Una molècula es mostra eficaç contra la segona ceguera més freqüent

Xicotetes dosis d’una proteïna del sistema immunològic es mostren eficaces contra la degeneració macular associada a l’edat en la seua variant més agressiva, responsable del 90% dels casos de ceguera, segons investigadors del Trinity College de Dublín.
Si es verificaren aquests resultats, el tractament donaria un gir, ja que actualment es tracta en etapes avançades i amb molestes injeccions intraoculars.
Aquesta malaltia apareix a partir dels 60 anys. La màcula es troba al centre de la retina i s’encarrega de que la visió siga més nítida. La degeneració macular es dona pel desenvolupament de vasos sanguinis baix de la màcula que en trencar-se alliberen sang i líquids. En conseqüència, la visió central es veu afectada fins que apareix un punt central negre que creix amb el temps i només respecta la visió perifèrica. La variant més agressiva (humida) apareix només en el 10% dels casos, però causa el 90% de la ceguera associada a la malaltia. El tractament actual és molt agressiu i consisteix en la injecció de substàncies que frenen el creixement dels vasos sanguinis.

S’espera que l’administració intravenosa d’una proteïna del sistema immune vinculada a processos inflamatoris ens proporcione un tractament més senzill, eficaç i còmode.
Un primer inconvenient fou el perill a fer malbé altres cèl•lules de la retina però es va observar que administrant baixes dosis no tenia efectes adversos.
A més, amb les injeccions s’aconsegueix atacar el factor de creixement però amb aquest nou tractament s’inhibeix la producció d’allò que estimula la formació de vasos sanguinis.

Notícia original

Notícies relacionades:
Implantada a Granada una novedosa còrnia bioartificial 
Uns cinc milions d’espanyols estan en risc de patir malalties de retina 

Video: 

Implantat en Holanda un crani complet gràcies a una impressora en 3D

Una dona de 22 anys ha rebut un implant de crani d’un plàstic compatible amb el seu organisme, obtingut gràcies a una impressora en 3D.
L’operació l’ha portat a terme el neurocirurgià Bon Verweij qui ha passat 23 hores al quiròfan de l’Hospital Universitario de Utrecht.
Aquest s’ha realitzat degut a l’augment de grossor dels ossos del seu cap que pressionaven el cervell posant-la en perill. Aquest augment li provocava problemes de coordinació, molt de dolor i la deformació de les seues faccions així com la degeneració d’altres funcions amb el pas del temps.
L’operació ha resultat exitosa i no ha deixat seqüeles en l’afectada. Fins el moment aquests implants eren parcials i temporals. El polímers biomèdics utilitzats en reconstruir l’os eren el titani i l’acer inoxidable. Aquests havien de ser modificats a la taula d’operacions. En canvi, la tecnologia 3D permet saber la mesura exacta del crani degut als models gràfics extrets de ressonàncies magnètiques del cap del pacient.

Notícia original

Notícies relacionades:
Cartutxos de cèl•lules, impressores d’òrgans
Científics treballen en una impressora 3D per a reconstruir òrgans a través de cèl•lules

Video:

Un tipus de sangonera sobreviu a 196 graus baix zero durant 24 hores

Un grup de científics japonesos va publicar en la revista PLOS ONE un descobriment sobre una sangonera capaç de viure durant mesos a temperatures extremes i 24 hores submergida en nitrogen líquid, a -196ºC. Aquests experimentaren amb altres espècies congelant-les i descongelant-les i algunes sangoneres, resistiren fins a 12 ocasions, cosa que resulta sorprenent ja que els teixits vius no poden resistir els canvis de temperatura a baix zero perquè l’aigua de les seues cèl•lules es congela. Els científics no s’expliquen aquesta tolerància a la congelació.
L’animal s’anomena Ozobranchus jantseanus i s’alimenta de la sang de les tortugues. El més estrany es que el seu medi natural no requereix aquesta tolerància a les baixes temperatures i per tant no es fruit de la seua adaptació al medi.
Darío Díaz Cosín explica que el fet es deu a una cutícula a base de fibres de col•lagen molt resistent, encara que es mostra estupefacte davant el descobriment.
L’experiment va començar tancant els animal a un congelador de -90ºC i als nou mesos sobrevivien tots. Van començar a morir a partir dels quinze, però trenta-sis després quedava una sangonera viva. Posteriorment realitzaren la prova del nitrogen líquid.

Noticia original

Noticies relacionades:
Propietats medicinals de les sangoneres
Quin és l’animal més resistent?

Video:

El programa de cribratge neonatal permetrà detectar fins a 10 malalties

El conseller de Salut, Jon Darpón, i la directora de Salut Pública, Miren Dorronsoro han donat lloc a l’ampliació del programa de cribratge neonatal als països bascos, que s’aplica a 21.000 xiquets que naixen a Euskadi a l’any. Amb el nou cribratge es permetrà detectar fins a 10 malalties congènites. El cribratge neonatal es realitza mitjançant la “prova del taló” que es va posar en marxa en 1982 i consisteix en agafar una mostra de sang al recent nascut mitjançant una punxada en el taló a les 48 hores de nàixer i abans de que reba l’alta hospitalària. La prova va començar detectant dues malalties que van augmentar a cinc entre 2007 i 2011.
Darpón ha destacat la importància d’ampliar el programa a cinc noves malalties ja que es podrien evitar problemes de creixement i retràs mental així com alteracions cardiovasculars.
El cost d’aquest programa, que està destinat tant a hospitals públics com privats, és molt elevat i augmentarà en 13 euros més per xiquet acabat de nàixer. Fins al moment, el programa ha realitzat el cribratge a 597.184 xiquets acabats de nàixer a Euskadi i ha permès detectar 226 casos positius, mentre que 285 han sigut portadors d’alguna malaltia encara que no l’han desenvolupat.
Amb el nou programa no s’espera descobrir un gran nombre de casos però així i tot és un programa clau per a millorar la salut infantil.

Noticia original

Noticies relacionades:
Cribratge neonatal a Catalunya
Cribratge prenatal

Video:

Aquesta abella guarda un misteri

Dave Hackenberg es dedica a la cria de les abelles de la mel i a la seua transportació al llarg d’EEUU. En Florida, va deixar els panels abelles per a que fertilitzaren amplis cultius però quan va tornar molts d’aquells estaven deserts i no hi havia indici de que hagueren mort.
Les abelles viuen col•lectivament entorn a la reina i cadascuna realitza una funció determinada dins d’eixa societat. Que hagueren desaparegut sense explicació suposava la seua mort.
Aquest desastre es va propagar a molts altres països i Hackenberg fou el primer en donar la veu d’alarma. Polidori, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, és molt conscient del problema. Aquesta anuncia que cada any, desapareixen el doble de ruscs que l’any anterior.
Suso Asorey, secretari de la Associació d’Apicultors Gallecs explica que les pèrdues econòmiques són d’uns 51 milions d’euros i el valor pol•linitzador és de més de 1000 milions d’euros.
Aquestes abelles són extraordinàries ja que pol•linitzen una gran varietat de flors. Cada individu pot recol•lectar l’aliment de les flors i els grans de pol•len queden enganxats a elles permetent fertilitzar a una altra flor donant com a resultat una llavor i un fruit. Si ho apliquem a tots els panels d’abelles, en un dia es poden fertil•litzar milions de flors.  Sense aquests insectes, l’espècie humana no sobreviuria durant molt de temps. Aquestes intervenen en quasi tot el que mengem i en un món sense abelles, gran part de les fruites i verdures desapareixerien dels supermercats. Uns anys després, el misteri de la seua desaparició persisteix. Fins el moment, han trobat moltes pistes que ho desvelen. Els camps de monocultius on s’alimenten les abelles estan ruixats amb plaguicides cada vegada més letals. Aquests afecten el sistema nerviós de les abelles deixant-les desorientades, sense saber tornar al seu rusc i morint lluny. Si el rusc va perdent abelles, aquesta estarà condemnada a morir. Aquests pesticides també poden actuar debilitant a les abelles que es contagien per virus i patògens i canvien el seu comportament afectant a tota la comunitat. El metge Eric Mussen, explica que el problema essencial de les abelles és la seua nutrició que afecta a milions d’individus als que han de alimentar. Els monocultius sostenen aliments per a moltes persones deixant a les abelles sense aliments i impregnades d’insecticides. Els apicultors intenten posar remei amb substàncies antiparasitàries però aquestes només afegeixen química a la qual s’enfronten les defenses de les abelles que ja estan debilitades. La UE pretén eliminar aquests pesticides però açò suposaria tindre cultius intoxicats per pesticides orgànics perjudicials igualment. Els investigadors busquen alternatives a les abelles de la mel que puguen realitzar la seua funció en el nostre medi. Polidori afirma que les abelles ens recorden  la nostra estupidesa ja que aquestes són indispensables per a la supervivència i estem acabant amb elles.

Noticia original

Noticies relacionades:
La UE prohibeix el pesticida 'fipronil' perquè suposa un risc greu per a les abelles

Agricultura investiga la mort de milions d'abelles a Girona

Vídeo:

¿Que passa al cervell d’un músic quan improvisa?

El Dr. Charles Limb, de la Johns Hopkins University de EE.UU es va formular aquesta mateixa  pregunta i la va resoldre amb un estudi de l’activitat cerebral dels músics de diferents estils quan improvisen.
Junt al científic i investigador Allen Braun varen posar a proves de ressonància magnètica a nombrosos músics.  Amb els resultats observaren que l’activitat cerebral era diferent, especialment en les regions superiors del cervell y els centres de inhibició de les mateixes.
A l’hora d’improvisar la regió de la cortesa prefrontal del cervell (relacionada amb les accions planificades i l’auto censura), desaccelerava la seua activitat. Quant menys activitat hi ha, sents menys inhibició. Per tant, improvisar per a un músic es molt paregut a la llibertat.
Per un altra part, les zones del cervell que més activitat mostraven durant la improvisació son les mateixes que s’activen quan estem somiant. El cervell de un músic improvisant presenta semblances amb el cervell d’una persona en estat REM, plantejant la possibilitat d’establir connexions entre els somnis i la improvisació.
Per últim, també es va registrar major activitat en la zona del cervell que s’activa quan es tracta de l’auto expressió, per exemple quan contem histories o anècdotes personals. Precisament, l’estudi de Limb ens explica que cada improvisació es única i correspon a una sola persona que interpreta diferent a qualsevol. Per això, comparem la música amb alguna cosa que naix d’alguna manera al igual que el llenguatge. Cada músic ens transmet el seu propi pensament mitjançant la música.

Noticia original

Noticies relacionades:
Improvisació musical al cine

Definició d’improvisació

Vídeo: