Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de desembre del 2019

La música inspira a la física



La música va inspirar de certa manera el que es considera el primer experiment de física de Pitàgores: l'harmònic. L'harmonia és el resultat d'una sèrie de variacions acomodades en una freqüència d'emissió. En música, en funció de la longitud d'una corda per exemple, produeixen un so “agradable” més o menys greu. Per a explicar el concepte als xiquets,un músic i un cientific fan un experiment en viu amb un goma estirada al màxim i enganxada a un aparell. El físic fa variar a poc a poc la freqüència de l'aparell i el fil perfecte es va transformant en un collaret d'ovals iguals i units per punts equidistants.

Alguna cosa semblança passa amb la música. Qualsevol ona és com una suma d'harmònics i una nota el resultat d'una corda que oscil·la 440 vegades per segon. En la pantalla, les ones canvien d'acord amb les notes que l'artista va tocant. Si és un Do, ix una sola punta amb característiques pròpies i si és un concorde, ixen diverses molt diferents.

Un altre experiment és la placa del físic alemany, Ernst Chladni. El pianista escampa sal per tota la superfície de l'objecte, toca una ruleta i en poc més de dos segons apareix un cercle perfecte. Torna a repetir diverses vegades la jugada augmentant la freqüència i es dibuixen des de figures semblants a papallones fins a flors o uns altres mana-les abstractes. Al llarg de la demostració, sona un xiulet cada vegada més agut. “El que sentim ara és una nota musical i el que veieu està provocat per les oscil·lacions de la placa”.

 -Notícia Original

-Notícia Relacionada 

 



dimecres, 19 de desembre del 2018

Esta és la raó científica per la qual tots hauríem d'estudiar música des de xicotets.


La música ens permet interactuar i comunicar-nos dins d'una comunitat formant vincles. D'altra banda, les melodies disminuïxen els nivells de l'hormona de l'estrés, el cortisol i desencadenen respostes emocionals i psicològiques que poden millorar el nostre humor i rendiment.

Per esta raó, un grup d'investigadors de l'Hospital Infantil de la Ciutat de Mèxic es va proposar determinar més específicament quins canvis succeïxen en el cervell durant l'aprenentatge de música. Per a això van treballar amb 23 xiquets sense cap desorde mental, entre 6 i 7 anys d'edat i que no presentaven cap exposició prèvia a classes de música. Durant 9 mesos, van utilitzar una tècnica avançada d'imatge per ressonància magnètica.Els científics es van enfocar a estudiar els canvis observats en la matèria blanca, que és la regió del sistema nerviós central que està composta de fibres nervioses cobertes per mielina. Açò se deu al fet que estudiar els canvis que es generen en les connexions dels àxons  en estes regions permet determinar si els xiquets tenen problemes o millores en el desenrotllament del cervell.

L'estudi va revelar que les connexions entre els axiones milloren després de 9 mesos estudiant música. Al seu torn, la molècules d'aigua que es mouen al llarg de les fibres, van demostrar ser més àgils en els seus moviments i les fibres en si van resultar més llargues. Estos canvis són realment significatius considerant el curt temps que es van realitzar les mesures.La conclusió d'este estudi és que, per més simple que siga, aprendre música a una edat primerenca contribuïx a un millor desenrotllament del cervell, optimitzant la creació i l'establiment dels axiones.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES
-Els beneficis de tocar un instrument
-Què li fa la música al nostre cervell?

VIDEO:


diumenge, 26 d’abril del 2015

La música clàssica i els nostres gens celebrals.

Una nota de premsa de l'ambaixada de Finlàndia  es fa ressò del descobriment de científics de la Universitat d'Hèlsinki que escoltar música clàssica modula de manera positiva els gens que són responsables de la funció cerebral.

Escoltar música representa una funció cognitiva complexa del cervell humà, que és coneguda per induir canvis positius en la capacitat d'aprenentatge i comprensió. No obstant això, el mecanisme molecular subjacent a aquests efectes és poc conegut. Un equip finlandès ha investigat com escoltar música clàssica afecta els perfils d'expressió genètica dels escoltants. Tots els participants en les proves de l'estudi van escoltar el concert per a violí Nro 3, G major, K.216, de W.A. Mozart, que dura 20 minuts.

Encara que escoltar música és comuna en totes les societats, poc se sap sobre els seus determinants biològics. D'acord a aquest estudi finlandès escoltar música clàssica podria tenir un efecte positiu sobre la salut del cervell, en estimular l'activitat beneficiosa de certs gens i inhibir la influència perjudicial d'uns altres.

Escoltar la música va enfortir l'activitat dels gens implicats en la producció i transport de dopamina i la neurotransmisió sináptica mentre que, d'altra banda, va inhibir l'activitat dels gens que intervenen la neurodegeneració, la qual cosa atorgaria a la música un paper neuroprotector.

Alguns dels gens activats van ser els mateixos que són coneguts com a determinants de la capacitat de cantar en les aus canoras. Això, segons la Dra. Irma Järvelä, de l'equip d'investigadors, podria suggerir algun antecedent evolutiu comú, entre aus i humans, per a la percepció de sons.

Les troballes donen nova informació sobre el sustent genètic molecular de la percepció de la música dins del procés evolutiu i podrien portar a una millor comprensió dels processos que operen darrere de la musicoterapia.

Noticia original:

Música clàssica i els seus efectes: 


Estat d'ànim segons la música:


Video:


diumenge, 11 de gener del 2015

La música

A l'Africa i en Montreal es realitza un experiment, on diferents persones escolten música per primera vegada
. 
Després de l'experiment, investigadors de  Universidad McGill i de  Universidad Technische han arribat a aquesta conclusió :
Les respostes biològiques dels dos grups van ser molt similars indepentment de que hi haja tanta diferència entres les dues cultures. 
Hi havia tres tipus de sensors, dos manuals i un d'ell involuntari. Si els agradava, els excitava o els calmava tot això era manual. Però també controlaven les pulsacions, i les expressions facials. En canvi tant sols va fer falta la comprovació del ritme cardác i respiratori per saber que ambdues comunitats coincidien en la seva resposta. 
Les diferents comunitats van escoltar música del seu contrari.Per a alguns els pareixia música negativa i molt diferent de la seva propia. 


El futur d'aquesta investigació es resumeix segons afirma Egermann:
" Valdria la pena trobar un extraterrestre per veurer si s'excita al igual que nosaltres. " 



dilluns, 11 de febrer del 2013

Els músics de duos sincronitzen els seus cervells inclús tocant notes distintes


La interacció social és imprescindible en la vida humana, ja que les ments funcionen en interacció uns amb altres. Aquesta coordinació del comportament individual amb la d’altre requereix una percepció, representació i anticipació de les accions de cada una de les persones que interactuen.
Un grup d’investigadors del Institut de Desenvolupament Humà Max Planck han demostrat que la sincronització apareix quan es crea música de forma conjunta, encara que la melodía de cada intèrpret siga diferent. Amb anterioritat ja es va fer un estudi en el que es va observar la sincronització en el cervell de dos músics interpretant una peça, pero aquest estudi va un pas més avant, ja que s’examina l’activitat cerebral de dos guitarristes que toquen junts però no les mateixes veus.
Els resultats van mostrar que l’activitat cerebral de cada músic presentaba oscil•lacions que es coordinaven, inclús quan tocaven notes diferents. Aquesta sinconització suggereix una base neural directa que permet la sincronització interpersonal i musical.
Els científics van observar a 32 guitarristes, per a fer 16 duets, als quals els van demanar que interpretaren la Sonata en G Major de Schleider. Cada músic tenía que tocar una veu diferent, i un d’ells era l’encarregat de donar les entrades i marcar el tempo.
Mentrestant, van medir l’activitat cerebral dels músics per mitjà de elèctrodes, i van aconseguir calcular la sincronització entre els dos músics de cada duet.
En general, quan la gent coordina les seues propies accions, es formen unes xicotetes reds a les regions cerebrals. Els científics van observar en aquesta ocasió que ocorria alguna cosa semblant, es formaven estructures similars entre cervells dels músics.
També van apreciar que dins del dueto, el músic que prenia la iniciativa experimentava una sincronització del seu cervell molt forta, és més, existía abans de començar la interpretació.
Els investigadors creuen que al igual que ocorre amb els guitarristes, també és possible que açò passe en el deport o inclús quan dos persones estableixen comunicació.


Noticies relacionades: