Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sistema immunitari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sistema immunitari. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 d’octubre del 2020

Troben una proteïna que manté el sistema immunitari sota control.

Quan un pacient mor per sèpsia, no mor a causa dels bacteris que l'ocasionen, sinó per la resposta desmesurada del sistema immunitari. 


Els macròfags i, en concret les citocines inflamatòries que produeixen, estimulen les altres cèl·lules immunitàries, però alliberades en excés poden resultar més perjudicials que beneficioses.

Localitzat en la superfície dels inmunocitos, el receptor de tipus Toll número 4 actua com una mena de detector de molècules, com el lipopolisacàrid o LPS, que constitueixen la membrana externa dels bacteris Gram negatives.

Així mateix, van mostrar que l'expressió de GIV millorava el pronòstic dels animals, en models experimentals de sèpsia i colitis.

En concret, la proteïna va inhibir la tempesta de citocines característica de la sèpsia, mentre que va protegir el teixit intestinal de el dany ocasionat per la inflamació, a la colitis. 

En canvi, en absència de GIV, els rosegadors van cursar les dues malalties amb greus símptomes, que fins i tot van escurçar la seva esperança de vida en el cas de la sèpsia.





dimarts, 24 de març del 2015

Proteïna que regula les enfermetats autoimmunes

El sistema immunitari és el que s'encarrega d'evitar infeccions. Però avegades pot fallar i causar enfermetats autoimmunes. El seu tractament és molt complicat i per això s'ha descobert una proteïna que regula aquestes infeccions.

El que  s'ha trobat és que hi ha un regulador, una proteïna anomenada p21, que té una relació directa amb la resposta autoinmune ja que activa les cèl·lules T específiques d'aquests trastorns.




Les cèl·lules T quan hi ha algún invasor es multipliquen exageradament i això s'ha de parar.
Aquest nou descobriment s'ha provat en ratolins i han vist que els símptomes es reduïen en modificar-los genèticament perquè sobreexpresen aquesta proteïna.

Encara que s'haja expressat en ratolins també es segur per als humans perquè la proteïna p21 és igual en humans. Encara que al llarg temps es vora be el que succeïx i tal vegada es podrà fer un nou fàrmac per a curar aquestes invencions.





Notícia original
El País

Notícia relacionada:
A.M.A.R.E
redpacientes