Un equip d'investigadors japonesos vol ressuscitar al mamut

A partir dels teixits obtinguts dels cadàver de un exemplar del paquiderm preservat en un laboratori rus, els científics esperen poder ressuscitar al mamut mitjançant la clonació. La major part de les restes d'aquesta especie s'han obtingut en la capa subterrània de gel de la zona de Sibèria.

I es que el mamut, el enorme paquiderm de llargs  ullals que recorria bona part de la Terra fins fa uns 6.000 anys, podria tornar a existir en tan sols cinc anys si prosperen els esforços de un equip de científics de la Universitat de Kioto.

Els investigadors han desenvolupat ja la tècnica per a extraure el ADN de les cèl·lules congelades. La 'resurrecció' s'aconseguiria fent un embrió amb gens de mamut a partir d'òvuls de elefant en els que se substituirien els nuclis originals per aquells obtinguts de les cèl·lules del mamut. A continuació, els investigadors introduirien el embrió en el úter de elefants per a poder aconseguir un part.

Noticia original

Noticies relacinades:
Hallada sangre líquida en los restos de un mamut que podrían permitir su clonación
El regreso del mamut ya no es ciencia ficción

Clonació neandertal

Ja es sap com es poden reproduir els neandertals, encara que primer hi ha que descobrir el 30% de gens que el Projecte del Genoma Neandertal  encara no ha trobat, ja que sols disposen dels fòssils dels ossos i la major part dels gens es troben en els teixits.
Desprès de completar tots els gens es tindria que agafar una cèl•lula humana i llevar-li tots el gens, per a poder implantar els gens neandertals, aquest pas és el únic que podríem fer avui, ja que per als passos anteriors es necessita una tecnologia més avançada.
L’investigador George Church va dir que ja estava buscant a una dóna valent que volgués alquilar el seu ventre per a albergar al xiquet neandertal clonat, i també va dir que ja disposava de la tecnologia suficient per a replicar el ADN, encara que s’ha vist que no disposa d’eixa tecnologia.



Video:

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Notícia 3

Clonar animals en extinció

Després de l'èxit aconseguit en la clonació d'animals que viuen en captivitat, el Govern del Brasil s'ha proposat ara clonar espècies en perill d'extinció i que no sobreviuen fora del medi natural, com el jaguar. Per això ha creat un banc de gens en què ja ha reunit 420 mostres cel·lulars de vuit espècies. Falta la segona fase, extreure el nucli d'una d'aquestes cèl·lules, col·locar en un òvul i obtenir un embrió de laboratori.

L'èxit no està assegurat. La veïna Argentina ha recorregut ja part d'aquest camí. Des que el 2003 va aconseguir les primeres vaques clonades, ha aconseguit crear embrions de chites i de tigres en perill d'extinció, col·locant el material genètic de cèl·lules adultes d'aquests animals en òvuls de gata, però falta la part més important: que neixi un animal. Índia es planteja fer el mateix amb una mena d'ós negre i una altra de tigre de la qual queden molt pocs exemplars.

Des que el 1962 el britànic John B. Gurdon va demostrar que era possible el que li ha valgut el Premi Nobel de Medicina d'aquest any, la tècnica de la clonació ha tingut un desenvolupament lent, però imparable.
Fins a 1996 no es va aconseguir el primer mamífer clonat a partir de cèl·lules adultes. Va ser la famosa ovella Dolly, obtinguda a l'Institut Roslin d'Edimburg. A partir d'aquest èxit, la clonació s'ha convertit en una tècnica d'ús creixent l'única limitació és, per ara, econòmica. El seu elevat cost fa que s'hagi utilitzat només en la reproducció d'animals de gran valor econòmic.

Notícia original

Notícia relacionada 1: Mor Keith Campbell, un dels pares de l'ovella Dolly.
Notícia relacionada 2: Científic surcoreà Hwang busca clonar un mamut.

Una vaca clonada argentina dona llet semblant a la materna

Un avanç local en tècniques d'ingenieria genètica ha descobert que ha Argentina hi ha una vaca anomenada Roseta amb 14 mesos d'edat que produïx llet semblant a la materna humana.
 Investigadors van aconseguir que la seua llet produïsca dos proteïnes, la lisozima i la lactoferrina. Aquesta innovació ajuda a alimentar a tots els bebés.
Açó facilita la lactancia dels bebés els quals les seves mares tenen problemes a l'hora de donar pit.
La clonació dels cientifics va tindre èxit després d'uns mesos després de naixer Roseta.



Noticia original.


Noticies relacionades:
 La vaca clonada en 2011 produïx llet materna
Una vaca clonada comença a donar llet semblant a la materna

Video:

Gos...Fluorescent?

   S’ha aconseguit clonar el primer gos de la historia, gràcies al científic sud-coreà Byeong-Chun Lee i al seu equip de la UniversitatNacional de Seül. Però, es que aquest venia amb una sorpreseta, tant ella, una femella anomenada “Ruppy” (que vol dir “cadell de color robí”, degut al seu color fluorescent), com els seus quatre germans. Són capaços de produir una proteína fluorescent que brilla amb un intens color roig si li apliquem llum ultraviolada.

   Açò s’ha aconseguit per mitjà de la clonació de unes cèl·lules de teixit connectiu, els fibroblasts que provenen d’unes anemones marines que són capaces de produir un gen fluorescent de color roig. Van infectar els nuclis de fibroblasts d'un gos amb un virus en el qual prèviament havia posat el gen fluorescent. Llavors van transferir aquests nuclis cel·lulars a un òvul pertanyent a un altre gos. Després d'una setmana de divisions cel·lulars, els investigadors van implantar l'embrió clonat a una gossa.


   Es va començar amb 344 embrions implantats en vint gosses, el que va donar lloc a cinc cadells vius que podran tindre les seves pròpies cries fluorescents. Segons alguns experts, aquest experiment podría servir per a la fabricació de gossos clonats que ajuden a la cura de malalties humanes. "Crec que aquests gossos seran excel·lents models per realitzar les nostres investigacions", afirma un dels membres de l'equip.

   No obstant això, altres investigadors estan menys convençuts que es puguen estendre aquesta classe de treballs, degut a la baixa eficiència del procés de clonació (només el 1,7% dels embrions).

   Segurament, el problema siga que no estem tinguent en compte les reaccions negatives que poden provocar aquesta classe d'experiments a un animal que es coneix com "el millor amic de l'home".

Noticia original

Relacionats:

- Article a la web CubaDebate

- Informe a la web FayerWayer

 Video: