La ciència dels desitjos que ens mantenen vius i poden matar-nos

El psicobióleg Ignacio Morgado ha publicat un llibre on parla de la biologia del desig i el plaer i que explica l'obesitat, les addiccions i les diferents inclinacions sexuals.

Això s’ha demostrat gràcies a un experiment amb rates, que consistix en conectar un cable en la part del cervell de l’animal que fa que tinga el desig i el plaer d’alguna cosa, això revela la força d’aquest estímul que durant milions d’anys ens han mantingut en vida en el planeta, però que actualment pot causar molt de perill.Els humans volem creure que podem sobreposar-nos o almenys canalitzar aqueixos impulsos bàsics, però ignorem fins a quin punt depenem d'una programació biològica que ens determina des del naixement fins a la mort.

En el seu llibre Desig i plaer (Ariel), repassa els precisos mecanismes que ens mantenen amb vida i ajuda a entendre els equilibris que van ser útils durant milions d'anys d'evolució i poden tornar-se perillosos en el món modern. Les substàncies il·legals, no obstant això, no són les úniques que assalten les vies del desig i el plaer per a posar en risc el nostre benestar i la nostra llibertat. També està l’apetit excesiu d’alimentar-nos que ens pot causar una obesitat, també l’apetit sexual que és molt normal, però ens pots fer adictes a ell, cosa que s’ha anat regulant per motius socials.


Saber com funcionen aquests mecanismes pot ajudar-nos a posar-los al nostre servei per a mantindre les ganes de viure i a tindre unes expectatives raonables sobre la capacitat pròpia i dels altres per a dirigir la vida en la direcció desitjada.

noticia original

noticia 1

noticia 2

El cràter de Mart on la NASA buscarà vida en 2021

Científics trien una depressió marciana anomenada Jezero com a lloc d'aterratge del pròxim rover nord-americà.


Després d'una busca de cinc anys, durant la qual han sigut examinades més de 60 ubicacions candidates, els científics i l'equip de la missió s'han decantat per esta depressió de 45 quilòmetres de diàmetre, 3.600 milions d'anys d'antiguitat i gran riquesa geològica. Allí, el flamant vehicle explorador farà un pas més: no sols investigarà si el lloc va ser alguna vegada habitable, com fa l'actual rover Curiosity, sinó que també buscarà signes de vida microbiana passada. A més, arreplegarà mostres de roca i sòl i les emmagatzemarà en un lloc segur en la superfície del planeta per a després poder recuperar-les i portar-les a la Terra.


El cràter està ubicat en el bord occidental d'Isidis Planitia, una conca d'impacte gegant just al nord de l'equador marcià. Jezero podria respondre preguntes importants en l'evolució planetària i l'astrobiología.

noticia original
noticia 1
noticia 2

Troben les empremtes de dinosaure més xicotetes del món

Un equip internacional de paleontòlegs ha descobert en Corea del Sud les empremtes més xicotetes del món d’un dinosaure. La criatura que les va crear fa 110 milions d’anys tenia la grandària d’un teuladi amb unes empremptes d’un tamany d’un centímetre de longitud.


Els investigadors creuen que es tracta de carnívors raptors, un dels gèneres de dinosaures més populars per l'efecte cinematogràfic de «Parque Jurásico», però encara no saben precisar si eren adults així de diminuts o cries que encara havien de desenrotllar-se.

El dinosaure que va crear estes empremtes era un animal que fàcilment podries tindre en la palma de la mà .Per a estimar la grandària del dinosaure que va fer les empremtes, l'equip va mesurar la longitud de la mateixa i va multiplicar el valor per 4,5 per a obtindre una altura de maluc aproximada.


Els depòsits del llac del Cretaci inferior en la formació Jinju on es va realitzar el descobriment van crear condicions perfectes que van permetre la preservació d'empremtes diminutes que rares vegades es troben en altres llocs.

noticia original

noticia 1 

noticia 2 

THE OCEAN CLEANUP


Un jove holandés de 23 anys estudiant de Ingenieria Auronàutica , Boyan Slat , ha creat un projecte revolucionari per a netejar el fons del mar pacífic de tot tipus de plàstics anomenat The Ocean Cleanup.

El disseny es resumix bàsicament a un parell d’enormes braços flotants d’uns 30 quilòmetres d’extensió cada un i que formen aproximadament una V i que tindrien al voltant de 3 metres de profunditat atrapant d’esta manera el plàstic flotant en l’aigua, ixos plàstics aniríen fins a una enorme plataforma cilíndrica que serviria com a contenidor fins que un barco vinguera a arreplegar-ho, presumiblement cada 45 dies. Segons allò que s'ha planificat, podrien arreplegar-se d'una vegada fins a 3000 metres cúbics de plàstic, quelcom així com una piscina olímpica plena fins dalt.


Aquest projecte començarà a treballar el 8 de setembre des del pont Golden Gate a San Francisco, Califòrnia. La meta és netejar en cinc anys el gran pegat de fem del Pacífic, que s'ubica entre San Francisco i Hawaii. Encara que serà un gran repte, Slat considera que a penes és un intent en la meta de generar consciència sobre la lluita contra la contaminació del mar.

 

noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2