Augment del Mar

Augment del Mar

Un equip internacional de científics ha mesurat els canvis en el nivell del mar durant els últims 22 anys amb un nou sistema que té en compte les variacions en el nivell de l'escorça terrestre i l'impacte de les marees. Els resultats demostren que, a causa d'un error en les estimacions realitzades en els 90, l'augment del nivell del mar s'ha accelerat més del que indicaven els càlculs anteriors.

A nivell global, el nou treball suggereix que l'augment mitjà del nivell del mar des de 1993 fins a mitjans de 2014 és d'entre 2,6 i 2,9 mil·límetres per any, davant els 3,2 calculats prèviament. Malgrat aquesta reducció, "la velocitat de l'increment en aquests anys pràcticament s'ha duplicat respecte a la de la major part del segle XX

Para paliar estas deficiencias y efectuar unos cálculos más precisos, los científicos compararon los datos obtenidos por satélite con otras mediciones de los cambios en las mareas y aportaron nuevas medidas obtenidas con GPS para calcular las variaciones en la altura de la corteza terrestre.  

Segons les estimacions del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), el nivell del mar augmentarà fins a 98 centímetres per 2100 si es continua amb els nivells actuals d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

Fongs lluminosos

Ja des de fa 2000 anys, Aristòtil va començar a investigar el perquè dels fongs luminescents.

Fins fa poc es va descobrir que els fongs tenen un rellotge intern que fa que distingeixen la nit del dia i la calor del fred, sabent quan és necessari activar la lluminositat.

La llum aquesta el que fa és atraure els insectes per a poder reproduir-se amb més facilitat i propagar les espores sense esforç, així quan tinguin les condicions òptimes per a la reproducció de l'espècie.

Es va fer un estudi amb un fong lluminós fals per a comprovar si era veritat que els mosquits s’hi acostaven més. I així va ser, els fongs il·luminats tenien molta més varietat d’insectes que els que estaven a la penombra, així poden repartir les espores millor.

Kraken

Ha estat protagonista de sèries, pel·lícules i mites que es remunten a l'època dels romans. Conegut com kraken pels escandinaus, va deixar de ser llegenda quan el biòleg Japetus Steenstrup ho va descriure per primera vegada en 1857 com el príncep dels calamars, Architeuthis Dux. Àngel Guerra Serra, del Consell Superior d'Investigacions Científiques, forma part de l'elit mundial de l'estudi sobre els cefalòpodes i ha publicat un llibre sobre la història d'aquestes gegantines criatures: Els gegants de les profunditats

Amb el nom de calamar gegant només es denomina a Architeuthis dux, que és el nom en llatí del príncep dels calamars. Aquest calamar pot arribar a mesurar 14 metres de llarg i pesar 250 kg. Té una distribució mundial i és cosmopolita, fet que està demostrat per la genètica en un estudi publicat el 2013

La llegenda va començar amb els romans i va durar fins que, en 1857, es va descobrir que eren calamars gegants. Van començar a aparèixer encallats a les platges, fins i tot al s. XVI van portar un a rei de Dinamarca fent olor de mort. El mite del kraken [criatura marina mitològica] el van crear els escandinaus en l'Edat Mitja

Cancer de vejiga

Els gens Notch són una arma de doble tall: en alguns càncers tenen un efecte perjudicial perquè promouen el creixement del tumor, mentre que en altres actuen com supressors. Encara no està clar per què, el que impedeix preveure el caràcter de Notch en cada tumor i dificulta el seu ús com a diana farmacològica.

Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) ho aclareixen per al càncer de bufeta, en què és antitumoral. Aquest resultat crida a ser cauts en l'ús d'estratègies terapèutiques basades en la inactivació de Notch, perquè podrien augmentar el risc de càncer de bufeta.

El treball conclou amb una nota de precaució: "Nosaltres i altres havíem descrit prèviament els efectes antitumorals dels inhibidors farmacològics de Notch en models preclínics [d'adenocarcinoma de pulmó, on Notch és oncogènic]; les nostres dades actuals conviden a ser cauts en l'aplicació de la inhibició no específica de la via de Notch a la clínica, perquè podrien incidir en l'augment de tumors escamosos, com en la bufeta ".

Petjades de dinosaure a Teruel

Investigadors de la Universitat de Saragossa i de la Universitat Complutense de Madrid han descobert evidències que un gran tsunami va afectar la província de Terol fa 128 milions d'anys. Aquest sisme submarí va fossilitzar centenars de petjades de dinosaures i va formar el megayacimiento d'icnites de major extensió conegut a Europa.

Fa 128 milions d'anys l'àrea d'Aliaga-Miravete era una zona costanera amb una barra de sorra que la separava de mar obert, és a dir una illa-barrera, com es coneix en geologia. "Era un lloc per on es desplaçaven grans dinosaures com sauròpodes i ornitòpodes, com demostra la gran quantitat d'icnites que hi ha a les roques", assenyalen els investigadors.

Encara que un tsunami és un procés natural de gran poder destructiu, en aquest cas els científics reconeixen que "és fascinant": va ser el responsable d'conservar un megayacimiento d'icnites i "potser d'atrapar a algun dinosaure, encara que de moment no ha estat trobat.

El mantell de la litosfera

En estudiar la configuració de la litosfera al sud de la península ibèrica, un equip internacional amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert que el mantell litosfèric situat sota els marges continentals és més prim del que es pensava. Els resultats es publiquen a Nature i obren la via per a l'elaboració de normativa sísmica, per a l'aixecament d'edificis i altres infraestructures.
L'estudi és important perquè aporta noves idees a la teoria de l'evolució de l'escorça subducida. La geometria, ambient tectònic i configuració de les plaques continentals a l'estret de Gibraltar són únics. És una zona amb forma d'arc còncau cap a l'est localitzada en el límit entre la placa europea i l'africana

Les conclusions obren la via per a l'elaboració de normativa sísmica, per a l'aixecament d'edificis i altres infraestructures. Així mateix, el coneixement de l'estructura del subsòl més superficial contribueix a millorar la gestió del territori.

El robot philae

Quan aquest dimecres el mòdul Philae de la missió Rosetta es va posar sobre el cometa 67P / CG, no ho va fer de cop, sinó rebotant dues vegades molt lentament per la feble gravetat. Entre el primer aterratge i el segon van transcórrer gairebé dues hores. Després, uns minuts més tard, la nau va quedar en el lloc on es troba ara. Encara que no es disparessin les seves arpons, un problema que va propiciar els rebots, sembla que Philae i els seus instruments funcionen correctament.
La primera anàlisi de les dades de l'aterratge del mòdul Philae, que ahir es va desprendre de l'orbitador Rosetta i va fer història en ser el primer a posar-se en un estel, suggereix que va rebotar dues vegades abans d'establir-se a la superfície del cometa. Els tècnics continuen treballant per confirmar la localització i condicions exactes d'aquest 'aterrador'.

Restes d'un temple romà a Albacete

El professor Sebastián Ramallo,ha localitzat i determinat la ubicació precisa d'un temple de planta itàlica, construït a finals del segle I a. C., en el jaciment del Turó dels Sants (província d'Albacete)
Els arqueòlegs han concretat les dimensions de l'edifici, a més de l'orientació, característiques constructives i estat de conservació d'un temple que només coneixia pel dibuix d'unes excavacions realitzades en el segle XIX, i que se suposava que havia estat destruït poc després de seva exhumació
La directora del Museu d'Albacete, Rubí Sanz, va reprendre les investigacions en aquest important enclavament a finals del 2013, després de diverses dècades d'inactivitat arqueològica
Es va realitzar la prospecció sistemàtica i exhaustiva del jaciment, referenciant espacialment totes les troballes materials i traces d'activitat visibles a la superfície del Cerro
Es van dur a terme dos sondejos, en un dels quals es van identificar retallades a la roca de base d'un edifici de culte de caràcter monume
ntal.

Ranavirosis

Investigadors de la Queen Mary University of London (QMUL), l liderats per l'investigador Jaume Bosch, del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), han estudiat els efectes d'un virus del gènere Ranavirus (que afecta amfibis, rèptils i peixos), que està delmant les poblacions d'amfibis del nord d'Espanya.

Fins ara, els virus del gènere Ranavirus només havia provocat un descens preocupant en les poblacions de granota comú, Rana temporaria, a Anglaterra. No obstant això, aquesta vegada aquest virus, causant de la ranavirosis, està reduint dràsticament les poblacions de diverses espècies d'amfibis.

Les dades mostren la situació catastròfica en què es troben les comunitats d'amfibis i els ecosistemes en els quals habiten.

Les anàlisis genètiques mostren que els virus d'Astúries i de Galícia són gairebé idèntics i, per tant, la introducció del virus seria gairebé simultània en dues zones separades, això indica que estaria provocada per l'home. Durant aquests anys els científics han detectat un ampli rang d'espècies afectades per aquest mateix virus, incloent una serp que es va alimentar amb amfibis infectats.Es tracta de patògens que aconsegueixen saltar d'unes espècies a unes altres i superar les barreres immunològiques dels nous hostes. Malalties zoonòtiques (transmeses des d'animals a humans) com la grip A o l'Ebola estan causades per virus que, com l'estudiat, tenen aquesta capacitat.Una de les majors amenaces per a la biodiversitat és l'augment de les malalties infeccioses que afecten a diverses espècies alhora.