Una petita balena blanca nadava entre els vaixells mossegant les cordes i aparells de pesca. El més extrany era que l’'animal portava posat un arnès.
Van desplaçar un equip a la zona per examinar l'animal amb més deteniment. La balena, una petita Beluga Blanca, es comportava amb total naturalitat davant la presència d'éssers humans.
Els biòlegs van examinar l'arnés i el van retirar. En un dels fermalls de plàstic es podia llegir "Equip de Sant Petersburg" en rus.
El conjunt de cingles semblava destinat a instal·lar una càmera o algun tipus d'equipament.
Només podem especular sobre quin ha estat el seu ús, però el que està clar és que ha estat en captivitat durant un llarg període de temps perquè estava completament domesticada. Fins i tot es deixava acariciar.
La balena que hem trobat és un animal domesticat acostumat a rebre menjar. Per això s'ha acostat als pescadors. El dubte ara és si aconseguirà acostumar-se a caçar i alimentar-se per la seva compte. Algunes ho aconsegueixen, d'altres no. L'animal segueix nadant a les aigües entre Rolvsøya i Ingøya.
La NASA detecta un possible terratrèmol a Mart per primera vegada.
El mòdul espacial Insight, que va aterrar a Mart el passat mes de novembre, ha detectat indicis del primer sisme registrat al planeta vermell. La "feble senyal sísmic" va ser detectada per l'Estructura Interna d'Experiments Sísmics de la sonda el passat 6 d'abril, després de "128 dies marcians" al planeta.
Aquest és el primer tremolor registrat que aparenta procedir de l'interior del planeta, enfront d'altres causats per forces que es troben sobre la seva superfície, com el vent.
El sismòmetre instal·lat al Insight va ser col·locat en la superfície de Mart, des d'aleshores ha reconegut tres tremolors.
Aquest mòdul espacial porta a terme la seva missió des d'un punt fix. L'objectiu d'aquest projecte que està previst que duri dos anys és estudiar específicament l'interior i la composició del planeta vermell.
Per arribar fins a "el cor" de Mart, amb un sismògraf i una sonda que poden mesurar l'activitat i la temperatura internes del planeta, respectivament.
La falta de son incrementa el risc d'obesitat o diabetis, no dormir és un problema de salut pública. set o huit hores diàries recomanades estan relacionats amb un increment de la mortalitat. els científics volen saber si el cap de setmana pot servir per a compensar les nits amb menys hores de son de la setmana laboral.
Un grup d'investigadors hi ha tractat de mesurar els efectes de dormir sense límits durant el cap de setmana per a compensar els problemes metabòlics de dormir poc entre setmana. van repartir als voluntaris que van participar en l'experiment en tres grups. En el primer van dormir nou hores al dia durant nou nits, en el segon cinc hores al dia durant la setmana i tot el que van voler durant el cap de setmana i en el tercer cinc hores durant els nou dies que va durar l'experiment.
Les persones dels grups que dormien menys solien picar més després del sopar i van tindre un increment de pes. Esta tendència es va reduir durant el cap de setmana en el grup que tenia eixos dos dies per a recuperar el son perdut durant la setmana, però després van patir un rebot. Les menjars fora d'hores van augmentar, va pujar el pes i es va reduir la sensibilitat a la insulina, una hormona essencial per a assimilar en els músculs o el fetge el sucre que obtenim dels aliments. La resistència a la insulina està en l'origen de la diabetis. Els autors afigen que els que van recuperar les hores del son durant el cap de setmana també patien conseqüències negatives al retardar el seu rellotge circadiari. El temps de recuperació del son durant el cap de setmana probablement no siga una mesura efectiva per a contrarestar els problemes metabòlics quan la pèrdua de son és crònica.
Els xiquets no aprenen millor si se lis castiga. Tracta de canviar la perspectiva que tenim cap al mal comportament del xiquet, tractant que l'adult puga adquirir i desenrotllar comprensió. Els cuidadors i pares siguen amables al mateix temps que firmes; permet que els xiquets tinguen un sentiment de importància i ensenya habilitats de vida i valors per a un bon caràcter, considerant l'error com una meravellosa oportunitat d'aprendizatge.
La primera cosa que han de tindre els pares és paciència ja que moltes vegades els progenitors desesperats per la mala conducta dels seus fills caiem en la trampa del castic. El més important és reforçar la tolerància a la frustració, que s'aconsegueix a partir d'entrenament constant. Podran establir una peça clau, que és proporcionar amabilitat i fermesa al mateix temps, açò vol dir et respecte i em respecte.
La importància d'equivocar-se es de savis i errar és d'humans. L'error és una meravellosa oportunitat d'aprenentatge.
Els riscos de la grip en embarassades: més ingressos i infeccions més complexes.
Les dones embarassades són un dels grups de risc de cara a l'epidèmia de grip estacional. La Organització Mundial de la Salut recomana la vacuna antigripal per a este col·lectiu pel posible curs greu de la grip durant l'embaràs i també per a proteger als lactants contra la grip durant els seus primers mesos de vida, quan són més vulnerables. En l'embaràs es produeixen canvis fisiològics que augmenten el risc de complicacions, com a neumoníes o problemes cardiorespiratorios, si es contagia de la grip. Els resultats del seu estudi, apuntava que el risc d'hospitalització amb infecció greu de grip augmenta huit vegades amb l'embaràs Però el risc de complicacions no és només per a la mare, sinó també per al fetus. Hi ha un risc més elevat d'avorts espontanis, retard de creixement intrauterí i parts prematurs.
En tot cas, si en algo coincideixen els experts és que la millor medicina per a la grip és la prevenció. I l'única ferramenta en eixe camp és la vacuna que, encara que imperfecta, té una efectivitat del 60% per a evitar complicacions o mortalitat. A Espanya, no obstant això, la cobertura de la vacunació de la grip en embarassades està en el 20%. En Estats Units, la cobertura ascendix al 55%. El gran problema és la falta de sensibilització sobre la grip. S'ha considerat sempre una malaltia banal i no hi ha prou conscienciació que pot ser potencialment complicada.
Esta madrilenya de 32 anys i d'aspecte acriaturat ha decidit respondre a totes les preguntes. Per escrit, això sí. Però amb una sinceritat tan bestial com aborronadora.
Després del seu intent de suïcidi, Sydney va passar 37 dies en un psiquiàtric. Al tornar a sa casa es va veure postrada en un sofà, incapaç de moure's a causa de les lesions que s'havia fet a l'intentar llevar-se la vida. Un dia, avorrida, vaig agafar el mòbil i em vaig posar a escriure a manera de diari la història real d'eixos 37 dies.
La gent creu que bulímia és vomitar. Però bulimia significa literalment «fam de bou». El que feia i per desgràcia continue fent és menjar com un bou, donar-me fartades i després vomitar. He engolit menjar per a gos, menjar del fem, fins al meu propi vómito... Sí: he agafat amb la mà la pota i me l'he tornat a menjar», explica mentres jogueteja amb un floc de la seua cabellera rubia. Menjar em tranquilitza. El menjar és el seu refugi.
El cas és que Sydney va créixer en una família bé. Son pare treballa com a enginyer en una companyia nord-americana. Ens anàvem mudant a cases cada vegada més grans a mesura que anava ascendint, recorda. I cada mudança anava acompanyada d'un canvi de col·legi. Als 13 anys, va acabar en una casa de cinc dormitoris i set banys en una urbanització elitista de Madrid i en un col·legi privat prou pijo. Un col·legi on l'única cosa que comptava era tindre mamelles, el pol Ralph Lauren últim model, ser guapa i estar prima. Hi havia dos opcions: adaptar-se o morir. I vaig decidir adaptar-me.
Van començar els problemes d'alimentació: va començar a donar-se fartades de menjar per a, a continuació, vomitar. Amb 16 anys va tindre el seu primer ingrés hospitalari per infrapes.
No t'imagines les coses que feia. Perquè els meus pares no es donaren compte, vomitava en bosses de fem, les tancava i les amagava en la meua habitació. Em posava el despertador a les 4:00 hores de la matinada per a tirar-les fora. Però em donava peresa i vaig començar a acumular-les. Ma mare les va trobar un dia: hi havia 15». Per no parlar dels registres que porta des que 2004, quan amb 17 anys va començar a anotar el seu pes, massa corporal, contorn de cintura, de cuixes i de maluc i a fer gràfics que indicaven si segons la seua opinió estava grossa o prima.
Així i tot va traure la carrera de dret. Y va aconseguir que la contractaren en un banc. El mateix dia que va firmar el contracte se'n va anar a viure sola. Tenia 24 anys.
