Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferribarrancan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferribarrancan. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de març del 2011

Líbia i Japó obrin el debat sobre l'energia nuclear

-Notícia original

Després de la guerra civil a Líbia, que ha encarit notablement el preu del petroli (ha superat els 100 dòlars) i el terratrèmol al Japó han provocat que es porte a debat el tema de l’energia nuclear.
Aquests fets posen de manifest la gran dependència d’Europa respecte als hidrocarburs, no sols al petroli del Nord d’Àfrica, sinó també del gas de Rússia i del petroli d’Orient Mitjà. Per això apareix la importància de produir energies renovables a Europa.
Però també és cert i no podem obviar que al nostre continent hi ha una gran dependència energètica que tan sols pot satisfer-se amb l’ús d’energia nuclear. Així i tot, sembla que Espanya es troba en contra d’aquest tipus d’energia, encara que la gent que s’oposa a aquest tipus d’energia és la que, paradòjicament, no deixa de consumir-la. A més, a favor de l’energia nuclear, es pot afegir que aquesta ha millorat i ha avançat molt des del desastre ocorregut a Xernòbil, sent molt més segura a l’actualitat.
A causa dels dos esdeveniments nomenats anteriorment, sobretot a causa de les fractures i l’emissió de radioactivitat a la central de Fukushima després del terratrèmol japonés,han tornat a instaurar la negativa i la por al cor de la població mundial. Així, encara que les fugues radioactives puguen ser controlades, no es podrà controlar la reacció dels ciutadans i la seua negativa cap a l’energia nuclear.

-Notícies relacionades
Cinc mites sobre l'energia nuclear
Concentració per al tancament de les centrals nuclears
Trista imatge d'un accident nuclear




La contaminació ambiental acurta la vida a Barcelona

-Notícia original

Una de les actuals ciutats més afectada Europa per la pol•lució és Barcelona. A aquesta ciutat les partícules fines (PM2,5) emeses principalment pels vehicles dièsel disminueixen l’esperança dels ciutadans en 13,7 mesos de vida i provoquen asma en joves i malalties coronàries i respiratòries en majors de 65 anys. Tan sols Bucarest i Budapest aporten pitjors dades que Barcelona. Probablement aquest resultats es deuen a que Barcelona és una de les ciutats amb major densitat de vehicles de la UE.
Aquest estudi ha obligat a prendre mesures al respecte. Els països membres de la UE deuen situar les emissions en menys de 25 micrograms per m3 de mitjana anual a partir de l’any 2015, més del doble del màxim a partir del qual l’OMS assegura que es veu afectada la salut.
És una evidència que hi ha dades que demostren la relació entre contaminació i un augment de la mortalitat. Un exemple seria un estudi fet per investigadors espanyols que relacionaren la contaminació per PM2,5 amb la mortalitat per malalties del sistema circulatori.
Així i tot, la política ambiental de la ciutat comtal no ha aconseguit disminuir els efectes de l’excessiva contaminació. En mig de la polèmica per la contaminació a la ciutat i a dos mesos de les eleccions, l’Ajuntament tracta d’aprovar una nova política de qualitat de l’aire que reduïsca les emissions a 9846 tones. També es pretén reduir quasi a la meitat les emissions dels cotxes(de 5014 a 2986 t), cosa que preveu que en el futur el port serà la principal font de contaminació.
Després que Barcelona haja defugit la normativa imposada per la UE durant els últims anys, la ciutat comtal ja és considerada a ulls de la Unió Europea com una de les ciutats amb pitjor qualitat ambiental del continent.



-Notícies relacionades:
La fiscalía investiga la contaminació de Madrid i Barcelona
La pol·lució asfixia Madrid i Barcelona
Contaminació ambiental a la Xina




dijous, 17 de març del 2011

Agricultura ecològica per a combatre el canvi climàtic i augmentar la producció d’aliments

-Notícia original

Aquesta setmana, durant la reunió a Ginebra de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), Olivier De Shutter ha declarat la importància d’instaurar l’ecoagricultura per a eliminar la fam al món i enfrontar el canvi climàtic i la pobresa.
Nombrosos estudis realitzats a Àfrica han demostrat que els xicotets camperols que utilitzen l’agricultura ecològica augmentaren notablement la producció de les seues terres. Aquest tipus d’agricultura és ideal per a camperols pobres, ja que no necessita costosos pesticides ni fertilitzants, ni tampoc maquinària cara o llavors híbrides.
Però és d’esperar que els països pobres no confien completament en aquest sistema i es troben escèptics, ja que no és tracta del model agrícola dominant als països desenvolupats, un model agrícola que depén de combustibles fòssils i que no se n’adona del gran impacte ambiental que pot estar ocasionant. Un d’aquests impactes seria que entre un 45 i un 50% dels gasos d’efecte hivernacle emesos es generen amb l’actual model de producció alimentària. Si a tot açò afegim l’impacte causat per la desforestació i l’emissió derivada del processament d’aliments i el transpors d’aquests per tot el món, arribem quasi a la meitat de totes les emissions humanes.
L’ecoagricultura o agricultura ecològica pot produir més aliments per als més pobres del món, emetre a penes una fracció de les emissions actuals i emmagatzemar carboni al sòl. Per tot açò, moviments com La Vía Campesina intenten plantejar des de 2009 que si som capaços de canviar la manera en què cultivem, produïm i distribuïm els aliments, aconseguirem una poderosa solució per a acabar amb el canvi climàtic.

-Notícies relacionades
Contribució del castanyer a l'agricultura ecològica
Agricultura ecològica a Andalusia
Ajudes per a l'agricultura ecològica



dissabte, 12 de març del 2011

Un sisme al Japó es cobra més de 1000 vides

-Notícia original

Aquesta setmana s’ha produït al Japó el major sisme en 140 anys i el quint més fort del món. Aquest ha sigut d’una magnitud de 8,8 en l’escala de Richter, amb l’epicentre a l’Oceà Pacífic, a 130 km de la península de Ojika, i a l'hipocentre a una profunditat de 10 km. El terratrèmol, a més, ha provocat un tsunami amb onades de fins a 10 metres que han arribat a ciutats com ara Sendai, a les costes de la qual s’han trobat 351 cossos sepultats sota les aigües del tsunami. Però, a més, es prediu que podria haver ja més de 1.000 morts per les colades de fang i el sisme submarí i uns 547 desapareguts.
Respecte als danys materials es comptabilitzen unes 1.800 vivendes destruïdes, a més de la paràlisi dels mitjans de transport ferroviaris i aeris, el tancament de ports i la suspensió dels serveis de l’anomenat tren bala.
Continuen totes les alertes activades, ja que zones com Miyagi o Iwate es troben a hores d’ara amb un risc alt de tsunamis, fet pel qual s’ha aconsellat als seus habitants que es desplacen cap a terrenys elevats de l’interior. La mateixa recomanació s’ha fet a les províncies de Fukushima, Ibaraki, Aomori i Chiba, província confrontant amb Tokio. També es manté l’alerta atòmica, ja que, encara que no s’han produït fugues radioactives, es pretén facilitar l’adopció de mesures d’emergència en cas de ser necessari.
Japó, tot i patir continus terratrèmols degut a la zona sobre la qual es troba, en poques ocasions sofreix víctimes mortals a causa de la gran quantitat d’edificis sismoresistents amb què compta. Així i tot, després d’aquest dur sisme que ha patit el país, aquest encara continua amb risc de possibles repliques, encara que ja de menor intensitat.

-Notícies relacionades:
Sisme a Xile
Sisme a Haití
Risc a Panamà
Japó dies després

divendres, 28 de gener del 2011

La pols atmosfèrica


La grandària de les partícules de pols atmosfèrica influeix sobre el clima, ja que les més menudes el refreden al reflectir la radicació solar cap a l’espai i les més grans l’escalfen a l’atrapar la radiació del sòl, reforçant l’efecte hivernacle. En l’actualitat, un investigador nord-americà, a partir d’un got de vidre trencat al sòl, afirma que les estimacions anteriors no són correctes. Jasper Kok afirma: “ Encara que siguen menudes, les partícules de pols del sòl es comporten en un impacte igual que ho fa un got que cau al sòl.” Els resultats d’aquesta investigació podrien ser útils per a millorar la predicció meteorològica a les zones polsegoses.
L’investigador afirma també que la distribució dels aerosols de pols emès es comprèn malament. Ell ha estudiat un tipus concret de partícules atmosfèriques de pols mineral. Aquestes poden mesurar fins a 50 microns de diàmetre i romanen poc de temps a l’aire, mentre que les partícules més menudes poden romandre una setmana, desplaçant-se pràcticament per tot el planeta. Aquest anàlisi indica que la proporció de partícules grans respecte a la de menudes és entre 2 i 8 voltes superior a la que es pensava fins el moment.
A banda del refredament o l’escalfament del planeta, aquestes micropartícules produeixen un altre efecte. Els ecosistemes marins estiguen possiblement rebent més ferro del que pensàvem per l’absorció del CO2 de l’atmosfera. Aquest fet augmentaria la capacitat d’albelló dels mars. Per últim apareix un altre efecte: al dipositar-se sobre el cim de les muntanyes nevades, la pols atmosfèrica absorbeix calor, fonent la neu més ràpidament.
Aquest estudi es centra en el patrons de fractura de les partícules, basant-se en els del vidre. Per a molts científics : “La idea de que tots els objectes es fracturen de la mateixa forma és bonica, és la natura creant ordre en el caos”


Notícia original


Notícies relacionades:
Efecte de la pols atmosfèrica

Pols atmosfèrica com a regulador de la temperatura a l'Atlàntic

CO2 i canvi climàtic


Fa uns 4.500 m.a., l’atmosfera terrestre no contenia oxigen i la quantitat de diòxid de carboni era tan elevada que provocava un fort efecte hivernacle, amb una temperatura global d’uns 100 ºC . Aquestes condicions l’acumulació d’aigua i l’aparició dels oceans. El següent pas en aquesta evolució fou l’aparició de la vida a l’oceà.
Els oceans actuen com a albellons del CO2 ,regulant la composició atmosfèrica i, per tant, regulant també el clima. Així i tot, el desenvolupament tecnològic de l’ésser humà ha tornat a trencar l’equilibri del cicle del carboni al planeta.
El carboni existeix en forma d’isòtops. La quantitat relativa d’aquests isòtops en diferents compostos del carboni permet calcular-ne el seu origen. Així,la fotosíntesis que té lloc a l’oceà, genera carboni més pesat que l’orgànic, que cremem per a generar energia en forma de petroli i gas.
Per a investigar els canvis provocats al cicle del carboni per l’ Homo Sapiens, s’ha format l’ Expedició Malaspina 2010. Probablement aquesta expedició siga pionera en portar sofisticats instruments en un vaixell oceanogràfic a nivell mundial i , per tant, en emprendre una avaluació global d’aquests isòtops en l’oceà.
Durant les setmanes que porta a la mar, els resultats obtinguts mostren una forta variabilitat en la quantitat de CO2 i la seua composició isotòpica. Aquests resultats ens permetran avaluar el destí del carboni antropogènic i el paper de l’oceà com a albelló.

Notícia original

Notícies relacionades:
Sistema d'alerta del canvi climàtic

Nou rècord de gasos causants del canvi climàtic

Com el Co2 controla la temperatura

Algues antàrtiques com a indicadors del canvi climàtic


Experts xilens afirmen que trobem a l’oceà Antàrtic són una de les millors formes de conèixer com afecta el canvi climàtic i l’escalfament global a tot el planeta, ja que , a l’igual que ocorregué amb els boscos terrestres de l’hemisferi nord, aquests bancs de macroalgues mostren els efectes de la contaminació.
Un investigador de la Universitat de Magallanes afirma que : “ La regió de Magallanes i l’Antàrtica és una de les millors conservades del planeta, per tant, qualsevol canvi mediambiental es veurà reflectit a través de canvis marins i en la biodiversitat.”
Un exemple d’ açò és la radiació ultraviolada que durant les estacions més caloroses afecta a les espècies de la regió a causa de l’estretiment de la capa d’ozó a la zona. Aquests vertaders boscos marins realitzen un important paper, ja que constitueixen el primer esglaó d’una cadena alimentícia i proporcionen aliment, refugi i lloc de reproducció a altres espècies. Però la radiació ultraviolada està fent que l’exterior de les algues s’endurisca, amb el resultat d’unes algues més dures, però també més primes. I així, la Península Antàrtica està veient-se unes sis o set vegades més afectada que la resta del planeta pel canvi climàtic.
És per això que, l’any 2007, el secretari general de l’ONU Ban Ki Moon afirmà que era urgent posar-li fre a l’impacte del canvi climàtic. Aquest mes, seixanta científics vinguts de totes les parts del món, firmaran la “Declaració de Magallanes”, per a intentar fer realitat el desig de Ban Ki Moon.

Notícia original

Notícies relacionades

Comencem per conéixer el nostre entorn


Situació de les algues


dimecres, 26 de gener del 2011

Extinció massiva per espècies invasores

Durant la història de la Terra cinc han sigut les extincions massives més importants. Una d’elles es donà entre 378 i 375 milions d’anys, l’anomenada extinció del període Devonià. Ara, Alycia Stigall exposa a un estudi que els ecosistemes actuals del planeta poden
acabar com aquesta extinció de fa 375 m.a. a causa de la gran pèrdua de diversitat a que estan sent sotmesos.
A aquells anys el nivell oceànic augmentà considerablement, canviat la forma del relleu de les terres emergides. A causa d’aquests canvis geològics algunes espècies exploraren nous territoris desconeguts fins el moment, acabant amb les espècies que ja hi habitaven. L’ecosistema marí es va veure col•lapsat i els escull de coral desaparegueren, i no aparegueren de nou fins 100 milions d’anys després.
En realitat, la quantitat d’extincions d’aquella època no fou superior a la taxa natural de pèrdua d’espècies, el problema fou que molt poques foren les espècies que sorgiren. És per això que Alycia Stigall assegura que aquest fet va ser una crisi de biodiversitat.
L’experta ha centrat el seu estudi en l’ investigació de certs animals marins de l’ època per observar com van anar evolucionant i com es produí l’especiació. Amb açò, ha arribat a la conclusió que la pèrdua d’especiació va ser conseqüència de les espècies invasores, que són un factor causal de la biodiversitat. Així, és d’esperar que els ecosistemes moderns , en els quals l’activitat humana ha introduït un gran nombre d’espècies invasores, manifeste una pèrdua similar d’especiació.
Per damunt, la taxa d’extinció actual és major que la de les anteriors extincions, inclosa la dels dinosaures. En quant a la crisi de fa 370
m.a. el nombre d’éssers aquàtics caigué considerablement, mentre que la taxa de supervivència fou molt major entre els animals de terra ferma.

Notícia original