Marta, l'embarassada amb Zika que ha tingut un nadó completament sà.

«Arriben molt nervioses i s’en van molt més tranquil·les». Així relata la doctora Anna Suy, la responsable de patologia infecciosa i embaràs de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, ​​l'experiència de passar un embaràs amb Zika i la probabilitat que el fetus estigui afectat. A Catalunya, hi ha hagut cinc dones en estat de gestació amb el virus. Fa uns dies, Marta, ha tingut un fill completament sà.

El part és tan recent que la pacient encara segueix ingressada amb el seu fill. Una situació que contrasta amb el primer cas de fetus amb microcefàlia.  En una entrevista, Marta explicava la seva experiència i contagi amb el virus de la Zika. Va ser quan va viatjar fins a Colòmbia per visitar a uns familiars. Va portar protecció contra els mosquits, es va trobar malament, amb dolor articular i l'aparició d'una urticària pel cos de la qual es va recuperar en 24 hores.
Va visitar el servei d'urgències on li van fer diverses analítiques i proves diagnòstiques que van descartar el Zika. En Barcelona, ​​es va realitzar una segon revisió que sí va detectar el virus en sang. La unitat de medicina tropical va derivar el cas a l'Hospital de la Vall d'Hebron, un dels centres amb capacitat i mitjans per atendre aquest tipus de casos. L'esperava la doctora Suy, que explica el protocol a seguir en aquest cas. «Els controls són cada tres setmanes i s'efectuen analítiques, ecografies i neurosonografías fetals» per veure amb exactitud si el fetus pateix microcefàlia.

«Sembla que el Zika podria afectar més si es contagia a l'inici de l'embaràs». «Les afectacions en el sistema nerviós solen aparèixer en el segon trimestre o al principi del tercer». El nadó de Marta ha nascut completament sà. «Fem analítiques, ecografies cerebrals i ressonàncies. Si tot surt bé, al final d'aquest període donem l'alta mèdica». Fins a quin punt pot afectar la por durant l'embaràs? «Es va desmuntar tot, vaig pensar el pitjor», va explicar Marta.
El fet seguir-les tan de prop, els rebaixa l'ansietat. « El fet que sigui l'inici d'una malaltia crea molta inseguretat ». «Cada prova és un obstacle superat i cal anar pas a pas», conclou Suy.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video

Robots contra el sida

Malawi ha començat a provar l’ús d’avions no tripulats per a reduïr el temps necessari per comprovar si els nadons que viuen en zones rurals estàn contagiats del virus de la immunodeficiència humana (VIH). El projecte sorgeix de l’Associació del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) amb la companyia estadounidense d’avions no tripulats Matternet. Aquesta ha desarrollat un programa mitjançant el que els drons recollixen lots de mostres dels centres de salut locals i se’ls emporten a laboratoris especialitzats.

Hi ha sols vuit laboratoris d’aquest tipus en tot el país, que té una població  de més de 16 milions d’habitants dels quals un 10% pateix la malaltia. fins ara, el transport es realitzaba amb motos que recorren camins mal asfaltats i perillosos, el que entorpeix i retarda els lliuraments. Per això, Unicef i Matternet creuen que aquestes es podrien fer de manera més eficient per via aérea.

El projecte per ara, està en fase de prova. El primer vol es va realitzar amb èxit, va recorrer un kilòmetre desde un centre de salut comunitari fins al Hospital Central de Kumuzu, en Lilongwe, la capital.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo
 

Naixen a Espanya les primeres xiquetes lliures del gen del cèncer de mama.

Laura prefereix mantindre en secret el seu nom real, i també el de les seues filles. Posem que es diuen Claudia i Andrea. La seua tatarauela, bisauela i auela, van morir de càncer de mama. Ella també es portadora, pero es negava a seguir transmitint-ho. “Cuan ma mare va ser diagnosticada per segona vegada, el oncòleg ens va sugerir fer un estudigenètic”. “Vaig decidir ferme el estudi perquè estava plantejantme tindre familia”. El estudi va indicar que ella també era portadora de una mutació en el gen BRCA2.

Laura es negava a seguir tansmitint eixa herència, així que va consultar en un dels centres del Institut Valencià d’Infertilitat(IVI) la possibilitat de sometre’s a un diagnòstic genètic preimplantacional. Permet seleccionar els embrions que no son portadors de mutació del càncer. Pot utilitzar-se ja en algunes enfermetats monogèniques, en el cas del càncer es la Comissió Nacional de Reproducció Asistida del Ministeri de Sanitat la qual deu autoritzar-los un per un. Evalúa els antecedents familiars i reproductius de la dona. 

Laura i el seu home, van obtindre el vist bo per iniciar el procés de reproducció assistida. Dos es van implantar i un es va congelar per si decidía ser mare en el futur. La implantació dels embrions va tindre èxit a la primera. Abans, sols dos xiquets havien naixcut lliures del gen del càncer de mama en Espanya. Laura està esperant-se a que les xiquetes creixquen uns mesos per a sotmetre’s a una masectomia preventiva. La ciència les a alliberat d’una herència macabra que feia aquest diagnàstic algo casi inevitable. La ciència les ha alliberat  d’una herència que feia que aquest diagnòstic fòra algo casi inevitable. Laura està contenta: «Quan siguen majors els ho contaré».

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Link al vídeo: