La natura està en constant evolució, acotada només per les variacions que fan perillar la viabilitat de les espècies. En l’evolució de la vida és central l’estudi de l’origen i l’expansió del codi genètic. Un equip de biòlegs experts en aquesta qüestió explica en Science Advances l’existència d’una limitació que frenà en sec l’evolució del codi genètic.
L’equip de científics liderats per l’investigador ICREA Lluís Ribas de Pouplana en l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB Barcelona), en col·laboració amb Fyodor A. Kondrashov del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i Modesto Orozco del IRB Barcelona, ha demostrat que el codi genètic evolucionà fins incloure un màxim de 20 aminoàcids i no pogué créixer més per una limitació funcional dels ARN de transferència, les molècules que fan d’intèrprets entre el llenguatge dels gens i el de les proteïnes. Aquest fre en el creixement de la complexitat de la vida es produí fa més de 3.000 milions d’anys, abans que bactèries, eucariotes i arqueobactèries evolucionaren per separat, donat que tots utilitzem el mateix codi per a produir proteïnes.
Els autors del treball expliquen que la maquinària per a traduir els gens a proteïnes no pot reconéixer més de 20 aminoàcids perquè el confondria entre ells, el que produïria mutacions constants en les proteïnes i per tant una traducció errònea de la informació genètica “de conseqüències catastròfiques”, destaca Ribas. “La síntesi de proteïnes basada en el codi genètic és l’ànima de tots els sistemes biològics i és essencial assegurar-se la fidelitat”.
Escrutant els afores del nostre sistema solar, el Telescopi Espacial Hubble ha localitzat una xicoteta lluna fosca que orbita al voltant de Makemake, el segon miniplaneta (planeta nan) gelat més brillant (després de Plutó) en el cinturó de Kuiper. Aquesta, catalogada provisionalment amb el nom de S/2015 (136472) 1 i anomenada MK 2, brilla més de 1.300 vegades més dèbilment que Makemake. MK 2 va ser localitzada a aproximadament 2.000 quilòmetres del miniplaneta, i el seu diàmetre s'ha estimat en uns 160 quilòmetres.
Els astrònoms, mitjançant les observacions amb el telescopi Hubble descobriren al satèl·lit orbitant a Makemake, el tercer objecte més gran conegut més enllà de l’òrbita de Neptú, amb un tamany de dos terços del de Plutó.
Alex Parker, de l’Institut d’Investigació del Sud-Oest, en Boulder, Colorado, liderà l’anàlisi d’imatges per a les observacions.
Observacions posteriors d’esta lluna podrien permetre als astrònoms calcular la massa de Makemake, cosa que els donaria una millor idea de la seua densitat i per tant de la seua composició general.
Actualment, l’anàlisi de més de mig milió de genomes ha permés identificar tretze individus que repel·lixen de forma natural certes patologies associades a mutacions.
El Projecte Resiliència es va posar en marxa en 2014. Els seus impulsors són Stephen Friend i Eric Schadt. L’objectiu fonamental d’aquest projecte és trobar adults sans a què no els afecten mutacions genètiques que, en principi, haurien de desembocar en malaltia (resilients).
El projecte garantix l’anonimat dels voluntaris i per això els tretze resilients mai sabran que tenen un escut protector, però podrien ser la clau per a trobar patrons de protecció enfront de greus malalties, com la fibrosi quística. Els pacients, a més, van firmar uns formularis de consentiment abans d’iniciar la investigació que impedixencomptar amb ells per a realitzar nous estudis.
Stephen Friend, professor de genètica en l’Escola de Medicina de Icahn (EE UU), i cofundador del projecte, considera que si es poguera investigar més amb estes persones "estaríem més prop de trobar proteccions naturals contra la malaltia". Finalment, els autors van informar de que es posarà en marxa un nou estudi, amb una política de consentiment més útil, per a continuar buscant als resilients.
