Los cientifico miden la pérdida de hielo en los casquetes polares en 344.000 millons de toneladas al año. A conseqüencia del deshielo,el nivel del mar se ha elevado en 11 mm.
El proceso se está acelerando en el Ártico, pero acerca de lo que está pasando en la Antártida, no estaban tan seguros. Los datos tomados por los satélites eran responsables, de esas dudas, tantas que algunos análisis hablaban incluso de crecimiento de la masa de hielo, y no reducción.
Pero el conocimiento del fenómeno en ambas regiones polares se asienta ahora sobre una base sólida con un gran estudio internacional realizado por 47 científicos de 26 instituciones, incluidos los autores de aquellos análisis de resultados variables y con el apoyo de la NASA y de la ESA.
Han confirmado que todas las grandes regiones polares de capa helada, excepto una, están perdiendo hielo desde 1992, concluyen los especialistas. La excepción es Antártida oriental, donde está aumentando la masa de hielo,
Para reducir las dudas han conjugado la información de 10 satélites con tres técnicas básicas de medida: con emisiones de radar o de láser que van rebotando en la capa de hielo y permiten determinar su altura y, por tanto, el volumen.
Segon dia consecutiu a Paris de restriccions al trànsit per
la pol·lució.
París impondrá demà disapte, per segón dia consecutiu, la
restricció de tráfic de vehículs en els carrers y en les 22 localitats de la
perifèria, per ha eliminar els efectes de la contaminació en el aire, els
nivells han tornat a ascendir en els últims dies.
Sols els vehiculs amb el número de la matricula impar podrán
circular en la capital francessa, en la que hui sols podien circular els pars,
va dir la Prefectura.
París ya va aplicar el sistema de "circulació
alterna" durant cuatre dies a principis d'este mes, quan es va produir un
primer episodi de contaminació de l'aire.
Un asteroide de la mida de quatre camps de futbol passarà molt a prop de la Terra durant la nit del 31 d'octubre (el dia de Halloween), segons ha confirmat l'Agència Espacial Europea (ESA). I encara que no suposa cap perill per al nostre planeta, és la demostració que són necessaris més esforços per localitzar roques espacials potencialment perilloses.
L'objecte, que ha rebut la denominació de 2015 TB145, té uns 400 metres de llarg i passarà a 480.000 km. de la Terra. És a dir, a una distància superior a la que ens separa de la Lluna. Tot i això, molt poques vegades passa tan a prop un objecte d'aquesta mida, i amb una massa suficient com per destruir tota una ciutat si caigués en una zona poblada.
No obstant això, i malgrat que aquest cop no correm cap perill, l'ESA subratlla el fet que l'asteroide va ser descobert el passat 10 d'octubre, és a dir, a només 21 dies del moment de màxima aproximació. Si la seva trajectòria hagués estat lleugerament diferent, només hauríem tingut aquest temps per preparar-nos per l'impacte. Tot just 12 hores després del primer albirament, que es va dur a terme a Hawaii, l'Agència Espacial Europea va confirmar la presència i la trajectòria de l'asteroide des de l'observatori de Tenerife. La NASA ha fet públic un comunicat en què explica que l'objecte celeste, que té "aparença de calavera", és més probable que sigui un cometa extint que un asteroide.
Normalment els asteroides tan grans solen ser vistos molt abans, quan encara estan a més de 400 milions de km. de nosaltres. Aquesta vegada, però, no ha estat el cas, encara que amb l'asteroide de Halloween hem tingut sort. La propera vegada podria no ser així.
Molta gent, sospita que té una sang molt agradable per a ser picada per els mosquits , ja que moltes vegades es desperten coberts de picadures , mentre que a altres ni els toquen.
Un estudi explica, que la genètica seria el factor determinant en la elecció del menú de mosquits. La importància d'aquest assumpte, en un món en el que millons de persones moren per malalties transmeses per aquests insectes, va molt més allà del martiri de molestes nits d'estiu.
La clau per al descobriment , ha sigut un parell de bessones que han sigut exposades a la picadura del mosquit i 19 germanes diferents per comprovar si la seua genètica determinaba el comportament dels mosquits.
Els mosquits si que van tindre preferència per alguna de les germanes diferents, mentre que triaven amb el mateix interés a les bessones indèntiques, la qual cosa indica que ahí podria estar la clau.
Segons els científics de les universitats de Londres, Florida i Nottingham han dit ,que els seues resultats , demostren un component genètic subjacent al tipus d'olor humà, una diferència genètica que es detectable per als mosquits a través del nostre olor i que s'utilitza durant la selecció de la persona.
Altres estudis anteriors , havien mostrat que essencialment es l'olor corporal el element clau que atrau als mosquits cap a les persones. A més, els mosquits també es troben atrets per la temperatura corporal, el suor, la emissió de CO2 , la roba de colors oscurs, els bacteris de la pell i les embarassades.
Ara tenim una bona prova, de que és el regal dels pares, via gens, lo que provoca que alguns es tinguen que rascar més.
Va ser el primer fiasco del genoma humà, o açò es creia. Quan es va presentar el llibre de la vida a principis de segle, una de les dades més xocants va ser la presència de dotzenes de gens bacterians intercalats entre els pròpiament humans, però la cremor va durar ben poc, i la conclusió va ser atribuïda a un error. No ho era. Quinze anys després d'aquella encesa polèmica, una anàlisi que es beneficia dels grans avanços recents de la genòmica demostra per sobre de tot dubte que nostre ADN conté 145 gens d'origen microbià. I són importants.
El treball d'Alastair Crisp i els seus col·legues de la Universitat de Cambridge no es limita a l'ADN humà, sinó que examina els genomes d'altres 9 espècies de primats, 12 de mosques i quatre de cucs, a més d'una anàlisi parcial d'altres 14 vertebrats.Aquesta àmplia perspectiva al llarg de l'evolució demostra que la donació de gens per altres espècies (transferència horitzontal, en l'argot) és comú en els animals, i que dóna lloc a desenes o centenars de gens d'origen microbià actius en segons quina espècie. Els resultats es presenten en Genome Biology.
Els gens importats dels bacteris i altres microbis cobreixen funcions que no semblen triades a l'atzar: la gran majoria tenen relació amb el metabolisme, la cuina de la cèl·lula, o conjunt de reaccions químiques que gestionen els seus fluxos d'energia i la regeneració dels seus components. El cor del metabolisme és constant –i universal en la biologia—, però l'adaptació de cada espècie al seu entorn local requereix sovint noves aptituds metabòliques per a gestionar les singularitats químiques del mitjà: ací és on els gens importats dels bacteris poden resultar crucials.
En la nostra espècie, els investigadors han confirmat 17 gens que ja eren sospitosos de procedència estrangera, i han identificat 128 addicionals. Un d'ells és el gen ABO responsable del grup sanguini. Els altres estan en la seua major part relacionats amb el metabolisme dels greixos i els aminoàcids, la resposta immune, la inflamació i les activitats antioxidants de la cèl·lula. Com es veu, bona part de la nostra interacció amb el món microbià es basa en gens adquirits dels propis microbis.
Cap d'aquests gens és una adquisició recent: les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats, al llarg de la tortuosa història evolutiva dels vertebrats. Però açò mateix és una indicació de la seua importància, ja que han estat funcionant durant desenes de milions d'anys.
La donació de gens entre espècies, o transferència horitzontal, és qualsevol cosa menys una sorpresa en el món microbià. Els bacteris s'intercanvien gens amb tal eficàcia que, segons una estimació recent, més del 80% dels gens bacterians han estat implicats en algun moment de l'evolució en un intercanvi entre espècies. Aquest mecanisme explica, entre moltes altres coses, la facilitat amb que els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics, i el perill que ceps microbians innocus es convertisquen en virulentes de la nit al dia.
Les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats
És en el món animal on la transferència horitzontal era fins ara polèmica, excepte en casos molt especials. Per exemple, se sap que els cucs nematodes han adquirit gens de bacteris i fins a de plantes, i que alguns escarabats han importat gens bacterians que ara els permeten digerir les llavors de cafè. També hi ha insectes de la família dels àpids que han importat gens per a la síntesi dels carotenoides (els colorants de la tomaca i la carlota) que els confereixen una coloració taronja útil en el seu entorn.
“Est és el primer estudi que mostra l'amplitud amb que la transferència horitzontal de gens ocorre en els animals, inclosos els humans, donant lloc a centenars de gens forans actius”, explica el primer autor del treball, Alastair Crisp, de Cambridge. “De manera sorprenent, lluny de ser un fenomen rar, resulta que la transferència de gens ha contribuït a l'evolució de molts animals, potser de tots ells, la qual cosa implica que hem de reconsiderar la forma en què pensem sobre l'evolució”.
Els donants de gens no són solament bacteris, sinó també protistes (organismes unicel·lulars eucariotes, és a dir, fets del mateix tipus de cèl·lula que constitueix el nostre cos) i virus. Aquests últims són particularment importants en l'evolució del nostre llinatge, els primats. També hi ha alguns gens procedents de fongs, que són la principal raó de la polèmica original: es va pensar que s'havia descartat la seua procedència per transmissió horitzontal, quan solament s'havia descartat el seu origen bacterià.
Estem acostumats a veure als bacteris com l'enemic a batre. Però també són part de la nostra lògica més profunda.
La tecnologia ha posat a l'abast per primera vegada la possibilitat de corregir el genoma humà en la línia germinal , és a dir, en l'ADN que es transmet a les següents generacions. Els investigadors han provat en ratolins que és possible destruir selectivament els mitocondris malalts en òvuls o embrions primerencs, i ja col·laboren amb clíniques de fertilitat per provar la seguretat del mètode en humans.
La immensa majoria dels 20.000 gens humans es troben en el nucli de cada cèl·lula, però hi ha uns 50 que no estan en el nucli, sinó en els mitocondris, les factories energètiques de la cèl·lula. En la fecundació, el òvul i l'espermatozoide aportin els seus gens nuclears a parts iguals, però els mitocondris les posa solament l'òvul: per aquest motiu els gens mitocondrials es transmetin solament per línia materna. Quan algun d'aquests gens és erroni, resulten malalties genètiques, també transmeses solament per la mare.
Encara que aquestes malalties mitocondrials són una minoria de les dolències hereditàries, resulten en condicions molt greus, amb fallades catastròfiques en els òrgans i teixits que més energia necessiten, com el cervell, el cor i el fetge. Inclouen diversos tipus de demència i neurodegeneración, diabetis, infart, disfunció hepàtica, pèrdua de visió i sordesa, totes elles sense cura.
Poder corregir-les en l'òvul o poc després de la fecundació lliuraria als fills (no solament a les filles) d'aquestes tares, i també a tota la seva descendència futura. El equip de Juan Carlos Izpisúa en el Institut Salk de California , junt a científics de Miami, Kobe, Urbana, Barcelona Pekín, han aconseguit aplicar les modernes tècniques d'edició genòmica per impedir el pas de mutacions mitocondrials a la descendència.
La tècnica del Salk no requereix donacions d'òvuls. Simplement, dirigeix un sistema d'enzims que tallen l'ADN (endonucleasas) específicament contra els gens mitocondrials mutants. Les malalties mitocondrials tenen una peculiaritat important. Una cèl·lula té solament un genoma nuclear, però molts genomes mitocondrials (de 100 a 100.000), i el més comú és que alguns siguin normals i altres mutants.
L'Institut Català de la Salut (ICS) està realitzant, a través de la seua xarxa d'atenció primària, més de 2.500 proves a l'any per a detectar precoçment l'alzheimer. El programa de selecció rigurosa que va posar en marxa l'ens públic en 2006 a Girona ja s'ha estès a diversos centres sanitaris de l'Àrea Metropolitana Nord i ha permès reduir els temps d'espera per a accedir a l'especialista. L' ICS ha decidit desenvolupar-ho també en cinc centres d'atenció primària de Lleida.
El programa de cribratge està dirigit a usuaris d'atenció primària que tenen alteracions en la memòria. A través del Sistema Informatitzat de Suport al Diagnòstic de Demències per a l'Atenció Primària (SISDDAP, en les seues sigles en català), els professionals registren les dades i proves realitzades als pacients que sospiten que estan desenvolupant un trastorn cognitiu. La informació arreplegada es remet a una unitat especialitzada que s'encarrega de decidir l'estratègia diagnòstica a seguir. L'any 2013 el SISDDAP a Girona va registrar 1.058 valoracions, la qual cosa suposa un increment del 67% respecte a l'any anterior. En l'àrea Metropolitana Nord funciona des de fa dos anys en l'atenció primària del Vallès Oriental i els hospitals de Mollet, Granollers i Sant Celoni, on cada any s'han dut a terme unes 1.500 valoracions.
El sistema de detecció precoç pretén iniciar el tractament de forma més immediata i donar pautes a pacients i familiars de com combatre l'avanç de la malaltia. Segons el Departament de Salut, a Catalunya hi ha unes 112.000 persones afectades per l'alzheimer. -Notícia original -Més investigacions -Alzheimer relacionat amb altres malalties Informació SISDDAP:
La grip, aparentment, fa estralls cada any a tot el món. A Espanya, per exemple, causa el 18% de les baixes laborals, segons dades dels especialistes en medicina del treball. Però potser la grip no siga la vertadera culpable d'aqueixes baixes. Un nou estudi internacional suggereix que els adults majors de 30 anys solament la pateixen un parell de vegades cada dècada. “Hi ha un gran debat respecte a la freqüència amb la qual la gent pateix una grip, i no una malaltia similar. Els seus símptomes poden, a voltes, ser causats per virus del refredat comú, com els rinovirus o els coronavirus”, explica en un comunicat Adam Kucharski, epidemiòleg de l'Imperial College de Londres (Regne Unit) i coautor del TREBALL. L'equip de científics va prendre mostres de sang a 151 persones del sud de Xina a la recerca d'anticossos generats entre 1968 i 2008. L'organisme produeix aquestes proteïnes defensives quan detecta enemics, com a virus i bacteris nocius. Cada anticòs és específic i deixa un rastre en la sang durant anys encara que haja passat la malaltia. “Aquesta és la primera vegada que es reconstrueix la història d'infeccions d'un grup humà a partir de mostres sanguínies modernes”, assegura Kucharski.
Els seus resultats, publicats en la revista científica PLOSBiology, mostren que els xiquets tenen grip, de mitjana, cada dos anys. A mesura que una persona compleix anys, les infeccions per grip són menys freqüents, fins a consolidar-se un ritme de dos per dècada a partir dels 30 anys d'edat.“Hem observat que la grip és molt menys comuna del que es pensa. En la infantesa i en l'adolescència és molt més freqüent, possiblement perquè ens barregem més amb altres persones”, assenyala Steven Riley, també epidemiòleg de l'Imperial College. La freqüència exacta de les infeccions, afirmen els autors, varia depenent dels nivells de presència del virus en la regió i de l'abast de les campanyes de vacunació. “Els resultats de l'estudi em semblen molt raonables. És la meua pròpia experiència. Jo tinc una grip forta cada cinc anys”, opina Luis Enjuanes, director del Laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia. “Els símptomes produïts pels virus respiratoris s'assemblen massa i en els hospitals no es fan anàlisis per a esbrinar el virus exacte que els provoquen, llevat que tingues una bronquitis”, afig Enjuanes, alié al nou estudi. Els resultats no posen en dubte les campanyes anuals de vacunació, segons els autors Per a l'epidemiòleg Adam Kucharski, les seues conclusions no posen en dubte les campanyes anuals de vacunació contra la grip. “Encara que els adults tinguen grip solament dues vegades cada dècada, açò es tradueix en moltes malalties i, en alguns casos, fins i tot en morts”, apunta. Cada any, la grip comuna causa entre tres i cinc milions de casos de malaltia greu i entre 250.000 i 500.000 morts a tot el món, segons l'Organització Mundial de la Salut.
A més, Kucharski recorda el fenomen de la reactivitat creuada, pel qual una infecció per un tipus de virus serveix per a reactivar les defenses generades per infeccions anteriors per virus similars. “Els nostres resultats mostren que el nivell de reactivitat creuada entre diferents ceps del virus de la grip disminueix ràpidament amb el temps, ja que els virus evolucionen i la resposta immune contra un virus no serà tan efectiva uns pocs anys després. La vacunació anual, per tant, pot ajudar a reduir el nivell de malaltia en una població”, explica a Matèria.
Encara que l'estudi s'ha dut a terme a Xina, en col·laboració amb altres investigadors britànics, xinesos i nord-americans, Kucharski sosté que els seus resultats són extrapolables a Europa i a altres regions del planeta.
Una dieta variada i completa en certs nutrients, com el omega-3 (salmó, sardines o tonyina), contribueix al fet que el rendiment intel•lectual d'una persona siga major. Els àcids grassos omega-3 són molt importants per a les funcions del cervell, com també ho són el ferro, el iode i la vitamina B12, que interactuen en el desenvolupament cognitiu. S'ha observat que en persones que tenen una anèmia ferropènica o nivells de iode o de vitamina B12 molt baixos, acaben estant afectades les seues funcions neuronals, de concentració o d’assimilació. El que té d'especial l’omega-3, és un component que es diu DHA, que és part de l'estructura original del cervell, molt important per a moltes funcions cognitives. També s'ha descobert que l'exercici físic ajuda al cervell a nodrir-se d’omega-3 i fins i tot a formar-ne.
El bròquil és l'estel de la vitamina K, juntament amb les cols de Brussel•les i les verdures de fulla verda. Aquesta vitamina juga un paper molt important en funció en la coagulació de la sang i en tractaments per a l'Alzhèimer.
Les ametles i les nous, per la seua banda, contenen precursors de omega-3, vitamina I i magnesi, que permeten mantenir el nivell de concentració durant un temps i aporten gran quantitat de proteïnes.
Els fruits rojos, com els aranyons i les maduixes, són uns grans aliats per a augmentar l'atenció i fixar la memòria. I diversos estudis van demostrar que els aranyons propiciaven la concentració durant diverses hores, sent útils per a estudiants.
El cervell té un nivell de consum energètic tremendament alt, i quasi tots aquests processos de producció d'energia produeixen molt estrès oxidatiu, així els flavonoides, uns pigments naturals dels vegetals la capacitat dels quals com a antioxidant allibera i neteja el cervell de tota aqueixa oxidació. Els trobem en les pomes i els cítrics, també han descobert que els flavonoides de la xocolata negra posseeixen també un potencial revitalitzant en cervells ja desgastats per l'edat.
Així que per a cobrir les necessitats de ferro es recomana incorporar a la dieta carns roges i vegetals verds; per a mantenir òptim l'estat del iode, n'hi ha prou amb una culleradeta de sal iodada al dia, i en el cas de la vitamina B12, convé consumir diàriament un got de llet o dos, carn, peix (preferiblement blau), ou, fruites i verdures.
Una anàlisi, gràcies als avanços recents de la genòmica, demostra que el nostre ADN conté 145 gens d'origen microbià. I són importants.També es va examinar el genoma d'altres espècies donant-nos una àmplia perspectiva al llarg de l'evolució demostrant que la donació de gens per altres espècies (transferència horitzontal) és comuna en els animals, i que dóna lloc a desenes o centenars de gens d'origen microbià actius en segons quina espècie.
Els gens importats dels bacteris i altres microbis cobreixen funcions que no semblen triades a l'atzar: la gran majoria tenen relació amb el metabolisme permetent l'adaptació de cada espècie al seu entorn local, la qual cosa requereix sovint noves aptituds metabòliques. Ací és on els gens importats dels bacteris poden ser imprescindibles.
En la nostra espècie, els investigadors han confirmat 17 gens que ja eren sospitosos de procedència estrangera, i han identificat 128 addicionals. Un d'ells és el gen ABO responsable del grup sanguini. Les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats.
Els bacteris s'intercanvien gens amb tal eficàcia que més del 80% dels gens bacterians han estat implicats en algun moment de l'evolució en un intercanvi entre espècies.
Aquest estudi mostra l'amplitud amb que la transferència horitzontal de gens ocorre en els animals, inclosos els humans, donant lloc a centenars de gens forans actius que contribueixen a l'evolució de molts animals.
Els donants de gens no són solament bacteris, sinó també protistes i virus. També hi ha alguns gens procedents de fongs.
Estem acostumats a veure als bacteris com un enemic, però també són part bàsica del nostre funcionament.
L'Agència Europea del Medicament ha rebut una petició d'aprovació d’un nou tractament per a una malaltia rara: la hiperamonemia, acumulació d'amoni en la sang per culpa d'una mutació que impedeix el correcte metabolisme (processament) del nitrogen present en les proteïnes (aquest àtom és clau en els aminoàcids, les baules que formen les proteïnes, com indica l'arrel amino del seu nom). En un organisme sa, aquest nitrogen acaba excretant-se per l'orina en forma d'urea. Quan el procés falla, es forma amoníac que va al cervell i causa una important discapacitat física i intel•lectual i fins i tot la mort del nen.
La teràpia, desenvolupada per Cytonet, consisteix a injectar cèl•lules hepàtiques sanes al fetge del nounat. Amb això s'aconsegueix solucionar l'error congènit. N'hi ha prou amb recuperar un 2% de la funció hepàtica perquè els efectes es reverteixin.
Actualment, la millor solució per a aquests nens, que comencen a sofrir la malaltia quan neixen perquè la mare no pot encarregar-se d'eliminar el nitrogen, és un trasplantament de fetge. Hi ha possibles tractaments com: restringir la ingesta de proteïnes, fàrmacs que eliminen el amoniac per una via diferent de la urea, hemodiàlisi, però són solament solucions temporals
La malaltia, quan la mutació afecta a tot el fetge, pot fer que en 48 hores, un nen sa, segons es va acumulant l'amoni en el seu cervell, deixi de menjar, presente hipotèrmia, hipotonia, i entri en un coma hepàtic. Si no es posa remei, en 72 hores pot haver mort, i no se sobreviu una setmana.
La idea del tractament amb cèl•lules hepàtiques sanes és fer de pont fins al trasplantament.
L'investigador admet que es tracta d'un desenvolupament complex. Es tracta d'investigar amb nens que no tenen pràcticament opcions. Ja en 2007 la EMA li va concedir la consideració d'un tractament orfe (indicat per a malalties poc freqüents o rares), la qual cosa permet simplificar els tràmits. D'acord amb l'últim recompte de la EMA, si s'aprova aquest tractament serà el número 82 específic per a una malaltia rara.
Malgrat que en l'última dècada s'ha avançat en la comprensió de la biologia d'aquest tipus de tumor, fins a la data no s'han trobat dianes terapèutiques que puguin revertir en millors tractaments. Oncòlegs espanyols i nord-americans apunten a un canvi de rumb: el possible potencial de la immunoteràpia.
Aquest tractament, al costat d'altres que poden augmentar la supervivència dels pacients de forma significativa, i fins i tot reconsiderar la naturalesa d'aquesta malaltia.
El fet que els estadis inicials siguin asimptomàtics dificulta el seu diagnòstic primerenc i, per tant, la millora de la supervivència.
Si aquesta hipòtesi es confirma, la supervivència a cinc anys només podrà millorar si es dissenyen tractaments adjuvants sistèmics que superin i complementin solucions locals com la cirurgia. Una altra implicació fonamental d'aquesta hipòtesi és que caldria implantar les tècniques de diagnòstic de forma molt precoç.
D'altra banda, si en el passat el càncer de pàncrees era considerat resistent a la immunoteràpia, recents investigacions en pacients amb metàstasi han llançat resultats positius en aquesta direcció. Un exemple d'això són les vacunes GVAX, que contenen cèl•lules tumorals que estimulen el sistema immunitari del pacient. Alguns estudis apunten, per exemple, al decisiu paper dels teixits de sosteniment del pàncrees (l'estroma) en el desenvolupament d'aquest tipus tumoral. A més, es creu que els tractaments neoadjuvants podrien millorar els efectes de la quimioteràpia i la radioteràpia i permetrien el tractament primerenc del càncer de pàncrees metastàtic.
A Espanya es registren gairebé 4.000 nous casos anuals -un 53% d'ells en homes i un 44% en dones-, diagnosticats en la seva major part entre els 65 i els 75 anys. Cada any moren al nostre país al voltant de 2.400 homes i 2.000 dones per aquesta malaltia.
Uns astrònoms han descobert una sèrie de rares galàxies nanes que orbiten al voltant de la nostra, la Via Làctia. La seva troballa podria aportar pistes per desentranyar el misteri de la naturalesa de la matèria fosca.
Nou són les galàxies nanes satèl•lit identificades per l'equip de Sergey Koposov i Vasily Belokurov, de l'Institut d'Astronomia adscrit a la Universitat de Cambridge al Regne Unit. És a més la xifra més alta de galàxies d'aquest tipus descobertes d'un sol cop al voltant de la Via Làctia.
Aquestes són mil milions de vegades menys lluminoses que la Via Làctia, i un milió de vegades menys massives. Tres dels objectes descoberts són definitivament galàxies nanes, mentre que altres, segons reconeixen els autors de l'estudi, podrien ser galàxies nanes o cúmuls globulars.
El descobriment de tants satèl•lits en una àrea tan petita del cel va ser totalment inesperat. Les galàxies nanes es poden arribar a albergar tan poques estrelles com 5.000. La Via Làctia, en canvi, conté centenars de milers de milions d'estrelles. Els models cosmològics estàndard de l'univers prediuen l'existència de centenars de galàxies nanes en òrbita al voltant de la Via Làctia, però la seva baixa lluminositat i la seva petita grandària les fan tremendament difícils de trobar.
Com que contenen fins a un 99 per cent de matèria fosca i amb prou feines un 1 per cent matèria observable , les galàxies nanes són ideals per intentar comprovar si els actuals models sobre la matèria fosca són correctes.
La depressió també deixa la seva particular signatura en el genoma quan està causada per experiències traumàtiques.
Durant la recerca els científics van analitzar les seqüències del genoma d'11.670 dones que havien sofert una depressió i que en molts casos havien viscut experiències especialment estressants en la seva infància (inclòs l'abús sexual). En paral·lel, van induir alts nivells d'estrès en ratolins (els van administrar corticosterona, una hormona causant de l'estrès) i, posteriorment, van analitzar la quantitat d'ADN mitocondrial i la longitud dels seus telòmers.
Els investigadors van trobar que tant en les dones com en els animals presentaven dues peculiaritats a nivell molecular: un augment de la quantitat de l'ADN mitocondrial (el material genètic dels mitocondris, on es genera energia per a la cèl·lula) i una longitud dels telòmers anormalment curta.
Els estudis en ratolins van mostrar que l'estrès induït a aquests animals era reversible i remetia en deixar d'ingerir corticosterona, mentre que en les dones l'estrès resultat d'experiències traumàtiques no es podia evitar.
Finalment, la recerca constata que aquests canvis no tenen un origen genètic, sinó que són resultat de la depressió i l'adversitat social (esdeveniments vitals estressants).
L'oxitocina és coneguda com la ‘hormona del plaure’, però també resulta ser una gran aliada de la maternitat. Investigadors del NYU Langone Medical Center (EUA) han dut a terme un estudi que demostra com l'oxitocina ‘ensenya’ al cervell de la mare a respondre a les necessitats del nounat.
L'estudi, publicat en l'últim nombre de la revista Nature, ha trobat que “l'oxitocina puja el volum de la informació social processada en el cervell”, afegeix Froemke. Això indica que “podria ser usada en el futur per tractar l'ansietat social, l'estrès posttraumàtic, trastorns del parla i del llenguatge, i fins i tot problemes psicològics derivats de l'abús de menors", subratlla.
En experiments separats, els investigadors van induir l'alliberament d'aquesta hormona en el cervell de ratolins femella adultes sense fills i van comprovar que de seguida van començar a escoltar fins al més lleu so de trucada de les cries –a les quals prèviament s'havia separat de les seves mares reals–. A més, van aprendre ràpidament a agafar a les cries per la pell del coll sense fer-los mal i a posar-les en el seu cau com si anessin les seves veritables mares.
Aquest comportament après va ser permanent. Els ratolins femella sense descendència van continuar recollint i cuidant a les cries fins i tot quan els seus receptors d'oxitocina van ser bloquejats a posteriori, assenyalen els autors.
La tecnologia ha posat a l'abast per primera vegada la possibilitat de corregir el genoma humà en la línia germinal, és a dir, en l'ADN que es transmet a les següents generacions. La possible aplicació a la medicina d'aquestes tècniques dóna ara un pas clau per a un tipus important de malalties hereditàries, les mitocondrials, que solament transmet la mare. Els investigadors han provat en ratolins que és possible destruir selectivament els mitocondris malalts en òvuls o embrions
primerencs, i ja col·laboren amb clíniques de fertilitat per provar la seguretat del mètode en humans.
La immensa majoria dels 20.000 gens humans es troben en el nucli de cada cèl·lula, però hi ha uns 50 que no estan en el nucli, sinó en els mitocondris, les factories energètiques de la cèl·lula. En la fecundació, l'òvul i l'espermatozoide aporten els seus gens nuclears a parts iguals, però els mitocondris les posa solament el òvul. Les malalties mitocondrials són una minoria de les dolències hereditàries, però generen errades catastròfiques.
L'equip de Juan Carlos Izpisúa en l'Institut Salk de Califòrnia, al costat de científics de Miami, Kobe, Urbana, Barcelona i Pequín, i en col·laboració amb diversos hospitals espanyols, han aconseguit aplicar les modernes tècniques d'edició genòmica per impedir el pas de mutacions mitocondrials a la descendència. Ho han fet en ratolins model, però usant diverses de les mutacions mitocondrials humanes més rellevants.
Abans que comencin els assajos clínics cal avaluar la seguretat del mètode en òvuls de pacients amb malalties mitocondrials. Izpisúa està en contacte amb clíniques de fertilitat per aconseguir aquest material.
Van llançar una campanya que recordava els riscos de l'excessiu consum de sucre i es va demanar a les autoritats un etiquetatge més clar que ajudara al consumidor a identificar gran part del sucre ocult en aliments. Segons la campanya de 25 grams, aquesta és la quantitat que es deuria consumir, però les estadístiques indiquen que el consum mitjà a Espanya és de 112 grams diaris. D'aquests grams el 75% està ocult en aliments processats que el seu etiquetat no és clar per al consumidor.
Però Espanya no és l'únic país en el qual el consum de sucre comença a considerar-se ja un ingredient clau en l'epidèmia d'obesitat (juntament amb els hàbits de vida sedentaris). Coincidint amb la campanya 25 grams, el SACN ha obert una consulta pública per tractar de reduir el consum diari fins a un 5% des del 10% que té com a objectiu actual. L'OMS ho manté en el 10%, però han reconegut que "busca analitzar si reduir aquesta ingesta real al 5% aportaria majors beneficis a l'organisme". Els especialistes en nutrició recorden que una sola llauna de 33 mil•lilitres d'un refresc ensucrat, superaria ja aquest 5% de ingesta dolça al dia, sense aportar al mateix temps cap tipus de valor nutricional més enllà d'aquestes calories
L'alt consum de sucres en adults està associat amb l'increment de l'obesitat. També existeix una relació entre les begudes dolces i la diabetis tipus 2, mentre que en nens està clarament demostrat que aquests refrescs es relacionen amb l’obesitat. Han pensat com protegir als nens dels anuncis de menjar que apareixen en televisió, ja que el 20% dels 19.000 anuncis que els nens veuen a l'any en horari infantil televisiu és de menjar i beguda amb alt contingut en sucre. o imposar algun tipus d'impost al sucre d'origen industrial.
Cal tindre en compte que no es tracta de tenir una dieta completament diferent a la que tenim ara, sinó tractar de reemplaçar el sucre per alternatives més saludables. Per exemple, aigua o llet descremada en lloc de refrescs i una peça de fruita en lloc d'una chocolatina. Es proposa adoptar un sistema de 'etiquetat semàfor' en els aliments, que ajudi a identificar al consumidor la quantitat de sucre de cada producte mitjançant els colors verd, groc o vermell.
El sistema immunitari és el que defensa l'organisme de bacteris, virus, fongs i altres patògens que causen infeccions. Però de vegades es descontrola i ataca al propi cos, causant malalties autoimmunes (lupus, esclerosi múltiple). El seu tractament és especialment complicat, perquè no es pot desactivar el sistema immunitari sense patir perilloses infeccions. Per això, el descobriment d'una proteïna que regula aquesta resposta pot suposar el primer pas per aconseguir tractaments específics que no alterin el funcionament normal de les defenses.
Aquesta és la línia d'un treball del grup Nature , per un equip del Centre Nacional de Biotecnologia dirigit per Dimitrios Balomenos .
La clau del sistema immunitari està en els limfòcits T, explica Balomenos, i aquests no poden ser iguals en una resposta immune normal i en una autoimmune.
Els investigadors han provat l'efecte de l'abundància de p21 o de la seva reducció en ratolins preparats per manifestar lupus i altres malalties autoimmunes, i han vist que els símptomes es reduïen a modificar genèticament perquè sobreexpressin aquesta proteïna.
La investigació té l'avantatge, encara que s'hagi assajat en ratolins, que "la proteïna p21 també s'expressa en humans", indica Balomenos.
Menjar nous pot millorar el rendiment del subjecte en proves sobre les funcions cognitives , incloent les que es refereixen a la memòria, la concentració i la velocitat de processament de la informació, segons les conclusions a les que s'ha arribat en una nova investigació. Es va comprovar en els subjectes d'estudi que diverses funcions cognitives eren sistemàticament millors en adults que consumien nous, al marge de l'edat, el sexe o l'ètnia.
En aquest estudi, es va treballar amb un grup de participants amb edats compreses entre els 20 i els 59 anys, així com un altre integrat per individus de 60 anys i més.
És el primer gran anàlisi representatiu del consum de nous i les funcions cognitives.
Els participants de l'estudi amb un consum de nous més elevat tenien un rendiment bastant millor en una sèrie de sis proves cognitives.
En l'estudi es va observar el benefici neuroprotector de menjar nous. A més, els beneficis s'obtenen sense recórrer a un consum enorme de nous. Només cal un grapat d'elles (13 grams) cada dia.
Hi ha ingredients en elles que protegeixen el sistema cognitiu, com: el contingut antioxidant de les nous, la combinació de nombroses vitamines i minerals, així com el fet que és l'únic fruit sec que conté una font important d'àcid alfa-linolènic, un àcid gras omega-3 procedent de plantes que té beneficis per a la salut del cor i el cervell.
Els medicaments creen expectatives de curació en els pacients. En nombroses ocasions, aquestes esperances produeixen una millora similar o major a la que produeixen els fàrmacs, el que es coneix com a efecte placebo. Un nou estudi, dut a terme per investigadors de l'Acadèmia Nord-americana de Neurologia en malalts amb Parkinson, indica que aquest efecte és més gran quan el preu dels remeis és elevat. L'article ha estat publicat a la revista de l'acadèmia, American Academy of Neurology.
La investigació es va dur a terme en 12 pacients amb aquesta patologia. Els científics van administrar a cada un d'ells dues dosis de placebo ¬-una solució salina-, indicant-los que es tractava de dos medicaments diferents, igualment efectius, però de diferent preu, uns 90 i 1.300 euros, respectivament. Abans i després de cada presa, els participants van passar diverses proves per mesurar les seves habilitats motores i es van sotmetre a escàners per mesurar l'activitat cerebral.
En prendre el fàrmac etiquetat com car, els pacients van millorar en un 28% les seves habilitats motores en comparació a quan prenien el barat. Aquest efecte va ser particularment notable quan el que creien més costós es rebia primer. Els resultats de la ressonància magnètica també van mostrar una diferència a favor del medicament de major valor econòmic.
Quan es va informar als participants de la naturalesa de l'estudi, els pacients van mostrar sorpresa per la gran diferència que havien notat. "Les persones que van admetre tenir més expectatives amb el fàrmac car van ser les que més millora van notar a prendre-ho, mentre que aquells als quals el preu no els va semblar determinant percebre menys diferències"
