El potencial de la medicina genòmica podria perdre's

La Fundació PHG i el Centre per a la Ciència i Política a la Universitat de Cambridge diu que el potencial de les proves genètiques per oferir millors tractaments a un cost menor serà endarrerida a menys que existisca un sistema per establir els beneficis.

L'absència d'aquest sistema significa que els hospitals i metges de capçalera poden malgastar els diners en noves proves que no tenen beneficis clars per als pacients, mentre s'ignoren altres que poden conduir a millors resultats clínics. Així com l'Institut Nacional per a la Salut i l'Excel lència Clínica (NICE) recomana que els tractaments siguen efectius en relació al cost per a l'ús de l'NHS, les noves tècniques de diagnòstic genètic ha de ser examinades d'una manera metòdica.

"El Departament de Salut ha d'establir una avaluació i presa de decisions del cos, amb caràcter d'urgència, al finançament de busqueda cap a importants qüestions estratègiques i garantir l'aplicació basada en l'evidència tant de les noves tècniques de diagnòstic i sistemes d'informàtica dins l'NHS", diu l'informe.

La recomanació ve en resposta a una Cambra dels Lords investigació sobre la medicina genòmica publicat el passat estiu, en la que va trobar que el NHS no estava disposat a aprofitar els avanços genètics en l'assistència sanitària.

La caiguda dels costos de la lectura de l'ADN vol dir que és probable que sigua possible per seqüenciar el genoma complet de qualsevol persona per menys de 1.000 £ en un any o dos. Els científics també han començat a identificar com les variacions en l'ADN afecten les respostes als fàrmacs o la susceptibilitat a la malaltia, que eleva les perspectives de la medicina personalitzada basada en els perfils genetics dels individus.

Els metges podrien utilitzar informació genètica per seleccionar els millors medicaments per tractar els pacients en particular, o per calibrar les dosis dels medicaments amb possibles efectes secundaris perillosos. Empreses com 23andMe i Pathway Genòmics ja estan venent les proves genètiques directament als consumidors que proporcionen algunes de les informacions.

Molt poca investigació, però, ha demostrat fins ara que els detalls de conèixer el genoma d'una pacient és útil als metges, i condueix a millors resultats mèdics quan s'utilitza en la prescripció de medicaments.

El nou informe, elaborat després de quatre seminaris als que van assistir més de 50 metges, científics, experts en ètica i representants de pacients, diu que això ha de ser abordat com noves proves genètiques que s'ofereixen per al NHS.

NICE va establir recentment un programa d'avaluació de diagnòstic per iniciar això, i està duent a terme un projecte pilot, però així i tot és necessari un sistema més complet. Les noves estructures de posada en marxa també estan obligades a garantir que les proves de validació són accessibles a tot arreu.

Caroline Wright, cap de la ciència a la Fundació PHG, va dir: "El cor del problema és que no tenim dades suficients sobre si aquestes proves ajuden realment a l'atenció al pacient. Necessitem desesperadament l'equivalent dels assaigs clínics per al diagnòstic.

Per a que fora possible que arribarem a ací era imprescindible conèixer el genoma humà:



Noticia original
PGH
Universitat de Cambridge
NICE

Una prova identifica els pulmons més sensibles al tabac

Un equip d'investigadors de la Universitat de Lowa (Estats Units) ha donat amb una tècnica d'imatge que revela què fumadors tenen més probabilitats de patir emfisema

El mètode es troba en fase experimental i encara no té utilitat diagnòstica. La seua finalitat es l’ investigació permetent endinsar-se en el coneixement d'una patologia que forma part, juntament amb la bronquitis crònica, de la Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), que afecta el 10% de la població adulta espanyola.
Els investigadors van emprar una tècnica d'imatge coneguda com tomografia computada multitall (MDCT, les seves sigles en anglès). Es tracta d'un escàner que incorpora múltiples files de detectors de raigs-x, cosa que permet captar una gran quantitat d'imatges en molt poc temps i amb una gran precisió.
A més, ofereix la possibilitat d'obtenir informació dinàmica en tres dimensions del moviment dels pulmons i del flux sanguini.

La patologia que investigar amb aquest procediment, l'emfisema, és una inflamació dels alvèols, que són els diminuts sàculs d'aire dels pulmons en què es produeix l'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni.
Les parets alveolars acaben destruint-se, cosa que provoca la disminució de la funció respiratòria i la falta d'aire. El tabac i els ambients contaminats són els principals factors de risc d'aquest trastorn.
L'anàlisi de les imatges dels pulmons de 41 persones ( algunes fumaven) va mostrar indicis de la malaltia en diversos addictes que mantenien intacta la seva funció pulmonar i, per tant, encara no havien desenvolupat emfisema. Concretament, presentaven una major variabilitat en el flux sanguini pulmonar, amb regions amb una gran afluència de sang i altres amb una irrigació molt baixa.
En canvi, els fumadors que no presentaven signes de la malaltia tenien una distribució molt més homogènia. "Creiem que els fumadors que són susceptibles al emfisema mostren un patró de flux sanguini més heterogeni perquè no són capaços de dirigir cap a les regions inflamades del pulmó", conclou Hoffman.
Aquestes divergències en els danys derivats del tabac poden tenir una base genètica, tal com apunten els autors de l'estudi. De fet, alguns treballs revelen l'existència d'una influència moderada dels gens en el risc de patir MPOC. Aquesta patologia segueix estant infradiagnosticada i cada any causa la mort de 18.000 persones a Espanya. Encara que no té cura, la seva detecció precoç permet controlar els símptomes i alentir la seva evolució. No obstant això, fins al 30% dels pacients de MPOC pateix una forma avançada de la patologia en el moment del diagnòstic. Estudis com aquestos ajudaran "a conèixer més sobre la malaltia i saber per què alguns fumadors són més susceptibles al dany causat pel tabac", precisa Myriam Carrer, coordinadora de l'àrea de MPOC de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). "Queda molt per investigar", afegeix. Ara per ara, la prova que s'utilitza en la pràctica clínica per diagnosticar la MPOC és la espirometria. No detecta la malaltia en fases tan inicials, però sí que pot fer-ho quan encara no és massa tard per posar en marxa mesures terapèutiques eficaces.
Videos curts de deixar de fumar:

Pulseres holografiques

Fixeu-vos bé. Estan aquí, als canells de milers de persones. Potser també al seu. Es tracta d'una lleugera polsera de silicona que en el seu panxa guarda un misteri: un tros de plàstic platejat de la mida d'una lentilla i mateixa textura que el distintiu de la targeta de crèdit. És, en paraules dels seus creadors, "un holograma de Mylar (és a dir, de plàstic) en què ha estat emmagatzemada una freqüència procedent de materials naturals coneguts pels seus efectes beneficiosos per al nostre cos".
Encara que molts justifiquen l'èxit pel boca a boca, la seva popularització no ha estat espontània. L'empresa ha participat en multitud de tornejos de pàdel, de golf, d'hípica o de surf. Però l'empresa mira molt més enllà de l'esport. En un cop eficaç de Power Balanç va ser signar un acord comercial amb la productora Zeppelin, la branca espanyola d'Endemol.

Fabricar el tros de silicona o neoprè d'aquestes polseres no costa més d'un euro i el seu preu de venda al públic oscil·la entre 32 i 43 euros. En plena crisi, tan aclaparador marge de benefici no ha passat desapercebut. L'olor dels diners han anat una infinitat empreses que venen polseres que asseguren utilitzar la mateixa tècnica hologràfica: EFX, Equilibrium, Ion Balanç, PowerPlus, Power equilibrium, ...

Els metges opinen: "És una manera de cridar l'atenció sense cap fonament", diu Pedro Manonelles, secretari general de la Federació Espanyola de Medicina de l'Esport. "No tenen una base científica. Només beneficien als qui les venen, no admeten una altra consideració. És la xerrameca de sempre".
"La meva opinió es redueix en una frase: són un autèntic bluf", diu Cosme Novetat, responsable de teràpies no convencionals del Col.legi de Metges. "No se sustenten en res, és un simple negoci i el seu èxit em sembla inaudit. És una moda, com quan es portaven aquelles polseres magnètiques. Coneixes algú que les porti ara? Què passa, que deixen de fer efecte de sobte ? ".

Les empreses que distribueixen polseres hologràfiques s'han donat molta més pressa per recollir la repercussió mediàtica del seu invent que la mèdica. Cap de les contactades pot aportar un sol estudi que les avale.
L'Institut Nacional del Consum (del ministeri de Sanitat), alertat per periodistes i associacions de consumidors, s'ha posat en marxa. Tot i que les polseres hologràfiques, en no ser un producte sanitari, no són la seva competència, ahir va fer circular a les comunitats el següent text: "Les preteses propietats terapèutiques o potenciadores que els fabricants i comercialitzadors atribueixen a determinades polseres, incompleixen el que estableix la normativa que regula la publicitat i promoció comercial dels productes. El Reial Decret 1907/96 prohibeix 'qualsevol classe de publicitat o promoció directa o indirecta, massiva o individualitzada, de productes, materials, substàncies, energies o mètodes amb pretesa finalitat sanitària "quan" suggereixin o indiquin que el seu ús o consum potencien el rendiment físic, psíquic, esportiu o sexual ". Ara la pilota està a la teulada de les comunitats.




Noticia original

Atenció: El polen ja es ací

El conegut refrany " año de nieves, año de bienes ", referit a la collita dels cereals, no és aplicable als al·lèrgics al pol·len. A més aigua, major explosió de pol·lens i més al·lèrgies. Aquest any, els especialistes de la Societat Espanyola de Al·lergologia e Immunologia Clínica (SEAIC) preveuen una primavera difícil per als pacients al·lèrgics al pol·len de les gramínies sobretot de la zona de clima continental (Extremadura, Madrid, les dues Castelles i l'interior d'Andalusia i Llevant), a no ser que es produeixin canvis climatològics atípics. La al·lèrgia al pol·len afecta al 14% de la població española, d'aquests, pràcticament tots pateixen rinoconjuntivitis, i prop del 40%, asma, segons dades de la SEAIC.
Avanços molt recents, com el diagnòstic molecular, les noves fórmules de immunoteràpia, junt a la major especialització dels experts i l'educació sanitària, ajuden a controlar aquestes malalties, que poden afectar de manera important a la qualitat de vida i en algunes ocasions provocar la mort.

Fins ara es pensava que la rinitis (malaltia inflamatòria de la mucosa nasal que es manifesta amb picor nasal, esternuts, mucositat aquosa i tamponament nasal ) i l'asma (inflamació dels bronquis i ocasiona tos, manca d'aire i opressió toràcica) eren malalties diferents. Ara, molts metges creuen que de vegades és una única patologia que afecta les vies altes (rinitis) i baixes (asma).

Les al lèrgies augmenten i el perfil del pacient canvia. Segons el president de la SEAIC, el doctor Tomàs Chivato , l'increment d'aquestes malalties es deu fonamentalment a la contaminació i la introducció d'espècies vegetals d'altres països. La teoria de la higiene també explica l'augment d’al·lèrgies. Aquesta teoria sosté que el sistema immunològic necessita una sèrie d'estímuls durant el seu desenvolupament, necessita estar en contacte amb els gèrmens. Si no els troba, es dirigeix a altres organismes inofensius, com són els pol·lens. Pel que fa a la contaminació, la combustió dels cotxes, els gasos emesos per les indústries i les calefaccions son molt negatius per als pacients sensibilitzats.

Hi ha diverses eines per diagnosticar les al·lèrgies, les més freqüents són les proves cutànies. Quan aquestes proves no són concloents, es realitzen proves de provocació o exposició al al·lergen (administració de petites quantitats). Les primeres determinen la malaltia, i les segones, el grau de sensibilitat al·lergen. Un dels avanços fonamentals que han tingut lloc en els dos últims anys és el diagnòstic molecular, una tècnica basada en un dispositiu (anomenat microarrays) que permet identificar exactament a quina proteïna s'està sensibilitzat.

La al·lèrgia és difícil de controlar, per a alguns pacients pot ser anecdòtica i per altres és determinant. La vacunació val la pena en pacients amb una al·lèrgia intensa. Hi ha dos tipus de vacuna: subcutània (injeccions) i sublingual (en líquid o en gotes sota la llengua). També hi ha les vacunes d'alta generació (vacunes en comprimits), de les que ja es disposa alguna al nostre país.
"Els resultats de diversos assajos publicats fa uns mesos conclouen que les vacunes orals són eficaces i que els seus efectes es mantenen durant un o dos anys després d'haver retirat el tractament. Hi ha una investigació tremendament activa en la recerca de al·lèrgens de fonts artificials. Altres línies d'estudi avalen que es van a obtenir productes de major qualitat per a un millor diagnòstic i tractament ", conclou Olaguibel.

Noticia original

Sanitat alerta de una protesis de mama defectuosa

El Ministeri de Sanitat va ordenar als centres i professionals sanitaris que deixen d'implantar, immediatament, un model de pròtesi mamària fabricat per l'empresa francesa Poly Implant Prothese. Les autoritats franceses havien detectat un augment de ruptures i complicacions de les pròtesis mamàries de gel de silicona d'aquesta firma i varen informar de la situació a l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que va emetre l'alerta d’inmediat.

L'Agència Francesa de Seguretat Sanitària de Productes de Salut va decidir suspendre la posada en el mercat, la distribució, l'exportació i la utilització de les pròtesis Poly Implant. Segons aquest organisme, els implants es fabricaven amb un gel de silicona diferent del que havia estat avaluat i aprovat per les autoritats, el que posava en dubte les garanties de seguretat d'aquest model de pròtesi. Les complicacions que s'han observat en les dones que porten aquests implants són idèntiques a les que pateixen dones amb implants d'altres fabricants. El problema és que succeeixen més sovint. Sanitat recomana a les persones amb pròtesis que comproven, a través de l'informe clínic que van rebre en el moment de l'operació, si els seus pròtesis són de Poly Implant. En aquest cas, insisteix el ministeri, els pacients han d'acudir al centre on van ser intervinguts per "planificar un seguiment correcte". Sanitat recorda la necessitat de "reforçar el seguiment mèdic, mitjançant ecografies anuals" per a comprovar l'estat d'aquest producte sanitari.

Després de constatar un "augment significatiu" de les reclamacions per trencaments de la coberta de la pròtesi, l'agència francesa va assenyalar que el gel de silicona utilitzat per l'empresa és l'anomenat PIP, que supura més ràpid del que és habitual i acaba trencant l'embolcall. I va recordar que les pròtesis "no només s'utilitzen en cirurgia estètica", sinó també en reconstruccions de pacients que han patit, per exemple, un càncer. Amb l'objectiu d'abaratir costos, l'empresa comprava el material amb què estan recobertes les pròtesis a la Xina, segons fonts de la investigació. Només hi ha dues empreses habilitades per fabricar silicona amb fins mèdics i ambdues són nord-americanes, van indicar les mateixes fonts.

A Espanya, les pròtesis han estat distribuïdes a través de la seva filial espanyola, que va cessar l'activitat el desembre de 2009, segons Sanitat. El ministeri va explicar que totes les pròtesis que es comercialitzen són certificades i avaluades "amb el major rigor". La vida útil de les pròtesis és limitada i s'aconsella canviar cada deu anys. El trencament és un incident possible, encara que no necessàriament ha de passar i, de fet, el percentatge de casos en què es dóna aquesta circumstància és ínfim.

OPINIÓ

Considere aquest incident una falta greu de la empresa Poly implant a la seguretat dels pacients ja que com a producte mèdic, és absolutament necessari que estiga fabricat totalment a llocs on estiga permès per qüestions de seguretat. És clar que no es el cas ja que com diu al article l’encobriment de les pròtesis es trencaria perque el gel interior (no aprovat) va ser fabricat a la Xina i sols esta permès a dos empreses nord-americanes. Tot per abaratir costos!
El més greu es que les pròtesis també s’utilitzen per a reconstruccions amb pacients que han patit càncer, després de superar una malaltia com el càncer un implant d’aquestos deu ser la guinda del pastís, una destrucció moral d’aquestes persones que dia rere dia intenten tirar endavant.

Video d'argentina on dos cirurgians comenten el succés. (MOLT INTERESANT)



Notícia original
Ministeri de sanitat
L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS)
L'Agència Francesa de Seguretat Sanitària de Productes de Salut

Descobert el virus associat a una alta mortalitat infantil per pneumònia

El virus respiratori sincitial (VRS) pot causar símptomes lleus semblants als d'un constipat corrent en adults i xiquets majors. Però, en xiquets de curta edat pot provocar problemes respiratoris greus i fins i tot la mort per pneumònia. La revisió de 30 estudis realitzats en països industrialitzats i en vies en desenvolupament mostren que el VRS és el principal responsable de les pneumònies en nens menors de 5 anys, provocant un elevat nombre de casos greus. Aquest treball, finançat per l'OMS i la Bill & Melinda Gates Foundation, és el més complet dels que s'han realitzat fins ara sobre la malaltia i ha estat publicat per The Lancet.

Aïllat el 1956 per Morris, el VRS és un mixovirus d’ARN, del gènere Pneumovirus, que pertany a la família dels Paramyxoviridae. Aquest virus pot sobreviure diverses hores en superfícies no poroses, és altament contagiós i es difon a través de les secrecions nasals i de la faringe de la persona afectada.

Durant molt de temps s'han subestimat les pneumònies com a causa global de malaltia i mort associada a la infància. Diferents organismes internacionals van generar dades que van mostrar que la pneumònia és la primera causa de mort infantil a tot el món, però per combatre aquesta malaltia calia determinar quins patògens hi estan associats. Per aquest motiu, l'OMS va impulsar estudis en què es van analitzar les causes més importants d'aquesta malaltia: el pneumococ i el Haemophilus influenzae b (Hib) i com ara sabem per l'estudi publicat a The Lancet, el virus respiratori sincitial (VRS).

L'anàlisi global d'aquest treball internacional recull estudis realitzats a Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia i el continent americà, durant 14 anys ( 1995-2009). Els resultats obtinguts en aquesta investigació indiquen que el VRS és la primera causa de pneumònia infantil al món, provocant aproximadament 34 milions de casos anuals. El VRS també causa cada any l’ ingrés hospitalari de 3,4 milions de xiquets menors de cinc anys i la mort d'entre 66.000 a 199.000 xiquets.Com expliquen els investigadors, el 99% d'aquestes morts, es produeix en els països amb menys recursos.

La incidència i mortalitat causades pel virus respiratori sincitial poden variar notablement any a any en una zona determinada. Aquesta variabilitat es deuria a l'absència global de dades, fonamentalment en els països que registren una mortalitat més elevada i en què hi ha una important escassetat d'equipaments diagnòstics. És el que passa en gran part de països d'Àfrica i Àsia.

Mentre no es desenvolupe una vacuna efectiva contra el VRS, la millor manera per reduir les elevades taxes de mortalitat infantil és promoure l'ús dels centres hospitalaris en països on aquesta pràctica és poc habitual i l'aprovisionament de teràpia amb oxigen.

Notícia del virus (esta en anglés)



Video del tractament amb oxígen (es un vídeo un poc dur pels plors del xiquet)




Notícia original
The Lancet
OMS
Bill & Melinda Gates Fundation
Informació addicional del virus:
VRS

Els DVDs educatius no ajuden als nens menors de dos anys

Entretenir els nens amb DVD educatius no ajuda a reforçar les seves habilitats del llenguatge, segons un estudi nord-americà que es va centrar únicament en un producte de la sèrie 'Baby Einstein' de la companyia Walt Disney. El treball dels investigadors de la Universitat de Califòrnia (Estats Units), publicat a 'Archives of Pediatrics and Adolescent Medicine', va exhibir el DVD a nens d'un a dos anys. Durant sis setmanes, l'equip va dividir a 88 nens a l'atzar en dos grups: un va veure el DVD diverses vegades per setmana i l'altre no el va mirar. Els investigadors van avaluar després les seves capacitats lingüístiques, basant-se en quantes paraules coneixien els nens segons els seus pares i en com respondre a les proves. Al final del període d'estudi, els nadons que havien vist el DVD no van mostrar un major coneixement que els que no l'havien mirat. Els investigadors també van consultar els pares sobre els hàbits televisius dels seus fills abans d'iniciar l'assaig. Les seves dades van mostrar que el vocabulari era més escàs en aquells nadons que havien començat molt aviat a visualitzar els DVD. "El resultat de l'estudi està en línia amb investigacions anteriors", ha declarat Rebekah Richert, autora principal de la investigació. "Els pares que posen als seus fills davant de les pantalles poden estar intentant posar remei al lent desenvolupament del llenguatge o poden estar usant els DVD com" mainaderes ", retallant l'estímul social", defensa. "Molts nens, particularment quan són petits, semblen tenir aquest tipus de vídeos", afirma la doctora Richert. "El meu missatge seria promoure la interacció directa entre pares i fills", afegeix.
Encara que no se sap ben bé com afecta la televisió al llenguatge, aquesta investigadora i el seu equip han escrit en el seu informe que l'Acadèmia Nord-americana de Pediatria recomana que els nens menors de dos anys es mantinguin allunyats de la pantalla. Alguns experts fins i tot van suggerir que els vídeos per a nadons poden ser perjudicials perquè impedeixen l'aprenentatge social i cognitiu.

Baby Einstein pàgina web de youtube



Opinió
He escollit aquesta notícia perquè m’ha sorprès que tots els vídeos que vaig veure de menuda i que els meus pares creien que m’hi ajudarien a desenvolupar la meua ment, el llenguatge i la percepció. Eren en realitat més bé nocius per a mi i considere important saber que podem fer per ajudar a l’educació del nens menuts. Ara sabem que aquests DVDs no tenen eficàcia i que és millor deixar que desenvolupen la seua ment relacionant-se amb els companys.

Noticia original
Baby Einstein és una pàgina molt bonica i la de Walt Disney també.
Walt Disney
l'Acadèmia Nord-americana de Pediatria
Archives of Pediatrics and Adolescent Medicine
Universitat de Califòrnia

L'excés de pes afecta a la regla

L'aparició de la regla pot avançar-se en les xiquetes obeses fins a quatre anys comparades amb les seues companyes de pes normal. Aquest factor no es tenia en compte fins fa poc, perquè sempre es mesurava l'edat, però ara que l'obesitat infantil ja no és un fet aïllat (en 15 anys a Espanya ha passat del 5% al 16%). "Les nenes grassonetes, poden arribar a tenir la seva primera regla fins i tot als nou anys, és a dir, que arriben a desenvolupar fins a tres anys o més abans que les nenes amb pes normal", indica Basilio Moreno Esteban, president de la Fundació per a l'Estudi de l'Obesitat i cap clínic d'Endocrinologia de l'hospital Gregorio Marañón de Madrid. Un estudi espanyol ha demostrat científicament en models animals el mecanisme pel que un augment excessiu de pes precipitaria la primera regla. Aquesta investigació, coordinada per Manuel Tena Sempere, cap d'un dels grups del Ciberobn, demostra que el bloqueig de les hormones que regulen l'eix reproductor, podria ajudar a retardar el desenvolupament sexual precoç en nenes amb sobrepès.
Les causes d'aquesta relació entre sobrepès i aparició de trets de desenvolupament sexual no estan clares, com no ho està la relació que hi ha amb la latitud o distància a l'Equador (a major aproximació, desenvolupament més prompte es té la menstruació).
M. Tena Sempere afirma: "Hem vist que si bloquegem les hormones, segregades per l’ hipotàlem, que és una estructura petita i molt important allotjada a la base posterior del cervell, es retarda la pubertat".
Com indica aquest investigador, una pubertat primerenca no és una condició que totes les nenes puguin assumir. Entre els seus possibles efectes, hi ha el de condicionar una talla més baixa, suposar un major risc d'obesitat en l'edat adulta hi ha més risc cardiometabólic, més perill d'embarassos prematurs i una dissociació entre la maduresa corporal i la psicològica o emocional (noies amb ment de nenes amb hormones d'adolescents).
Segons les seves paraules, l'augment pes en l'edat de la pubertat en les nenes està relacionat necessàriament amb l'increment de teixit adipós, és a dir, de greix, no de massa muscular o òssia. És a dir, les nenes no es fan més fortes. Però el que sí que es demostra és que la matèria de greix té una relació clara amb la producció d'hormones. Els experts de vegades discuteixen quan comença realment la pubertat en les nenes: si amb el desenvolupament mamari (anterior) o amb la menstruació. La resposta més unànime és que la pubertat comença amb el signe més fàcilment mesurable o visible en aquesta etapa, moment en què se suposa que ja s'ha produït aproximadament el 80% del desenvolupament de les mames

Opinió
He escollit aquesta noticia perquè m’ha paregut molt interessant el fet que fins i tot de ben menudes es necessari tindre un pes ideal per evitar problemes de salut. Però no els problemes que ens resulten llunyans en el tems, com ara possibles problemes cardíacs, sinó una alteració menstrual que pot afectar la situació emocional de les xiquetes.
Un altre fet que m’ha resultat curiós és que hi haja un efecte de la latitud o distància a l'Equador respecte a la menstruació.

Noticia original

SEEDO

Hospital Gregorio Marañon

Ciberobn (pàgina molt interesant)

Primer 'tractament' a laboratori d'una malaltia genètica

El primer experiment que demostra que les cèl.lules mare induïdes (iPS) serveixen per a estudiar malalties genètiques ha proporcionat una gran sorpresa. Les cèl·lules de la pell de pacients amb una rara malaltia que produeix envelliment prematur van ser reprogramades amb l'addició de quatre gens per obtenir cèllules mare induïdes. La sorpresa va ser que aquestes últimes no tenien el defecte genètic original (que produeix una mort cel·lular prematura) i es dividien indefinidament com les normals.

L'estudi relaciona per primera vegada les cèl·lules mare amb l'envelliment i el càncer, assenyalen els investigadors del Children's Hospital de Boston (EUA) que han publicat els seus resultats a la revista Nature.

"Si als pacients amb disqueratosis congènita se'ls fa un trasplantament de moll d'os convencional, solen presentar una mortalitat més gran que altres pacients perquè la seva malaltia afecta a molts sistemes orgànics", explica Suneet Agarwal, líder de l'estudi. "Per a aquests pacients, i per a altres que tenen la síndrome d'error de la medul·la òssia, seria ideal fer un trasplantament més suau amb cèllules mare procedents de les seves pròpies cèl·lules".


A més, com la creació de cèl.lules mare induïdes sembla promoure l'allargament dels telòmers (els extrems dels cromosomes), els resultats també indiquen que persones de totes les edats es podrien beneficiar de teràpies cel·lulars d'aquest tipus, indica l'investigador. "No diem que hem trobat la font de la joventut, però el procés de creació de cèllules iPS recapitula en part els mecanismes biològics que la nostra espècie utilitza per rejovenir en cada generació".

Un altre experiment realitzat al Regne Unit dóna una visió diferent del que produeix la mort cel·lular. Quan les cèllules deixen de dividir-se i els teixits dels quals formen part es deterioren, es deu a que la cèl·lula ha detectat un dany en el seu material genètic i emet senyals internes que fan que la mitocòndria (el motor cel·lular) produeixi unes molècules, els radicals lliures, que porten a la mort cel·lular. En aquesta versió la importància dels telòmers, que es s'hi acurten amb cada divisió cel·lular fins que deixen de protegir els cromosomes, és molt menor de la suposada fins ara.

Opinió
Segons la meua opinió seria un fet extraordinari poder trobar una cura per a les infermetats hereditàries, es deurien subvencionar aquestos estudis per millorar la vida d’aquestes persones.
(com la xiqueta del video que té Progeria).
Pense que seria un "inconvenient" que aquest tractament també fora un rejovenidor ja que encara que seria un descobriment encara més revolucionari, les empreses de cosmètica que han guanyat milions amb suposades cremes rejovenidores o be no els interessaria el descobriment o be es barallarien per la tècnica a seguir per efectuar-lo.
Així es subvencionaria d’investigació però dedicada al rejoveniment i no a la salut.
De manera que es crearien clíniques per milionaris que volgueren rejovenir, cosa que suposaria un dur colp al botox i als “peelings” (sona aixi, no vull saber ni com s’escriu ) es a dir més ganes de mantindre la joventut artificialment com es fa ja en les nombroses operacions que es fan els famosos amb aquest fi .
Un pensament purament superficial, no es podria deixar al curs de la natura i deixar-nos envellir.
Si fins i tot el cicle vital descrit des de nens es: naixen, creixen, es reprodueixen i moren, oblidant-se del envelleixen ¡com si no fora natural !
Mantindre la joventut sense esforç, sense dur una bona alimentació ni fer esport ( “ I que em canse” com dirien alguns). Perquè no dur una vida sana deixant de banda les investigacions per rejovenir i dedica-les més be a la salut?
A la fi, no es la salut el que ens manté més temps vius sigui quin sigui el nostre aspecte?

Al video trobem l'esplicació de tot, val la pena vegeu-lo encara que siga llarg. Aquestes son les inveatigacions que es deuen fer





Noticia original
Cèl.lules mare induïdes (iPS)
Children's Hospital de Boston (EUA)
Revista Nature
Telòmer per informació sobre la telomerasa mirar a la wikipedia, es a dir canvia l'idioma a castellà.

Nova prova de sang que detecta si un tumor cancerós esta responent a la teràpia

Es tracta d’una prova d'ADN de sang que ha estat desenvolupada per científics nord-americans que pot detectar si un tumor s’ha tornat a desenvolupar o està responent al tractament. Aquest test d’ADN es un avanç que podria revolucionar el tractament del càncer.

La prova costa al voltant de 5.000 $ (£ 3,231/ 3674€), però s'espera que s’hi abaratisca quan la tecnologia de seqüenciació baixe de preu.

La prova, coneguda com PARE o anàlisi personalitzat de les finalitats d'ordre, no ajuda amb el diagnòstic inicial, ja que es requereix una biòpsia del tumor del pacient perquè el seu ADN puga ser seqüenciat i comparat amb el de les cèl·lules sanes.

La prova, farà prescindir d'alguns pacients de quimioteràpia i radioteràpia, que no la necessiten, garantint al mateix temps salvar la vida d’altres podent donar un tractament addicional a temps quan el inicial no mata a tot el càncer.

Un benefici addicional podria ser el menor recurs a la cirurgia. L'examen també pot identificar quan un tractament no està funcionant.

L'ús d’aquesta tècnica promet transformar la gestió del càncer permetent als metges supervisar el progrés dels pacients amb qualsevol tipus de tumor i d'ajustar el seu tractament en conseqüència als resultats.

El procediment utilitza la tecnologia genètica per a identificar les empremtes dactilars d'ADN de les cèl·lules tumorals i detectar aquestes en la sang. A les proves es poden controlar els càncers de la sang com la leucèmia.

"Actualment no existeix cap prova per detectar càncer que proporciona marcadors personalitzats per al maneig clínic de la malaltia", va dir Victor Velculescu, de la Johns Hopkins Kimmel Cancer Center a Baltimore, qui va dirigir la investigació. "Creiem que aquesta és una de les primeres aplicacions de les noves tecnologies de seqüenciació del genoma que podrien ser útils per als pacients de càncer."

Va dir que encara que hi han molts coneixements genètics en càncer seria necessària una dècada per produir nous medicaments. La prova podria ser aplicada abans. "Sóc molt més optimista en aquest cas", va dir. "Estic disposat a dir diversos anys, absolutament menys de cinc anys. És imminent factible i hi ha una necessitat de fer-ho. "

El Dr Velculescu va presentar la seva recerca ahir a l'Associació Americana per a l'Avanç a la conferència de la Ciència a San Diego, i els detalls es publicaran a la revista Science la medicina de translació.

El Dr Velculescu va dir que la prova PARE tindria diverses aplicacions clíniques. "Si vostè té un pacient amb malaltia terminal i que està amb diversos tractaments diferents, cal veure com el tumor està responent, de vegades,hui en dia no tens una bona forma de fer-ho ".
Segons l’opinió del professor Mike Stratton, del Projecte del Genoma del Càncer al Wellcome Trust Sanger Institute, aprop de Cambridge, va dir: "Aquest és un treball molt important que tindrà profundes conseqüències per al desenvolupament de l'atenció individualitzada del càncer".

Potser algun dia es podran detectar milers de malalties amb un simple anàlisis sanguini com aquest

Noticia original

Johns Hopkins Kimmel Cancer Center

Associació Americana per a l'Avanç a la conferència de la Ciència a San Diego
Projecte del Genoma del Càncer

Wellcome Trust Sanger Institute

Science (no es pot vore l'article perque s'hi ha de pagar)
Cambridge

El trasplantament de sang perifèrica, tan eficaç com el de medul·la

El trasplantament de moll d'os (BMT) i el trasplantament de cèl·lules mare de sang perifèrica (PBSCT) de progenitors hematopoiètics són procediments que restauren les cèl·lules mare que es van destruir a causa d'una dosi alta de quimioteràpia o radioteràpia.
El trasplantament de progenitors hematopoiètics s'ha consolidat en els darrers anys com una bona alternativa al tradicional trasplantament de moll d'os. Aquest mètode permet obtenir cèl·lules del torrent sanguini d'un donant compatible, capaços de repoblar la medul·la la òssia d'un pacient amb leucèmia, d'una manera més senzilla i sense necessitat d'anestèsia.
Per obtenir progenitors hematopoiètics (cèl·lules mare de la sang capaços de repoblar la medul·la) 'n'hi ha prou' amb sotmetre al donant a un tractament previ per multiplicar la presència d'aquestes unitats en la seva sang i, després, extreure i implantar-les en un pacient amb leucèmia o altre tipus de tumors hematològics.
La medul·la la òssia és un material tou semblant a una esponja que es troba en l'interior dels ossos. La medul·la la òssia conté cèl·lules immadures anomenades cèl·lules mare hematopoiétietiques que són les cèl·lules mare que formen la sang. (Les cèl·lules mare hematopoiètiques no són com les cèl·lules mare embrionàries, les quals es poden convertir en qualsevol tipus de cèl·lula del cos). Les cèl·lules mare hematopoètiques es divideixen per crear més cèl·lules mare que formen la sang, o es transformen en una d'aquestes tres classes de cèl·lules sanguínies: glòbuls blancs que lluiten contra la infecció; glòbuls vermells que transporten l'oxigen, o plaquetes que ajuden la sang a coagular. La major part de les cèl·lules mare hematopoètiques es troben a la medul·la la òssia, però algunes cèl·lules, les cèl·lules mare de sang perifèrica (PBSC), es troben en el torrent sanguini. La sang en el cordó umbilical (fotografia d'un cordó del que s'extrau sang a la dreta) també conté cèl·lules mare hematopoètiques. Les cèl·lules que provenen de qualsevol d'aquestes fonts es poden utilitzar per realitzar trasplantaments .
Un trasplantament de moll d'os (fotografia a l'esquerre)diposita cèl·lules mare de medul·la la òssia sana en el pacient. Aquest reemplaça la medul·la la òssia que no està funcionant correctament o que ha estat destruïda.
Com explica el doctor Javier López, hematòleg de l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid, aquesta sang perifèrica té un avantatge sobre la de la medul·la la òssia, i és que "ofereix una recuperació més ràpida", perquè tarda menys a 'agafar'. Per això, en l'actualitat es sol optar per aquesta tècnica per tractar pacients amb leucèmies avançades, per garantir que recuperen la seva medul·la la òssia com més prompte millor. Mentre que en pacients amb malaltia menys avançada, s'opta per la medul·la la òssia, que tarda uns dies més a funcionar a canvi d'oferir un millor perfil de seguretat. Per tal d'aclarir quines diferències hi ha entre un i altre mètode a llarg termini, el Grup Europeu de Trasplantaments de Sang i Medul·la ha comparat l'evolució de 329 pacients amb diferents tipus de leucèmies tractats amb tots dos trasplantaments per tota Europa entre els anys 1995 i 1999. Després del seguiment, els investigadors van observar que no existien diferències en el pronòstic de supervivència amb medul·la la òssia o sang perifèrica (donades en els dos casos per germans compatibles). En pacients amb leucèmies agudes, es va observar una tendència de supervivència una mica millor (encara que no estadísticament significativa) amb el trasplantament de moll d'os que amb sang perifèrica. Existeix un subgrup de pacients que poden beneficiar encara del trasplantament de medul·la òssia Només en la leucèmia mieloide crònica els resultats van ser més positius amb sang perifèrica.
Els seus resultats de l’estudi no permeten concloure per si sols que és hora de tornar als trasplantaments de moll d'os per a certes indicacions, però sí que aquesta tècnica no es pot aparcar del tot de moment.

Aspirat de moll d'os per fer una prova da càncer

Noticia original

Informació adicional a la notícia ( també pots tobar les preguntes més freqüents sobre el tema i informació d'altres cancers si cerques ja que es tracta d'un enllaç al "INSTITUTO NACIONAL DE CANCER" ací pàgina principal)

Hospital Ramón y Cajal

Article en el periòdic que nomena la notícia original "The Lancet"

Vacuna contra el rotavirus

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els resultats de dos nous estudis que publica la revista 'The New England Journal of Medicine' . Amb la vacuna contra el rotavirus, la primera causa de diarrea, és poden de reduir els episodis de diarrea severa en més d'un 60% entre els menors de dos anys. No obstant això, implantar aquesta vacuna en els països més pobres del planeta, els que presenten les taxes de mortalitat més altes per aquesta causa, és un repte difícil.
En primer lloc, els països pobres no tenen els mitjans necessaris per a l'emmagatzematge d'aquestes vacunes, que requereixen una potent cadena de refrigerat. El segon punt a tenir en compte es refereix al fet que la immunització s'ha d'administrar en diverses vegades entre les sis i les 32 setmanes de vida, amb la dificultat de que les famílies s'han de desplaçar amb els seus fills. Un altre probelma, és el preu de la vacuna contra el Rotavirus.
"La diarrea no amenaça la vida dels petits en els països rics, però en aquells en vies de desenvolupament és la principal causa de mort en els nens. Ara comptem amb una arma potent contra aquest problema de salut, que té potencial per salvar milers de vides. El nostre principal repte és assegurar que les vacunes arriben a qui les necessiten ", ha indicat Tachi Yamada, president del Programa de Salut Global de la Fundació Bill & Melinda Gates. La seva afirmació es basa en les dades de dos nous treballs que han confirmat el poder d'aquestes vacunes, que s'administren per via oral.
En un d'ells, un assaig realitzat a Sud-àfrica i Malawi, 1.647 nens amb menys d'un any van rebre dues dosis de la vacuna a les 10 i 14 setmanes de vida, 1.651 van obtenir tres dosis-a les 6,10 i 14 setmanes i 1.641 van rebre un placebo. Els investigadors van identificar episodis de gastroenteritis, causada pel rotavirus, en el 4,9% del grup placebo enfront del 1,9% dels vacunats, fet que indica una eficàcia del 61,2%de la vacuna. El segon dels estudis s'ha dut a terme a Mèxic, on es va introduir la vacuna contra el rotavirus el 2006. Des de llavors, la mortalitat infantil per diarrea, ha baixat més del 65%. Abans de l'arribada de la vacuna, Mèxic havia introduït altres mesures, però les morts de nens seguien sent altes. La introducció de la vacuna ha estat essencial per reduir-les.
Tots dos treballs demostren que l'impacte d'aquesta immunització és real.
"És hora d'actuar per a combatre les dos milions de morts innecessàries que provoca la diarrea cada any".





Noticia original
Entrevista completa (En buscar poseu rotavirus, apareixeranran 3 entrevistes, és la de Miguel O'Ryan)
OMS
The New England Journal of Medicine (NEJM)
Blog de NEJM en espanyol

La dieta celíaca, més difícil amb la crisi

Els celíacs (les persones amb intolerància al gluten, una proteïna present en el blat, l'ordi, el sègol i la civada) gasten al mes uns 120 euros més que la resta de la població (1.459,20 € a l'any) en productes bàsics , com el pa, la farina o galetes. Per això, l'Associació de Celíacs de Madrid (ACM) ha alertat sobre l'impacte de la crisi en aquests malalts i ha reclamat ajudes econòmiques.

"Les ajudes econòmiques són més necessàries que mai", ha declarat Manuela Márquez, directora de l'associació. "En aquest moment, la comunitat de Madrid esta acabant els pressupostos per a 2010, per la qual cosa li demanem que no obliden els compromisos contrets", ha afegit.

Aquests es refereixen al contingut de la proposició de llei, aprovada per l'Assemblea de Madrid el novembre de 2007, que es comprometia a "realitzar, abans del 30 de juny de 2008, un estudi sobre la malaltia celíaca i altres intoleràncies alimentàries més predominants a la Comunitat de Madrid, de les conclusions es derivaran les possibles mesures a adoptar, incloses les ajudes econòmiques a les famílies afectades amb rendes baixes ". L'associació assegura que aquest estudi es va acabar el desembre de 2008 i que encara no s'ha donat a conèixer. Per això, diuen que el procés de concessió d'ajuts econòmics es troba paralitzat.

A Espanya hi ha almenys 450.000 celíacs, dels que a penes 40.000 estan diagnosticats




Dia del celíac




Restaurant per a celíacs

Opinió

"Aquests malalts gasten al mes 120 euros més que la resta de la població en productes bàsics"

Si als celíacs se'ls considera 'malalts'¿Perquè no se'ls ajuda amb la seguretat social, com es fa amb els malalts de llarga durada? Els malalts de llarga durada, com per ejemple, els diabètics que gasten moltísims diners en tires d'anàlisi de glucosa, en píndoles i en insulina . ¿Perquè als celíacs no se'ls considera malalts de llarga durada? Se'ls podria fer una tiùs de carnet per part de la seguretat social, com una targeta del SIP , on es faça constar la seva malaltia i en els centres on comprin els seus productes bàsics els façen un descompte acordat amb la Seguritat social i amb càrrec a la mateixa. ¿Es pot fer?

Si és un malalt, ha de ser atès i si no és amb receptes mèdiques, amb ajudes econòmiques, ja siguen de la Seguritat Social de la Generalitat o del Govern ¿no?
Potser el que dic es una bogeria perque deu ser complicat controlar la proposta que faig i més considerant que "hi ha almenys 450.000 celíacs, dels que a penes 40.000 estan diagnosticats".

Notícia original
Associació de celíacs(FACE)
Associació de celíacs de Madrid (ACM)

Sospiten que una vacuna és la causa de paràlisi total d'una nena als EUA

Una vacuna contra el càncer cervical es troba sota sospita de causar una degeneració muscular després que una família vinculada aquest medicament a la paràlisi de la seva filla, va informar la cadena CBS.
La jove, de 14 anys i de nom Jenny, va començar a perdre capacitat de moviment poc temps després d'injectar-se la tercera dosi de Gardasil, una vacuna dissenyada per evitar el contagi del papilomavirus humà (HPV que és un virus responsable del càncer del coll de l'úter), responsable de gran part dels càncers de l' coll uterí.
Segons el blog de la família de Jenny, anomenat "Jenny's Journey", l'adolescent pateix una paràlisi neuromuscular gairebé completa que "podria haver estat produïda per la vacuna del HPV" que va rebre el març de 2007 .
Els pares de Jenny estan tractant de buscar respostes i confien que el seu blog serveixi per descobrir si hi ha més casos semblants al de la seva filla i si estan vinculats a l'HPV.

Un recent informe sobre efectes secundaris, publicat pels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA, va constatar que es van registrar gairebé 8.000 denúncies contra Gardasil per les seves conseqüències adverses des que es va aprovar la llicència del medicament, però les investigacions posteriors no van trobar una relació causa-efecte de la vacuna amb els 15 morts i al voltant un 7% de vacunats amb reaccions severes.
Fins ara s'han administrat als EUA més de 12 milions de dosis d'aquest producte fabricat per l'empresa Merck, que rebutja les acusacions abocades sobre el medicament.

Ara la qüestió és: ¿És la vacuna segura?


Video original de de la cadena CBS


Noticia original
OMS
Institut Bernabeu d'oncologia
Oncologia.es
Gardasil
Jenny's Journey (blog nena paralitzada)

Front al papilomavirus

Una jove estudiant de 24 anys ha sigut la primera dona a Espanya en rebre la vacuna per la prevenció del càncer de coll d'úter. 'Gardasil', el nom comercial de la immunització, es pot comprar a qualsevol farmàcia d'Espanya a partir de hui. Després d'aquesta primera dosi, totes aquelles que decideixin vacunar-se hauran d'administrar dues noves dosis, als 2 i 6 mesos posteriors a la primera.
Encara que la vacuna ha eixit aquest dijous a la venta, el ministre de Sanitat i Consum, Bernat Soria, recomana als pares que esperen fins el 1 de gener, data en què la vacuna estarà inclosa en el calendari de vacunació i serà gratuïta per a les menors de 15 anys, fins aquesta data el preu per cada dosi serà de 154,86€. A partir del proper 1 de gener cada comunitat autònoma anirà incorporant de forma progressiva Gardasil dins del calendari vacunal perquè la seva administració sigui gratuïta. Per aquest motiu, ahir Bernat Soria ha advertit que, si es compra ara, Gardasil no es adquirirà de forma gratuïta, per la qual cosa al seu parer "la millor recomanació tècnica és que esperin una miqueta perquè va a ser el més efectiu des del punt de vista sanitari i sense dubtes més econòmic ". La vacuna, que ofereix a les dones una protecció eficaç per als quatre tipus de virus (6, 11, 16 i 18) responsables de la major part de les malalties associades al VPH, està indicada per immunitzar a nenes i adolescents de nou a 15 anys i per a dones adultes de 16 a 26 anys. La vacuna és preventiva i per tant no representa un tractament contra el càncer. La seva efectivitat s'ha demostrat sobretot en dones que no han estat exposades a cap dels tipus de VPH, per aquest motiu es recomana vacunar les nenes abans de la seva primera relació sexual. No obstant, si la dona ha estat exposada a algun dels quatre tipus de virus la vacuna la protegirà d'aquell que no l'hagi infectat.
L'aprovació de la vacuna es va basar en un estudi realitzat a més 20.000 dones de 33 països, a dones compreses entre les edats recomanades en el tractament, i els extensos estudis clínics realitzats han demostrat que la vacuna proporciona una forta memòria immunitària en les dones vacunades i una eficàcia del 100% en la prevenció de lesions cervicals precanceroses, en lesions de baix grau i en la prevenció de berrugues genitals.
La qüestió que de moment s'ignora és durant quant de temps és eficaç la vacuna. Sobre això, el cap del servei d'Epidemiologia i Registre del Càncer de l’ Institut Català d'Oncologia (ICO), Francesc Xabier Bosh, va afirmar que "l'expectativa és que va ser de llarga durada", però de moment desconeix si la seva efectivitat superarà els sis o set anys que porta l'estudi. En qualsevol cas, va advertir que "no hi ha cap senyal que ens permeti anticipar que la vacuna necessitarà una dosi de record més endavant", i va explicar que "els estudis segueixen en marxa i el seguiment d'aquestes dones continuarà en els propers anys ", per tant una resposta definitiva sobre la durada d'aquesta protecció se sabrà en el futur.




La importància de l’efectivitat de la vacuna es deu a que en el món es diagnostiquen cada any més de mig milió de casos de càncer de coll d'úter i es calcula que a l'any unes 280.000 dones moren, a Europa almenys es diagnostiquen 60.000 casos i cada 18 minuts mor una dona per aquest càncer, el que signifiquen 30.000 morts.Segons les dades de l'Organització Mundial de Salut (OMS), aquest tipus de càncer és el segon més freqüent entre les dones de entre 15 i 44 anys, només per darrere del de càncer de mama.


Noticia original
OMS
Institut Bernabeu d'oncologia
Oncologia .es (apartat del coll d'úter)

La enfermetat de la Glicogenosi

La glicogenosi es una malaltia estranya de diagnòstic tardà i de difícil tractament. Quan algú manifestava poques ganes de fer esport o alguna activitat física era acusada de persona vaga e inútil i era objecte de burla dels seus companys en les classes de gimnàstica, de les més cruels innocentades a l'antiga mili... I encara, en aquest mateix instant, bastants nois i noies espanyols se senten com estranys en el seu entorn social, incapaços de mantenir el ritme dels seus companys; molts d'ells pateixen algun tipus de glicogenosi.

Fa uns anys quan la malaltia acabava en tragèdia la ignorància de la medicina de l'època atribuïa la mort a alguna de les malalties conegudes, encara que no coincidissin els símptomes. Per fortuna, els avenços mèdics van descobrint la veritat de moltes malalties fins ara misterioses, com la glicogenosi, una malaltia amb diferents varietats diferents unes d’altres però que coincideixen amb una deficiència enzimàtica que impedeix processar correctament el glicogen que ens proporciona l'energia muscular.
Encara que ara es pot fer un diagnòstic correcte el tractament està molt lluny encara de ser satisfactori per la falta d'informació social, de plans d'atenció integral a aquests malalts i unitats de referència especialitzades, la xarxa assistencial de les diferents comunitats no treballa amb prou coordinació i les famílies afectades es senten desprotegides.
Per aquestes, entre altres raons, va sorgir fa deu anys l'Associació Espanyola de Malalts de glicogenosi (AEEG), un lloc de trobada dels qui pateixen la malaltia i dels seus familiars, un grup de suport perquè ningú se senti ja solitari ni exclòs, ni marginat de la atenció mèdica necessària i del reconeixement dels mitjans de comunicació i dels ciutadans en general, es tracti d'un adolescent o d’un pacient de 40...
Però la AEEG constitueix una associació activa que propicia la investigació, estimula els laboratoris farmacèutics desmotivats per l'escassa predominança d'aquestes malalties i anima a aquells polítics que no troben prou raons electorals per al seu estudi, el seu combat i la seva solució.
Afortunadament, ja hi ha menys doctors desconeixedors d'aquesta malaltia. I, gràcies a tots els magnífics professionals que col·laboren amb l'Associació Espanyola de Malalts de glicogenosi, dins d'un temps no en quedarà cap.

Notícia original

Federació d'enfermetats estranyes

AEEG

Més de 3000 xiquets enveninats per Pb a la Xina.

Els anàlisis presos a quasi tres milers de nens que viuen a prop de plantes refinadores de metalls pesats a la província xinesa de Henan van revelar que més d'una tercera part dels nens tenen nivells excessius de plom en la sang (saturnisme).

L'oficina de salut a la ciutat de JIYU va prendre mostres de sang a 2.743 nens menors de 14 anys després es va informar sobre casos d'enverinament per plom a la província veïna de Shaanxi on es van detectar indicis d'enverinament per plom en 968 dels nens.
Aquesta és la notícia més recent d'una sèrie de casos d'enverinament per plom que afecta a milers de nens a la Xina.
(en els darrers mesos poden trobar casos similars a les províncies de Yunnan, Fujian i Shaanxi i el nombre d’afectats supera els 3.000)
Els casos han provocat inestabilitat al mig de la indignació creixent per escàndols de salut pública en què els nens han estat les víctimes principals. Una preocupació per al Partit governant, preocupat per l'estabilitat social i qualsevol desafiament a la seva autoritat.

Els enverinaments son un indici de com el ràpid desenvolupament econòmic s’ha produït amb el preu d'una intensa contaminació ambiental i una salut infantil deficient.
L'enverinament per plom pot causar alteracions intestinals ( poden arribar a un còlic) i del sistema nerviós (convulsions, coma, pèrdua de memòria), insuficiencia hepática i renal, anemia hemolítica, hipertensió sanguínia...
Aixi l'alcalde de JIYU, Zhao Suping, va dir que l'enverinament per plom a la ciutat és resultat de la contaminació durant un llarg temps. Afegint que la ciutat ha estat produint plom des de fa 52 anys. En resposta als resultats metges, les autoritats municipals han suspès totalment la producció en 32 de les 35 plantes i han cancel·lat la producció de les altres tres. Les famílies amb nens que viuen en un radi de 300 metres de les plantes han estat allunyades d'elles.

Video d'una de les zones més afectades.

Enllaços:

Noticia original
Informació interesant sobre el Pb
OMS
Institut de toxicologia a Espanya
Blog medioambiental (informacíó minera i ambiental)
Mapa orientatiu de les províncies de xina

Acaba el primer transplantament de cara a Espanya després de 15 hores d’operació.

Abans d’un transplantament de qualsevol òrgan hi ha que aconseguir que la família del donant donen permís per l’ intervenció.

Encara que Espanya es un dels països més donants, es difícil pels familiars permetre que s’hi agafen òrgans dels seus éssers volguts i els implanten a una altra persona . En el cas d’una cara encara es més difícil prendre una decisió.

L’operació realitzada pel doctor Cavadas a l’hospital La fe de València s’efectua per octava vegada al món i per primera a Espanya després de la autorització de la Comissió de Trasplantaments del Consell Inter territorial del Sistema Nacional de Salut (SNS), autorització necessària per l’ importància de l’ operació.

Fins ara l’operació només l’havien realitzada a Francia, China i els Estats Units.

La Fe de València juntament amb els hospitals Virgen del Rocío de Sevilla y el Vall d'Hebrón de Barcelona son els únics que podien realitzar una intervenció semblant.

Es tracta d’una intervenció quirúrgica complexa en la que s’han de realizar dues fases:

La primera es l’extracció dels teixits necessaris del donant pel transplantament (un home de 35 anys mort a un accident de cotxe) amb els vasos sanguinis i les terminacions nervioses.

Al ser un donant jove la pell és més flexible s’ adapta millor a l’ estructura òssia del receptor.

I la segona es adaptar-los al receptor, un home de 43 anys.

La operació va ser realitzada el passat 19/8/09 i va acabar després de 15 hores i mitja a les 5:30 del dia següent.




El pacient haurà de superar el rebuig i necessitarà suport psicològic per assumir el canvi. A vegades se senten decebuts amb el resultat i, quan veuen per primera vegada la seva nova cara, s’estranyen perquè al mirall hi ha algú diferent, amb trets familiars com l’expressió dels ulls, però que en el fons és una cara que no és la seva original.

Els nervis han de soldar-se i s’ha d’aprendre a moure els músculs.. En aquesta etapa de rehabilitació és fonamental la intervenció de fisioterapeutes i logopedes.Superada aquesta fase, el pacient haurà de viure a la ciutat on hi ha l’hospital per prevenir episodis de rebuig. Durant la resta de la seva vida haurà de sotmetre’s a controls, en què s’avaluaran els efectes de la medicació i l’estat psicològic.

Noticia original:

• El País


• El periodico

Pàgines relacionades:

• Ministeri de sanitat


• Sistema nacional de salut (SNS)


• La Fe


• Virgen del Rocio de Sevilla


• Vall d'Hebron de Barcelona