Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris constel·lacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris constel·lacions. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de gener del 2019

El Cometa 46P/Wirtanen


Al pareixer, el diumenge 16 de desembre, ha segut possible alcanzar la màxima proximitat a la Terra del cometa 46P/Wirtanen. No va ser necessari ningun telescopi ja que era visible a simple vista però amb unes dificultats grans gràcies a que té un brill difós i a la presència de la Lluna Plena.

Segons experts, s’afirma que, a pesar de ser un cometa menut, ronda lleugerament superior a un quilòmetre i rota sobre sí mateix amb un període de 7 hores. També, gràcies a fotos fetes amb un modo remot mitjançant l’ús de telescopis robòtics, s’ha pogut saber que apareix amb una coma verda ben desarollà formada per material ionitzat que desde el 29 de novembre alcanzava un grau de tamany angular que era el doble a el de una Lluna Plena. Per lo vist, segons se aproxima cada vegada més al Sol, aumenta el seu brill i va desplegant la seua cola.

Al parèixer, en lo que quedava de any, es va anar moguent-se per diverses constel·lacions ja que s’hi troba a principis de desembre entre les de la Ballena i Erídano. Donat a aquestes circumstàncies, desde el hemisferi nort sols era visible a molt baixes elevacions en la primera part de la nit, però segons avanzava desembre, ananava augmentant altura travessant la constelació de Taurus. En Nadal, s’estimava que estaría prop de Capella i a partir de ahí sería visible tota la nit. També s’hi diu que en cap d’any havía alcanzat la constelació del Lince

Notícia Original

Notícia Relacionà 1

Notícia Relacionà 2

Video Relacionat


dijous, 9 de febrer del 2017

Una explosió podria canviar el cel al 2022


El científic Larry Molnar diu que al 2022 es produirà una exploció pel xoc de dos estrelles i durant un temps sera l’objecte més brillant del firmament.
Es podrà veure desde la Terra sense necessitat d’un telescopi, Molnar explica que estem en una d’eixes extranyes ocasions en les que podem predir una exploció.
Açò es tracta d’un sistema binari i l’astre, que podrà vores com si fora part de la constel·lació Cisne, es juntarà amb les estrelles que formen la Creu del Nord.
Molnar de desde 2013 estudiant l’estrella KIC 9832227, va començar a estudiar-la quan va anar a una conferencia de Karen Kinemuchi en la que ella explicava els canvis de eixe cos. El científic va acabar de descobrir que es tractava d’un sistema binari ‘’de contacte’’, açò vol dir que dos estrelles comparteixen una atmòsfera en comú, després d’açò Daniel Van Noord, estudiant del Calvin College, va conseguir fixar un període orbital amb les dades del satèlit Kepler i es va sorprendre al descobrir que el període orbital erea un poc més inferiors als dels primers estudis.
Romuald Tylenda, va fer un estudi posterior en el que explica un comportament semblant al de l’estrella V1309 abans d’explotar, al 2008. Anys abans a que explotara, hi havia registres de que l’estrella cada vegada tenia un període orbital més curt.
El cientific ha dit que en els anys següents deuriem d’estudiar l’esdeveniment per a quan l’explosió es produeixca conegam com s’ha produit detalladament.





Notícia original
Video