Greenpeace escala les Torres Kio

Sis activistes de Greenpeace han escalat la façana sud d'una de les dues Torres Kio per protestar per les negociacions que porten un terme de la Unió Europea i els Estats Units per donar llum verda al Tractat de Lliure Comerç Transatlàntic i Inversió (TTIP).

L'Organització ecologista considera que aquest tipus d'acords s'han de negociar sota el paraigua dels objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides o els: compromisos assolits a La Cimera contra el Canvi Climàtic de París, SEGONS ONU comunicat remès per l'ONG.

És Important dir "alt i clar" que ens oposem a aquest acord i que s'haurien de paralitzar aquestes negociacions perquè s'estan posant en risc conquestes ambientals i socials, Ha manifestat Miquel Àngel Soto, portaveu de Greenpeace Espanya.

L'Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP per les seues sigles en espanyol) es tracta de l'ONU ambiciós tractat comercial per facilitar els intercanvis entre EUA i la UE: així mateix però per harmonitzar regulacions que permeten establir estàndards a un nivell Mundial.

Les negociacions sobre aquest acord tracten multitud d'aspectes i sectors d'interès per a la ciutadania com l'agrícola, alimentació, regulació de substàncies tòxiques, contractació pública, serveis o la coordinació en matèria de regulació.

Per a l'organització, ambdues parts pretenen eliminar les barreres al comerç, especialment les no tarifàries, les que tenen a veure amb la diferents normes i estàndards de qualitat, salut, medi ambient, de denominació d'origen i que dificulten el comerç entre tots dos costats del atlàntic.

Noticia Original: 

Noticies relacionades:

La lluita d'Oriol Mitjà contra un bacteri que esborra els rostres.

Mitjà quan va arribar a la illa de Lihir , es va trobar amb malalties medievals, com el pian,  provocat per un bacteri que esborra els rostres i deforma les cames. Afecta a 500.000 persones, sobretot xiquets, en 13 països d'Àfrica, el sud-est asiàtic i el Pacífic occidental. Mitjà, va decidir quedar-se i buscar una estratègia per a lluitar contra aquesta malaltia oblidada. I la va trobar. Bastava una sola pastilla d'un antibiòtic barat, la azitromicina,que en els països rics s'empra contra l'otitis i la bronquitis. Amb la idea de Mitjà, l'OMS ha llançat una campanya per a eradicar el pian de la faç de la Terra en 2020. Podria ser la segona malaltia humana eradicada, després de la pigota.
El pian apareix on comença la pobresa extrema de les zones més remotes del planeta, sense aigua, sense llum i sense sabó. 

No obstant açò, Newcrest una mineria australiana és una de les poques organitzacions que ha finançat les recerques del metge espanyol. En 2012, Mitjà va publicar els resultats del seu primer assaig clínic en Lihir, amb 250 xiquets. Als sis mesos de prendre una sola pastilla de azitromicina, el 96% dels xics estaven curats. El metge va demanar llavors diners per a dur a terme una campanya de tractament massiu en l'illa, per a eradicar la malaltia en el món. Va sol·licitar ajudes al Ministeri d'Economia espanyol, al Govern australià, a la Comissió Europea i al Wellcome Trust britànic però no va aconseguir cap. La minera Newcrest posa 25.000 euros a l'any. I el pla de Mitjà està obtenint resultats “espectaculars”, segons l'OMS.
A més, la farmacèutica Pfizer, ha rebutjat fer una donació de azitromicina contra el pian, segons assenyala Mitjà.

Noticia original: 

Noticies relacionades:

NR1: 

NR2: 

Vídeo: 

                 

Aconsegueixen amb fàrmacs provocar la conversió de cèl•lules de la pell en cèl•lules cardíaques i cerebrals.

     En els Instituts Gladstone en Estats Units, l’equip de  Sheng Ding, ha transformat cèl•lules de pell en cèl•lules cardíaques i l’equip de Mingliang Zhang,  ha convertit cèl•lules de pell de ratolí en cèl•lules mare neuronals. Aquests investigadors han convertit cèl•lules de pell en altres paregudes a cèl•lules mare d’òrgans concrets i, finalment, en cèl•lules cardíaques i cerebrals utilitzant una combinació de substàncies químiques.

     Aquest descobriment ofereix un mètode més eficient i fiable de reprogramar cèl•lules i evita les inseguretats mèdiques que envolten al món de la enginyeria genètica (fins ara calia afegir a les cèl•lules gens externs a elles). Per tant, amb aquesta nova línia d’investigació es posen les bases per a que en un futur es puguen regenerar cèl•lules perdudes o danyades mitjançant fàrmacs, sense haver de recórrer a la genètica.

     Segons Ding, amb aquest mètode es podran generar cèl•lules exactament en el punt del cos on hi haja un dany i té l’esperança que en un futur es puguen tractar malalties com la insuficiència cardíaca o el Parkinson amb fàrmacs que regeneren les zones danyades a partir de les pròpies cèl•lules del pacient. Aquest procés s’assembla molt a la fascinant regeneració natural que es produeix en la natura en alguns animals, com tritons i salamandres.

Noticia original


Notícies relacionades
- Inducir la formación de nuevas células cerebrales mediante estimulación eléctrica de algunos puntos del cerebro

- Logran transformar células de piel en neuronas mediante reprogramación exclusivamente química


Vídeo

Contaminació en Dakota del Nord por culpa del fracking

     El fracking és un procés que consisteix en trencar roques del subsòl injectant a pressió grans quantitats d’aigua a la que se li han afegit unes  substàncies especials amb l’objectiu d’alliberar el petroli i el gas natural atrapats. Hi ha el perill que aquesta aigua es filtre a altres zones i contamine terres i aqüífers, tal i com ha passat a Dakota del Nord, en Estats Units. En aquesta zona s’han excavat més de 9700 pous en els darrers 10 anys, els quals han provocat més de 3900 vessaments d’aigua de fracking contaminada.

     Aquestes aigües residuals van a parar als rius. Avner Vengosh, Nancy Lauer i Jennifer Harkness, de la Universitad Duke en Durham, Carolina del Nord, van trobar nivells de contaminants tòxics (amoni, seleni, plom, entre altres) que superaven moltes vegades el límit màxim permès per la llei en la zona occidental de Dakota.

     També van trobar que el sòl on es van realitzar els vessaments estava contaminat amb radi, element altament radioactiu que va reaccionar químicament amb partícules del terreny. Quatre anys després encara es va trobar radi en alguns llocs contaminats.

  Si ho comparem amb els vessaments de petroli, aquest s’elimina per biodegradació amb el temps, però els metalls i sals radioactives de l’aigua de fracking no es biodegraden, es queden al lloc del vessament durant molt de temps.

Noticia original

Noticies relacionades

- La toxicidad de los fluidos usados en el fracking y la de su agua residual

- El fracking puede afectar la calidad del aire y perjudicar la salud humana


Vídeo

Fongs i bacteris netegen sols contaminats amb plaguicides

   El DDT  (diclorodifenildicloroetà) és un plaguicida prohibit des de 2001, però que ha contaminat bona part de sòl agrícola. Investigadors de la Universitat Nacional de Colombia Sede Medellín han obert diverses línies d’investigació por poder eliminar els residus de DDT.

   María Angélica Prada Vásquez, estudiant de la Maestría en Medi Ambient i Desenvolupament de la U.N. Sede Medellín, assessorada pel professor Santiago Cardona, va desenvolupar dos tractaments de biorremediació: un en presència d’oxigen i un altre en absència d’aquest.

  Per al primer tractament (en presència d’oxigen) va utilitzar adob i va consistir en aplicar estratègies d’estimulació biològica (mantenint les condicions del medi) afegint nutrients com melassa i nitrat de potassi, KNO3. En  cada tractament es van mesurar les variables d’humitat i temperatura, el recompte de colònies de microorganismes i les concentracions inicial i final de DDT durant quatre setmanes. Els resultats van ser que afegint per separat la melassa i el nitrat de potassi s’observava una reducció de DDT al voltant del 70 % i que afegint els dos nutrients alhora, la reducció va ser del 92,5 %.

  Per al segon tractament (en absència d’oxigen) va identificar els microorganismes  que hi havia en 60 kg de sòl contaminat. Va trobar que els bacteris Gram-negatius i Gram-positius tenen la propietat de metabolitzar el DDT, entre les que destaquen Alcaligenes eutrophus, Hydrogenomonas, Pseudomonas putida.

   Segons el professor Santiago Cardona, per a que aquests estudis siguen efectius cal fer un mapa dels sòls més contaminats per actuar sobre ells i evitar que el contaminant afecte a ecosistemes importants, com les aigües subterrànies o de cultiu.

Noticia original


Noticies relacionades

Suelos Contaminados: La importancia de los estudios preliminares

Proponen descontaminar suelos con bacterias de lácteos


 Video

L'alimentació podria condicionar el risc d'esclerosi múltiple.

La dieta condiciona la composició de la flora intestinal, que al seu torn pot alterar l'activitat de les cèl·lules implicades en la inflamació cerebral.
Avui en dia en el món habiten 2,3 milions de persones amb esclerosi múltiple.                  
No obstant açò i malgrat la gran prevalença i incidència, en el nostre país es diagnostiquen cada any 1.800 casos nous de la malaltia, els estudis no han pogut encara identificar les causes per les quals es desenvolupa.                                 De fet, tradicionalment s'ha al·ludit a un origen fonamentalment genètic, però les evidències apunten a una gran importància dels factors ambientals. I a elles s’afegeixes les proves aconseguides per investigadors de Boston (EUA), en les quals s'observa que la nostra alimentació pot jugar un paper molt important sobre el risc d'aparició no ja solament de l'esclerosi múltiple, d'altres malaltiesneurodegeneratives.

L'estudi, mostra que la flora intestinal pot alterar l'activitat dels astròcits, cèl·lules del cervell i de la medul·la espinal implicades en la inflamació i en la neurodegeneració. Com la composició d'aquesta flora està condicionada per l'alimentació, la dieta provoca, que tinguem una major o menor probabilitat de desenvolupar l'esclerosi múltiple.

Noticia original:  

Noticies relacionades:

NR1: 

NR2: 

Video:  

                          

Unes explosions en el volcà Popocatépetl cobreixen a Pobla de cendra

 

Un dels volcans més perillosos i vigilats del món, amb 25 milions de persones habitant al seu voltant, ha sorprès amb algunes explosions  que han cobert de cendra la ciutat de Pobla.

La pluja de cendra és la més gran des de 1994. Ha arribat als tres quilòmetres d'altura i ha llançat material incandescent a 1,6 quilòmetres de les seves vessants. La vall de Pobla va despertar  en blanc

El volcà va començar una fase intensa d'activitat a partir de 1994 amb emissions de lava i explosions de cendra.

Les autoritats han recomanat cobrir-se la boca  i han decretat la fase 2 d'emergència (la més greu és la 3). Amb aquesta categoria anomenada "groga", establerta per la Centre Nacional de Prevenció de Desastres (CENAPRED), l'organisme aconsella preparar-se per un avís major: guardar aigua potable i aliments, cobrir dipòsits d'aigua per evitar que es contaminin i guardar els documents més importants.

El Popocatépetl és un dels dos volcans actius a Mèxic juntament amb el de Colima, que des dels seus 3.940 metres sobre el nivell del mar, també manté en alerta els habitants de Jalisco.

video 

noticia original

noticia relacionada

El jacint d'aigua, una amenaça per a la biodiversitat aquàtica de la peninsula

Es diu Eichhornia crassipes, encara que és coneguda com jacint d'aigua o camalote. I és l'espècie aquàtica invasora amb més perill per a la biodiversitat de la península.

El jacint d'aigua s'ha estès com una plaga i avui està present en més de 70 països. Va canviar tot l'ecosistema de l'africà llac Victòria a finals de la dècada dels 90. A Espanya es va detectar en el Guadiana a 2003 i la invasió va arribar a ocupar 80 quilòmetres del riu; des de llavors, la verda capa d'camalote torna una i altra vegada

 

"Té un impacte ecològic terrible: elimina la vegetació submergida, modifica l'hàbitat, disminueix l'oxigen, baixa les temperatures, canvia la fauna. I aquests són només algunes de les conseqüències que té ", argumenta el professor García Murillo

Sense comptar amb l'empremta econòmica que arrossega. Bloqueja canals, obstrueix canonades, causa problemes a les plantes hidroelèctriques ia les lleres dels rius

La planta, considerada com una de les 100 espècies invasores més perilloses, té un creixement espectacular: en 50 dies pot crear 3.000 nous individus i cobrir 600 metres quadrats. "S'adapta a tot, i tolera un ampli rang de condicions pel que fa a temperatures, pH, salinitat, substàncies tòxiques ..." és tremendament difícil eradicar-la ".

Les zones més vulnerables són sempre on el mitjà està més deteriorat. Les desembocadures de l'Ebre i del Guadalquivir, per exemple. O les zones de regadiu de Llevant ", puntualitza García Murillo.Per al professor, degradar els hàbitats és "incentivar la invasió de les espècies exòtiques"

video
noticia original 
noticia relacionada

-Habemus aigua-

Califòrnia (EUA), porta ja més de quatre anys de sequera. Malgrat les intenses pluges de març, explicades pel fenomen del Niño, especialment fort aquest hivern, els indicadors de sequera amb prou feines milloren.

El canvi climàtic, no explica els reptes a què s'enfronten els ciutadans californians i de molts altres llocs del món. Ni tan sols les precipitacions en si ho fan. L'escassetat s'entén no només mirant al cel sinó analitzant els models de gestió de l'aigua, sigui aquesta físicament abundant o escassa. .

Richard Howitt i altres investigadors de la Universitat de Califòrnia a Davis van analitzar el passat any l'impacte econòmic d'aquesta sequera per a l'agricultura californiana. Les conclusions servirien per a qualsevol sequera a Espanya: els agricultors mostren major resiliència de la qual es podria pensar. En tot cas, a Califòrnia l'agricultura representa el 2% del PIB i el 3% de l'ocupació.

Realment, el problema en bona part del món és molt més sever del que creiem. Un accés millorat a aigua potable significa disposar d'una canonada, a casa oa la del veí, tenir accés a aixetes públics, bombar aigua d'un pou entubat o d'un excavat i cobert, gaudir d'una deu protegit o tenir un sistema de recollida d'aigua de pluja que impedeixi la seva contaminació.

La descoordinació d'inversions i polítiques, els incentius inadequats, els impactes d'uns sectors productius sobre altres o sobre tota la societat, mostren una realitat menys complaent que la que es deriva de pensar que plou poc. Caigui l'aigua que caigui l'escassetat és un problema de govern de l'aigua. Resoldre-requereix una cooperació àmplia entre societat civil i els sectors públic i privat per alinear les decisions individuals i els objectius col·lectius.

Font

Font relacionades

Video:

Alerta pel blanqueig de la Gran Barrera de Coral d'Austràlia

La Gran Barrera de Coral d'Austràlia està patint la pitjor decoloració registrada fins al moment.
Segons les proves recollides pels científics de la Universitat de Queensland (Austràlia), el canvi climàtic és el responsable del dany en aquesta naturalesa.

 
El blanquejat passa quan els corals estan sotmesos a estrès a causa de canvis en les seves condicions de vida, com la temperatura, la llum o els nutrients que reben, el que els força a expulsar les algues que els donen color, conegudes com zooxanthellae, que viuen entre elles.
 

A causa d'aquest procés el corall perd de manera gradual el seu color fins tornar-se completament blanc.

Encara que se sap que els corals es poden recuperar i tornar a tenir color, poden trigar dècades. I en cas que l'estrès continuï, poden acabar muriendo.ya han informat de la mortalitat d'almenys el 50% dels corals

Aquest és el tercer blanqueig coral·lí des de 1998 i els científics assenyalen que no ha hi ha proves que hagi succeït un desastre com aquest abans del segle XX.

 noticia  
noticia relacionada
video

-París més inundada que mai(la crescuda del segle)-

Més de 900 professionals de salvament, 150 policies, 20 vehicles pesats, 4 helicòpters...

L'objectiu és donar resposta al que s'ha denominat la crescuda del segle, una pujada de més de 8 metres del nivell d'aigües del Sena, que es desbordaria negant nombrosos carrers de la ciutat i deixant a un milió i mig de persones sense electricitat ni aigua potable. L'escenari afortunadament no és real, però tampoc impossible. De fet, la capital francesa ja va viure una crescuda semblant en 1910 i els experts consideren que tard o d'hora tornarà a produir-se.

L'operació, que compta amb la participació de 87 organismes i empreses, simularà l'evacuació d'una residència d'avís o d'una gavarra accidentada al riu, entre d'altres exercicis. 

Quatre països europeus, entre els quals es troba Espanya, col·laboren en EU Sequana, com ha estat batejat l'enorme simulacre en homenatge a la Unió Europea, que aporta 739.000 euros de finançament, ia la nimfa que en la mitologia antiga personificava les deus on neix Sena.

Font

Font relacionades

Video.

    -Nosaltres som els principals culpables de les desforestacions-

El planeta té actualment un trilió d'arbres, és a dir uns 442 per cada ésser humà, una quantitat vuit vegades superior a la inicialment estimada pels investigadors.Un equip d'experts de 15 països coordinat per la Universitat Yale d'Estats Units va recórrer a la vella tècnica del recompte per cap i tecnologia satelital d'avantguarda per realitzar el que presenten com el cens d'arbres més complet mai realitzat.

Al costat del troballa inesperada arriba una mala notícia: l'estudi revela que la quantitat d'arbres s'ha reduït a la meitat des de l'inici de la civilització humana.el ritme de la desforestació no ha disminuït: estem talant actualment uns 15 mil milions per any d'aquest total de tres trilions (un trilió equival a un milió de bilions, és a dir la unitat seguida de 18 zeros).

L'equip d'investigadors va recórrer a imatges de satèl·lit per determinar com clima, la topografia, la vegetació, les condicions del sòl i l'activitat humana afecten la densitat forestal.
Després de desenvolupar models per estimar la quantitat d'arbres a nivell de cada regió, els experts van realitzar després un mapa dels tres trilions d'arbres presents al planeta.
"La major densitat d'arbres es va trobar en els boscos boreals a les regions subàrtiques de Rússia, Escandinàvia i Amèrica del Nord", ha indicat Yale en un comunicat."Però les zones boscoses més extenses", precisa, "estan en els tròpics, on hi ha el 43% dels arbres del món".

L'any pasat el món va Perdre uns 18 millones de hectarees de boscos, més de La meitat a els tropics, segons WRI.

Font

Fonts relacionades

Video:

S’eleva a 20 els casos importats de zika a Catalunya

El Departament de Salut ha diagnosticat a 20 persones amb el virus del zika a Catalunya. Es tracta de 10 homes i 10 dones, dues d'elles embarassades, que van contraure la molèstia en països d'Amèrica Llatina on el virus és endèmic. Encara que la molèstia es presenta com una grip lleu en la majoria dels casos, encara que existeix la possible vinculació del zika amb casos de microcefàlia en fetus de mares infectades.
Encara que no està provada la relació entre el *zika i algunes molèsties neurològiques, l'OMS va decretar “alarma global” pel virus, que ja s'estén per una vintena de països.
El virus es transmet a través de la picada del mosquit Aedes aegypti. A Espanya no s'ha produït cap cas autòcton encara que, el vector transmissor seria el mosquit tigre, molt present en el litoral mediterrani.
El Departament de Salut, ha extremat les precaucions amb el col•lectiu més vulnerable (embarassades) i ha desenvolupat un protocol específic per a gestants que hagen viatjat a zones de risc. Les dones embarassades que hagen estat en països amb *zika seran sotmeses a una prova diagnòstica per a comprovar si estan infectades. També es tindrà en compte si la seua parella sexual ha viatjat a països on aquest virus del *zika estiga actiu, perquè es pot transmetre a través del semen.
En cas que la prova diagnòstica de positiu, les gestants hauran de sotmetre's a controls periòdics, cada tres o quatre setmanes. L'estudi inclourà ecografies i neurosonografíes, que permeten estudiar el desenvolupament cerebral del fetus.
Noticia original:  
Noticies relacionades:
NR1:
NR2:

Video:
                      
               

L'aigua contaminada

De 20 a 25 litres d'aigua per dia és el que necessita cada ésser humà per assegurar les seues necessitats bàsiques: per beure, cuinar i higiene. No obstant, 1 de cada 6 persones al món (894 milions de persones) no té accés a un bé tan necessàri com ho és l'aigua.

Mals com la diarrea, tan fàcils de curar en països desenvolupats, és una de les principals causes de mort en xifres globals. El 88% dels casos de mort per diarrea es deuen a la manca d'accés a fonts d'aigua netes, escassetat d'aigua per a la higiene i per deshidratació.

Actualment 2,5 bilions de persones, incloent gairebé 1 bilió de nens viu sense ni tan sols els processos bàsics d'higiene causa de la falta d'aigua. Es calcula que cada 20 segons mor un nen a causa d'aquesta causa. Un procés tan senzill com rentar-se les mans amb sabó podria reduir les morts per diarrea en un 47%.

En zones com l'Àfrica Subsahariana el tractament de la diarrea suposa més del 12% del pressupost sanitari.

Els recursos hídrics en xifres:

-Només el 2,5% de l'aigua del planeta és dolça i apta per al consum humà, el 97,5% restant el representa l'aigua salada d'oceans i mars.

-Aquest 2,5% es divideix en un 30% d'aigües subterrànies, 70% de gel i neu cobrint zones muntanyoses i només el 0,3% és aigua corrent de llacs i rius.

-L'atmosfera conté aproximadament 13.000 quilòmetres cúbics d'aigua.

Com fem servir l'aigua?

-70% és emprat en tasques de reg

-22% és utilitzat per la indústria

-8% per a ús domèstic

-Els països desenvolupats fan ús del 50% de tots els recursos hídrics potables del planeta, mentre que els països en desenvolupament només arriben a un 18%.

L'ús de l'aigua ha doblat a la taxa de creixement de la població durant l'últim segle. El desenvolupament de la indústria i de la cultura del consum i el malbaratament són les principals responsables.

Es calcula que per a l'any 2025, en menys de 15 anys, 800.000.000 de persones estaran vivint en països o regions amb absoluta carestia d'aigua, i dos terços de la població mundial estarien exposats a dures sequeres.

Com contaminem l'aigua?

D'acord a les dades de Word Water Assessment Programme (WWAP) es llancen 2 milions de tones d'escombraries produïda pels humans al dia. Tots aquestes deixalles i residus són llançats al mar i als altres aqüífers.

El 70% de les escombraries industrials generades en països en desenvolupament són abocats sense tractar a l'aigua.

El Sector de l'Alimentació és un dels més contaminants per a les reserves d'aigua, els països en desenvolupament són els responsables del 54% de la contaminació, mentre que els països desenvolupats contribueixen amb un 40%.

A més de receptor d'escombraries i productes contaminants, l'aigua és el gran transmissor. Mitjançant l'acció d'aigües subterrànies la contaminació d'una zona específica pot estendre a diversos milers de quilòmetres a la rodona.

Notícia original

Altra notícia relacionada

Vídeo relacionat

Dues fuites de cru deixen sense aigua a milers de peruans

L'Amazònia peruana ha patit en menys d'un mes dos vessaments de cru de l'Oleoducte Norperuano de l'estatal Petrolis del Perú (PetroPerú).

La primera fuga va ser el 25 de gener a més de 5.000 persones en vuit comunitats diferents del districte de Imaza. La segona, el 3 de febrer, va tenir lloc a Morona, on resideixen uns 3.500 peruans.

"La preocupació de tots és d'on van a prendre aigua", explica Montenegro.

Els danys van ser similars a uns derrams anteriors de 2014: les famílies van perdre la seva principal font de proteïna i de comerç -els peixos de riu-; d'aigua potable; i el seu lloc per banyar-se. "En Chiriaco [capital de Imaza], han estat afectats sembríos de cacau, iuca, blat de moro i plàtan", descriu el dirigent de ORPIAN.

Sobre el vessament a la capital de Imaza, l'estatal va afirmar que havia mobilitzat personal professional i tècnic per a realitzar la reparació de l'avaria i reparar els danys.

Ningú s'ha intoxicat, encara que els treballadors estan omplint galledes de petroli ", va afegir Dekantai.

noticia original

noticia relacionada

Possible auge de les supertempestes amb l'augment de temperatura del mar

      L'huracà Sandy es va convertir en el segon més costós per a la població dels Estats Units quan va impactar contra el litoral del país en octubre de 2012, matant a 159 persones i una pèrdua de més de 71.000 milions de dòlars en danys. És conegut de forma informal com "supertempesta", però després de tocar terra, Sandy va fer una devastació enorme degut principalment a la seua grandària i ruta inusuals.

      Un nou estudi, realitzat a Estats Units, conclou que un oceà Atlàntic més càlid podria augmentar el poder destructiu d'un futur Sandy. Els investigadors van utilitzar un model numèric per simular les condicions on es formà Sandy, però van modificar la temperatura i l'elevaren en la superfície marítima. El resultat van ser una sèrie de tempestes que foren d'un 50 a un 160% més destructives que Sandy.

      Esta classe d'experiments no és necessariament una simulació realista, però s'avança per un camí similar al que es va témer en l'experiment. Les temperatures podrien arribar a nivells preocupants en un termini de 50 a 100 anys. 

    Per altra part, Sandy va ser probablement una "tempesta perfecta", en el sentit de que va ser provocada per una sèrie de coincidències improbables. És difícil arribar a una conclusió definitiva sobre si el calentament global va contribuir a la seua creació, i la d'altres supertempestes recents, i, en el cas de que sí, esbrinar com ho va fer exactament. Aquest tipus d'experiments segueixen una línea molt important per entendre millor el futur del nostre planeta.

Notícia Original

Notícies relacionades:

- L'augment de les temperatures al segle XXI no s'ha estancat.

- Les temperatures en Europa augmentaran fins 2'5ºC de 2021 a 2050

Vídeo:

La contaminació de Pequín supera 20 vegades els límits de l'OMS

Com sol ser habitual cada hivern, la contaminació ha tornat a disparar-se a Pequín per les calderes de la calefacció, que funcionen amb carbó i se sumen així al fum de les fàbriques i indústries pesades dels seus voltants. Segons els mesuradors oficials de la contaminació, àmpliament seguit per la seua major independència, la pol•lució ha superat els límits recomanats per l'OMS.
Les partícules inferiors a 2,5 micres, que es colen en els pulmons i originen malalties com a càncer, dolències coronàries i vesses cerebrals, van aconseguir concentracions d'entre 568 i 631 micrograms per metre cúbic. Molt per sobre dels 25 micrograms que l'OMS considera ja nocius per al cos humà.

Encara que fan tot el possible per reduir la contaminació que asfixia a Xina, per la industrialització impedeix una solució a curt termini. Aquestes partícules procedeixen principalment de la crema de carbó en les plantes tèrmiques, i del fum de les fàbriques i del tub de fuita dels cotxes.
A tot açò se sumisca, la falta de vent i pluja per a dispersar el núvol tòxic que cobreix la ciutat, que impedeix la visió més enllà d'uns pocs metres.
Al seu costat, la famosa “boina” de Madrid no és més que *lahumareda que deixa una traca de petards perquè, a més, no es redueix solament a una ciutat.

Al gener, el pitjor La contaminació està tan estesa que la població xinesa va estar exposada a uns nivells de partícules nocives majors a 35 micrograms per metre cúbic. En la costa xinesa, plagada de fàbriques i centrals tèrmiques, milions de persones van patir una concentració d'aquestes partícules deu vegades superior a la recomanació de l'OMS. Al gener s'aconsegueixen les cotes màximes de contaminació. L'OMS, ha relacionat la pol•lució amb el càncer de pulmó. A tenor del centre de Prevenció i Control de Pequín, el càncer mata cada any a Xina a dos 2,5 milions de persones, però pujarà fins als tres milions en 2020.

Noticia original: 

Noticies relacionades:
NR1: 
NR2: 

Video:

Desglaç de Groenlàndia

Groenlàndia la segona gran massa de gel després de Antartida a perdut uns 9 bilions de tones mètriques de gel des de 1900, el nivell del mar a penes a pujat 25 ml en aquests anys enrere, però encara queda gel suficiento com per elevar el nivell fins a set metres.

L'estudi, publicat a Nature, es recolza en les marques de tall que van aconseguir les glaceres de Groenlàndia per determinar la massa gelada perduda des de llavors. Gràcies a les dades de temperatura anuals i els oferts per diversos cilindres de gel, els investigadors van poder xifrar fins i tot les pèrdues per dècada. Després van arribar les dades dels satèl·lits i, amb més facilitat i precisió, van completar l'evolució del gel fins al present.

Des de 2003 ha augmentat el desglaç per l'augment de temperatura, aquest estudi destaca la reducció del volum de gel per raons atmosfèriques més que el retrocés de les glaceres per l'ofensiva de les aigües càlides

noticia original + video

noticia relacionada

Cimera de Paris 2015 (COP21)

Al desembre de 2015, Paris fou escenari d'una nova Cimera sobre el Canvi Climàtic. Després del tractat durant 20 anys abans, aquesta esperaven que fóra la cita definitiva de la qual s'esperava que ixira un compromís vinculant internacional per a la reducció dels gasos d'Efecte Hivernacle, incluint les grans potències com: Xina, Russia i EEUU.

Hi ha raons per pensar que la Conferència de les Parts o COP 21 de París, ha marcat un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic, gràcies a la consecució d'un compromís vinculant i definitiu per a la reducció d'emissions contaminants a l'atmosfera a partir de l'any 2020. Fins a aquesta data (desmbre de 2015) durava l'ajornament que, des de la COP de Copenhaguen, es va fer al Protocol de Kyoto, el qual marcava una retallada en les emissions de CO2 del 15% per als països signants respecte al que emès a 1990.
Al costat dels seus socis de la Unió Europea, França, elegida com a seu per a aquesta COP 21, farà tot el possible perquè la Unió conserve el seu lloc capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic. El president de la República, J.F. Hollande, va anunciar, en el seu discurs a la conferència mediambiental de Polònia, que defensaria una posició ambiciosa, centrada en l'objectiu de reduir en les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 40% el 2030 i un 60% en 2040 (respecte al 1990 ), en el marc de les properes discussions europees. 

L'objectiu fonamental d'aquesta conferència ha sigut llimitar l'augment de la temperatura global en menys de 2ºC.

La manca d'èxit de les anteriors cimeres ha estat, en gran mesura, la no ratificació de l'acordat per part de les grans potències i alguns països desenvolupats, que són els causants de més de la meitat de les emissions contaminants. No obstant això, aquesta situació sembla que ha canviat en part durant els últims anys.

Notícia original
Notícia relacionada

Vídeo 1
Vídeo 2

Els gasos que respirem perjudicials per a la salut

La contaminació de l'aire és un problema real. I és un problema de tots.

Els cotxes són responsables d'una quarta part dels gasos d'efecte hivernacle; consumeixen el 15% de l'energia a Espanya, i emeten el 66% del òxid de nitrogen (NOx), que és el contaminant de l'aire més perjudicial per a la nostra salut perquè genera components derivats que van a contaminar l'aire que respirem. Carlos Rivero, expert sostenibilitat i gestió d'emissions contaminants de la Coordinadora Estatal de Ciències Ambientals (CECCAA), explica el seu impacte en la salut: "l'òxid de nitrogen pot generar problemes de tipus respiratori i ocular en la població, tenir incidència en el desenvolupament pulmonar i generar patologies cròniques cardiorespiratòries i en el medi ambient provoca la pluja àcida, que perjudica a la vegetació amb un creixement més feble i afavoreix l'aparició de paràsits sobre làmines d'aigua que afecten al cicle reproductiu de les espècies ".

El CO2 augmenta la temperatura mitjana de la Terra que és de 15 graus, aquest gas és produït per combustió, que també és perjudicial per a la salut perquè augmenta el nivell d'ozó i la contaminació de l'aire.

El Monòxid de carboni és un compost generat per una mala combustió de gasolina, gasoil, querosè o carbó. En concentracions altes, té la capacitat de substituir a l'oxigen en l'hemoglobina de la sang, de manera que pot ser letal

El N2 és el gas que produeixen en major quantitat tant els motors dièsel com els de benzina. Però la seva concentració ha de ser més elevada que l'habitual perquè afecti la salut -pot causar problemes hormonals o una possible relació amb processos de càncer.

noticia relacionada

noticia original