Una ocurrència més comú del que pensem

Un estudi desarrollat al British Journal of Psychiatry demostra que les al·lucinacions són molt més comuns entre les persones sense trastorns psicòtics del que els científics havien pensat anteriorment. A més, els autors van trobar que les al·lucinacions visuals i auditives eren gairebé igual de prevalents entre els participants amb trastorn de la personalitat i aquells amb una malaltia mental no psicòtica. També van trobar que més de el 4% de tots els enquestats, inclosos aquells que no tenien problemes de salut mental diagnosticats, van informar haver experimentat al·lucinacions visuals o auditives.


Dos científics, van realitzar molts experiments sobre les al·lucinacions. Així, van argumentar que hi ha un espectre de sensacions fantasmes i que moltes al·lucinacions, en realitat, podrien reflectir com funciona el nostre cervell, és a dir, al fer prediccions sobre els estímuls i els entorns en què naveguem.


D'altra banda, altres científics assenyalen que les al·lucinacions encara més pronunciades, de vegades, poden beneficiar la persona que les experimenta.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Curiositats de la ment: Paràlisi del Son

Hi ha voltes que, quan despertem a mitjanit per qualsevol fet, i intentem tornar a dormir-se, en lloc de tornar a dormir-se normalment perdent la consciència, aquesta pareix seguir activa però el nostre cos entra en el procés normal d’”adormil•lació”, de mode que es sent una ràpida i progressiva paràlisi de tot el cos però la nostra ment seguix conscient.





Moltes cultures creuen que aquest fet es produit per una manifestació fantasmal o inclús diabòlica. Altra gent ho identifica com a un “viatge astral”. Però com tot, té una simple explicació científica i un nom tècnic: Paràlisi del Son.









Aquest fet dona lloc a fortes sensacions extranyes de pressió per tot el cos i una repentina taquicàrdia produida pel pànic de no poder fer res per eixir d’aquest molest estat, ja que tot el cos acaba paralitzat i ni tan sols podem parlar ni cridar per a que algú vinga a “despertar-mos”. De vegades aquest fet pot ocórrer-nos amb els ulls oberts, la qual cosa sol donar lloc a al•lucinacions físiques, visuals i/o auditives, i per tant també a una major sensació d'horror. Però, mentalitzant-se correctament, és possible eixir d'aquest efecte, com s'explica al següent video:







Explicat amb més detall, es coneix com a un trastorn del son el qual sol ocòrrer en els moments justos quan estem quedant-se dormits o quan estem despertant-se, i la paralització locomotora del cos es deu a que l’organisme té un mecanisme natural de defensa durant els somnis, el qual evita que la persona els represente físicament, cosa que resultaría clarament perillosa. Seria com un sonambulisme més actiu i violent. Així doncs, al passar bruscament de la fase de son profunda (o REM) a la fase normal de consciència o viceversa, el cervell no té temps d’activar o desactivar la ment del cos i es aleshores quan es produixen les al•lucinacions, doncs és com si mentres estem desperts patirem les vivències dels nostres somnis.







És un fenòmen que, a banda de pareixer un tipus de trastorn curiós i poc comú, es coneix segons estudis que aproximadament un 45% de les persones ha tingut aquesta experiència, en major o menor intensitat, almenys una vegada en la seua vida. ¿I tú, alguna nit has passat per aquesta sinistra experiència?









-Notícia original



Noticies relacionades:

-El trastorn explicat amb més detall i alguns consells per combatir-lo

-Altres trastorns del son i els seus efectes en la salut