés es desintegraven.

Aquest invent està format per la combinació del sistema immune i dos proteïnes: la selectina i la proteína TRAIL. A l'injectar en la sang la combinació de les dos proteïnes, les propietats adhesives de la selecteta fan que s'unisquen als leucòcits, la funció de les quals consistix a transportar a la proteïna assassina de cèl•lules tumorals a través de tots els racons de la xarxa vascular del pacient. Això permet a la proteïna trail localitzar, unir-se i destruir a les cèl•lules cancerígenes que circulen per la sang.

Però, encara que els resultats haguen sigut bons, l’investigador principal va advertir que farà falta seguir investigant per confiar si és definitivament útil.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Metàstasi càncer de boca pot diagnosticar-se amb el gangli sentinella

Descriuen la funció de dos molècules implicades en la metàstasi del cáncer

Vídeo:

Troben una forma d'eliminar resistències a fàrmacs contra el càncer de pulmó

Uns investigadors han trobat el principal agent que guía la resistència al tractament contra el cáncer de pulmo avançat. Açò servirá per a dissenyar nous fàrmacs per a pacients que tenen difícil curació.

L’estudi s’ha elaborat a partir d’anàlisi de tumors de pulmó però, els resultats podrien servir per a altres tipus de cáncer. És un gran descobriment i ara hem de pressionar a la indústria per a impulsar assajos clínics de nous fàrmacs, ja que pot ser útil per a altres tumors.

Han descobert un nou mecanisme de resistència a l'erlotinib i el gefitinib, dos fàrmacs utilitzats per a un subgrup de pacients de càncer de pulmó que té alterat el gen que codifica el receptor del factor de creixement epidèrmic.

Quasi el 20% de la gent que té cáncer de pulmó té mutat l’EGFR. Actualment, hi ha fàrmacs que poden eliminar l’efecte de l’EGFR

Notícia original:

Notícies relacionades:

Un estudi eleva els falsos positius en el garbellament de càncer de pulmó al 18%

La lluita contra el càncer de pulmó

Vídeo:

La NASA descobreix un nou asteroide "potencialment perillós"

Un asteriode que mai s’havia pogut captar ha sigut descobert per el telescopi Neowise, del departament d’Objectes Pròxims de la NASA.

L’asteriode trobat té uns 650 metres de diàmetre, és molt fosc i pot ser perillós.

Per a trobar-lo varen trindre que fixar-se en l’objecte en moviment sobre un fons d’estreles fixes fins que desapareguera de la seua vista.

Per a confirmar el que havia trobat el Neowise utilitzaren el telescopi Spacewatch. Per tant, “YP139 2013” serà el primer asteroide que trobarà un telescopi.

Els investigadors creuen que pot arribar a acostar-se al planeta fins a 300.000 quilòmetres, però, no es produirà en els pròxims  100 anys.

Gràcies als sensors infrarojos que detecten la calor, poden aprendre les seues grandàries.

Segons Tommy Grav, l’augment del nombre d’objectes pròxims a la Terra és clau per a saber que existeix l’amenaça per al planeta.

Neowise, és fins ara, l’aparell que ha fet l’estudi més complet d’asteroides i cometes, com Wise que va descobrir més de 34.000 asteroides i va caracteritzar 158.000 en tot el Sistema Solar.

Ara, Neowise continuarà fent la seua feïna, que és detectar asteriodes i cometes. La informació que puga captar serà enviada al centre de recol•lecció de cossos del Sistema Solar, en el Centre de Planetes Menors en Cambridge. Allí es determina si es un cos nou o ja existia.

Notícia Original:

Notícies relacionades:

Un asteroide passarà molt prop de la Terra en 2013

El perill d'impacte amb petits asteroides és major del que es pensaba

Vídeo:

Els experts creuen que el canvi climàtic es va iniciar en 1960

Un dels arguments principals per a qüestionar que l’activitat humana influeix en el clima del planeta és l’augment de CO2 i la disminucio en la taxa d’increment de la temperatura global registrada des de finals dels anys 90.

Però, es tot el contrari. Gran part de la disminució en el ritme de calfament és gràcies a la intervenció dels humans amb el sistema climàtic.

La investigacío la varen realizar alumnes del CCA i UNAM. El que deien era que en l’anàlisi que s’ha fet s’han utilitzat dades observades de temperatura i forçament radioactiu.

Segons Francisco Estrada Porrúa, la major part del canvi climàtic global és d’origen antropogènic.

Els resultats mostren que les temperatures global i hemisfèriques compartixen un mateixa tendència de llarg termini.

Segons l’estudi realitzat, el calfament global es va inicial sobre l’any 1960, impulsat pel ràpid creixement en les emisions de gasos d’efecte hivernacle.

El refredament ocorregut entre 1940 i 1970 ha sigut comunament explicat com el resultat de variabilitat natural del clima i l'efecte dels aerosols atmosfèrics antropogènics, resultants de la recuperació de l'activitat industrial a Europa després de la Segona Guerra Mundial.

Els investigadors van dir que sense aquestes reduccions en les emissions de CO2, l’efecte dels aerosols atmosfèrics haguera sigut compensat pel forçament radioactiu del gasos d’efecte hivernacle i probablement el període de refredament haguera sigut difícilment detectable. L'estudi de la dècada dels 90 ha sigut un argument dels escèptics de la ciència del canvi climàtic per a qüestionar l'impacte que l'activitat humana ha tingut en el sistema clima.

Al contrari, la nostra anàlisi indica que, en gran manera, la disminució de la taxa de calfament ha sigut causada per accions humanes.

Estes dos mesures van produir una reducció en el forçament radioactiu i, en conseqüència, per a l'any 2010 la temperatura global va ser d'al voltant de 0.1ºC menor de què s'haguera registrat sense elles.

Desafortunadament, la reducció en la taxa de calfament podria ser breu. Mentre que no es compte amb un acord internacional que limite les emissions de CO2, el planeta continuarà calfant-se i metes com ara limitar l'increment en la temperatura global a menys de 2ºC seran únicament bons desitjos.

Notícia Original

Notícies relacionades:

La lluita contra el canvi climàtic

El canvi climàtic fa més pobres als pobres

Vídeo

Un canó de foc de 320.000 quilòmetres

El 29 de setembre, el Sol va produir una flama en la qual va obrir un canó de foc de 320.000 quilòmetres en la seua atmosfera.

Aquest fet va ser va ser captat per la sonda SDO, que és un satèl•lit que gira al voltant de la Terra a 36.000 quilòmetres de distància sobre la seua base terrestre en Nou Mèxic.

Segons la NASA açò es va produir quan el Sol va expulsar un filament magnètic solar, que va obrir un gran canal de foc on els camps magnètics van elevar el filament abans de l’explosió.

Amb les imatges que es van captar s’ha elaborat un video en el que es pot observar com una espècie amb una enorme llengua dona la sensació de que talle la corona solar mentres emergix disparada cap a l’espai.

En el vídeo es mostra el tir del filament en diferents colors.

Les imatges de color roig destaquen el plasma a 50.000 graus centígrads i servixen per  a observar els filaments a mesura que es formen i expulsen

Les imatges de color groc mostren temperatures de 555.000 graus centígrads, i servixen per a observar el material que es mou al llarg de les esbosses del camp magnètic del Sol

Les imatges de color marró mostren material a temperatures d’1.000.000 de graus centígrads.

Segons la Meteorologia espacial aquestes diferències de temperatura no són inusuals en el Sol.

Un dels misteris de l’heliofísica és que la seua superfície està a nomes 5.000° C, mentre que la corona és un mon de foc a més d’1.000.000 de graus.

L’ingredient principal del Sol és el plasma, que és un material molt calent que fa que els electró es separen dels nuclis dels àtoms i queden immersos en una espècie de sopa ardent.

Les violentes erupcions solars són produides per el moviment de les partícules, que creen un potent camp magnètic. Quan aquestes flamerades es disparen cap a la Terra, són responsables de la meteorologia espacial.

Degut a aquestes erupcions també es produeixen les aurores polars.

Notícia original

Notícies realcionades:

Descobrixen un 'canó de foc' en el Sol més gran que la Terra.

La Nasa detecta un canó de foc en el Sol

Vídeo:

Descobreixen la galàxia més llunyana coneguda

Uns astrònoms nord-americans han trobat una galàxia que es va crear tan sols 700 milions d’anys després del Big Bang, que va ser l’explosio que va causar la formació del Univers.

Aquesta investigacío ajudarà als científics a saber com era el nostre cosmos en els seus primers temps.

La galàxia es coneguda amb el nom de “z8_GND_5296”.

Mentre que la Via Làctea crea una o dos estrelles que són similars al Sol cada any, la nova galàxia en crea unes 300 a l’any.

A causa de la distància es poden fer una idea de com era l’Univers da 700 milions d’anys.

Per mitjà del telescopi espacial Hubble es va identificar la galàxia amb imatges òptiques i infraroges i amb el de Keck es va confirmar la distància.

Segons Bahrma Mobasher, el que fa aquesta galàxia és la confirmació espectroscòpica de la distància. Aquest astrònom explica que a causa de que la llum viatja al voltant de 186.000 milles per segon, quan ens fixem en els objectes distants , els veiem com eren en el passat.

El que fan els astrònoms per conèixer l’edat de les galàxies es fixar-se en la transició alfa de Lyman. Aquesta fet es detecta en les galàxies que es van formar, almenys, mil milions d’anys després del Big Bang, però, en les més antigues es cada vegada més difícil de veure

De les 48 galàxies que van observar, sols la nombrada anteriorment té la característica de trasparència. Els investigadors sospiten que poden haver dirigit la seua atenció a l'època en que l'Univers va fer la seua transició d'un estat opac , en el qual els àtoms s'ajuntaven en núvols d'hidrogen cada vegada més denses a un estat transparent, quan algun tipus de radiació va ionitzar l'hidrogen, convertint-ho tot en una sopa transparent de ions i electrons durant un període de diversos centenars de milions d'anys més, anomenada la era de la reionització.

Notícia Original

Noticies relacionades:

Troben dues galàxies 'bessones' de la Via Làctea

La nostra galàxia xocarà amb la seua galàxia més propera

Vídeo

La vespa asiàtica s'instal•la permanentment a Catalunya

Al voltant de fa unes quatre setmanes es va detectar la presència d’una espècie invasora a Catalunya. Aquesta espècie s’anomena la “vespa asiàtica”.

Es concentra en la província de Girona i ja s’han identificat 8 exemplars en tres comarques.

Ignasi Rodríguez, Subdirector General de Biodiversitat de la Generalitat, diu que podria haver-hi un niu amagat d’aquesta espècie a la zona de Sant Privat d’en Bas.

La vespa asiàtica no suposa cap problema per a les persones, però si que pot afectar als apicultors, ja que es menjen a les abelles que produeixen mel per a poder alimentar a les seues larves.

Per tant, els Agents Rurals intenten localitzar aquest animal abans de que arribe el fred, ja que les vespes fundadores, que són les úniques que sobreviuen, passen l’hivern davall de les corfes dels arbres.

Per a poder localitzar-lo s’han instal•lat unes 550 trampes en zones que no són àrides ni gèlides, ja que és ací on podrien sobreviure les vespes asiàtiques.

La vespa entrà a França en 2004 per mitjà d’un camió i fa sis anys es va reconèixer com a insecte invasor. Aleshores, la poca distància que hi ha entre Francia i Girona ha facilitat que aquest animal augmente en nombre.

En 2012 ja es van detectar tres exemplars de vespa asiàtica a l’Alt Empordà i tres nius en Val d’Aran, però, en aquell moment es va dir que la presència d’aquest animal era esporàdica. En els pròxims mesos la Generalitat investigarà com afecta la presència de la vespa asiàtica als apicultors catalans.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Detecten a Galícia una vespa asiàtica molt agressiva que arrasa ruscos senceres

Vespes asiàtiques mates a 41 persones a la Xina

Video:

Un cràter de Mart mostra com va canviar el clima del planeta

La sonda de Mars Express de l'ESA ha enviat unes imatges en les quals hi han proves que diuen com va evolucionar el clima al planeta.

Fa poc de temps Mars Express va fer unes fotografies Mart i va fotografiar els cràters Danielson i Kalocsa.

El nom dels cràter Danielson ve nombrat per una persona clau en el desenvolupament de diverses càmeres que exploraven per mitjà de satèl·lits el planteta “roig”.

El cràter Danielson té uns 60 km de diàmetre, i el cràter Kalocsa té uns 30 km de diàmetre, que porte el nom d'una ciutat hongaresa.

El cràter Danielson està ple de material sedimentari i a patit un forta erosió amb el pas del temps.

En l'interior del cràter es poden observar formacions rocoses conegudes com yardangs.

En Espanya podem trobar yardangs a les zones desèrtiques com per exemple al Nord d'Àfrica, Àsia Central...

Els sediments poden haver estat cimentats per l'aigua procendent d'un aqüífer subterrani.

La orientació dels yardangs fa pensar als científics que un vents de direcció nord-nord-est, van ser els que van provocar el dipòsit dels sedimets originals com de la posterior erosió, quan el clima es va tornar més àrid.

També apareix un camp de dunes, d'uns 30 km de longitud, que travessa la regió dels yardangs.

Al fons del cràter es poder apreciar uns estrats amb una separació i gruix prou uniformes, que van alternant la seua orientació.

Alguns científics pensen que aquestes formacions poden indicar fluctuacions periòdiques en el clima de Mart, i estan produïdes per els canvis regulars en l'orientació de l'eix del planeta.

El cràter Kalocsa mostra una tipografia diferent i pot ser perquè és més jove que el Danielson i per tant és va crear quan ja no hi havia aigua en la regió.

Notícia original:

Notícies relacionades:

La Muntanya Sharp de Mart, objectiu final de Curiosity

La Nasa lluita contra "els 6 minuts de l'horror" de l'aterratge a Mart

Vídeo:

Quina quantitat d'alcohol és saludable?

Segons un estudi que han realitzat en Anglaterra, si reduirem a menys de mitja copa de vi al dia es podria evitar la mort de 4600 persones, ja que la beguda influeix molt en algunes malalties cròniques.

La Unió Europea, és la regió on més alcohol es pren per habitant. 

Segons unes investigacions que s'han fet, 266 milions d'adults beuen alcohol en els llímits de menor risc per a la salut, però hi ha un 15% que consumeix per damunt d'aquest nivell i per això cada any les malaties relacionades amb l'alcohol generen una despesa de 3.300 milions de lliures, i el motiu és que la beguda està relacionada en moltes patologies cròniques.

Fins ara no hi havia un nivell segur de consum d'alcohol en relació sobre el càncer, però ara fins al 10% de tots els tumors en homes i el 3% en dones de qualsevol país europeu es poden atribuir al consum d'alcohol.

En Espanya, un estudis que s'han fet fa poc de temps diuen que la majoria de la població consumieix alcohol superant els límits. Açò ha afectat als joves espanyols, que ara beuen molt més que en èpoques passades.

Per a saber quin pot ser ell llímt de consum d'alcohol per a no causar malalties, en Austràlia han fet una investigació en la qual han aplicat un model matemàtic per valorar l'impacte en la mortalitat.

Malaltia coronària, ictus, hipertensió, diabetis, cirrosi, epilèpsia i cinc tipus de càncers són les malalties que poden agafar per un excés de consum d'alcohol.

Per culpa de l'alcohol, en Anglaterra es van morir 170.558 persones per culpa del consum excesiu d'alcohol.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Un estudi revela que un 16% dels joves té consum de risc

Un estudi relaciona el consum alcohol amb casos de violacions a joves

Vídeo:

Un estrella engolida per un forat negre supermassiu

Un forat negre supermassiu engoleix una estrella. Això és el que han presenciat un equip d'astrònoms.
Aquest succés, segons la revista Nature es produeix sobre una vegada cada 10.000 anys en una galàxia.

Degut a aquest esdeveniment tots pensem que els forats negres són com devoradors, però estem equivocats, ja que sempre estan en calma durant la major part de la seua vida, però si una estrella s'aproxima massa, és en ixe moment quan entra en acció.

Els forats negres supermassius tenen una massa que està entre un milió i mil milions a la del nostre Sol, es situen al centre de la major part de les galàxies de l'Univers i sap quan n'hi ha alguna gràcies a la intensa radiació que emeten quan aspiren el gas situat al seu voltant.

El 31 de maig de 2010 es va detectar, gràcies al telescopi Pan-STARRS 1, a Hawaii, un resplendor al centre d'una galàxia situada a 2.700 milions d'anys-llum.
El forat negre supermassiu tenia una massa tres milions de vegades superior a la del nostre Sol.
Els astrònoms ho han pogut observar gràcies a l'augment de temperatura que el fenòmen havia aconseguit.

Notícia original:

Notícies relacionades:

La NASA capta per primera vegada la llum d'una 'super Terra'.

L'espectacle còsmic del cel canari.


Vídeo:

L'arquitectura del cervell

Les fibres nervioses han sigut investigades per l'Hospital General de Massachusetts en companyia de la Universitat de Califòrnia i han averiguat coses sobre com la informació genètica contribueix a la conformació de l'escorça cerebral, que ens permet conèixer millor l'estructura d'aquest òrgan que encara continua sent desconegut.

En la medul·la espinal i al tronc de l'encèfal, les fibres nervioses s'organitzen formant fascliles paral·lels, però es desconeix com és aquest patró de feixos en el lòbul frontal i altres regions corticials.
Fins ara sols s'havia pogut estudiar xicotetes proporcions de fibres nervioses però no en humans.
Gràcies a un escàner d'imatge de ressonània magnètica de difussió es pot vore la distribució d'aquestes fibres.

Segons la informació dels llibres es diu que les fibres nervioses no tenen cap ordre en la seua trajectòria, però al cervell hi ha tanta fibra que per força ha d'haver un ordre, perque sinó seria tot un embolic.
Gràcies a aquesta tecnologia, es pot conèixer com creix el cervell.
Ademés també han pogut averiguar que les fibres nervioses no estan aïllades sinó que es relacionen entre si.

Segons l'investigador Alberto Ferrús al estudiar aquestes fibres es veu una organització en angle recte, aquesta organització permet dir que la part més complexa del cervell segueix el mateix patró de creixement que qualsevol altra part del sistema nerviós.

Els investigadors de la Universitat de Califòrnia, utlitzant un mapeig massiu de la informació genètica característica de diferents parts de l'escorça cerebral, han completat un nou altes gènic de l'escorça cerebral, la capa més superficial del cervell.
Si podem comprendre la base genètica del cervell, podem tenir una millor idea de com es desenvolupa i fuciona, i així podem millorar tractaments de múltiples malalties.

Notícia Original:

Notícies relacionades:

El cervell va evolucionar amb el bipedisme en haver d'adaptar per l'estrenyiment de la pelvis.

El pensament impacta més en el cervell que en els fàrmacs.

Vídeo:

La tempesta solar s'intensifica abans de remetre

Segons uns experts, una tempesta solar està afectant la terra, i està produïnt interferències en les comunicacions.

Un científic de l’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera va dir que la tempesta solar va ser intensa, però la geoefectivitat es va mantindre baixa durant el dijous per culpa de l’orientació del camp magnètic del planeta.
Però el divendres la geoefectivitat va incrementar degut a que es va invertir la component vertical de camp magnètic inter planetari.

Com la intensitat a augmentat ha provocat extensos bloquejos en alta freqüencia radial. Com per exemple un increment en el marge d’error dels sistemes de posicionament.

Cada 11 anys es Sol passa per cicles regulars d’activitat i  produiex un pic màxim en l’activitat, i que solen produir tempestes solars.
La NASA ha registrat una ejerció de massa coronal, i es prediu una
tempesta geomagnètica d’intensitat semblant a la que està ocorreguent en aquest moment.

Notícia original:

Notícies relacionades:

La NASA planea acercarse al Sol más que nunca en 2018

El Sol lanza trece gigantescas llamaradas en tan solo 2 días

Vídeo:

Descendeix la mortalitat per càncer.

Segons un informe de la Societat Americana del Càncer, ha baixat el tant per cent de morts per càncer entre 2004 i 2008.
Les dones amb un 1,6% i els homes amb un 1,8%.

Per a poder elaborar aquest document han fet falta diverses bases de dades.
Sobre el que han investigat el més important és el descens de la mortalitat.

També cal destacar la caiguda de la incidència del càncer, encara que ha augmentat el total de casos.
Aquest tipus de càncer va augmentar igual que el de fetge, pàncrees, ronyó, esòfag i el melanoma.
Una de del raons que ho provoca podria ser l’obesitat.

Aquests descensos han retallat la mortalitat en més d’un milió de morts per càncer a nord-amèrica.

Per a aquest any es preveuen mes d’1,6 milions de nous casos de càncer.
Les principals causes de mort segueixen sent les mateixes (pulmó, mama i còlon).
Només aquests quatre tipus de càncer ja provoquen la meitat del total de morts per càncer en homes i dones. El tabac segueix sent el principal factor risc per aquesta malaltia.
A Espanya les dades són molt paregudes a les nord-americanes.

El problema és que en el nostre país no podem saber les xifres reals de morts per càncer degut a que no existeix un registre real dels casos de càncer i de la mortalitat.

Notícia original:


Notícies relacionades:

Control del càncer i salut mundial

Avanços contra el Càncer


Vídeo: