L'últim contra el càncer: radioteràpia amb protons que només ataca el teixit malalt.

La Clínica Universitat de Navarra ha presentat este este cap de setmana a Madrid la seua nova Unitat de Teràpia de Protons, que començarà a tractar pacients de càncer en el primer trimestre de 2020, i ha suposat una inversió de 40 milions d'euros. En un comunicat, este centre sanitari informa d'este projecte que incorpora, per primera vegada a Europa, un equip de tecnologia Hitachi, present en centres mèdics acadèmics de referència internacional en el tractament del càncer. Durant la presentació, el doctor Umberto Ricardi, director de la Societat Europea d'Oncologia Radioteràpica (ESTRE), ha subratllat la necessitat d'esta tecnologia per a aquells pacients que no són susceptibles de ser tractats amb radioteràpia convencional, que ha xifrat en un 25%.

La radioteràpia amb protons és la modalitat de radioteràpia externa de més precisió, que aporta una millor distribució de la dosi i, per tant, menor irradiació de teixits sans i menor risc de tumors radioinducidos, segons els experts. La seua menor toxicitat permet augmentar la dosi en el tumor quan siga necessari i, així, aconseguir un major control local de la malaltia.

La més precisió i menor toxicitat del tractament amb esta tecnologia fan que la teràpia de protons estiga especialment indicada per al tractament de xiquets i adults d'edat avançada amb malalties oncològiques situades en les zones més sensibles a la irradiació, com el cervell, la medul·la espinal o els ulls, entre altres. Les sessions de radioteràpia de protons tindran una duració estimada d'uns 25 minuts, la major part dels quals es destinen a la col·locació i posicionament guiat per imatge. El temps d'irradiació és, en la major part dels casos, inferior al minut.


NOTICIA ORIGINAL.

NOTICIES RELACIONADES:
Els 6 avanços més nous i esperançadors contra el càncer.
Els últims i prometedors avanços contra el càncer.

VIDEO:

Ulleres de tecnologia punta permeten als cirurgians veure el càncer

Científics de la Escola Universitària de Medicina de Washington, han desenvolupat unes ulleres que permeten visualitzar les cèl•lules canceroses que es distingeixen de les sanes perquè brillen quan són observades a través d'aquestes ulleres. 

Les ulleres podrien reduir la necessitat d'alguns procediments quirúrgics, així com l'estrès dels pacients; i fins i tot estalviar en temps i despeses. Segons Margenthaler, entre un 20 i un 25% de les pacients amb aquesta malaltia necessiten una segona cirurgia perquè les cèl•lules canceroses són difícils de distingir de les sanes amb els mitjans òptics habituals. S'espera que gràcies a la nova tecnologia no sigui necessària una segona cirurgia.

Procediment

La tècnica ha estat desenvolupada per un equip liderat per Samuel Achilefu‎, professor de radiologia i enginyeria biomèdica de la Universitat de Washington, incorpora tecnologia de vídeo, un visualitzador que s'instal•la en el cap, i un agent molecular específic que s'uneix a les cèl•lules canceroses, i que fa que aquestes brillin quan es veuen a través de les ulleres.

Els autors de l'avanç expliquen que amb les ulleres podrien detectar-se tumors minúsculs, de fins a només un mil•límetre de diàmetre.

Aquesta tecnologia ha estat provada durant una cirurgia realitzada el passat dia 10 de febrer a l'Hospital Barnes-Jewish, on les ulleres van permetre visualitzar cèl•lules canceroses durant l'operació. Es tractava d'una operació d'un nòdul limfàtic.

Video de l'operació.

Notícia original.

Notícia relacionada.

Vídeo relacionat. 

Més dones víctimes del càncer de pulmó que de mama

La mortalitat per càncer ha experimentat un descens en canvi, el càncer de pulmó segueix augmentant el seu nombre de morts anualment. Es pot dir que aquesta ha notat un augment del 7% i sobretot en les dones. Ja per al 2015, aquest càncer arribarà a convertir-se en la primera causa de mortalitat en les dones.
Aquesta conclusió d'una rigorosa anàlisi que cada any avalua les previsions de mortalitat per càncer . Polònia i el Regne Unit, són els països que pitjors xifres tenen en relació a aquest càncer.
La doctora Pilar Garrido, membre de la junta directiva de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica, assenyala que Espanya es un país amb un número elevat d'adolescents fumadores i per tant "la previsió de futur és molt preocupant".
Un dels altres càncers més coneguts al nostre país es el càncer de còlon. “El tabac, l'obesitat i una dieta inadequada són unes altres de les possibles raons"Explica Garrido en les conclusions de la seua anàlisi .

Notícia original 

Notícies relacionades:

• Nou avanç en la lluita contra el càncer de pulmó
• Iran aconsegueix mètode per a curar el càncer de pulmó
• Científics aconsegueixen frenar metàstasis de càncer de còlon en ratolins

Video relacionat:

Les cèl·lules sanes, clau en les metàstasis de còlon

El càncer de còlon representa un nombre elevat de morts siguen així la segona causa en tot el mon. El tractament que més s'utilitza per aquests tipus de càncers son la quimioteràpia i la cirurgia.

Gràcies a investigadors del Institut de Recerca  Biomèdica de Barcelona (IRB) han descobert el mecanisme que és necessari per al desencadenament de la metàstasi del càncer de còlon fins al fetge. Aquesta expansió no sols és deguda a les cèl·lules malignes del nostre cos, sinó també  a les cèl·lules sanes que tenen un paper important en aquest procés.
Segons publiquen en una revista anomenada "Càncer Cell", per a que done lloc la metàstasis aquestes cèl·lules tumorals han de comunicar-se amb les cèl·lules del voltant (cèl·lules sanes) que són conegudes com estroma. A aquesta revista també hi apareix la aportació de Joan Massagué, qui diu que la molècula TGF-beta és la encarregada de corrompre el teixit sa entre el 85% i 90% dels 345 casos estudiats. Sols existeix un 10% i 15% dels casos dels pacients en els quals les cèl·lules malignes no afectarien a la resta de les cèl·lules sanes i per tant aquests pacients no sofriran metàstasis ni recaigudes de la infermetat en un futur.
A més a més, científics han descobert que les cèl·lules sanes que hi ha al voltant de les malignes produeixen interleucina-11 (IL-11) que dona la capacitat de sobreviure en el nou òrgan on es troben.

Notícia original

Notícies relacionades
-Diagnòstic del càncer de còlon
-Resistència a la quimioteràpia

Video relacionat: