El fulgor de l'estrella Betelgeuse es debilita.

El fulgor bellament vermellós de Betelgeuse la situava tradicionalment entre les deu estreles més brillants del cel nocturn. No obstant això, a partir d'octubre de l'any passat, la lluentor de Betelgeuse va començar a atenuar-se de manera gradual.

Situada a tan sols 650 anys llum de distància, Betelgeuse és l'estrela supergegant roja més pròxima a la Terra.La massa de Betelgeuse és vint vegades major que la solar, i la seua lluminositat intrínseca equival a la de 140.000 sols.Betelgeuse ha viscut molt menys que el nostre Sol: té uns huit milions d'anys d'edat, a comparar amb els 4.500 milions d'anys del Sol.

Des que la seua lluentor va començar a afeblir-se el passat octubre, astrònoms professionals han estat patrullant des de tots els racons del món mesurant amb la màxima precisió possible tots els símptomes d'aquesta. Les campanyes d'observació de seguida van deslligar els rumors que Betelgeuse podia esclatar com a supernova de manera imminent. Aquesta disminució passa perque una bona part de la superfície està sent ocupada per una gran taca i haja fet que aqueixa zona es refrede, la qual cosa donaria per resultat una disminució en la lluentor.

Notícia Original
Notícia Relacionada

Eclipse penumbral de lluna

El divendres 10 de gener ha tingut lloc un eclipse penumbral de Lluna visible des d'Espanya. La zona de visibilitat s'estén des d'Àfrica fins a Oceania, passant tots els continents. Aquest dia, la Lluna està en fase plena i pròxima al punt de la seua òrbita més pròxim a la Terra, el Perigeu, uns 50.000 quilòmetres més pròxima que quan es troba al punt més llunyà, l'Apogeu.


-Desenvolupament de l'eclipse

A Madrid, l'inici de l'eclipse es produeix segons la Lluna s'alça per l'Est, coincidint amb el crepuscle solar. La Lluna es veu quasi totalment immersa en la penombra a les 19.08. Aquest és el punt central i màxim de l'eclipse. En aqueix moment, la lluentor del nostre satèl·lit disminueix notablement.Però cal tindre en compte que aquesta disminució de la lluentor és menor que la que es produeix en un eclipse total. L'eclipse tindrà una duració total de 4,2 hores. Acabarà a les 21.09, quan el nostre satèl·lit es trobe completament fora de la zona de penombra creada per la Terra.

-Els eclipses de l'any 2020

Durant aquest mateix any 2020, es produiran altres tres eclipses de lluna: dos ells (els del 5 de juny i el 5 de juliol) seran visibles des d'Espanya, mentre que el tercer (el 30 de novembre) no ho serà. També en aquest any hi haurà dos eclipsis de Sol, però cap visible des del nostre país. El primer, el dia 21 de juny i el segon, el 14 de desembre.

 

Notícia Original

Notícia Relacionada

Un nou cos celeste detectat a la nostra galàxia

Prop del forat negre que hi ha en el centre de la nostra galàxia, els astrònoms han descobert alguna cosa que els ha desconcertat: es tracta d'un tipus de cos celeste desconegut fins ara, que sembla gas però es comporta com una estrela, i que han batejat com a objectes G.Fins ara s’han conegut sis objectes mes batejats coma a G2,G3,G4,G5 i G6.Va ser en 2005 quan l'equip d'investigadors liderat per l'astrònoma Andrea Ghez,va identificar un objecte inusual en el centre de la Via Làctia.Set anys després es va descobrir un altre objecte estrany anomenat G2.Es creu que l'origen de G2 és un sistema de dues estreles que havien estat orbitant aquest forat negre juntes i que s'havien fusionat.


-FUSIÓ DE DUES ESTRELES BINARIES

Un procés de fusió de dues estreles tarda més d'un milió d'anys a completar-se, segons Ghez, que creu que aquest tipus d'unions còsmiques podria estar ocorrent en l'univers amb més freqüència del que es creu, i fins i tot ser un fenomen bastant comú. La forma en la qual les dues estreles d'un sistema binari interactuen entre elles i amb el forat negre és molt diferent a la manera en què una estrela individual es relaciona amb una altra estrela individual i el forat negre.

Notícia Original
Notícia Relacionada

La música inspira a la física

La música va inspirar de certa manera el que es considera el primer experiment de física de Pitàgores: l'harmònic. L'harmonia és el resultat d'una sèrie de variacions acomodades en una freqüència d'emissió. En música, en funció de la longitud d'una corda per exemple, produeixen un so “agradable” més o menys greu. Per a explicar el concepte als xiquets,un músic i un cientific fan un experiment en viu amb un goma estirada al màxim i enganxada a un aparell. El físic fa variar a poc a poc la freqüència de l'aparell i el fil perfecte es va transformant en un collaret d'ovals iguals i units per punts equidistants.

Alguna cosa semblança passa amb la música. Qualsevol ona és com una suma d'harmònics i una nota el resultat d'una corda que oscil·la 440 vegades per segon. En la pantalla, les ones canvien d'acord amb les notes que l'artista va tocant. Si és un Do, ix una sola punta amb característiques pròpies i si és un concorde, ixen diverses molt diferents.

Un altre experiment és la placa del físic alemany, Ernst Chladni. El pianista escampa sal per tota la superfície de l'objecte, toca una ruleta i en poc més de dos segons apareix un cercle perfecte. Torna a repetir diverses vegades la jugada augmentant la freqüència i es dibuixen des de figures semblants a papallones fins a flors o uns altres mana-les abstractes. Al llarg de la demostració, sona un xiulet cada vegada més agut. “El que sentim ara és una nota musical i el que veieu està provocat per les oscil·lacions de la placa”.

 -Notícia Original

-Notícia Relacionada 

 

Les Orionides

Les Orionides son una pluja de estreles de la brillant constel.lació d’Orió prop de la brillant estrela Betelgeuse que es produeixen des del 4 d’Octubre al 10 de Novembre tinguen mes importancia entre els dies 20 i 21 d’Octubre. Les Orionides són meteors ràpids i relativament grans, les seues velocitats poden superar els 60 quilòmetres per segon.

Tots els anys, la Terra, en el seu moviment de translació al voltant del Sol, travessa dues vegades unes regions poblades pels fragments deixats pel famós cometa Halley que ens visita una vegada cada 76 anys. Al maig es produeix el primer pas de la Terra per una d'aqueixes zones en la qual abunden fragments de l'Halley, ara a l'octubre, passa per la segona zona creant les Oriónides. El radiant d'aquesta pluja de meteors ho va localitzar l'astrònom britànic Alexander Herschel en la dècada dels 1860. Però encara va caldre esperar un altre segle per a relacionar aquesta pluja d'estreles amb el rei dels cometes.


Notícia Original
Notícia Relacionada