Concedeixen primera llicència per a engendrar bebès amb ADN de tres pares

Uns científics de la Newcastle University británica van aconseguir rebre la llicencia per poder engendrar un bebè amb l’ADN de tres persones diferents.





Van rebre aquesta llicencia amb la raó següent: Impedir que les dones puguen transmetre als seus fills infermetats genètiques.

Principalment volen tractar a dones que tinguen problemes (una infermetat genètica que es puga heretar), per dur a terme aquesta tècnica es retira l’ADN de l’òvul de la mare i ho insereixen en l'òvul d'una donant a la qual se li ha retirat l'ADN. Açò es pot realitzar abans o després de la fertilització.

El nou procediment resol els problemes vinculats amb el mitocondri, l'estructura productora d'energia fora del nucli de les cèl·lules. Els mitocondris que no funcionen bé poden provocar distròfia muscular i fallades severes en òrgans vitals.

El 28 de setembre de 2016 va nàixer a Mèxic Abrahin Hassan el primer bebè concebut per una tècnica que utilitza l'ADN. Els científics diuen que les noves tècniques obriran les portes als "bebès de dissenyador" genèticament modificats.


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA 1

NOTICIA 2

Uns quants gens expliquen el perque la girafa te un coll tan llarg

Un equip internacional de científics ha seqüenciat per primera el genoma de la girafa (Giraffa camelopardalis) i el seu parent més pròxim, l'ocapi (Okapia johnstoni) . Estos dos animals presenten seqüències de gens molt paregudes perquè van divergir d'un avantpassat comú fa tan sols entre 11 i 12 milions d'anys, un temps relativament recent en l'escala d'evolució. 

"La estatura de la girafa, dominada pel seu llarg coll i llargues potes, amb una altura total que pot aconseguir els sis metres, és una proesa extraordinària de l'evolució que ha impressionat i meravellat des de fa uns 8.000 anys. Fa tant temps que apareix inclús en les famoses escultures de pedra en Dabous en la República de Níger (África) ", explica Douglas Cavener, investigador de la Universitat Estatal de Pennsilvània (EUA) , que va dirigir l'equip d'investigació junt amb Morris Augurava, de l'Institut Africà Nelson Mandela per a la Ciència i la Tecnologia a Tanzània (África).

Per a identificar els canvis genètics que podrien ser responsables de les característiques úniques de la girafa, inclosa la seua velocitat en carrera curta que pot aconseguir els 60 km/h, Cavener i Augurava van comparar les seqüències de gens codificantes de la girafa i l'ocapi amb més de 40 d'altres mamífers com la vaca, l'ovella, la cabra, el camell i els sers humans.El cor de la girafa ha de bombar sang dos metres cap amunt per a poder proporcionar sang al seu cervell. Esta gesta és possible perquè el seu cor ha evolucionat per a tindre un ventricle esquerre inusualment gran. A més, té la pressió arterial dos vegades més alta que altres mamífers.

Noticia original

El risc d'expansió del "zika" en Europa es de "baix moderat".

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat hui una nova avaluació del risc de transmissió del zika en els països del continent europeu. Si bé este risc varia en tota el territori, és major en els països on els mosquits Aedes estan presents. "Los resultats apunten l'existència d'un risc de propagació del virus en la regió europea, i que este risc varia de país a país", afirma Zsuzsanna Jakab, directora regional de l'OMS per a Europa. "Con esta avaluació del risc, volem informar i preparar a cada país europeu en funció del seu nivell de riesgo", afig Jakab. "Es preten alertar als països en major risc perquè enfortisquen les seues capacitats i prioritzen les activitats que impedisquen un gran brot de zika".

L'OMS va avaluar el risc d'un brot en els estats membres d'Europa i Lichtenstein, basant-se en la combinació de dos factors: la probabilitat de propagació del virus i la capacitat nacional existent per a previndre o contindre la transmissió local ràpidament. De forma local, la probabilitat de transmissió, si no es prenen mesures per a mitigar l'amenaça, és moderada en 18 països de la regió europea (de major a menor probabilitat: França, Itàlia, Malta, Croàcia, Israel, Espanya, Mònaco, San Marino, Turquia, Grècia, Suïssa, Bulgària, Romania, Eslovènia, Geòrgia, Albània, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro) i alta en àrees geogràfiques limitades, com l'illa de Madeira (Portugal) i la costa nororiental del Mar Negre. 

De manera desglossada, les zones amb presència d'Aedes aegypti, el vector primari del zika, tenen un alt risc de transmissió del virus. A més, 18 països (33%) tenen una probabilitat moderada, a causa de la presència d'Aedes albopictus, un vector secundària; i 36 països (66%) tenen un davall, molt davall o cap risc, a causa de l'absència de mosquits Aedes o condicions climàtiques inadequades per al seu establiment.

Noticia original

LA PUJADA DEL MAR S'EMPASSA DIVERSES ILLES DEL PACÍFIC

En les últimes dècades diverses illes de l'oceà Pacífic han desaparegut sota el mar. El canvi climàtic i l'ascens del nivell del mar se les ha empassat i continuarà tragarant-se moltes altres illes i zones costaneres en els pròxims anys.

Des de 1947, científics australians han seguit l'elevació del nivell de les aigües que envolten a les illes Salomó i han pogut comprovar amb imatges la desaparició de cinc illes. Tot i que la més gran tot just tenia cinc hectàrees, es tracta d'illots amb vegetació, vida silvestre i humana. En algunes encara s'aprecien arbres que s'ofeguen amb les seves arrels sota el mar.

Els registres obtinguts dels troncs dels arbres mostren que el nivell del mar s'ha mantingut estable en els últims segles, No obstant això aquest equilibri s'ha perdut en les últimes dècades. Des de mitjans del segle passat, l'oceà puja uns 3 mil·límetres (mm) cada any.
 
L'estudi, publicat a Environmental Research Letters, també mostra que sis illes han perdut fins al 62% de la seva terra. A més, el ritme d'avanç del mar s'està accelerant. Les imatges preses des del cel mostren que fins als anys 60, les aigües arrabassaven un 0,1% per unitat d'àrea. El percentatge va pujar fins al 0,5% anual fins a 2002 i, des d'aleshores, ha explotat fins a l'1,9%. I, açò no acaba ací, sinó que la pujada del nivell del mar a les Illes Salomó en els últims 20 anys ha estat tres vegades més gran que la mitjana global.

El drama està passant gairebé en directe. A l'illa de Nuatambu, per exemple, on vivien 25 famílies, el mar s'ha empassat la meitat de la terra de l'illa en el que va de dècada i s'ha emportat per davant 11 cases. En diverses illes ja han hagut de mudar-se a les zones més elevades o a altres illes, fet que ha provocat que algunes comunitats s'han trencat (amb alguns membres desplaçats i altres encara resistint).El mar ha començat a endinsar-pel que ha obligat a comunitats de pescadors a pujar turó amunt i reconstruir el seu poble lluny del mar.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES:
- La pujada del nivell del mar s'està accelerant

VÍDEO:

VERDE QUE TE QUIERO VERDE.

Algunes ciutats com: Copenhaguen, Ciutat de Mèxic, Barcelona o Madrid, són una mostra de zones que han apostat per les cobertes verdes
La construcció de teulades ajardinades va ser primerament un somni però hui per hui s'encamina a ser una realitat comuna en algunes ciutats Espanyoles.
Un exemple d'això el podem trobar en Boadilla de la Muntanya (Madrid), que disposa d'una de les cobertes ecològuiques més importants del planeta.
"El segle XXI sera verd o no sera", va discórrer el president de l'associació Espanyola de cobertes verdes.



Es poden construir en la majoria de les cobertes, però hem de tenir en compte que es necesita l'estudi previ dun tècnic; per a que analitzi si l'habitatge pot o no suportar aquest tipus de teulada.
Ademes és necessari el vot de les tres cinquenes partes dels veïns per a la seva instal·lació.

Les cobertes enjardinades donen ús a milions de metres quadrats i contraresten la perduda d'espais naturals, així mateix aporta grans beneficis tant al medi ambient com als propietaris de la finca:

- Aïllament tèrmic ( no supera els 35 graus)
- Allarga la impermeabilització.
- Reté l'aigua de les precipitacions.
- Redueix la contaminació atmosfèrica i acústica.
I en le steulades actua com a "tendal" reduint fins un 30% la despesa en climatització.

Amb la tecnología actual shan desarrollat cubertes verdes que intenten imitar la natura mitjançant un mecanisme constructiu multicapa, en el qual cada capa realitza una necesitat de la planta y tot el sistema.

NOTICIA ORIGINAL

ELS ÚLTIMS DOFINS ROSATS DE HONG KONG

El dofí blanc xinès, la denominació científica del qual és Sousa chinesis, destaca per la seva pell rosada (característica que és causada per la proximitat de les seus vasos sanguinis a la pell).

Aquesta singular espècie que porta més de 400 anys en l'estuari del riu de la Perla, representa un dels grans reclams turístics de la zona. Tal és la seva importància i simbolisme que el 1997 es va convertir en la mascota oficial de Hong Kong a la cerimònia en la qual l'excolònia britànica va tornar sota sobirania xinesa. Però tot i l’afecte i de la simpatia de la qual gaudeixen, no sembla que s'estigui fent molt per preservar-lo.

El nombre de dofins rosats en aquestes aigües va caure de 158 en 2003 a 61 en 2014 (una disminució del 40%), i sembla que seguirà baixant fins a desaparèixer si ningú hi posa remei.

Cada dia el seu hàbitat és travessat per desenes de ferris, vaixells de càrrega i altres embarcacions que comuniquen Hong Kong amb la Xina continental. A més s'està construint un dels ponts més llargs del món (50 quilòmetres d'asfalt) que comunicarà Hon Kong amb Macau.

La contaminació acústica que aquests fets generen (que és molt perjudicial per a aquests dofins ja que ells es comuniquen i busquen aliment per mitjà de so), el risc físic que tant trànsit marítim implica, i l'alta pol·lució de plàstics, fertilitzants i metalls pesants en les seves aigües, condueix a la malaltia i mort prematura de les seves cries.

Ara, el Govern planeja construir una tercera pista d'aterratge a l'aeroport, la qual cosa "robaria" unes 650 hectàrees de l'hàbitat on viuen els dofins rosats i si aquest pla tira endavant, és probable que desapareguen completament d'aquestes aigües.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA
-  9 espècies d'animals estan en perill d'extinció a causa del calentament global 

VÍDEO:

El genoma de la carlota revela el secret del seu color

Les carlotes pertanyen a l'arbre filogenètic d'altres plantes com l'api, l'encisam o el gira-sol. No obstant això, els genomes d'estos cultius, importants en les dietes humanes en tot el món, encara no havien sigut publicats, fins hui.

"Els usuaris immediats de tota la seqüència del genoma seran els productors de plantes, que ho utilitzaran per a la selecció assistida per marcadors perquè resistisquen a les malalties de les llavors i per a saber més sobre les característiques del cultiu. També serà útil per a uns quants laboratoris que duen a terme investigació fonamental sobre els pigments de la carlota, la seua resposta a l'estrés biòtic i abiòtic, el seu creixement, reproducció i evolución", assegura a Sinc Philipp Simon. Segons el científic, "el genoma contribuirà a la nostra comprensió de les vies de biosíntesi d'altres trets de la carlota, inclosos els gens que influïxen en l'acumulació de carotenoides, antocianinas, hidrats de carboni i terpenoides. Així mateix, ampliarà el coneixement sobre plagues i malalties, resistència, respostes a l'estrés abiòtic, reproducció i creixement; i ajudarà a produir cultius més eficientes".


Els científics saben que les fruites i verdures no són només una font de calories i fibra, sinó que també proveïxen nombroses vitamines i altres compostos que tenen un efecte beneficiós sobre la salut. "Los avanços en les tecnologies de seqüenciació donen als científics de plantes nova informació per a desenrotllar varietats de cultius amb major valor nutricional", afig l'investigador.


Noticia original

El primer avió d’enlairament i aterratge vertical del món

El primer avió d’enlairament i aterratge vertical del món per a us personal, Lilium,el està siguent desenvolupant per una ”start-up” patrocinada per l’Agencia Espacial Europea (ESA). Està previst que aquest es llance al mercat en 2018 i esta previst que la seua obtenció tant de compra del vehicle, com de obtenció de la llicencia siga una cosa relativament fàcil.

Es tracta de un aparell elèctric de dues places que pot donar pas a una nova clase d’avions més sencilla i menys contaminant.

Aquest vehicle està qualificat com un avió lleuger esportiu per a dos ocupants. Aquest requereix la llicencia de pilot amb una formació mínima de 20 hores.
El enlairament i aterratge serà controlat per ordinador i podrà arribar a velocitats superiors als 450 Km/h.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA

NOTICIA RELACIONADA 2

DESCOBERT UN LÍMIT FONAMENTAL A L'EVOLUCIÓ DEL CODI GENÈTIC

La natura està en constant evolució, acotada només per les variacions que fan perillar la viabilitat de les espècies. En l’evolució de la vida és central l’estudi de l’origen i l’expansió del codi genètic. Un equip de biòlegs experts en aquesta qüestió explica en Science Advances l’existència d’una limitació que frenà en sec l’evolució del codi genètic.

L’equip de científics liderats per l’investigador ICREA Lluís Ribas de Pouplana en l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB Barcelona), en col·laboració amb Fyodor A. Kondrashov del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i Modesto Orozco del IRB Barcelona,  ha demostrat que el codi genètic evolucionà fins incloure un màxim de 20 aminoàcids i no pogué créixer més per una limitació funcional dels ARN de transferència, les molècules que fan d’intèrprets entre el llenguatge dels gens i el de les proteïnes. Aquest fre en el creixement de la complexitat de la vida es produí fa més de 3.000 milions d’anys, abans que bactèries, eucariotes i arqueobactèries evolucionaren per separat, donat que tots utilitzem el mateix codi per a produir proteïnes.

Els autors del treball expliquen que la maquinària per a traduir els gens a proteïnes no pot reconéixer més de 20 aminoàcids perquè el confondria entre ells, el que produïria mutacions constants en les proteïnes i per tant una traducció errònea de la informació genètica “de conseqüències catastròfiques”, destaca Ribas. “La síntesi de proteïnes basada en el codi genètic és l’ànima de tots els sistemes biològics i és essencial assegurar-se la fidelitat”.


NOTÍCIA PRINCIPAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Marta, l'embarassada amb Zika que ha tingut un nadó completament sà.

«Arriben molt nervioses i s’en van molt més tranquil·les». Així relata la doctora Anna Suy, la responsable de patologia infecciosa i embaràs de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, ​​l'experiència de passar un embaràs amb Zika i la probabilitat que el fetus estigui afectat. A Catalunya, hi ha hagut cinc dones en estat de gestació amb el virus. Fa uns dies, Marta, ha tingut un fill completament sà.

El part és tan recent que la pacient encara segueix ingressada amb el seu fill. Una situació que contrasta amb el primer cas de fetus amb microcefàlia.  En una entrevista, Marta explicava la seva experiència i contagi amb el virus de la Zika. Va ser quan va viatjar fins a Colòmbia per visitar a uns familiars. Va portar protecció contra els mosquits, es va trobar malament, amb dolor articular i l'aparició d'una urticària pel cos de la qual es va recuperar en 24 hores.
Va visitar el servei d'urgències on li van fer diverses analítiques i proves diagnòstiques que van descartar el Zika. En Barcelona, ​​es va realitzar una segon revisió que sí va detectar el virus en sang. La unitat de medicina tropical va derivar el cas a l'Hospital de la Vall d'Hebron, un dels centres amb capacitat i mitjans per atendre aquest tipus de casos. L'esperava la doctora Suy, que explica el protocol a seguir en aquest cas. «Els controls són cada tres setmanes i s'efectuen analítiques, ecografies i neurosonografías fetals» per veure amb exactitud si el fetus pateix microcefàlia.

«Sembla que el Zika podria afectar més si es contagia a l'inici de l'embaràs». «Les afectacions en el sistema nerviós solen aparèixer en el segon trimestre o al principi del tercer». El nadó de Marta ha nascut completament sà. «Fem analítiques, ecografies cerebrals i ressonàncies. Si tot surt bé, al final d'aquest període donem l'alta mèdica». Fins a quin punt pot afectar la por durant l'embaràs? «Es va desmuntar tot, vaig pensar el pitjor», va explicar Marta.
El fet seguir-les tan de prop, els rebaixa l'ansietat. « El fet que sigui l'inici d'una malaltia crea molta inseguretat ». «Cada prova és un obstacle superat i cal anar pas a pas», conclou Suy.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video

Nou mecanisme relacionat amb el càncer

El grup de investigació en genètica computacional de la Universitat Pompeu Fabra ha descobert noves alteracions relacionades amb el càncer. Per primera vegada els científics no es centren solament en el ADN, sinó en els productes que s’extrauen d’ell.

La informació genètica de les cèl·lules es troba codificada en la cadena d’ADN, aquesta informació es llegida per la maquinaria cel·lular, que genera el ARN per a traduïrlo en proteïnes. Aquest procés necessita una regulació molt minuciosa. En algunes ocasions es formen molècules d’ARN diferents per culpa del mateix gen, les quals produeixen diferents proteïnes. Els científics han realitzat l’analisi de mes de 4.000 mostres d’ARN. El paper que desempenya el splicing alternatiu en el càncer no ha fet mes que començar a sorgir. Tot açò ha sigut possible gracies a les noves tècniques de secuenciació i de la disponibilitat de dades de secuències d’ARN.

Malgrat que el càncer s’origina a partir de mutacions en el ADN, aquestes tenen un impacte en el conjunt de molècules de ARN, que pot introduir i sostindre mecanismes vinculats amb el desenvolupament del càncer. En l’ anàlisi es mostra que les proteïnes lligades al ARN es troben amb molta freqüència alterades en els tumors humans i que aquestes alteracions poden contribuir amb el càncer. Estes alteracions havien sigut invisibles fins ara en els mètodes utilitzats en els anàlisis de genomes de càncer.
Els resultats destaquen l’importaància del splicing alternatiu com a un mecanisme complementari en el desenvolupament del càncer, s’ha convertit en un nou factor que hi ha que tindre en compte.
Esta investigació mostra noves vies per a poder entendre la biologia del càncer i buscar noves estratègies terapèutiques.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo

DESCOBREIXEN UN SATÈL·LIT EN ÒRBITA A MAKEMAKE.

Escrutant els afores del nostre sistema solar, el Telescopi Espacial Hubble ha localitzat una xicoteta lluna fosca que orbita al voltant de Makemake, el segon miniplaneta (planeta nan) gelat més brillant (després de Plutó) en el cinturó de Kuiper. Aquesta, catalogada provisionalment amb el nom de S/2015 (136472) 1 i anomenada MK 2, brilla més de 1.300 vegades més dèbilment que Makemake. MK 2 va ser localitzada a aproximadament 2.000 quilòmetres del miniplaneta, i el seu diàmetre s'ha estimat en uns 160 quilòmetres.

Els astrònoms, mitjançant les observacions amb el telescopi Hubble descobriren al satèl·lit orbitant a Makemake, el tercer objecte més gran conegut més enllà de l’òrbita de Neptú, amb un tamany de dos terços del de Plutó.

Alex Parker, de l’Institut d’Investigació del Sud-Oest, en Boulder, Colorado, liderà l’anàlisi d’imatges per a les observacions.

Observacions posteriors d’esta lluna podrien permetre als astrònoms calcular la massa de Makemake, cosa que els donaria una millor idea de la seua densitat i per tant de la seua composició general.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Dispositiu per a frenar la mort per pneumònia

Durant el 2015 la pneumònia va causar quasi un milió de morts en xiquets menors de 5 anys en tot el món, segons les dades de l’ Organització Mundial de la Salut.Unicef ha dissenyat un nou dispositiu que ajuda al diagnòstic de la infecció respiratòria aguda, i facilita als treballadors de la salut dels països del Tercer Món el diagnòstic de pneumònia d’una manera eficient i segura.

La pneumònia es una malaltia oblidada, malgrat que es la que més xiquets mata. El Fons de les Nacions Unides per a l’ Infància, ha creat un nou dispositiu per a detectar aquesta afecció. La pneumònia és una malaltia causada per virus, bacteris i fongs que afecta als pulmons. S’irriten, s’inflamen i s’omplin de pus els alvèols (sacs que absorbeixen el aire i traspassen l’oxigen a la sang), cosa que provoca mal i dificultat per a respirar.

El metòde ideal seria una placa del tòrax, però degut a l’escassetat de recursos tenen que fer una altra alternativa, en aquest cas contar les respiracions per minut. La frecuència normal d’un xiquet de cinc anys es de 15 a 25 exhalacions per minut, mentre que d’un amb pneumònia es de 60 per minut. Esta ferramenta permiteix mesurar automàticament el ritme de la respiració dels xiquets/etes, col·locant l’instrument en el pit. Creuen que aquest dispositiu es una peça fundamental per a la detenció de les morts per pneumònia.Diuen que saben que hi ha moltes altres malalties pitjors, però que els seus símptomes son tan clars que no fa falta ningun dispositiu per a detectar-les.

“La nostra missió es aprovisionar els països del Tercer Món amb subministres d’emergència com aliments, medicines i tecnologia que ajuden a millorar la vida de les persones desfavorides”, explica el director d’ Unicef. Mes del 70% de les morts infantils per pneumònia es produeixen en deu països d’ Africa subsahariana i de Àsia sudoriental. Els primers països als que ho subministraran seran Etiòpia, Bolívia i la RDC, seguits d’un gran nombre de països en desenvolupament. Els mes barats costaran sobre 35 dòlars i els mes cars 250 dòlars.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo

EL CERVELL TÉ UN MAPA PER A LES PARAULES

En la Universitat de California en Berkeley, un grup de científics ha presentat un plànol cerebral en el qual es presenta com agafen forma en el nostre cervell, els significats de les diferents paraules que van sorgint en una narració. En aquest mapa podem observar on s’ubiquen les diferents paraules a mesura que anem escoltant-les.

Els investigadors van realitzar un experiment amb imatges per resonancia magnètica mentre un grup reduït de persones escoltava una serie de dades en la radio.
Gracies a esta prova, s’ha descobert, que les dades semblants o que tenen algun tipus de relació, de qualsevol tipus, s’agrupen en sectors molt concrets i diferents del cervell.

Els científics van poder cartografiar les representacions semàntiques de les paraules en el cervell dels participants. Amb un algoritme específic van trobar les característiques comuns dels mapes individuals i amb això, tenien l’objetiu d’obtenir un atles semàntic global. El resultat va revelar una distribució bastant extensa, per mes de cent regions del cervell, a traves dels dos hemisferis de l’escorça cerebral.
Aquesta investigació s’afirma que es podria ajudar a comprendre les bases neurobiològiques de la llen

Noticia original

Noticia relacionada

L'olor del càncer de pulmó

Un equip internacional de cièntifics amb la participació de l’Universitat Complutense de Madrid han dissenyat una espècie de nas artificial que mitjançant uns sensors que analitzen l’alè del pacient, pot detectar el càncer de pulmó.

La tecnología que està utilitzant-se, detecta el tumor al registrar la composició química de l’alè del pacient. Perque  està relacionada amb la de la sang o amb l’activitat del metabolisme, i poden veure si està afectada per la presència del càncer o no.
Una de les ventatges d’aquest mecanisme es que el metge pot recibir l’evolució del pacient segons després d’haver introduït el seu alè en l’equip.

L’objectiu d’aquest projecte és reduir la mortalitat per aquest tipus de tumor mitjançant una detecció precoç i no una invasiva, amb l’analisi periòdic del pacient, amb costs baixos a través d’algo tan bàsic com es l’alè.  Ja que el càncer de pulmó suposa el 28% de les morts del món, i en europa cada any apareixen 384.000 nous casos i perden la vida 342.000 per culpa d’aquesta enfermetat.

Part del consorcio de LCAOS, amb la participació de la UCM i coordinat per Hossam Haick, del institut de tecnologia de Israel, està desarrollant ferramentes similars per a el diagnostic precoç de el càncer gàstric.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

El deshielo de los polos desplaza el eje de rotación de la Tierra al Este

Al llarg del segle XX l’eix imaginari que creua la terra s’ha mogut cap a Nort Amèrica però a consequència del desgel dels pols la direcció ha tornat a variar cap a les illes britàniques. Aquestes variacions no ens afecten a la nostra vida diària, encara que es una gran oscilació però si influiran el el clima en un futur.

Els científics afirmen que apart del desgels dels pols ha d’actuar alguna altra força ja que sols aquesta no es suficient per a fer aquest canvi. Han coincidit que també ha actuat la sequia a eurasia.
Aquest descobriment ha fet que les investigacions sobre certs casos siguen més fàcils de resoldre ja que han aillat el cas del moviment de l’eix de la terra. Aquestes dades , a més, revelen  informació vital sobre canvis en l'acumulació d'aigua en els continents i sobre les capes de gel al llarg del temps .


Vídeo

Pàgina principal: http://www.elmundo.es/ciencia/2016/04/11/570b7d7d46163f6a718b45ed.HTML

Existeix un univers on el temps es mou cap enrrere?

Dos equips independents de físics han examinat el pas del temps en l’Univers, i han proposat que fa aproximadament 14 mil·lers d’anys el Bing Bang podria haber creat un lloc a un univers espill invers: el temps no va cap avant, es mou cap enrrere.






Encara que el temps anara en sentit contrari no influiria en les lleis fonamentals de la Física(La Gravitació Universal de Newton, la Teoria de la Relativitat de Einstein, etc). Dos equips de físics han utilitzat un model de partícules diferents. El primer va descobrir que gràcies a la gravetat, les partícules podien expandir-se en diverses direccions, per tant el temps també podia moure’s ambdós direccions. I el segon, van concebre un núvol fi de partícules en un teòric univers infinit. Aleshores, van sorgir dos fletxes temporals del temps diferents.

D’aquesta manera, si una fletxa del temps sorgix en una direcció, el mateix succeirà en la direcció oposada, amb independència del seu punt de partida. Segons els investigadors, aquest model revela que totes les partícules es mouen cap a fora, que l'entropia creix sense límit i que el "temps cero" seria el punt d'entropia més davall."

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

CÀNCER DE MAMA EN HÒMES: UNA REALITAT POC CONEGUDA

Encara que el càncer de mama és generalment vist com una malaltia de dones, un poc menys de l’1% de tots els càncers de mama es produïxen en els hòmes, pel que és més comú del que la majoria de gent pensa. El sexe masculí també té teixit mamari, generalment en quantitats molt més xicotetes que en les dones i estan exposats a nivells més baixos d'estrogen i progesterona.

En casos extranys, el càncer de mama masculí pot ser degut a les condicions específiques que resulten en nivells més alts d'estrogen. Com per exemple en el síndrome Klinefelter, on els malalts no poden produir prou testosterona, o prenen estrògens per al canvi de gènere i també a causa de les malalties cròniques del fetge o l'obesitat i, inclús, després de la pèrdua d'un testicle.

Hi ha diferències ètniques en la incidència de càncer de mama masculí. En l'África subsahariana, 7-14% de casos de càncer de mama ocorren en els hòmes. En Estats Units, les taxes són més altes en els hòmens afroamericans. Mentres que la més baixa està en els hòmes hispans. Els hòmes que tenen nivells relativament alts d'hormones femenines tenen un major risc de desenrotllar càncer de mama.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Un nou fàrmac per a l'asma més greu

Un grup de científics de Regne Unit, Itàlia i Països Baixos ha desenrotllat un nou fàrmac que promet millorar la qualitat de vida a un grup de pacients amb asma i malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC).

Així ho desvela un estudi que acaba de difondre la revista 'The Lancet Respiratory Medicine'. Són "les dos malalties respiratòries més diagnosticades en la població", afirma José Miguel González, pneumòleg de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid i membre de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica.

En general, subratlla González, "estes opcions tenen pocs efectes secundaris i es toleren bé", una idea amb què també coincidix Juan Luis Rodríguez Bella, metge adjunt del servici de Pneumologia de l'Hospital Clínic Sant Carles de Madrid.

No obstant això, apunten els creadors del nou fàrmac , sí que hi ha alguns estudis que descriuen possibles efectes cardiovasculars secundaris, però "son aïllats"
Amb els corticoides inhalats no hi ha este problema, ja que "no s'absorbix a nivell sistèmic i les dosis són menors".

No obstant això, el problema no se centra tant en els efectes secundaris sinó en el repte de "encontrar noves alternatives que aconseguisquen controlar millor la malaltia dels pacients amb asma i EPOC més greus.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Ones gravitacionals: a l'espera del senyal del Big Bang
La detecció de l'observatori nord-americà LIGO d'ones gravitacionals ha obert un nou capítol en l'astronomia.

Aquestes ones arribades a la Terra són, segons els experts, el "ressò" de la fusió de dos forats negres ocorreguda a més de mil milions d'anys llum. La seva existència va ser predita fa un segle per Albert Einstein.


"S'ha obert una nova finestra a l'Univers. Ara tenim l'oportunitat d'estudiar d'una manera totalment diferent fenòmens que fins avui desconeixíem ", assegura el professor Gianpietro Cagnoli de la Universitat Lyon I.

Cadascun dels forats té la seva pròpia freqüència. Una cosa que permetrà als científics estudiar en profunditat diferents fenòmens.

"Analitzant la forma d'ona del senyal, podem saber quantes masses generen aquestes ones gravitacionals i la distància a la qual es troben. Després, com aquests paràmetres són únics, podem dir que el senyal que rebem també és única, és com l'empremta digital de l'esdeveniment que ha tingut lloc ", afegeix.


Ara que els científics ja poden escoltar l'Univers, intentaran detectar el senyal més esperada: la del Big Bang. Però, per a això, la tecnologia encara ha de progressar.
"Haurem d'esperar anys per dotar-nos dels instruments necessaris que ens permetin escoltar les ones gravitacionals provocades pel Big Bang", explica el professor Cagnoli.

Perquè això sigui possible els experts hauran d'augmentar en els propers anys la sensibilitat de l'observatori nord-americà LIGO.

Noticia original

Noticies relacionades:

-Un miler de científics en quatre continents detecten per primera vegada les ones gravitacionals

-Ecos del Big Bang

Video: