Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plabarrachinaj. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plabarrachinaj. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de març del 2015

S'insereixen gens de mamut en un elefant viu



La clonació de l'extint mamut està cada vegada més a prop. Ara, un prestigiós genetista de la Universitat de Harvard (EUA), George Church, ha aconseguit inserir amb èxit 14 gens de mamut al ADN d'un elefant asiàtic viu.

Els mamuts es van extingir fa milers d'anys però gràcies a que l'ADN del mamut llanut va ser descobert intacte en exemplars congelats a Sibèria és possible el camí cap a la clonació (de fet, van ser descoberts tant teixits musculars com sang en perfecte estat de conservació sota el gel de l'illa siberiana de Liajovski, al nord-est de Rússia). No obstant això, el leit motiv d'aquesta investigació no és la clonació del mamut llanut sinó la reconstrucció del seu genoma per mitjà de l'estudi de l'ADN d'aquests animals preservats a l'Àrtic.

Després de la reconstrucció del genoma, aquest es replica i s'insereix una còpia en el genoma del parent més modern del mamut: l'elefant asiàtic. El resultat d'aquest experiment genètic no és altre que aconseguir que les cèl·lules d'un elefant modern portin ADN de mamut. Lògicament no obtindrem cap mamut en laboratori però sí que suposa avançar en aquest procés de futura clonació.

Com han aconseguit introduir l'ADN de mamut al elefant viu? Gràcies a una tècnica gènica anomenada CRISPR que permet la reproducció de còpies exactes dels gens. Tot i que la investigació és encara preliminar, Church confia en donar avançar una mica més abans de presentar les seves conclusions en les revistes científiques més prestigioses del món com Nature o Science.







dimarts, 24 de març del 2015

El cervell necessita oblidar per recordar



Envejecimiento prematuro
Molts estudis han demostrat que el nostre cervell, a través dels nostres records, no mostra fidel reflex del que en realitat ens va ocórrer en el passat, ja que els nostres records es deformen i modelen contínuament. Ara, un equip d'investigadors de les universitats de Birmingham i Cambridge (Regne Unit) ha aconseguit aïllar aquest mecanisme automàtic de l'oblit en el nostre cervell, que "facilita" el que ens convé recordar o no.



Per aconseguir-ho, els experts van emprar un sistema d'imatge per ressonància magnètica (MRI) per mesurar l'activitat cerebral a un grup de voluntaris. Se'ls va demanar que recordaren memòries concretes basades en imatges que havien vist just al començament de l'experiment. La prova es va realitzar en quatre ocasions. Els resultats van revelar el destí, a nivell neuronal, dels records que finalment eren eliminats.



I és que les imatges van mostrar com en tractar de recuperar un record concret, aquesta memòria es tornava més intensa gradualment mentre que altres records anaven esvaint a poc a poc. "Encara que la gent pensa que l'oblit és una cosa que passa sense voler, aquesta investigació mostra que la gent té un paper més rellevant del que pensa a l'hora de decidir què van a recordar", aclareix Michael Anderson, coautor de l'estudi que publica la revista Nature Neuroscience.



Aquest estudi demostra que l'evocació repetida d'un record ens fa oblidar altres detalls i que aquests resultats no es restringeixen a tipus específics de memòria, sinó que la memòria semàntica, la memòria episòdica o la memòria a curt termini, també es veuen afectades pel efecte secundari de voler recordar. A més, tot i que les persones som diferents genèticament, els científics creuen que tots els cervells humans són capaços d'induir diferents graus d'aquest mecanisme d'oblit.