Investigadors de la Universitat de Saragossa i de la Universitat Complutense de Madrid han descobert evidències que un gran tsunami va afectar la província de Terol fa 128 milions d'anys. Aquest sisme submarí va fossilitzar centenars de petjades de dinosaures i va formar el megayacimiento d'icnites de major extensió conegut a Europa.
Fa 128 milions d'anys l'àrea d'Aliaga-Miravete era una zona costanera amb una barra de sorra que la separava de mar obert, és a dir una illa-barrera, com es coneix en geologia. "Era un lloc per on es desplaçaven grans dinosaures com sauròpodes i ornitòpodes, com demostra la gran quantitat d'icnites que hi ha a les roques", assenyalen els investigadors.
Encara que un tsunami és un procés natural de gran poder destructiu, en aquest cas els científics reconeixen que "és fascinant": va ser el responsable d'conservar un megayacimiento d'icnites i "potser d'atrapar a algun dinosaure, encara que de moment no ha estat trobat.
Fins fa poc de temps desconeixíem l’existència dels denisovans, una població única que es varen expandir molt ràpidament per grans zones d’Àsia, però sempre en petits grups, per tant la seua varietat genètica va ser molt pobra. Al 2010 varen trobar sols 10 mil•ligrams d’ADN a una cova de Sibèria que van estar enterrats durant uns 50.000 anys.
Es pensa que eren molt pareguts als neandertals, i el seu parentesc amb els ximpanzés és molt més elevat, segons un estudia realitzat al Institut Max- Planck de Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya)dirigit per Svante Pääbo, aquest estudi va començar amb un fragment fòssil del dit d’una jove, encara que més tard van trobar dos molars dels denisovans i uns pocs fragments més de dits.
Els autors creuen que la jove va poder viure fa uns 80.000 anys, encara que la terra on es va encontrar era de fa entre 50.000 i 30.000 anys enrere