Hi ha proves de que està ocorrent una acceleració social amb la capacitat de parar atenció a les coses que vegem.Cada vegada les pel·lícules són més curtes i amb més moviments amb foscor amb la qual cosa es pretén probablement retenir l'atenció dels espectadors.
Quasi sempre tenim l'instint de llegir el més curt que trobem,quan busquem alguna cosa amb molt d'argument intentem trobar-ne un altra pàgina per vore si pot estar més reduit.
El volum de continguts s'està incrementant per tant esgota la nostra atenció.La conseqüència a que la gent canvie ràpidament d'un article a un altre és que cada vegada es dedica menys temps d'atenció a cada cosa.
En les últimes investigacions dels científics han vist que les coses s'han fet populars ràpidament però al mateix temps també han caigut prompte a l'oblit.
"L'acceleració incrementa,la pressió sobre l'habitat dels periodistes d'estar al corrent",ha dit Lehmann.
Un grup de paleontòlegs portuguesos i espanyols ha identificat a Portugal, una nova espècie de dinosaure, a la qual han anomenat Oceanotitan.
Un equip de paleontolegs Portuguesos i Espanyols ha descobert una nova espècie de dinosaure sauròpode al qual han anomenat Oceanotitan, les restes d'aquesta nova espècie van ser descoberts en les roques sedimentàries que afloren a la zona costanera de Praia de Valmitão, els fòssils estan actualment dipositats a la Societat d'Història Natural a Torres Vedras, on es conserva una de la majors col·leccions de fòssils vertebrats.
Els autors d'aquest treball d'investigació presenten una descripció detallada de les restes fòssils i identifiquen el conjunt de característiques noves. Oceanotitan és a més una peça clau en la comprensió de part de la història evolutiva dels sauròpode, reconeixent-se com un dels membres més antics i primitius, que serà un dels dels grups de dinosaures sauròpodes més diversificats posteriorment durant el període Cretaci .
La identificació d'aquesta nova espècie confirma la gran diversitat de sauròpodes representada al Jurassic Superior de Portugal comparable amb les faunes conegudes en el Jurassic Superior de Nord Amèrica i Àfrica, la denominació de la nova espècie fa referència a Oceanotitan que significa "gegant dels oceans" perquè l'exemplar va ser trobat a la costa atlàntica, aquest estudi ha estat liderat pel paleontòleg portuguès Pedro Mocho.
Un estudi genètic a desvelat un sexe entre espècies que acosta als humans actuals i als seus dos parents vius més pròxims: els bonobos i els ximpanzés.
Aquests dos viuen separats a l'un i l'altre costat del riu Congo, en África, i han evolucionat aïllats durant 1,5 milions d'anys. Els ximpanzés són més grans i violents i els bonobos més lleugers i pacífics.
L'ADN trobat en el genoma del bonobo és d'una espècie de ximpanzé diferent de les actuals que va viure fa més de 400.000 anys i de la que han aconseguit rescatar un 3% del seu genoma complet.
S’identifiquen fragments d'ADN que es remunten a fa 3 milions d'anys i que han de provindre d'una espècie diferent dels bonobos o als ximpanzés actuals.
Els autors suposen que el ximpanzé va poder passar-li al bonobo gens que van reforçar el seu sistema immune i inclús permetre-li adaptar-se al consum de diferents aliments.
L'estiu de 2021, la Nasa provarà el xoc d'una sonda contra el sistema d'asteroides anomenat Didymos, sense cap humà a bord.
Encara que el sistema d'asteroides no és una amenaça per a la Terra, es tracta d'una oportunitat perfecta per a mesurar el canvi de direcció de l'asteroide menor sobre el major. Tot i que s’estan realitzant observacions, no es sap molt sobre Didymos B en termes de composició i estructura. Es necessiten anticipar algunes possibilitats i predir els seus resultats.
En concret, s'espera que el xoc contra la lluna siga a una velocitat d'aproximadament 6 km/s. Està previst que la sonda impacte contra l'asteroide al setembre de 2022, un poc més d'un any després del seu llançament.
Les probabilitats de descobrir nous planetes es multipliquen.
Global Azure Bootcamp ha comptat amb un públic majoritàriament masculí dedicat a la computació. També han acudit professionals d'altres sectors .
Al juliol de l'any passat, la NASA va llançar a l'espai a TESS. Està en funcionament durant 18 mesos. Este nou sistema podria ser capaç de descobrir molts planetes gràcies al seu camp de visió.
En els últims 25 anys, s'han descobert bastants nous mons al voltant d'altres estrelles. Els científics han descobert que de mitja hi ha més d'un planeta per estrella i que les estrelles xicotetes tendeixen a tindre uns quants planetes rocosos com la terra. El repte de TESS és trobar planetes semblants.
Es tracta d'una de les estrelles més estranyes de l'Univers. Pertany a la categoria dels magnetares, cadàvers estel·lars d'enorme densitat i que posseïxen poderosíssims camps magnètics.
Només es coneixen 23 magnetares. Però XTE J1810-197 és totalment diferent d'ells. Només quatre dels magnetares coneguts, són capaços d'enviar ones de ràdio, i XTE J1810-197 és un d'ells.
Era un d'ells fins a finals de 2008, quan de sobte va deixar d'emetre ones. Des d’aquest moment, un equip de científics de l'Institut Max Planck de Radioastronomía i la Universitat de Manchester han estat investigant-ho. I després d'una dècada, l'emissió d'ones de ràdio ha tornat a començar.
Segons expliquen els astrònoms, des del 8 de desembre els instruments van començar a rebre un nou flux d'ones de ràdio. I el perfil de les ones emeses en esta ocasió prové de les generades fa deu anys.
Entre elles, destaquen una sèrie de xicotetes ones en l'escala de milisegons que podrien deure's a xicotets esgarrifances en l'escorça de l'estrella.
Mitjançant una expedició, descobreixen nous patògens.
Descobreixen l'existència de nous patògens a l'oceà, d'aquests, hi ha 200.000 tipus d'espècies diferents. L'oceà té tres vegades més microbis, que galàxies en l'univers, i deu vegades més que del plàncton marí. La meitat de l'oxigen que inhalem, es causat per aquests.
Cada dia, aquests depredadors, acaben amb la vida d'un de cada quatre microbis marins. Això, redueix algunes poblacions però alimenta a altres amb les restes que deixen. També introdueixen en els éssers unicel·lulars nous gens que afavoreixen la seva evolució
Entre tots els bacteris, més o menys el 70% són totalment nous per a la ciència.
Aquest estudi ens mostra el poc que sabem encara sobre diversitat, ecologia i interaccions biològiques en l'ambient. NOTÍCIA ORIGINAL
Fins fa un mes la matèria podia transformar-se en 3 estats físics: sòlid, líquid i gasós. Els àtoms dels elements anaven d’un a l’altre segons les condicions en les que es trobaven.
Científics de la Universitat d'Edimburg han confirmat un nou estat de la matèria en el que els elements poden ser líquids i sòlids al mateix temps. Per a arribar a ixa conclussió van simular com es comporten fins a 20.000 àtoms de potassi en condicions extremes.
“El potassi és un dels metalls més simples que coneixem, però si l'estrenys, forma estructures molt complicades”. Va dir Andreas Hermann, qui va dirigir l'estudi publicat a principis d'abril en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.
Es creu que més de mitja dotzena d'elements, inclosos el sodi i el bismut, poden existir en l'estat recentment descobert.
S’ha trobat una mota de pols estelar que ha sorgit a través de la explosió d’una estrela que va desaparéixer fa milions d’anys.
Aquest descobriment dona a pensar com les estreles moribundes proporcionen materies primes per a formar planetes.
Després del Big Bang, les explosions estelars van contribuir a l'enriquiment químic del cosmos.
És increible que aquesta mota poguera sobreviure a viatges interestelars fins arribar al nostre Sistema Solar.
Els científics diuen que gràcies a aquestes motes de pols, es va formar el sistema solar.
Si es poguera saber la fetxa, sabriem millor com era la nostra galàxia i com es va formar el Sistema Solar. Un científic, Tom Zega, comenta que probablement es va formar gràcies a una supernova propera.
El peix assassí del Golf, un peix que mesura 15 centímetres, pot sobreviure en les aigues més contaminades de Mèxic. La supervivencia de altres peixos era tòxica fins ara.
Amb algunes investigacions es veu que aquest peix a après a sobreviure a la contaminació gràcies a la seua capacitat d’heretar gens dels seus parents .Aquest peix viu en aigues alrededor del Golf de Mèxic.
Els investigadors van comparar els genomes d’aquest peix amb el d’un altre menys contaminat i van trobar que les variants genètiques provenen del peix assassí atlàntic.
La NASA ha anunciat que el mòdul espacial InSight, que va aterrar a Mart al novembre, i ha detectat indicis del primer aparent sisme. El dèbil senyal sísmic va ser detectat per l'Estructura Interna d'Experiments Sísmics.
El sismòmetre instal·lat en l'InSight va ser col·locat en la superfície de Mart el 19 de desembre i des d’aquest moment ha reconegut altres tres tremolors, més xicotets i d'origen més ambigu que el detectat el passat 6 d'abril. Bruce Banerdt, va dir que només havien recopilat sons de fons, i açò suposava un primer pas en la sismologia marciana. Banerdt va comparar esta investigació amb les missions Apol·lo.
L'InSight es va posar en una zona plana de Mart coneguda com Elysium Planitia.
A diferència d'altres missions de la NASA protagonitzades per robots, aquest porta la seua missió des d'un punt fix. L'objectiu d'este projecte és estudiar l'interior i la composició de Mart.
Per a arribar fins a l'interior de Mart, l'InSight compta, amb un sismògraf i una sonda que poden mesurar l'activitat i la temperatura internes del planeta.
Una expedició a bord d'un veler identifica 200.000 patògens nous per a la ciència.
Els virus que viuen en l'oceà són l'ens biològic més abundant en el mar i també un dels més desconeguts. Un equip d'exploradors i científics publica el catàleg més complet d'aquests patògens. Conté quasi mig milió d'espècies diferents, 200.000 d'elles totalment desconegudes fins ara. Fins al 90% dels 488.130 virus trobats són un misteri, perquè s'ignora a quin tipus d'organismes infecten.
El treball es basa en les dades arreplegats durant l'expedició Tara Oceans, duta a terme entre 2009 i 2013. Zones com el fons marí, les dades d'aquesta última zona provenen de l'expedició espanyola Malaspina, que va arreplegar microbis i virus a fins a 4.000 metres de profunditat. La zona temperada i l'oceà Àrtic són dos autèntics focus viral amb una diversitat d'espècies molt major que la resta. La diversitat d'espècies és major com més prop s'està de l'equador i disminuïx cap als pols. Els resultats del Tara mostren que aquesta teoria és vàlida per als virus en l'oceà Antàrtic, on una vegada creuat l'equador la diversitat continua augmentant. Els autors destaquen que precisament és aquest l'oceà que més ràpid està canviant pel canvi climàtic.
“Però és perquè hi ha més diversitat de potencials hostes o és perquè alguns hostes en eixes zones són més daus a acumular virus? Preguntes d'aquest tipus no es poden respondre ara, necessitarien de més anys i investigacions que aporten més sobre la complexa interacció entre virus, bacteries, arqueobactèris i eucariotes”, opina Iñaki Ruiz-Trillo
El dilluns que es va cremar Notre Dame, tothom estava pensant en la possibilitat de que aquesta joia del gòtic acabara totalment cremada. Però una xicoteta part de la població i el apicultor Nicolás Géant estaven preocupats per algo més que la catedral. Estaven preocupats per les aproximadament 200.000 abelles que vivien a la catedral.
Hi ha unes 60.000 abelles per rusc, més o menys 200.000 entre els tres ruscos que hi ha a Notre Dame.
Les fotos fetes per diferents drones mostren que les tres columnes segueixen en el seu lloc.
El dijous es va saber les bones notícies, les abelles de Notre Dame estan vives.
Molta gent pensava que era un miracle, però no és un miracle. Els ruscos no estan sobre el sostre de la nau central de Notre Dame, sinó sobre el sostre de la sagristia.
La imatge ens mostra la petjada d’un home d’uns 70 kg amb 15.600 anys d’història i fins ara és el rastre més antic que es coneix en el continent americà.
S’ha trobat en Pilauco, al sud de Xile. Va ser descoberta en 2011 i gràcies al material orgànic de la planta on s’encontrava han sabut la seva datació.
Des de 2007, un grup de científics de l’Universitat del Sur de Xile han realitzat excavacions en la zona de Pilauco i ha sigut ara quan han publicat el seu treball en la revista científica PlosOne. En este territori van habitar els humans amb mamífers. És un dels llocs paleontològics i arqueològics més antics d’Amèrica. Les primeres peces d’animals s’extragueren en 1986.
En març de 2018 es van descubrir petjades humanes en una illa al llarg de la costa de la Columbia Britànica en l'oest del Canadà. Calculen que poden tindre 13.000 anys, el que fa que es puguen considerar els descobriments més antics d’Amèrica del Nord.
Podria servir com a impuls perquè altres adolescents es suïciden, o causaria l'efecte contrari?
Aquesta pregunta es la que es van fer els científics tant pronte es va estrenar la serie en Netflix “Por 13 razones”
Moltes persones pensen que la història de Hanna Baker, una de les protagonistes de la serie, és poc realista i sensacionalista.
Uns estudis han estudiat nombre de suïcidis d'adolescents als Estats Units, i han pogut observar que les xifres dels suïcidis després de l’estrena han aumentat. La sèrie es va estrenar el 31 de març de 2017, i l'abril d'aquest any va tenir la taxa més alta de suïcidis d'adolescents.
Encara que les xifres han aumentat després de l'emissió de la sèrie, no significa que ho hagi causat el seu contingut, ja que no han estudiat a individus que haguessin vist o sentit del programa.
Aquest increment pot ser sols una coincidència perquè fins i tot els investigadors esperaven un increment en els suïcidis i han trobat l'oposat.
La NASA detecta un possible terratrèmol a Mart per primera vegada.
El mòdul espacial Insight, que va aterrar a Mart el passat mes de novembre, ha detectat indicis del primer sisme registrat al planeta vermell. La "feble senyal sísmic" va ser detectada per l'Estructura Interna d'Experiments Sísmics de la sonda el passat 6 d'abril, després de "128 dies marcians" al planeta.
Aquest és el primer tremolor registrat que aparenta procedir de l'interior del planeta, enfront d'altres causats per forces que es troben sobre la seva superfície, com el vent.
El sismòmetre instal·lat al Insight va ser col·locat en la superfície de Mart, des d'aleshores ha reconegut tres tremolors.
Aquest mòdul espacial porta a terme la seva missió des d'un punt fix. L'objectiu d'aquest projecte que està previst que duri dos anys és estudiar específicament l'interior i la composició del planeta vermell.
Per arribar fins a "el cor" de Mart, amb un sismògraf i una sonda que poden mesurar l'activitat i la temperatura internes del planeta, respectivament.
Des de l’any 1957, la tomba de Aga Khan III , el líder religiós de la secta musulmana dels ismaelites, no és l'única que descansa en aquestes terres, ja que en una missió han trobat 35 mòmies de l'última època dels faraons.
Per accedir a aquest lloc vas per una escala flanquejada per blocs esculpits que condueixen fins a les càmeres funeràries. La porta, trobada durant els treballs d'excavació, estava tapada per un mur de pedra.
La sepultura es troba a Assuan, situada al sud del Caire. Aquest descobriment és molt important perquè afegeix informació a una part de la història de Assuan que estava perduda.
Gràcies a les entranyes han pogut averiguar el nom del seu propietari, identificat com Tjt i acompanyat per algunes altres invocacions.
L'enterrament i els seus habitants van viure en l’època entre el 332 a.C. i el 395 d.C. Aquesta investigació ha rescatat restes d'uns trentena d'homes, dones i nens. Però els únics cossos que van sobreviure en condicions acceptables, són dues mòmies que els arqueòlegs creuen que corresponen a una mare i el seu fill.
La missió ha aconseguit elaborar un mapa de les 226 tombes al seu alrededor.
Estes ràfegues ràpides de ràdio procedixen de llocs molt llunyans de l'univers i alguns cientfics creuen que podrien ser senyals alienigens.
Les explosions FRBsón pulsos energètics causats per algun fenòmen desconegut. Procedixen de llocs molt llunyans. En una dècada s’han registrat 52 fonts de FRB. En 2012 es van captar per primera vegada ràfegues que venien d'una mateixa font, i ara ha tornat a succeir: el radiotelescopi CHIME, ubicat en la Columbia Britànica (Canadà) , va descobrir entre juliol i octubre de l'any passat tretze noves FRB, sis d'elles amb origen en el mateix punt.
Hi ha diverses teories sobre la procedència de les explosions FRB, alguns científics han suggerit que les FRB podrien ser emissions de civilitzacions extraterrestres o polsos d'energia per a impulsar naus alienígenes; altres teories diuen que aquestes ràfagues ràpides de ràdio de potència aclaparador podrien procedir d'objectes de densitat inimaginable, com els forats negres.
Les FRB importen molt als especialistes, més enllà de l'enigma de la seua font. La raó és que poden constituir una excel·lent ferramenta per a conéixer millor el mig intergalàctic, l'espai pràcticament buit situat entre les galàxies, del que queda molt per saber. Ja que aquestes senyals de ràdio travessen enormes distàncies fins a arribar al nostre planeta, interactuen per força amb les mínimes quantitats de matèria presents en el seu camí. Així, desentranyar l'estructura i naturalesa de les FRB, i els canvis que patixen des del seu origen, pot dir-nos molt sobre el cosmos.
La presència en el gel d'òxids de ferro procedents de la plataforma continental poden ser l'origen d'este singular color.
Atés que associem el gel al color blanc pareix evident pensar que els icebergs seran tots així, d'un blanc pristi. No obstant això, hi ha icebergs blavosos, groguencs i fins a verds. El gel pur, de fet, és blau, perquè absorbeix més la llum roja i reflecteix la llum blava. Les diferents tonalitats que van del blanc al blau intens tenen a veure amb la composició de l'iceberg, que està format per neu comprimida i gel que conté bambolles d'aire. Estes bambolles fan que els fotons canvien de direcció repetidament per refracció i tornen a emergir a la superfície, la qual cosa provoca l'efecte d'un gel més blanc. Quan el gel incorpora partícules de roca pot parèixer groc... però perquè a vegades es veuen icebergs verds en l'Antàrtida?
Esta ha sigut una curiositat per als científics a qui no trobaven explicació. Un article publicat per oceanògrafs d'universitats dels Estats Units i Austràlia en Journal of Geophysical Research dóna una explicació a este fenomen: creuen que els òxids de ferro que hi ha en la pols de roca de la part continental de l'Antàrtida estan tornant verds alguns icebergs. Els investigadors van descobrir grans quantitats de ferro en la plataforma de gel Amery de l'Antàrtida oriental. La pols de roca que conté estos òxids es va sumant al gel i és el que provoca el gir de color del blau al verd.
El ferro és un nutrient clau per al fitoplàncton. Però el ferro escasseja en moltes zones de l'oceà. Si els experiments demostren que la nova teoria és correcta, açò significaria que els icebergs verds estan transportant este rar element des del continent de l'Antàrtida al mar obert, proporcionant un nutrient clau per a sustentar la vida marina.
El 22 d'agost del 2017, una ombra va recórrer el país dels Estats Units diagonalment en 92 minuts. Va ser el primer eclipse solar total que va creuar EUA en 99 anys, i va atraure a milions de persones.
En Isle of Palms, Carolina del Sud, es van concentrar centenars de persones. Durant una hora i mitja el Sol va anar lentament desapareixent. I durant dos minuts i un segon, es va fer de nit, la lluna es va situar per davant del Sol i este es va deixar de veure. Després d'eixa foscor, el Sol va reaparéixer gradualment mentres l'eclipse es despedia i s'endinsava en l'oceà Atlàntic.
Els dos minuts i un segon de foscor van paréixer fugaços. La lluna situada enfront del Sol va crear una corona extremadament brillant de llum blanca. Uns quinze minuts abans de l'eclipse, la temperatura va caure i el vent va bufar amb força. Una llum grisa invadia l'entorn mentres tot es ralentitzava.
Observant l'eclipse era impossible no tindre una sensació de menudesa del ser humà. La lluna és 400 vegades més xicoteta que el Sol i poder observar el moment precís en què se situa per davant i ho bloqueja és una fita. Els eclipses solars totals no són insòlits, ocorren en alguna zona del planeta cada 18 mesos, però és difícil que es puguen veure des de punts habitats.
