La Universitat de Milan va desfer la teoria, de 250 anys, que utilitzaven sobre l'origen del xorro d'aigua, deien que el formava a l'interior, però en realitat és forma a l'exterior del peix, aprofitant les característiques de l'aigua.
El peix pressiona l'aigua amb la llengua i forma una espècie de canó propulsor, per a forçar l'eixida de l'aigua tanca les brànquies. Té una força sis vegades major a la seua potència muscular. L'aigua augmenta de velocitat gràcies a la moderació que fa el peix en l'escopinya.
Ara, després de 250 anys, ja sabem d'on trau tota la força, precisió i potència dels seus tirs letals d'aigua.
Notícia original
Noticies relacionades:
- El dia del arquer.
- Descobreixen el misteri del peix arquer.
Vídeo:
