El mayor estudio realizado hasta el momento revela los factores de riesgo de morir por el nuevo coronavirus

Un equip de científics xinesos ha publicat el major estudi sobre els factors de risc associats a les morts per SARS-CoV-2, el coronavirus que ja ha infectat a més de 100.000 persones al món des de la seva identificació al desembre. Hua Chen, subratlla que la meitat dels pacients analitzats presentava altres malalties, com la hipertensió (30%), la diabetis (19%) i la malaltia coronària (8%). Els seus càlculs mostren un 10% d'augment de el risc de mort a l'hospital per cada any més d'edat de la persona infectada. La mitjana d'edat dels morts és de 69 anys, enfront dels 52 anys dels supervivents.

Els autors, que publiquen els seus resultats a la revista mèdica The Lancet, creuen que les seves dades poden ajudar a identificar aviat els pacients amb pitjor pronòstic. El 2% de les persones que ha contret la malaltia ha mort, segons les xifres de l'Organització Mundial de la salut.El temps d'excreció de virus va ser de 20 dies de mitjana en els supervivents de la Covid-19, en un rang des dels vuit als 37 dies.

La dificultat per respirar va durar 13 dies en els supervivents. I, en el cas dels morts, el temps mitjà fins a la mort va ser de 18,5 dies.


Noticia Original
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2
Preguntas i Respuestas

La flor més gran del món fa olor de cadàver

La Rafflesia tuant-mudae, la flor més gran del món, va néixer la primera setmana de 2020 en l'àrea de conservació de la naturalesa de Maninjau a l'illa Sumatra d'Indonèsia. La planta desprèn durant la seva floració una olor repugnant de carn podrida, semblant a el d'un cadàver, per atreure les mosques carronyeres que la pol·linitzaran.

S'assembla a un xampinyó gegant, té una vida d'uns quatre a cinc dies abans de marcir-se, té cinc pètals, mesura 111 centímetres de diàmetre, i pesa més de 10 quilograms.


La planta no produeix clorofil·la i roba els recursos de l'altra planta, mitjançant una transferència del seu material genètic, per desenvolupar-se.


Aquesta planta descendeix de la família de les flors de Pasqua, que són petites i vermelles.


Noticia Original

Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2

Per què la nostra galàxia té forma d'espiral?

Hi ha dos tipus de galàxies el·líptiques i espirals. Quan l’univer era mes jove solien ser galaxies espirals però ara que és més vell solen ser el·líptiques. Tambe quan mes petites son mes probabilitat de que siguen espirals.


Els xocs entre galàxies també destrueix la forma espiral de les galàxies. Les galàxies el·líptiques han deixat de formar estrelles pero les que son espirals encara conserven moltes estrelles joves i fins i tot segueixen formant estrelles noves, com passa a la Via Làctia.

En els braços es on més estrelles i han,estes quan vénen per darrere xoquen i s'acumulen i això fa que els braços espirals siguin cada vegada més grans. Les galaxies també tenen un bulb al centre i té una població estel·lar més vella.

Aquest fet va ser descobert per una astrofísica nord-americana anomenada Vera Rubin.

Noticia Original
 
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2

Descobert Higía, el planeta més nan de sistema solar

Imagen de Higía tomada por el Telescopio Muy Grande, en Chile

El planeta Higia és el planeta mes nan de tots. És el quart més gran del cinturó d'asteroides després de Ceres, Vesta i Pallas. Fins al moment hi ha cinc planetes nans confirmats: Plutó, Ceres, Eris, Makemake i Haumea.

Higia significa el nom de la deessa grega de la salut i la higiene. El diàmetre d'Higía és de 430 quilòmetres.

Per a ser un planeta nan te que tindre unes caracteristiques: orbita al voltant del Sol i no ha aclarit de la seva òrbita altres cossos. La tercera condició, que tingui gravetat pròpia i per tant tingui forma rodona. Ixa l'han estudiada amb 1 Telescopi Molt Gran (VLT). Higia és quasi esferica.

L'investigador Pierre Vernazza, de el Laboratori d'Astrofísica de Marsella, va dir: "Gràcies a aquestes imatges, Higía pot ser reclassificada com un planeta nan, per ara el més petit de el sistema solar".

Noticia Original

Noticia Relacionada1

Noticia Relacionada2

Què li passarà al Sol quan mori?

El sol es va formar fa uns 4.600 milions d'anys i és calcula que dure uns 10.000 milions d'anys. Ara s'encontra en gairebé mitat de vida i el seu Nucli Solar aquest està molt calent com a uns 15 milions de graus. En el que porta de vida a crescut un 20%.


Quan s'acabe l'hidrogen comensara a cremar el heli i ahí comensara a acabarse la vida de l'estrella. En la fase en què estem és diu Seqüència Principal i s'acabarà quan ja no hi haja hidrogen i després sera la Gegant Vermella que és quan comensara a cremar l'heli. Al acabar-se el hidrogen, el nucli començarà a comprimir. Els investigadors encara no saben si arribara a una mida d'entre 150 a 200 vegades de què el que te ara i és pregunten si s'engulira a la terra, perquè si creix tant donen com engolits a mercuri i venus, de totes formes la temperatura anirà pujant i la vida al nostre planeta serà impossible.

Noticia Original
Noticia Relacionada1
Noticia Relacionada2