La vespa asiàtica s'assenta a Europa deixant un impacte socioeconòmic en el nord d'Espanya

La vespa asiàtica s'ha establit a Itàlia, Regne Unit i Espanya, en les àrees de clima suau i humit, aquesta no és agressiva per a les persones, però està causant un impacte socioeconòmic en el nord espanyol per tenir com a presa preferida l'abella de la mel.

Una reina en un niu pot tenir fins a 15.000 cel·les i es poden produir fins a 500 reines en un any. S'estima que una sola vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles al dia, aprofitant que la seua grandària és molta major per a infondre'ls por i matar-les d'un colp de mandíbula, "separen les parts del cos, les uneixen en una bola i les traslladen fins al niu per a alimentar a les seues larves", segons ha informat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en un comunicat.

Després, entren en la bresca i acaben amb la mel, un 'modus operandi' que ha provocat un impacte socioeconòmic en les zones mel·líferes del nord d'Espanya; en l'àrea basca de Pasaia Donibane en 2012 van registrar una mortalitat d'aquest insecte del 30% i se sospita que la mateixa vespa té efectes sobre altres productes agrícoles, com a flors o fruits conreats que consumeixen els exemplars adults.

Un estudi del Creaf, que avaluava el risc d'invasió, ha determinat que les zones humides i de temperatures suaus són idònies perquè aquesta espècie s'implante, per aquesta raó llocs més àrids i secs com Almeria i Madrid tenen un baix percentatge d'invasió.

Notícia orginal

Informació relacionada
• Com fer front a l’amenaça de la vespa asiàtica?

• La vespa asiàtica arriba a Mallorca


Vídeo:

Per a quan una vacuna contra el Zika?

La infecció pel virus del Zika, descoberta a Uganda l’any 1947, es considera una malaltia lleu, amb símptomes similars als del dengue però de menor gravetat. No obstant açò, s’ha associat aquesta infecció a un augment de casos de microcefàlia en nounats així com amb la síndrome de Guillain-Barré en adults a Amèrica Llatina. Moltes institucions i equips d’especialistes estan estudiant la malaltia provocada per aquest virus i buscant com fer-li front.

Les principals estratègies de controlar l’epidèmia i reduir l’impacte en la salut són la millora del diagnòstic i tractament de la infecció, el control dels mosquits del gènere Aedes, responsables de la seua transmissió, i el desenvolupament de vacunes que protegisquen enfront de la infecció. D’aquestes estratègies la més idònia és el control dels mosquits, ja que amb açò reduiríem el risc de contagi no sols del Zika, sinó d’altres malalties com la Malària. No obstant açò, actualment hi ha poques eines per poder controlar les poblacions de mosquits.

La necessitat més immediata és la d'una vacuna efectiva capaç de prevenir la infecció. Malgrat que s’ha avançat molt en el seu desenvolupament, encara seran necessaris de tres a cinc anys per poder utilitzar-la en la població. Aquesta vacuna haurà de protegir molt bé a mares i nounats (greus conseqüències durant l’embaràs) i hauria de ser efectiva després d’una única dosi.

En molts aspectes el virus del Zika és similar al de la síndrome de rubèola congènita, per això, resulta interessant, que en l’abril del 2015 es declarara l'eliminació de la rubèola congènita en tots els territoris de les Amèriques. D’altra banda, l'experiència científica relativa al desenvolupament de vacunes efectives contra altres virus de la mateixa família que el Zika, com el virus de la Febre Groga, pot ajudar a accelerar el desenvolupament de la vacuna. Fins i tot, aquesta vacuna podria aprofitar l’estudi per a desenvolupar una vacuna efectiva contra el virus del Dengue. També una aproximació terapèutica interessant que pot tenir impacte en la malaltia durant l'embaràs és la utilitzada en la infecció per citomegalovirus (inoculació d'immunoglobulines en la sang de la mare podria bloquejar el virus i disminuir els efectes adversos de la infecció). Addicionalment, s’ha desenvolupat un model d’aquesta malaltia en ratolins, cosa que permetrà avaluar de forma ràpida la seguretat i eficàcia dels diferents productes candidats a vacunes.

Actualment, existeixen almenys 14 institucions públiques i privades amb l'objectiu de desenvolupar una vacuna eficaç i segura contra el virus del Zika. Un dels obstacles que requeriran especial atenció durant el desenvolupament de la vacuna del Zika és la relació entre la infecció i el síndrome de Guillain-Barré.

Notícia original

Informació relacionada:
•Unes pistes sobre l'estructura del virus del Zika podrien apuntar a les seues febleses

•S´eleven a 37 els casos de virus Zika a Catalunya

Vídeo:

 

 

Abelles, papallones i altres pol·linitzadors estan en perill d'extinció per l'acció humana

 
Un 40% dels insectes pol·linitzadors invertebrats es troben amenaçats, mentre que el 16% dels pol·linitzadors vertebrats estan en perill d'extinció a nivell mundial, un percentatge que augmenta fins al 30% en les illes, amb una tendència creixent.

Així ho revela un estudi de la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), en el qual han participat el representant del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), Lluís Brotons, que ha col·laborat en l'aprovació del document, i l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Jordi Bosch, que ha treballat en els últims dos anys com a revisor i expert.

Segons l’estudi els descensos ja són notables en el nord d'Europa Occidental i a Amèrica del Nord, i que la tendència s'encamina cap a l'expansió. La disminució dels pol·linitzadors es deu als canvis en l'ús del sòl, a les pràctiques agrícoles intensives i a l'ús de pesticides, a l'impacte de les espècies exòtiques invasores, a les malalties i plagues, i al canvi climàtic.

Per la seua banda, la codirectora de l'avaluació i professora de la Universitat de Sao Paulo, Vera Lucia Imperatriz Fonseca, ha assegurat que sense els pol·linitzadors els risc de malnutrició podria créixer, ja que aquests contribueixen de forma important a la producció mundial d'aliments i la seguretat nutricional.

Més de tres quartes parts dels cultius del món depenen d’aquest pol·linitzadors. Açò es deu a que quasi el 90% de les plantes amb flors salvatges depenen de la pol·linització, i que, a més, el volum de la producció agrícola dependent de la pol·linització animal s'ha incrementat un 300% durant els últims 50 anys. A més dels cultius alimentaris, els pol·linitzadors contribueixen als cultius de biocombustibles com olis de palmell, de fibres com el cotó, de medicines...

Davant aquest panorama, els investigadors han comentat que "les pràctiques basades en el coneixement indígena i local poden reduir els riscos a més de promoure l'agricultura sostenible, que contribueix a diversificar el paisatge agrícola i fa ús dels processos ecològics com a part de la producció d'aliments".

L'estudi especifica altres opcions per a combatre la desaparició progressiva dels animals pol·linitzadors com la creació d'una major diversitat d'hàbitats pol·linitzadors, la disminució dels pesticides, i la millora de la cria d'abelles orientada al control de patògens, juntament amb la millora de la regulació del comerç.

Notícia original

Informació relacionada:
•  Lluís Brotons assisteix com a representant de la recerca catalana en biodiversitat a la sessió plenària de l’IPBES

•  L´home, amenaçat perquè els pol·linitzadors d´aliments vegetals desapareixen

Vídeo:

El Govern d'EUA alerta davant els perills del canvi climàtic per a la salut pública

El Govern d'Estats Units ha publicat els resultats d'un estudi dut a terme durant tres anys per diverses agències federals i que va concloure que el canvi climàtic tindrà efectes nocius per a la salut pública en els pròxims anys.

L'estudi va determinar que en l'estiu de 2030 es produiran a EUA 11.000 morts més que actualment a causa de la "calor extrema" i que en 2100 la xifra de morts addicionals per les altes temperatures ascendirà a 27.000, en cas que no s’esforcem en detenir el canvi climàtic. La Casa Blanca també va posar com a exemples dels perills que suposa la modificació del clima l'augment de les malalties transmeses per insectes i la reducció del valor nutricional del menjar.

 L'administradora de l'Agència de Protecció Mediambiental (EPA) d'EUA, Gina McCarthy, en presentar aquest informe va alertar de la necessitat de passar a l’acció contra el canvi climàtic, ja que tenim a les nostres mans la salut pública.
L'informe apunta a la necessitat d'anar "més enllà" dels acords aconseguits a París  al desembre de l'any passat en relació a la lluita contra el canvi climàtic, en considerar que aquests són insuficients per a evitar gran part de les conseqüències.

Segons els investigadors, els efectes del canvi climàtic sobre la salut de les persones aniran més enllà de l'immediatament perceptible, ja que, per exemple, les inundacions derivades de les tempestes no causaran només dany per si mateixes, sinó que també contribuiran a l'expansió de malalties vinculades a l'aigua.

Les altes temperatures reduiran el valor nutricional de les collites i l'encara major increment de la contaminació atmosfèrica afectarà a la salut de la gent amb asma. Encara que els efectes es notaran en totes les capes de la població, els grups més vulnerables seran els ancians i la gent amb pocs recursos econòmics.

Notícia original

Informació relacionada:
• Cumbre de París
• El cos humà amb calor extrem

Vídeo:

Així és l'estructura tròfica de l'ecosistema del Canó d'Avilés

Encara que sembla obvi que els animals menuts són menjats pels grans, des d'una perspectiva científica no ho és tant. Investigadors de l'Observatori Marí d'Astúries de la Universitat d'Oviedo han confirmat ara amb dades del Canó d'Avilés que aquesta hipòtesi es compleix. Els autors del treball, publicat en la revista Ecology, afirmen que aquesta obvietat, tan afermada i acceptada, fins ara no es recolzava en un conjunt ampli de dades.

La forma tradicional per a estimar el nivell tròfic d'un organisme és mitjançant l'anàlisi del seu contingut digestiu, o mitjançant observacions in situ del seu comportament de selecció de preses. Aquests enfocaments són cosotosos i dificulten el mesurament del nivell tròfic en un conjunt ampli i representatiu d'animals.

Aquest estudi, dirigit per José Luis Encunya, professor del departament de Biologia d'Organismes i Sistemes, i liderat per l'estudiant Sonia Romero Romero, es basa en l'anàlisi del 15N, un isòtop estable del nitrogen. El 15N s'acumula en els teixits amb cada transferència entre depredador i presa. És a dir, com més alta és la proporció de 15N en el cos d'un animal, més alta és la seua posició tròfica.

Utilitzant aquesta tècnica, els investigadors han aconseguit estimar simultàniament la massa corporal i el nivell tròfic en 897 exemplars de diverses espècies d'animals arreplegats en el Canó d'Avilés. L'anàlisi abasta des de minúsculs crustacis fins als grans calamars gegants i cetacis.

D'aquesta manera, els experts han cobert un rang de pesos corporals d'11 ordres de magnitud. La recerca revela que en la gran vall submarina de la costa asturiana els depredadors pesen entre 1.000 i 4.000 vegades més que les seues preses.


Notícia original

Informació relacionada:

• Indemares - sistema de cañones submarinos de Avilés
• Treball original (publicat a la revista Ecology)

Vídeo:

Primer diumenge sense cotxes en la plaça de l'Ajuntament de València

El passat diumenge a la plaça de l’Ajuntament de València es van substituir tots els cotxes per vianants, ciclistes i patinadors. Aquesta va estar tallada durant tot el passat diumenge 29 per a tots els vehicles amb motor, i la iniciativa es repetirà cada últim diumenge de cada mes. Es tracta segons el regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, d’un pas més per a reduir el tràfic i canviar el paradigma del transport a València.

El Consistori emmarca aquesta mesura en la llista de mesures contra el canvi climàtic, un tema tractat hui a París en el cim mundial convocat per les Nacions Unides.

L’espai que ha quedat lliure a la plaça ha sigut ocupat per un circuit de patinadors. També s’ha ocupat per la Fira contra el Canvi Climàtic organitzada per la regidora d’Energies Renovables i Canvi Climàtic que dirigeix Jordi Peris. L’Ajuntament preveu que a la plaça cada diumenge sense cotxes es facen activitats diferents proposades per ciutadans i entitats.

La mesura de l’Ajuntament que dirigeix Joan Ribó ha rebut el suport de l’Associació de Comerciants del Centre Històric, que creu que així millorarà la seua activitat. El regidor responsable ha indicat que mesures similars ja es donen en altres ciutats europees i espanyoles, com Oviedo, Sant Sebastià o Madrid.

Notícia original

Informació relacionada:
•"Ver la plaza así parece cosa de màgia"

•Els reptes del Cim de Paris 2015


Vídeo 

Xina revela els detalls del primer telescopi instal·lat a la lluna

Xina ha decidit revelar els primers resultats del nou telescopi situat a la Lluna, sobre el qual coneixíem ben poc. Aquest, porta funcionant des de fa dos anys manejat per radi des de la Terra,  és el primer telescopi capaç de ser operat remotament.

És un telescopi de 15 cm. que va sobre la cabina del mòdul d'aterratge Chang’e 3. Es va col·locar sense problemes al desembre de 2013. La nau transportava també un rover, Yutu,
que ha estat en funcionament fins al mes de març, però tot i així, el mòdul d’aterratge continua funcionant.

Com que el telescopi opera amb llum ultraviolada, no li permet realitzar observacions des de la Terra. Jing Wang, de l'Organització Nacional d'Observatoris Astronòmics de Xina i responsable del telescopi, afirma que com no hi atmosfera a la lluna la llum ultraviolada dels objectes celestes és captada. També explica que com la rotació de la lluna és més lenta que la de la Terra, des d’allí es pot enfocar un mateix objecte més de 12 dies seguits, impossible des de la Terra.

Wang, al seu article conta com van les operacions del telescopi. Durant els seus 18 mesos, acumula més de 2000 hores d’observació, més de 10000 imatges i s’han monitoritzat 40 estels.

Mantenir en bon estat el telescopi és un gran desafiament, ja que no es troba en les millors condicions habitables. Per exemple, pot colar-se pols lunar al dispositiu i fer que deixe de funcionar. Per a evitar-ho durant l’alba i els vesprejar lunar es guarda al Chang’e 3. Gràcies a aquest sistema, el telescopi està en perfecte estat i es barallant-se l’opció d’allargar la seua vida fins a finals d’any.

Aquesta és una altra prova del potencial del xinesos en quant a l’àmbit espacial. Res no ens resultaria estrany si aquests foren els primers en arribar a Mart.


Notícia original

Informació relacionada:

• Telescopis robòtics
• Missió Chang’e 3: un any de Xina a la Lluna

Vídeo:

Quasi el 50% del coure que s'utilitza a Europa és reciclat

Segons l'International Copper Study Group (ICSG) una gran quantitat del coure que s’utilitza hui en dia és reciclat. La seua demanada ha crescut moltíssim amb les noves tecnologies, i que aquest siga reciclat minimitza l’impacte mediambiental en la seua producció.

Produint coure reciclat aconseguim emetre 40 milions menys de tones de CO2 a l’atmosfera i a més, es consumeix un 85% menys d’energia elèctrica, la qual cosa suposa un gran estalvi. Per afegiment, el coure reciclat conserva les seues característiques intactes (diferència amb altres minerals), per tant, es pot utilitzar en totes les aplicacions d’aquest.

El International Copper Study Group (ICSG) és una organització intergovernamental que reuneix representants de la industria del coure, les associacions i els governs. El representant europeu és L’Institut Europeu del Coure (European Copper Institute - ECI), fundat al Regne Unit en 1996. Té la seua central a Brussel·les i sorgeix de l'associació entre les principals companyies mineres del món, les empreses fonedores i semitransformadores i la indústria europea del coure. Aquests augmenten i propugnen els mercats de coure per les seues característiques tècniques i la seua prestació a una millor qualitat de vida.

Notícia original

Informació relacionada:
- Reciclatge del coure
- Com es recicla el coure?


Vídeo: