Pantanada de Tous de 1982

La Pantanada de Tous (popularment la pantanà) és el nom amb què es coneix la gran inundació ocorreguda el 20 d'octubre de 1982 com a conseqüència del trencament de la presa de Tous a causa de les pluges torrencials que arribaren als 700 mm/dia en algunes zones de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés, i originà una riuada de 16.000 m3/s que arrasà la Ribera del Xúquer.

En algunes localitats, les pluges arribaren a 1000 mm en total des del dia 19 al 21. No obstant això, la magnitud del desastre es va multiplicar quan, a les 19:15 h del dia 20 d'octubre, i després d'unes quantes hores en les que la presa de Tous desbordava per dalt, es va trencar.

El trencament del pantà de Tous originà una riuada al Xúquer de 16.000 m3/s superior fins i tot a la de 1864 i arrasà les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, en especial poblacions com Sumacàrcer, Gavarda, Beneixida, Alberic, Carcaixent i Alzira.

La zona inundada abastà els 290 km² de superfície. L'autopista A-7 i la via fèrria de Silla a Gandia tingueren també un important paper en la retenció de les aigües.

Moriren 40 persones i aproximadament 300.000 persones es quedaren sense llar en els dies següents. Molts dels habitatges van ser perduts definitivament. Fins i tot, pobles com Gavarda i Beneixida, es traslladaren d'ubicació en els anys posteriors (tot i que alguns veïns intentaren reconstruir els habitatges a la seua ubicació original).

Els danys superaren els 60.000 milions de pessetes, només en la província de València. Els afectats van optar per diverses vies per tal de ser recompensats econòmicament. Alguns d'ells, que van optar per la via judicial, van estar esperant en els tribunals més de vint anys per a cobrar les compensacions.

La Pantanada de Tous ha estat la catàstrofe més gran en la història moderna del País Valencià, només comparable, potser, amb la Gran Riuada de València.









Notícia original
Notícia relacionada

Vídeo

Riuada del Vallès

La riuada del Vallès Occidental del 1962 va ser una catàstrofe hidrològica al Vallès Occidental originada per grans precipitacions que van desbordar els rius Llobregat i Besòs i els seus afluents a les parts més baixes, provocant una avinguda torrencial d’aigua que va causar 700 víctimes i moltes pèrdues materials.

Les causes d'aquesta riuada foren diverses:
- Meteorològiques:
El 25 de setembre de 1962, després d'una llarga temporada de sequera, van caure precipitacions de 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores, que van fer créixer el cabal de la part final del Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Les pluges van caure principalment sobre el Vallès Occidental, però també van ser considerables al Vallès Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme.
 Es van registrar 182 l/m2 en 24 hores a la Mola, a la serra de Sant Llorenç del Munt.
Uns rius gairebé insignificants, com la riera de Rubí i el Ripoll, van créixer de manera excepcional i es van endur tot el que van trobar al seu davant. El barri de les Arenes a Terrassa, l'Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.
Es va arribar a uns grans cabals màxims estimats: 1.750 m3/s a la riera de les Arenes a Rubí; 2.000 m3/s del riu Ripoll, a Sabadell, i 3.200 m3/s a Cerdanyola del Vallès i 5.000 m3/s del Besòs a Sant Adrià del Besòs.
- Geogràfiques
El llit de la riera de les Arenes roman sec durant gran part de l’any, essent necessària la caiguda d’uns 60 l/m2 perquè hi circuli aigua. La xemeneia d’aire calent que va pujar enmig de la massa d’aire fred, va desencadenar uns cabals punta superiors a 1.000 l/m2.
- Geològiques
Les característiques geològiques de la zona, amb terrenys sedimentaris i argilosos provoquen que el llit de la riera sigui ple d’argiles, còdols, graves,... Això fa entendre una mica millor el desenvolupament de la desgràcia. També el gran nombre d’arbres i pedres que hi havia a prop del riu van ajudar a augmentar la catàstrofe.
- Urbanístiques
El desenvolupament econòmic del Vallès dels anys 40 i 50 del segle XX va comportar l’arribada d’immigració. Això va suposar la construcció d'edificacions tant habitatges com indústries vora del riu, amb un descontrol urbanístic força accentuat, sobretot en un moment polític on els propietaris del sòl eren els mateixos governants o gent molt propera. Aquests barris marginals creats davant del problema gravíssim d’habitatge, amb poca qualitat de construcció, van ser els més afectats.
També tingué diversos efectes sobre la població, sobretot a llocs com: Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Mollet del Vallès, Sant Adrià de Besòs. La inundació va causar unes 700 víctimes i unes pèrdues estimades de 2.700 milions de pessetes.
Després de la catàstrofe, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va prendre les mesures pertinents per redreçar el cabal del riu, ampliant el seu llit i construint defenses de formigó.

Noticia original

Austràlia Inundada

A Austràlia, climatològicament, el començament de 2013 no va poder ser pitjor. Es van registrar les pitjors tempestats tropicals dels últims 60 anys, amb unes fortes inundacions i allaus de terra. A més, com a consequències va danyar edificis i va aïllar algunes localitats de la costa de l'estat de Queensland.

Una vintena de persones atrapades per les inundacions van ser rescatades gràcies als servicis d'emergència.

A la localitat de Rockhampton, on es va registrar el dia més plujós de les últimes 6 dècades, va ser especialment de les més afectades per culpa d'aquest fenòmen, denominat Oswald.

A causa d'aquests ruixats causats per l'Oswald, que no va arribar a ser cicló, més de 70 rutes principals i secundàries van quedar negades.

Al 2011, Queensland ja va patir un altra de les pitjors inundacions, on van hi haure 25 morts i millonaris danys materials.

Notícia original.

Notícies relacionades:

Austràlia inundada.
Inundació al 2011

Vídeo: