Més peixos en la penombra de l'oceà

Els investigadors de l'expedició espanyola Malaspina  amb dos vaixells oceanogràfics ,Hespérides i Sarmiento de Gamboa  han donat han conèixer ara una nova estimació de la biomassa dels peixos que podria rondar els 10.000 milions .

Xabier Irigoien , investigador de la Universitat Rei Abdullah de l'Aràbia Saudita  , i els seus companys , , mitjançant el treball i els resultatas mostren  que la biomassa de peixos mesopelágicos en l'oceà obert és aproximadament més alta del que s'estimava abans de dur a cap la exedició. . 

Malaspina ens ha ofert una oportunitat única per avaluar l'estoc de peixos mesopelàgics a l'oceà " , assenyala Carlos Duarte , cap de l'expedició . 
També afegia  l'investigador en un comunicat del Consell Superior d'Investigacions Científiques ( CSIC ) s'ha descobert que els mesopelàgics són capaços de fugir de les xarxes al detectar-les i per açò el càlcul de biomasa és més complicat d’acertar .

Amb tot l’anàlisi s’arribà a la conclusió "que la biomassa dels mesopelágicos i , també la biomassa de peixos , al ser 10 vegades superior al que es pensava té importants implicacions en la comprensió dels fluxos de carboni en l'oceà i el funcionament del que fins ara consideràvem deserts oceànics " , assenyala Irigoien . 
El desplaçament dia / nit d'aquests peixos a diferents profunditat accelerar el transport de matèria orgànica cap a l'interior de l'oceà, amb rapidesa fins als 500 i 700 metres de profunditat i és alliberada en forma de femta ", assenyala el CSIC .



Noticia original: 


Noticia relacionada :
- .La veu digital 
 - Una pàguina de notícies

Video

Descobreixen desenes d'espècies noves en els mars espanyols

A partir de finals de 2013 Espanya augmentarà de manera notable les seves àrees marines protegides, segons el compromís del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA). Així, el país complirà l'objectiu marcat per Europa de crear una àmplia xarxa comunitària d'espais marins protegits, en el marc de Xarxa Natura 2000, un catàleg dels espais amb més valor biològic de la Unió Europea.
En concret, el 27,13% del territori espanyol forma part de la Xarxa Natura 2000, però d'elles només una petita part corresponen a superfície marina, la major part reserves pesqueres properes a la costa.
Per detectar quines són les zones marines  que s’haurien de protegir es va posar en marxa el 2009 el projecte LIFE + INDEMARES. Segons Ignacio Torres, sotsdirector de la Fundació Biodiversitat, "s'han realitzat avenços científics gràcies a la realització de més de 100 campanyes oceanogràfiques, que han portat a descobrir espècies noves per a la ciència i ha confirmar l'alt valor ecològic de les àrees d'estudi".

En gairebé totes les àrees d'estudi s'han trobat espècies que no havien estat localitzades en aquestes aigües o que són fins i tot noves per a la ciència, per exemple,  10 espècies que representen noves cites per al mar Mediterrani.
Al Cap de Creus s'han catalogat 3.000 espècies, gairebé la tercera part de les conegudes a tota la Mediterrània, i s'han trobat espècies no descrites que, a més de ser noves, han resultat ser súperabundants.




Aquest fet ha estat una demostració del molt que s'ignora del mar.


Notícia original

Noticies relacionades:
El mar desvetlla milers d’espècies desconegudes

Els misteris del mar 

Google i el mar

Alguns animals marins poc coneguts 

Vídeo:

Dues noves espècies de bolets a la península ibèrica

Hydnum ovoideisporum

S'han trobat dues noves espècies de bolets de la classe dels Hydnum, fong molt comú a la cuina.

Hydnum vesterholtii

Exactament, una es diu Hydnum ovoideisporum i l'altra Hydnum vesterholtii, el seu nom vulgar és llengües de bou. Els investigadors de la Universitat del País Basc (EHU) diuen que és molt complicat trobar les diferències entre les espècies per a poder descriure-les, ja que tenen unes característiques microscòpiques molt semblants. Saben que el bolet està emparentat amb el rossinyol (Cantharellus) i el peu de rata (Clavulina), és comestible i no té cap perill. 

Durant molts anys pensaven que el bolet Hydnum tenia poca especiació, però això no era cert. No es troben moltes diferències entre elles, però si que hi ha dos espècies que les distingeixen per les espores, una espècie les te ovoides i en la majoria solen ser globoses. 

L'investigador acaba diguen que és important saber tots els seus metabolismes secundaris o molècules d'interès industrial.

Notícia original.

Notícies relacionades:

Les jornades micològiques mostren 135 espècies de bolets.

“Os Corgodos” reuneix més de 170 espècies de bolets.

Vídeo: