Descobreixen per primera vegada un panda albí en una reserva de la Xina

Una reserva natural en la província central xina de Sichuan va detectar per primera vegada en la història un ós panda albí en llibertat, que segons els experts de la reserva Wolong, aquest ós podria tindre entre u i dos anys d'edat i també pareix gaudir d'una bona salut, però es desconeix el seu sexe.

Ja es coneixien gens que causaven l'albinisme en pandes, però és la primera vegada que es veu un amb la pell totalment blanca, no obstant ja s'havien observat alguns exemplars amb la pell marró, una cosa que els experts també consideraren una mutació genètica.

El director de la reserva, Duan Zhaogang, va explicar que instal·laran més càmeres en la zona per a observar les activitats d'aquest mamífer plantígrad blanc. Segons l'últim registre de pandes que van fer el Fons Mundial en el 2014, existeixen solament 1864 exemplars al món, i el seu hàbitat natural sols es troba en sis zones muntanyoses repartides en les províncies de Sichuan, Shaanxi i Gansu.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

El "menjar fem" afecta la salut dels pinsans de Darwin

Les persones influïm molt en els ecosistemes, encara que no ho semble, com per exemple en l'illa "Galápagos". En els darrers 30 anys, en l'arxipèlag, que es troba en l'oceà Pacífic, s'ha incrementat la població, arribant fins a més de 1500 habitants a l'illa de Santa Creu, principalment pel turisme. En aquesta illa s'han analitzat els impactes antropogènics en els pinsans de Darwin, uns ocells de grandària mitjana que comprenen 17 espècies.

Uns científics han experimentat la dieta de 100 d'aquests de dos espècies: el "pinsà de Darwin fuliginós", que opta pel menjar humà, i el "pinsà de Darwin bec mitjà", que s'alimenta d'aliments naturals. Mitjançant els resultats han observat que els ocells que mengen "menjar fem" de les persones, fan canvis en la seua microbiota intestinal i la seua massa corporal, en comparació als que no ho fan.

Els investigadors van estudiar mostres de femta i dades de massa corporal de les cries i les femelles, les quals van ser recollides en zones urbanes, on els ocells s'alimenten de menjar humà, i en zones rurals, on tenen menys probabilitats de menjar-lo. D'aquesta manera van poder caracteritzar la microbiota intestinal.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Quant afecta el tràfic a l’aire que respires?

400.000 persones moren a l’any en Europa a causa de la contaminació, la qual provoca una gran preocupació en els països més desarrollats ja que l’aire està molt contaminat i és la principal causa de mort. En el 2013, la Comissió Europea va promoure un paquet de polítiques d’aire pur que obligava als membres dels Estats a prendre mesures per a garantitzar una bona qualitat de l’aire i millorar la salut pública, així es van establir límits d'emissions de diòxid de nitrogen que procedeix del tràfic.

Cinc anys més tard, la situació és crítica en Espanya o Italia, ja que en algunes localitats s’han vist obligats a activar el protocol anticontaminació en varies ocasions, d’aquesta manera sorgeix el projecte espanyol d’investigació TRAFAIR. Aquest projecte compta amb la participació del CiTIUS i el que vol intentar és optimitzar les estratègies de control i que les persones implicades tinguen més consciència sobre aquest problema que va creixent poc a poc.

El nou projecte es desarrolarà per Santiago de Compostela, Zaragoza, Florencia, Módena, Livorno i Pisa. Està liderat per la Universitat de Módena i Reggio Emilia i compta amb nous socis, quatre institucions públiques per país i una empresa de servicis.

 

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Troballa de restes fòssils d’un peresós gegant

Una família de Miramar, Argentina, ha trobat restes fòssils d’un peresós gegant mentre pescava a un balneari prop de la localitat, a causa que eixa zona combina terrenys de platges i paratges naturals molt variats i fa que ocórreguen casos com aquest.

Específicament van trobar una mandíbula d’aquest animal anomenat “Scelidoterio” pertanyent a l’Era de Gel. La família ràpidament es va posar amb contacte amb un museu de Miramar i els van explicar el punt de trobada per a portar-los aquesta troballa, la qual té 700.000 anys d’antiguitat. A més, en els penya-segats prop d’allí és possible observar coves en les quals es poden identificar les marques de les arpes de les seues excavacions.

Els “Scelidoterios” eren enormes peresosos d’una tona aproximadament amb un crani allargat i cos robust. Els quals amb les seues arpes gegants podien fer grans galeries i caus sota terra, el que feia modificar constantment l’antic paisatge.

    

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

La NASA descobreix el planeta més semblat a la Terra trobat fora del Sistema Solar.

La missió Kepler de la NASA ha trobat al germà bessó, al reflex en el mirall, del matrimoni entre la Terra i el Sol. El satèl·lit, que òrbita al voltant del nostre estel a la recerca de nous mons, ha detectat el planeta més semblat en grandària a la Terra dins de la denominada zona habitable definida al voltant de cada estel

La pròpia NASA ha confirmat que aquesta troballa suposa l'exoplaneta número 1.030. Però en aquest cas la clau no està al planeta, sinó en l'estel. «Superterres a la zona de confort al voltant d'estels ja s'han trobat moltes vegades abans. Però l'interès d'aquesta troballa és que, a més de la grandària semblada del planeta amb la Terra, òrbita al voltant d'un estel semblant al Sol», explica David Barrado, investigador del Centre de Astrobiología (INTA-CSIC).

Els astrònoms utilitzen un concepte anomenat tipus espectral per saber la temperatura d'un estel determinat. En aquest cas, els experts de la NASA han pogut demostrar que l'estel al voltant de la qual òrbita el planeta recentment descobert -al que han batejat com Kepler-452b- és del tipus G2, és a dir, que està a uns 5.800 graus kelvin (uns 5.500 graus centígrads) de temperatura, igual que el nostre Sol.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Els científics entren en contacte amb la biologia del dolor subjacent

Gràcies als resultats de dos estudis, els científics ara entenen millor per què les neurones sensorials de vegades registren tocs lleugers com a dolorosos (una condició comuna i debilitant denominada alodinia mecànica) després d'una lesió en ratolins i humans. Van identificar un canal iònic involucrat en la senyalització de les neurones sensorials com a culpable subjacent del desenvolupament d'hipersensibilitat al dolor.




Aquesta condició és una important preocupació per als investigadors i clínics que treballen en l'àmbit del dolor clínic, però és necessari seguir investigant per determinar els factors que distorsionen la percepció del dolor a nivell molecular.



Swetha Murthy i els seus col·legues es van centrar en la funció del canal iònic Piezo2, del que anteriorment s'havia demostrat que exerceix un paper clau en la sensació tàctil. Després de descobrir que l'activació de les neurones que expressen Piezo2 induïa sensacions de dolor en ratolins, els investigadors van descobrir que els rosegadors deficients en Piezo2 no registraven dolor en resposta a tocs suaus en diversos models de alodinia mecànica. En un segon estudi, Marcin Szczot i els seus col·legues van observar que Piezo2 era necessari per a les respostes a estímuls mecànics suaus però no per a la sensació de dolor normal.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2