La impressió d'òrgans 3D ha arribat per facilitar la feina als cirugians, qui feien les operacions pràcticament a cegues. Ara, poden fer intervencions de prova abans d'operar als pacients. Una empresa espanyola, Cella Medical Solutions, ha avançat molt en aquest camp, per a que l'equip mèdic puga planificar i simular les intervencions quirúrgiques; ja que les impressions tenen la mateixa consistència, grandària i disposició que els òrgans reals, la qual cosa fa possible planificar i emular una cirugia.
Aquest models 3D estan pensats per intervencions quirúrgiques de càncer de pàncrees, ronyó o fetge, però les seues aplicacions poden extendre's a qualsevol procediment on hi haja un òrgan danyat.
Gràcies al suport d'hospitals públics i institucions com la UCAM i Adecco, aquesta empresa espanyola ha sigut pionera en aquest tipus de tècniques. El seu repte ara és acabar d'expandir i consolidar la tecnologia al nostre país abans de donar el salt internacional.
A poc a poc la medicina ha aconseguit que els bebés prematurs
sobrevisquen més temps, encara que la seua qualitat de vida sofreix
moltes complicacions degut a que els seus òrgans no són
suficientment madurs. Per a aquest fi, s'ha sumat l'úter artifical.
Aquest, que es troba en fases de desenvolupament, imitaria les
condicions d'un embaràs durant unes setmanes i podria arribar a ser
efectiu en bebés molt prematurs.
Aquest úter incorpora un circuit que bombeja oxigen al fetus d'un
corder mitjançant un
cordó umbilical artificial amb líquid
amniòtic. Aquest sistema s'assembla molt a l'entorn natural d'un
úter, i s'ha comprovat que els fetus de corder poden estar en aquest
ambient fins a quatre setmanes.
Els investigadors han explicat l'evolució del seu dispositiu,
començant amb un tanc d'incubadora de vidre i avançant fins al
dispositiu actual, havent avaluat 8 corders en total.
Entre les dificultat tècniques que queden per superar, destaca
que la connexió de l'úter artificial al nounat mitjançant un cordó
umbilicat podria no ser possible, així com desenvolupar un líquid
amniòtic adequat per als nounats humans. Notícia original Notícia relacionada
Els supercondensadors són capaços d'emmagatzemar molta més energia que les bateries i poden suportes milers de cicles de càrrega i descàrrega sense degast. S'utilitzen en àmbits com el transport, l'electrònica i les energies renovables.
L'element més utilitzat fins ara per al funcionament dels supercondensadors era el carbó actiu, però s'ha fabricat recentment un carbó sintètic - ad hoc - que permet dissenyar a un nivell nanoestructural la grandària dels porus, que alberguen els electròlits. D'aquest forma els ions son capaços d'emmagatzemar-se de forma optimitzada i poden acumular més energia.
Una de les àrees més interessants és el transport, amb diverses aplicacions, com al botó start-stop.
La corona d'espines,
un tipus d' estrella de mar, està arrasant els esculls coral·lins de la
regió tropical indo-pacífica des de fa dècades. Es mou a 20 m/h i es
capaç de devorar fins a 4 metres quadrats de coral al dia. Per sort, ara
està a punt de ser controlada.
S'ha descobert que segreguen unes
proteïnes, a l'aigua, involucrades en la comunicació entre els individus
d'aquesta espècie. Actuen com impremtes que poden ser interpretades per
altres individus, utilitzades sobre tot per trobar parelles o escapar
de depredadors.
La corona d'espines, que té temporades
de gran sedentarisme, a l'olorar aquesta substància es trona molt activa
augmentant la taxa de reproducció i exterminant ràpidament milers de
pòlips coral·lins.
La Gran Barrera de Corall d'Austràlia està amenaçada pel canvi climàtic, ja que els coralls no suporten el calfament de les aigües. La seua mort, el blanquejament de l'escull, s'està estudiant ja que hui en dia és un dels problemes ecològics més greus al nostre planeta.
La
mort de l'alga amb la qual fa simbiosi el corall significa la mort
d'aquest també. Per tant, la llum o la falta de nutrients afecta també a
aquestos organismes. El corall és el refugi i hàbitat més gran dels
oceans i està sent aniquilat per la superpoblació d'alguns depredadors,
com la corona d'espines.
El
peresós tridàctilaí-aí natural de les conques del riu
Amazones i Orinoco, a les selves llatinoamericanes, s'alimenta de les
fulles de les copes dels arbres on viu. Aquest també busca aliments
al seu propi pelatge i es mou tan sols una vegada a la setmana,
baixant de l'arbre, per defecar.
Al
baixar una vegada per setmana, consumint el 8% de l'energia ingerida
al dia, s'ha observat que les arnes que viuen al seu pelatge posen
els seus ous en els excrements del mamífer. Aquí les larves es
desenvolupen abans d'eixir a la superfície com a adults i volen cap
a les copes dels arbres per unir-se a la resta de la colònia en el
pelatge del peresós.
Les
arnes actuen com un fertilitzant, potenciant els nivells de nitrogen
en el pelatge, la qual cosa estimula el creixement d'algues, que es
reprodueixen ràpidament gràcies a l'estructura única del pèl dels
aí-aí,
que permet arreplegar molta aigua. Aquestes algues contenen molts
carbohidrats i greixos digeribles que complementen la dieta del
tridàctil, a base de fulles i molt poc nutritiva. També l'ajuden a
camuflar-se.
Aquesta
complexa simbiosi explica les dificultat que té aquest animal en
sobreviure en captivitat.
Itàlia es veu de nou, després de la mort de 297 persones el darrer 24 d'agost a causa d'un terratrèmol de magnitud 6, afectada per unsismeamb l'epicentre a la província de Macerata. Roma, L'Alquila, Perugia i Terni han estat les localitats on aquest s'ha notat amb perfecta claredat. I és que ha arribat fins una magnitud de 5.4 en l'escala de Richter i ha estat present fins i tot a ciutats com Florència i Nàpols.
Un parell d'hores més tard, una rèplica, aquesta vegada de magnitud 6.2, ha atemorit els veïns romans, els quals han eixit ràpidament al carrer.
Malgrat no haver-hi constància de víctimes, hi han hagut danys materials, com línies elèctriques caigudes o afonaments d'edificis.
Es pensa que aquest terratrèmol està lligat al darrer ocorregut en agost i es baralla la possibilitat de l'activació d'una nova falla. Protecció Civil afirma que la via Salaria és un dels llocs més afectats, així com ho va ser el 24 d'agost.
Matteo Renzi, el primer ministre el qual es trobava de viatge fora de Roma, tornà a Chigi per dirigir les labors de rescat. A la nit, Protecció Civil va confirmar l' absència de morts i ferits.
La Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient afirma que l'aire de València presenta concentracions de contaminació que superen la normativa i els nivells acceptables per la protecció de la salut. Aquest fet es deu al trànsit de vehicles, sobretot al centre de la ciutat; que malgrat no ser el destí per a molts, és el lloc de pas per arribar a altres destinacions. Aquest fet provoca una contaminació atmosfèrica i acústica.
Amb la Rita Barberà, l'anterior alcaldessa, les estacions que mesuraven la contaminació atmosfèrica es van situar a les afores de la ciutat, prop de zones verdes, evitant d'aquesta forma l'avaluació a mig i llarg termini de la qualitat de l'aire en la ciutat. I sols gràcies als quatre estudis realitzats per l'actual Conselleria de Medi Ambient i el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani, sabem sobre la superació dels nivells acceptables de diòxid de nitrogen en l'atmosfera.
Fins i tot l'actual distribució de les estacions mesuradores provoca un “efecte màscara”, segons la regidora de Qualitat Ambiental, la Pilar Soriano. Aquesta senyala que l'aire que respirem a la ciutat és molt pitjor del que es pensa, però moure de nou les estacions fixes sembla que tornaria a tallar la continuïtat de la informació i queda, de moment, descartat.
Una de les mesures que l'Ajuntament pretén aplicar és la reducció progressiva del trànsit al centre, fins que sols veïns i el transport públic hi circulen. Pel que fa a les afores, es pretén potenciar formes de transport alternatives al vehicle privat, per limitar els nivells de contaminació.
Les iniciatives fins ara, pretenen mantenir-se dins del paràmetres que marquen les directives europees; encara que respecte a les partícules en suspensió que emeten els vehicles, l' UE permet que les ciutat arriben a nivells que dupliquen els recomanats per l' OMS.
