Un nou tipus d'aurora a la frontera amb l'espai exterior

Una col·laboració entre aficionats a la fotografia i astrofísics finlandesos ha permès identificar una nova forma d'aurora boreal que dibuixa patrons similars a el de les dunes de l’arena. La troballa ha estat localitzat en una regió de l'atmosfera poc estudiada fins ara: la mesopausa.

El descobriment de les dunes boreals va començar quan Minna Palmroth va ser convidada a participar en un grup de Facebook d'aficionats a les aurores, per respondre a preguntes sobre l'origen de les diferents variants d'aquest fenomen. L'experiència la va portar a escriure un llibre i, com a part de el projecte, va demanar als membres d'aquest grup que capturaren imatges amb formes poc habituals i li les enviaren i entre elles va aparèixer un patró desconegut en la literatura científica.

Aquest nou tipus d'aurora va ser identificat en una regió en la qual l'atmosfera és elèctricament neutra, es tracta d'un entorn difícil per als satèl·lits i altres instruments espacials, per això es tracta d’un dels llocs menys estudiats del nostre planeta. Les dunes boreals van ser fotografiades a Laitila i Ruovesi, en Finlàndia.

Els investigadors van identificar les estrelles darrere de les emissions i les van utilitzar com a punt de referència, a partir dels seus angles i elevacions, van poder calcular l'altitud i l'extensió del fenomen, situat exactament en la ignorosfera (mesopausa).

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Descobreixen l'estel més rodó que es coneix

A simple vista, dir que un estel és rodó, sembla obvi, però, un estel rodó és estrany. La setmana passada, l'Institut Max Planck i la Universitat de Gotinga van anunciar el encontre de l'objecte natural més rodó que es coneix. Es tracta de l'estel Kepler 11145123, un objecte amb un diàmetre que doblega el del nostre Sol i es troba a 5.000 anys llum de la Terra.

Els cossos celestes quan giren es deformen i s'aplaten pels pols. La Terra té un radi de 43 kiómetros més si es pren com a referència l'equador, que si es mesura pels pols. En el cas de l'estrella analitzat pels científics de les institucions alemanyes, el radi solament és 3 quilòmetres major en l'equador enfront del milió i mitja de quilòmetres de ràdi que té de mitjana l'estrella.

Una de les causes que poden explicar la forma d'aquest astre és la seva lenta velocitat de rotació. Necessita 100 dies per completar un gir sobre si mateixa enfront dels 26 que requereix el Sol. Això, expliquen els astrònoms, pot deure's a la seva edat.

Noticia original.

Noticia relacionada