Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bechcharblascoo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bechcharblascoo. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de desembre del 2017

Les paparres ja xuclaven sang de dinosaures fa 100 milions d'anys



Molts científics afirmen que hi va haver paparres en l’època del dinosaures.

Aquest descobriment es molt important ja que es molt complicat de veurer o rescatar algun fóssil.




Segons Enrique Peñalver, del IGME, les paparres són paràsits que xuclen la sang, i poden afectar la salut dels éssers humans, el bestiar, els animals domèstics i la fauna silvestre. No obstant això,fins a l'actualitat no hi havia evidència científica sobre el seu paper al llarg de l'evolució.




El descobriment de plomes en el registre fòssil no és freqüent, però s'han trobat restes ben identificades en jaciments de tot el món. "El registre fòssil ens diu que les plomes com les quals s'han estudiat ja estaven presents en una àmplia gamma de dinosaures terópodes, un grup que incloïa des de formes terrestres sense capacitat de vol fins a dinosaures semblats a ocells i capaços de volar",va dir el cientific Ricardo Pérez de la Font, en l'Oxford University Museum of Natural History :-Situats Regne Unit


<p>La especie <em>Cornupalpatum burmanicum</em> es la primera evidencia directa de la relación huésped-parásito entre ácaros y dinosaurios con plumas. / E. Peñalver</p>

dimarts, 16 de maig del 2017

Troben un nou dinosaure semblat a un ocell i amb plomes modernes

 A Xina han trobat una nova èspecie de dinosaure amb plomes asimètriques que representa troodóntit, aquest dinosaure es un maniraptari que es pareix molt a un pardal. Aquest estudi realitzat per l’institut Paleontologic i Paleonantropologic de Vertebrats de l’acadèmia de ciències de Xina, descriu aquesta especie. Aquesta especie tè un esqueleto quasi complet i que coneserva ademes les plomes fòssils.
No esta clar si aquest essèr viu era capaz de volar ja que s’encontren les plomes asimètriques tant en especies modernes voladores o no voladores.Els resultats que sugereixen que les propietats ya estaven aerodinamiques ya estaven millorades.
Aquesta especie ens proporciona una visió sobre el moment de la evaluació d’aquestes plomes.




diumenge, 29 de gener del 2017

El ÀFRICA SUBSAHARIANA PASSARÀ MÈS FAM EN 2050





Els països de l’Àfrica subsahariana produeixen el 80% del cultius, que necessiten per a viurer. Peró aquesta situació pot canviar als llarg dels pròxims anys.

Un estudi realitzat per uns cientifics de la universitat Nebraska-Lincoln, la universitat de Wageningen en els Països Baixos,i varies institucions Africanes a que, si tot continua com els ultims 25 anys, les terres de cultiu de la regió sols podran produïr entre un terç i el 50% del gra necessari per a tota la població a mitat del segle.

Per als autors, mantindrer encara que siga ixe 80% d’autosuficiencia requereix d’una optimació dels metodes actuals de cultiu i d'una “revolució verda” similar a la qual va dinamitzar la productivitat agrícola en els EUA i en alguns llocs de l'Índia a mitjan segle XX, però tot això intentant que aquests mètodes no tinguin un impacte mediambiental negatiu.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-Africa-subsahariana-pasara-mas-hambre-en-2050


ADÉU AL GEL?





L'Àrtic va aconseguir el mínim històric de gel a la tardor durant dos mesos consecutius

Desde fa poc de temps el àrtic està baixant la seua productivitat
de gel. Aço es un problema molt greu per a la humanitat.

El àrtic deuria tindrer les temperatures molt baixes,però les seves
temperatures son mès altes del que estem acostumats.

Segons estudis de la Univeristat de Cambrige, avisen que si aquest
problema continua aquest estiu de 2017 podria desapareixer el gel
en el àrtic. Si aquest problema no succeeix aquest any,seria al següent,
però abans de que s’acabe la decàda passarà.


Si aquest problema passa el nivell de mar pujaria entre 80 i 90 centìmetres a finals del segle.I a la volta el efecte hivernacle seria molt mès potent que el CO2.

noticia relaciona 1: http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-Artico-al-borde-del-punto-de-no-retorno

noticia relaciona 2:http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-efectos-del-calentamiento-global-se-generalizan-en-el-Artico-y-la-Antartida


dilluns, 12 de desembre del 2016

Els signants de l'Acord de París tanquen files enfront de Trump



L'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units pot tenir efectes molt negatius per a la consecució dels grans objectius de desenvolupament sostenible,adoptats recentment per Nacions Unides. A la definició de les quals i implementació l'administració del ex president dels estats units d’Amèrica, Barack Obama havia contribuït significativament.



Una de les últimes decisions del ex president dels estats units d’Amèrica Obama va ser protegir, mitjançant la figura de monument nacional, una gran extensió de les seves aigües continentals: Els canons del nord-oest i les muntanyes submarines. En aquesta zona de la Costa Oest d'Estats Units, els profunds congosts i els volcans extints preserven formes de vida en la seva majoria,capaces de sobreviure durant centenars, fins i tot milers d'anys, sota condicions extremes de temperatura i de pressió. I en la seva superfície, l'observació de cetacis en llibertat s'ha convertit en un extraordinari reclam turístic.


<p>Foto de familia a las afueras de la COP22. / <a href="https://www.flickr.com/photos/unfccc/30973863431/" target="_blank">UNclimatechange</a></p>

dimecres, 23 de novembre del 2016

Sequeres i pluja torrencials van originar el jaciment de Somosaguas.


L'acumulació de fòssils que observem avui en el jaciment es va produir a partir de successius fluxos de de rubios, corrents de sediments en massa de gran energia que viatgen vessant a baix i, que poden estar produïdes per diferents causes com a pluges torrencials, desglaç o trencament de preses. Aquests jaciments no són freqüents en el registre fòssil”, .


“Després d'un estudi exhaustiu de la literatura que hi ha publicada solament hem trobat cinc jaciments del Cenozoico en aquest tipus de mitjà sedimentari i solament dos. L'estudi dels fòssils recollits entre 1998 i 2014 apunta al fet que, després de la mort dels animals com a conseqüència de l'escassetat de precipitacions, els cadàvers van quedar exposats un temps prou llarg com perquè els teixits tous desapareguessin per complet i els ossos es desplacen de les seves articulacions.Aquestes restes òssies van sofrir fragmentació, abrasió –probablement per calcigament– i meteorització, en quedar exposats als rajos solars i als canvis d'humitat i temperatura.La següent etapa va estar marcada per les pluges. “Durant períodes de tempestes esporàdiques es van produir pluges torrencials.









LINK: http://www.agenciasinc.es/Noticias/Sequias-y-lluvia-torrenciales-originaron-el-yacimiento-de-Somosaguas

























u