Per què la nostra galàxia té forma d'espiral?

 

Hi ha dos tipus de galàxies: espiral i elíptica. Quan l'univers era més jove, hi havia més galaxies espirals que elíptiques, ara que l'univers és més vell, les galàxies van transformant-se en el·líptiques per processos interns que anomenem seculars.


Per entendre per què tenen aquesta forma cal saber que una galàxia està composta per estrelles, núvols de gas i pols i matèria fosca. Aquesta composició la podem considerar com un fluid, és a dir, les galàxies es comporten com un fluid. Quan les galàxies evolucionen i es fan cada vegada més grans, aquesta velocitat de rotació es va perdent per moviments de fricció. I per tant,, les velocitats aleatòries dominen i les galàxies es fan més el·líptiques, es distorsiona aquest moviment tan ordenat.


Els xocs entre galàxies també destrueixen la forma espiral de les galàxies. En general les galàxies el·líptiques són velles i ja han deixat de formar estrelles i les galàxies espirals encara conserven moltes estrelles joves i fins i tot segueixen formant estrelles noves, com passa a la Via Làctia.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Hygiea,el nou planeta nan del sistema solar

Hygiea és un asteroide el suficientment massiu com per a ser el planeta petit més xicotet del sistema solar.Els astrònoms de l’observatori europeu del sud van observar amb detall aquest objecte celeste,que es troba al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter, i veure si compleix amb els requisits per classificar-se com “planeta nan”.

Els planetes nans són aquells que no son satèl·lits ni han “aclarit” l'espai al voltant de la seua òrbita,però giren al voltant del Sol i tenen la massa suficient com per a que la gravetat els permeta adoptar una forma esfèrica.Al ser un asteroide,Hygiea cumplia amb tres de les condicions i ara,s'assegura que compleix les quatre.La quarta és la forma esfèrica necessària per a ser considerat planeta nan.Es extrany que sent més xicotet que Vesta,tinga la massa suficient com per a que la gravetat el curve i siga rodó.Les raons poden ser que siga més dens(es a dir,que té més matèria en menys espai), que estiga fet d’un material menys rígid o tal vegada del resultat d’una col·lisió de dos objectes formant una bola.

Així els investigadors del Laboratori d'astrofísica de Marsella van determinar que la forma d’Hygiea és quasi esfèrica i que per tant podria ser reclassificat com un planeta nan,fins ara el més xicotet del sistema solar.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

EL PLANETA “X”

Durant 5 anys s’han observat anomalies en les òrbites dels planetes del sistema solar. La comunitat científica ha estat debatent sobre la possibilitat d’un nové planeta ocult per als nostres telescopis amb una òrbita molt el·líptica i que ens visitaria cada llargs períodes de temps. Ara dos físics han plantejat que podria tractar-se d’un xicotet forat negre, ahí el motiu per a no vore’l (perquè per la forta atracció gravitacional no deixa eixir la llum).

Un mètode per a detectar forats negres és observar les anomalies en la llum que recibim ja que el forat negre la curva. Com mostren alguns estudis, la massa del suposat forat negre hauria de ser entre 5 i 15 vegades la de la terra. I en aquestes masses, segons els models, hauria d’acumular al seu voltant grans quantitats de matèria obscura, que al colisionar amb la seua antimatèria emitirIa grans quantitats de rajos gamma.

Els científics ara estan a l’espera de rebre les dades del “Telescopi espacial de raigs gamma Fermi” que ha estat escanejant el cel en busca d'aquests rajos desde 2008.

Notícia original

Altra font

Altra font

Els planetes que no orbiten al voltant de res

Existeixen planetes que no orbiten al voltant de cap estrella, i han inspirat històries de tota mena. Són anomenats planetes de vol lliure . Però, com han arribat a errar per l’espai? Hi ha dues explicacions possibles.

Potser que, al formar-se com a planetes  normals fóren expulsats dels seus respectius sistemes. Quan es forma una estrella, al voltant d’aquesta es fan discs de pols i gas, que formen planetes. Durant el temps que s’acaben de formar, hi ha molta interacció pels voltants i molt de moviment, i potser que un planeta no arribe a lligar-se amb l’estrella.

La segona opció és que es formen igual que les estrelles, en una explosió de gas que es compacta. Per a que açò passe, el planeta deu pesar molt, quasi tant com una estrella, ja que si no pesa el suficient, se’ls denomina subenanes.

Siga per una forma o per altra, aquests planetes errants existeixen i, o van solts o orbiten al voltant del punt centre de l’univers.



Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Altres planetes on es podria viure

Les probabilitats de descobrir nous planetes es multipliquen.

Global Azure Bootcamp ha comptat amb un públic majoritàriament masculí dedicat a la computació. També han acudit professionals d'altres sectors .

Al juliol de l'any passat, la NASA va llançar a l'espai a TESS. Està en funcionament durant 18 mesos. Este nou sistema podria ser capaç de descobrir molts planetes gràcies al seu camp de visió.

En els últims 25 anys, s'han descobert bastants nous mons al voltant d'altres estrelles. Els científics han descobert que de mitja hi ha més d'un planeta per estrella i que les estrelles xicotetes tendeixen a tindre uns quants planetes rocosos com la terra. El repte de TESS és trobar planetes semblants.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video:

Fragment d’un cometa dins d’un meteorit

El passat dilluns 15 d’abril, un equip de l'Institut de Ciències de Barcelona, va fer un gran descobriment, trobar un fragment de cometa dins d’un meteorit.

Al pareixer, aquest fragment media poc més d’1 mil·límetre i estava incrustat en materials del meteorit desde fa aproximadament més 4560 milions d’anys, és a dir, de antes de la creació dels planetes. Aquest és un descobriment molt important ja que molts materials de alguns meteorits, s’acaben fragmentan al entrar en la atmosfera en cas de que aguanten tot el viatge de molts milions d’anys.

Ademés, molts investigadors han trobat restes de gel, per el que això significa que abans tenia aigua i que aquesta no va ser suficient per a descompondre, aunque fou mínimament, l’estructura del meteorit.


Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Video Relacionat

Antropoceno en Mart

Segons Alberto González Fairén el nou temps geològic, l'Edat dels Humans, o Antropoceno, fa referència als impactes que els humans fem sobre el planeta Terra (ej: efecte a l'Antàrtida) o altres cossos del Sistema Solar.

Centrats en Mart i preveient la presència d'astronautes en un futur no molt llunyà, tres serien els impactes més importants: la contaminació microbiana o biocontaminació (inevitable des del moment en què un astronauta pose un peu en Mart.), la transformació de la superfície de Mart en buscar i utilitzar recursos in situ i la introducció de contaminants. 

Les alteracions que produirem els humans en Mart es poden reduir si es fan d'una manera ordenada i intel·ligent per a evitar l'impacte antropogènic.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Descobreixen un estrany planeta que minva a tota velocitat

Uns astrònoms de la Universitat de Ginebra (UNIGE), ha descobert un planeta a 97 anys llum de la Terra que està perdent la seua atmosfera a un ritme frenètic.

En les seues respectives estreles han trobat prop una gran quantitat de Jupíteres calents, que son mons de la grandària de Júpiter i altres un poc més grans que la Terra. No hi ha Neptunos calents, planetes de la grandària de Neptú, la majoria dels exoplanetes de la grandària de Neptú són càlids perquè orbiten nés lluny de la seua estela.

Els atrònoms d'UNIGE, fa uns anys, van descubrir que un d'eixos Neptunos càlids, anomenat GJ 436b, estaba perdent hidrogen de la seua atmosfera. Van observar que altre Neptú càlid, anomenat, GJ 3470b, estaba perdent hidrogen més ràpid que GJ 436b. Els Neptunos calents s'haurien reduït per a convertir-se en minineptunos.

Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

Els anells de Saturn són més joves que el planeta

Un estudi ha medit factors dels anells de Saturn i s’ha vist que els anells no es van formar al mateix temps, sinó que són molt més recents que el planeta. Aquest estudi es va fer gràcies a la nau Cassini, on es va demostrar que Saturn es va crear en la fase primera del Sistema Solar, no com els anells.

Es diu que el planeta té 4.500 milions d’anys, mentre que els seus anells tenen tan sols de 10 a 100 milions d’anys. 

 

Fins ara, la nau Cassini s’havia situat per fora dels anells de Saturn, però a la seua fase final, es va col·locar entre aquests i el planeta per a poder estudiar els efectes gravitatoris dels dos de manera separada.

 

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

 

La missió Insight, amb un instrument espanyol a bord, arriba a Mart aquest dilluns 26 novembre 2018

Després d'un vertiginós viatge de tot just sis mesos i mig, el proper dilluns 26 de novembre es produirà l'arribada a Mart de la missió Insight de la NASA.A bord d'aquesta nau viatja l'instrument TWINS, un conjunt de sensors mediambientals desenvolupat pel Centre d'Astrobiologia. Insight serà la novena missió de la NASA que aterri a la superfície del planeta vermell. 

En aquesta ocasió, es tracta d'un explorador que estudiarà al llarg d'un any marcià l'estructura i els processos geofísics interiors de Mart, el que ajudarà a entendre com es van formar els planetes rocosos del sistema solar fa més de 4.000 milions d'anys. Mart és el candidat ideal per a aquest estudi. És prou gran com per haver patit la major part dels processos inicials que van donar forma als planetes rocosos, però es prou petit com per haver conservat les empremtes d'aquests processos geofísics fins a l'actualitat; al contrari que la Terra.

La instrumentació científica de la missió està composta per quatre instruments. El primer és el SIS,un sismògraf que registrarà les ones sísmiques.El segon és el HP3, una sonda-trepant que perforarà  amb profunditat i  mesurant la quantitat de calor que hi ha a l'interior.
A més, està l'instrument RISE, que proporcionarà informació sobre el nucl.
I, finalment, porta a bord l'instrument TWINS que compta amb dos sensors per caracteritzar la direcció i velocitat del vent i dos sensors de temperatura de l'aire.Els primers dies marcians TWINS caracteritzarà l'entorn tèrmic i els patrons de vent de la zona d'aterratge.Un cop desplegats els instruments principals en la superfície, TWINS s'encarregarà de supervisar els vents.Finalment, les dades mediambientals obtinguts per TWINS es compararan amb les registrades per REMS.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2




 

Descobreixen els tres planetes més semblants a la Terra i amb més probabilitat d'albergar vida

Trappist - 1b o trappist - 1c seria el segon ( o tercer ) planeta com a millor candidat per albergar vida a la Via Làctia, descobert per investigadors de la Universitat de Lieja  i del MIT de Boston.
El Sol seria xicotet , feble i roig, però estaríem tan a prop d'ell que la radiació seria dos vegades més intensa que a la Terra. Una part del planeta sempre miraria al Sol i l'altra estaria fosca i freda. Podríem viure allà perquè l'evolució ens hauria portat a estar adaptats. La estructura d'aquest sistema planetari seria més similar a escala al sistema de llunes de Júpiter que al del Sistema Solar.

Els investigadors van descobrir que la llum d'aquesta xicoteta estrella s'apagava lleugerament a intervals regulars , el que indicava que diversos objectes estaven passant entre l'estrella i la Terra.Els autors de l'estudi creuen que potser els pols d'aquests planetes, que reben menys radiació, podrien ser bons candidats per a buscar vida.

Encara caldrà esperar per conèixer més dades de les composicions químiques de les atmosferes d'aquests nous exoplanetes i saber així si hi ha presència d'algun agent biològic en el planeta. Fins ara , l'existència d' aquests mons rojos orbitant al voltant de estrelles nanes ultra fredes era purament teòrica, però ara tenim un sistema complet de tres planetes. Aquest estudi suposa un pas de gegant en la recerca de vida en l'univers


Notícia original

Notícia relacionada

Video

Video relacionat

EL PLANETA DUAL 55 CANCRI E

El planeta extrasolar 55 Cancri e orbita al voltant d’una estrela semblant al Sol i es troba a quaranta anys llum de la Terra, en la constel·lació Càncer. És un planeta terrestre, amb una superfície sòlida i és una superterra perquè té un diàmetre 2’5 vegades superior al de la Terra.

Un any passa en un sospir: orbita tan prop de la seua estrela que només tarda 18 hores a rodejar-la. Sempre mostra la mateixa cara a la seua estrela, com ocorre amb la Lluna, de manera que en 55 Cancri e hi ha un dia perpetu en un dels seus costats i una nit perpètua en l’altre.

Un equip internacional d’astrònoms ha utilitzat el Telescopi Espacial Spitzer de la NASA per a observar el planeta durant 80 hores i ha creat un mapa amb els diferents canvis de temperatura que experimenta. Aquest mapa de temperatura revela unes condicions extremes i molt oposades als dos hemisferis del planeta.

En el costat nocturn la temperatura és d’uns 1.100 graus Celsius, mentre que en el contrari és d’uns 2.500. Creuen que pot haver-hi una atmosfera en el costat nocturn, mentre que en  el costat diürn les temperatures són tan extremes que l’atmosfera podria haver-se evaporat completament. Per tant, la calor no es distribueix per igual en tot el planeta.

En l’hemisferi diürn hi ha corrents de lava actives que reparteixen calor per la superfície, mentre que en el nocturn la lava està solidificada. Els científics no saben d’on prové la font de calor que abrasa el planeta, un misteri que esperen resoldre en la pròxima generació de telescopis.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Descobrixen un planeta que tarda 900.000 anys a orbitar la seua estrela

La Terra tarda 365 dies i sis hores aproximadament a fer una volta al voltant del Sol. Un planeta gegant (2MASS J2126-8140) necessita quasi un milió d'anys per a fer una òrbita al voltant de la seua estrela.

El  sistema planetari seria el més gran dels que han sigut descoberts fins ara. I és que el planeta es trobaria a un bilió de quilòmetres de distància de la seua estrela, de manera que la seua òrbita és 140 vegades més àmplia de la que seguix Plutó quan dóna la volta al Sol

Segons els càlculs que han realitzat, el planeta tindria aproximadament la grandària de Júpiter i seria 11 vegades més gran que la Terra

"L'estrla en cuestió s'anomena TYC 9486-927-1, Murphy un investigador de diu que es tracta d'un planeta nan roig, ademés de ser un planeta fred, localitzada en la constel·lació d'Octans, en l'Hemisferi Sud.

Tant l'estrela TYC 9486-927-1 com el planeta 2MASS J2126 són objectes coneguts pels científics des de fa una dècada, és creu que este sistema solar va haver d'originar-se fa entre 10 i 45 milions d'anys, però va ser l'equip de Murphy el que es va donar compte que es movia conjuntament.

Segns l'astrofísico australià, només han detectat un únic planeta gegant en ell, encara que considera que hi haja altres planetes rocosos i gasosos prop d'eixa estrela, amb òrbites com les que hi ha en el nostre sistema solar.

Noticia original.

Descobriment exoplanetes similars a la Terra

Un equip d'astrònoms de l'Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA) ha trobat vuit nous planetes en una zona d'habitabilitat estel•lar, anomenada col•loquialment com Goldilocks. En astronomia i astrobiologia aquesta zona es descriu com la regió al voltant d'una estrella dins de la qual hi ha objectes de massa planetària amb suficient pressió atmosférica per suportar aigua líquida en la seva superfície.
La troballa, han assenyalat els astrònoms, duplica el nombre de planetes petits (menys de dues vegades el diàmetre de la Terra) que es creu poden estar a la zona habitable de les seves estrelles mare. Entre els vuit planetes, l'equip va identificar dos que són els més similars a la Terra dels exoplanetes coneguts fins ara.
Els dos planetes més similars a la Terra són Kepler-438b i Kepler-442b. Tots dos orbiten al voltant d'estrelles nanes vermelles que són més petites i més fredes que el nostre Sol El primer envolta la seva estrella cada 35 dies, mentre que el segon completa una òrbita a 112 dies.
Per la seva banda, Kepler-442b és al voltant d'un terç més gran que la Terra i compta amb una possibilitat del 60% de tenir roques.
Kepler-438b rep al voltant del 40% més llum que la Terra (en comparació, Venus obté el doble de la quantitat de radiació solar que la Terra). Com a resultat, l'equip calcula que té una probabilitat del 70% d'estar a la zona habitable de la seva estrella.

Noticia original:

Noticies relacionades:
-Mes estudis relacionats
-Exemples de diferents exoplanetes

Video:

Descobreixen els dos planetes més pareguts a la Terra.

Astrònoms del Centre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian (CfA), han anunciat durant la reunió de la Societat Astronòmica Americana el descobriment de vuit nous planetes de mida semblant a la Terra orbitant a les zones d'habitabilitat de les seves estrelles, és a dir, a la distància precisa perquè en ells hi pugui haver aigua en estat líquid.
La troballa duplica el nombre conegut de mons amb menys del doble del diàmetre terrestre en òrbites potencialment habitables. Dos d'aquests vuit planetes són, a més, els més semblants a la Terra entre tots els exoplanetes descoberts fins ara.

Els dos mons que més s'assemblen al nostre són Kepler 438b i Kepler 442b. Tots dos giren al voltant de dues nanes vermelles, un tipus d'estrelles més petites i fredes que el nostre Sol. Kepler 438b completa una òrbita al voltant de la seva estrella cada 35 dies, mentre que Kepler 442b ho fa cada 112 dies.

Amb un diàmetre que és tot just un 12% més gran que el de la Terra, Kepler 438b té fins a un 70% de probabilitats de ser un planeta rocós, segons els càlculs dels investigadors. Per la seva banda, Kepler 442b és un terç més gran que el nostre planeta i les seves possibilitats de ser sòlid es queden en el 60%.

Kepler 438b rep prop d'un 40% més de llum que la Terra. Pel que l'equip d'investigadors calcula que té fins a un 70% de probabilitats d'estar a la zona habitable de la seva estrella.

Kepler 442b, per la seva banda, rep les dues terceres parts de llum de la que rep la Terra, de manera que els científics li atorguen fins a un 97% de probabilitats d'estar just a la zona habitable.

Notícia Original

Notícia relacionada

Vídeo.

En busca d'un ''planeta B''

No hi ha un pla B, perquè no tenim un planeta B". Fa poc, el president del Panell Científic per al Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC), llançava esta dramàtica advertència al presentar el seu últim informe sobre l'amenaça del calfament global. Els experts que han elaborat este estudi, diuen que si l'Humanitat vol el seu futur a la Terra, no hi ha alternativa: o s'eliminen els gasos nocius d'efecte hivernacle per a finals d'este segle, o el nostre planeta es convertirà en un món inhòspit, almenys per a bona part de la població mundial.

L'exastronauta i actual director científic de la NASA, John Grunsfeld, va dir: "Si volem assegurar la futura supervivència de la Humanitat, abans o després haurem de deixar La Terra. És pràcticament segur que en algun moment nostre planeta patirà l'impacte d'un asteroide devastador.''

Des que en 1995 l'astrònom suís Michel Major va descobrir el primer planeta trobat fora del Sistema Solar, s'ha comprovat que hi ha moltes altres possibles terres ací fora. De fet, els experts en este camp puixant de l'astronomia calculen que només en la nostra galàxia existixen 100.000 milions de planetes, dels quals 10.000 milions es troben en zones considerades habitables (és a dir, ni massa prop ni massa lluny de la seua estrela) .Per tant, no és desgavellat concloure que existisquen altres m
ons on haja sorgit la vida, en els que la nostra espècie podria trobar una nova casa còsmica en el futur.




Notícia Original
Notícies relacionades
Vídeo:

La Terra vista des de Mart

Quan en un futur un astronauta xafe la superfície de Mart, comprovarà que la Terra es tan sols un diminut punt blanc vista des de el planeta roig. No obstant això, la Terra brilla més que cap altra estrela en l’horitzó de Mart.
El robot Curiosity de la Nasa, ens va enviar una espectacular ‘postal’ en el que la nostra llar planetària es percep com una minúscula mota de pols en el cel marcià. Aquest vehicle robòtic, que va arribar a Mart a l’agost de 2012, està perforant el subsòl i analitzant roques per a buscar indicis de vida en el passat del planeta. El passat mes de desembre, va aconseguir descobrir indicis d’un llac marcià que va poder albergar vida fa ara 3.600 milions d’anys.
Igual que la mítica imatge de la Terra captada per la sonda Voyager 1, que l’astrònom i divulgador Carl Sagan va definir com un “punt pàl•lid blau”, la imatge del nostre planeta vist des de Mart torna a posar en perspectiva l’humil lloc de la Humanitat en la immensitat del Cosmos.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Planetes visibles a simple vista. 

- Així veuríem els planetes si estigueren tan prop com la Lluna. 

Vídeo:

Un planeta que es desintegra?

Doncs sí. Consisteix en un exoplaneta (un planeta que orbita una estrella diferent del Sol, i en alguns dels quals es pensa que podria trobar-se vida extraterrestre o, que inclús podria ser possible la vida humana) que uns científics nord-americans de la NASA i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) han descobert gràcies al telescopi espacial Kepler (la missió del qual és recollir dades i proves de planetes que orbiten al voltant d'estrelles amb condicions similars a les) un exoplaneta rocós tan pròxim a la seva estrella que s'està desintegrant.

Degut a la seua extrema proximitat, les seues temperatures podrien arribar fins als 1800. Degut a açò, la superfície es fon i l’evaporació del mateix planeta és la que fa possible que vejam l’estela de roques i escombreries, que fa que s’assemble a un cometa.
A més, els seus oceans no són sinó  enormes llacs de magma.

L’estrella al voltant de la qual gira es diu  KIC 12557548 i està situada a 1.500 anys llum (uns 14.191.095.000.000.000 km) de la Terra. En aquest planeta, els anys duren 15 hores.

Segons les previsions, aquest planeta desapareixerà totalment d'ací a 100 milions d'anys.

Noticia original

Relacionats:
-Article a la web "Con Miedo"

-Informe al bolg de Daniel Marin:"Eureka"

Video:

Un Planeta amb dos Sols

Tots o quasi tots podem recordar aquella escena mítica de la película “Star Wars”on Luke Skywalker està observant el cel al planeta de “Tatooine” on hi apareixen dos sols: un groc i l’altre roig. Bé, doncs els astrònoms han descobert un planeta molt paregut al de la película que té dos sols, un fet completamente desconegut fins ara.

A aquest planeta han decidit anomenar-lo “Kepler 16b”.

En aquest planeta es impossible la vida humana, ja que està composta per gas i es un planeta gèlid. La seva massa es igual a la de Saturn.

Aquestos descobriments fan que la ciència avance a una velocitat vertiginosa. En els sistemes binaris, les estreles s’eclipsen unes a altres i açò provoca canvis de llum detectables a la Terra. La estrela més petita d’aquest planeta orbita a la més gran cada 41 dies. I aquest descobriment sols ens afirma una cosa: cada vegada, el que pareixia ficción està convertin-se en realitat.

Notícia Original:

Video 1:

Video 2:

Notícies Relacionades:

Vida?

Un planeta habitable

Noves Cares de una de les llunes de Saturn :
La superficie plena de craters de la segona lluna més gran de Saturn és el centre d’atenció dels científics gracies a les noves imatges donades a coneixer el dilluns per la NASA.

La agencia espacial va donar a coneixer de la lluna Rhena que foren donades per la sonda espacial Cassini. Una de les seues camares va capturar la semana passada dos grans huecos provocats per impactes i altres rangos fisiológics de la superficie gélida de Rhena desde una distancia de 41.841kilometres (26.000 milles )
Cassini, financiat per la NASA i les agéncies espacials de Europa i Italia, van ser llanzades en 1997.


Van arribar a la órbita de Saturn en 2004 i desde entonces han estudiat al planeta dels anells i les seues numeroses llunes.


Noticia original: