Se acabó el misterio: los dinosaurios se extinguieron por un meteorito y no por una erupción volcánica

Un estudi internacional, rebutja el vulcanisme com a causa de l'extinció del 70% de les espècies a la fi del Cretàcic.Els dinosaures es van extingir per un meteorit, no per una erupció volcánica.Una 'autòpsia geològica' a un cràter reconstrueix com un asteroide va extingir als dinosaures.L'asteroide que va extingir als dinosaures va ajudar al fet que aparegueren els humans.
Fa 66 milions d'anys van ocórrer dos esdeveniments a escala planetària. Un asteroide de 10 km de diàmetre va col·lidir en la península de Yucatán en coincidència amb el límit Cretàcic/Terciari, emetent una gran quantitat de material fos i gasos a l'atmosfera. Va provocar pluja àcida i l'acidificació de les aigües superficials oceàniques durant dies o anys així com un sobtat calfament durant els dies a dècades posteriors a l'impacte, seguit d'un hivern nuclear.

Únicament l'impacte va coincidir amb les extincions.Posteriorment, noves fases volcàniques van alentir la recuperació dels ecosistemes.L'estudi conclou que la meitat dels gasos associats al vulcanisme del Decán es van emetre molt abans de l'impacte, i no van provocar extincions.Van provocar un calfament global de 2 °C, que va tornar a la temperatura original abans del límit Cretàcic/Terciaro. L'impacte d'un asteroide és l'únic esdeveniment que coincideix amb les extincions. Afig que l'impacte i les extincions van crear l'oportunitat inicial per a l'evolució de noves espècies, però el vulcanisme del Decán va poder haver contribuït a la lenta recuperació posterior dels ecosistemes.

NOTICIA ORIGINAL

EL MUNDO

NOTICIES RELACIONADES

LA VANGUARDIA

NATIONAL GEOGRAPHIC

VIDEO RELACIONAT

S'ha acabat el misteri: els dinosaures es van extingir per un meteorit i no per una erupció volcànica

Un estudi internacional ha demostrat que l'impacte d'un asteroide va ser la causa que va acabar amb els dinosaures fa 66 milions d'anys. En 2017 va formar part de l'expedició internacional a Zelanda, el nou continent submergit sota les aigües de l'Pacífic i de què únicament afloren les seves muntanyes més altes, que són Nova Zelanda i Nova Caledònia. Alegret viatjarà aquest divendres a Nova Zelanda per posar en comú amb els científics de l'expedició dels resultats obtinguts.

Esdeveniments a escala planetària

Va provocar pluja àcida i l'acidificació de les aigües superficials oceàniques durant dies o anys així com un sobtat escalfament durant els dies a dècades posteriors a l'impacte, seguit d'un hivern nuclear.

Un debat de dècades

La causa de l'última gran extinció en massa, la de el límit Cretaci / Terciari fa 66 milions d'anys, ha generat durant dècades un intens debat entre els defensors de l'vulcanisme en l'àrea de l'Deccan, a l'Índia, i l'impacte d'un gran asteroide a la península de Yucatán, a Mèxic. En el referit article es determina la importància relativa d'aquests mecanismes de pertorbació a escala planetària i es conclou que la fase principal de l'vulcanisme i l'escalfament associat començar i acabar abans de l'impacte i de les extincions de el límit Cretaci / Terciari. Laia Alegret ha explicat aquest dijous que «la principal fase d'el vulcanisme es va produir a la fi de l'Cretaci i va acabar 200.000 anys abans de les extincions i de l'impacte de l'asteroide. Una segona fase de l'vulcanisme es va registrar després de les extincions i va poder alentir la recuperació dels ecosistemes, però no coincideix amb la desaparició de el 70% de les espècies, inclosos els dinosaures ».

Noticia original
Video
Noticia relacionada

L'ASTEROIDE QUE VA ACABAR AMB LA VIDA

Fa 66 millons d’anys un asteroide d’ 11 km de diàmetre va caure sobre el que hui en dia es el golf de Mèxic i la península de Yucatà. Va lliberar una energía de 10.000 millons de bombes iguals que les de Hiroshima i va provocar un gran tsunami que va matar a una gran part de la vida marítima.La flora i la fauna va desaparèixer ja que el ph va disminuir molt segons els científics.

El cel es va començar a tancar i la temperatura va baixar. El 75% de la vida va desaparèixer i va costar molt de temps tornar a una vida normal, sobretot al mar. Tenim alguns referents de com va afectar gràcies als fòsils o a les coves.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Un nou dinosaure espinos mostra les seues armes de defensa.

Tots els animals tenen molts mètodes per a defendre’s dels depredadors. S’ha desenvolupat un dinosaure herbívor amb un curiós tret: el “Bajadasaurus pronuspinax” què lluïa unes llargues espines que creixien del seu llom i coll i podien ser fins a uns 9 metres de llarg.


Algunes de les característiques per les que destacaven eren espines inclinades que recorrien coll i esquena. Els investigadors treballaven en una zona del sud-est de la provincia de Neuquén. El primer any van anar a explorar, no tenien pensat investigar en profunditat.


En 2013 van tornar a investigar i es van donar conter de que era una espècie desconeguda: Eren els restos d’un brontosaure: “Leikupal laticauda”. Amb el temps es van donar conter de que aquella localitat amagava més tresors.

Noticia original.

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Descoberta una nova espècie de dinosaure amb pic de papagai

En 1993, un granger de Xina va trobar al seu camp un niu amb grans ous fosilitzats, hi destacava l’ esquelet d’un nadó dinosaure, de més de 66 milions d’ anys. El fòssil va arribar a Nord Amèrica als anys noranta i el varen tornar a Xina en 2015. Des de que el varen trobar, diversos científics han tractat de descobrir de quina espècie es tractava el nadó (Baby Louie).

Els paleontòlegs Darla Zelenitsky (Universitat de Calgary, Canadá) i Jun Chang Lü (Acadèmia Xina de Ciències Geològiques) van comparar el nadó amb espècies de dinosaures descrites prèviament i van resoldre el misteri. Baby Louie ha sigut identificat com l’embrió d’una nova espècie de ovirraptosaurio cenagnátido gegant.

Medeix 38 centimetros desde el morro fins a la cua, estudis diuen que aquests dinosaures podrien aconseguir els 8 metres d’alçada des de el morro fins la base de la cua i pesar més d’una tonellada. Aquestos dinosaures vivien en el Cretaci Superior, tant a Àsia com a Amèrica del Nord, açò vol dir que la espècie va estar molt dispersa pel món i era prou abundant i comú. Els paleontòlegs creuen que encara queden per descobrir fòssils a Xina, Corea, Mongolia i Nord-Amèrica.

Notícia original
Video

Descobreixen les petjades d'una espècie de rèptil desconeguda que va habitar els Pirineus

L'equip d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona , han descobert unes pejades d'una espècie que vivia en els Pirineus fa 247 milions d'anys . Els arcosauromorfos són els rèptils que posteriorment donaren pas als dinosaures i desprès als cocodrils.


Aquestes petjades sols s'encontraven en Polònia i Alemanya . Les noves petjades del Prorotodactylus mesaxonichnus, indiquen que aquests animals utilitzaven les quatre cames per a caminar i tot sovint deixaven marques de la cua.


L'estudi publicat ens diu que el reptil que dominava en la zona dels Pirineus no eren d'aquesta espècie sinó que mesuraven més o menys un metre i podrien arribar a mesurar fins a tres metres de llarg.

Notícia Original

Notícia Similar 1 

Notícia Similar 2

Es troba un dels últims dinosaures que va viure abans de l'extinció

Una nova espècie, Chenanisaurus barbaricus, va anar d'un dels últims dinosaures en la Terra i va figurar entre les espècies exterminades quan un asteroide es va estavellar fa 66 milions d'anys, segons un nou estudie fòssil dut a terme pel Centre Milner per a l'evolució en la Universitat de Bath.


Aquest dinosaure ha sigut descobert en una mina de fosfat en el nord del Marroc (en el seu moment, els nivells del mar eren alts, i per tant la majoria dels fòssils provenen de les roques marines, i els dipòsits de fosfat del Marroc són restes d'un fons marí antic).


Nick Longrich diu que aquest descobriment va ser inusual a causa que és un dinosaure de roques marines. És una mica com cercar balenes fòssils i trobar un lleó fòssil. És un descobriment increïblement rar, quasi com guanyar la loteria.









Noticia Original


Noticia Relacionada 1


Noticia Relacionada 2

Així vivien els dinosaures i els cocodrils en el jaciment de ‘’Lo Hueco’’ en Cuenca

Fa uns 70 milions d’anys, els cocodrils que habitaven en el que hui es el jaciment de ‘’Lo Hueco’’ en Cuenca menjaven preses d’aigua salada però bevien aigua dolça, i els sauròpodes s’alimentaben d’arbres, arbustos i plantes amb flors que abundaven en la zona. L’estudi dels fòssils, que es publica en PLoS ONE, ha permès reconstruir les condicions climàtiques, la dieta i el mode de vida d’alguns animals durant el Cretàcic superior.

L’equipo d’investigació, liderat per l’Universitat Complutense de Madrid i l’Institut de Geociencies, en colaboració amb l’Universitat d’Alcalá d’Henares i l’Universitat Autònoma de Madrid, ha determinat les condicions climàtiques i ecològiques d’aquest ecosistema del Cretàcic superior, mediant anàlisis geoquímics, de isòtops estables de carboni i oxigen en dents i ossos fòssils de dinosaures, cocodrils, peixos i tortugues del jaciment.

’’Lo Hueco’’ era una zona de canals arenosos, banyada per aigues dolces i salades, que es situava molt prop de la costa en eixos moments, el clima de la Terra es caracteritzava per presentar temperatures mes elevades que en la actualitat, amb una elevada concentració de CO2 atmosfèric i aussencia de casquets polars permanents.

Les temperatures no permaneixien mes constants al llarg de l’any que en l’actualitat, com s’ha observat en èpoques prèvies i mes càlides del Cretàcic.

Acces a la pagina original

Alguns dinosaures voladors s'alimentaven de peixos

Un estudi realitzat per l’equip del palentòleg Scott Persons de la Universitat de Alberta en Edmon   indica que els Microraptor  podien atrapar a les seues preses tant en l’aigua com en la terra.
Les noves evidencies de la  capacitat depredadora del Microraptor , preovenen de restes fosilitzades encontrades a China. Aquestes restes foren encontrades en cendres volcàniques i dintre del estòmac del Microraptor van identificar un peix
Molts palentolegs pensaven que el Microraptor vivía als arbres , on s’alimentava de xicotetes ocells primitius i de mamifers xicotets , després d’aquets estudi han arribat a la conclusió de que el Microraptor tenia una dieta variada, ja que s’alimentava tant de animals de l’ecosistema terrestre  com de l’ecosistema marí , també han descobert que el Microraptor tenia les dents adaptades per a capturar preses resbaladises , coms son els peixos.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Aus, dinosaures vius

Moltes de les característiques de les aus trobades al nord-est de la Xina s’assemblen a un tipus de dinosaure amb plomes, cosa que fa, q s’estiguin  canviant algunes teories sobre com i quan es produí la transició entre ambdues especies.  

A dies de hui, s’ha trobat un esquelet complet del que sembla ser una bestiola emplomada, una peça clau per descobrir l’origen de les aus.

Aurornis xui, que es com han anomenat al dinosaure, te una mida de 51 centímetres de longitud. Es pensa que es un exemplar adult.

“Pensem que no era un volador  actiu, probablement era un planejador”, deia Godefrot.

Els autores de l’estudi afirmen que tant els Arqueoptéix com els Aurornis xui, formen part dels grup Avialae, en els que s’agrupen totes les aus i els seus parent extints.

Les noves dades, combinades amb la presencia de Arqeoptérix en territori alemany,  mostren que aquests animals estaven repartits per tota Eurasia al final del període Juràssic. 

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Noticia Relacionada 3

Ous de dinosaure fossilitzats amb material orgànic

S'han descobert a Xina ous i embrions fossilitzats de dinosaures amb col·lagen. L'estudi realitzat per Nature afirma que les cries es movien dintre de l'ou i creixien a una velocitat extraordinària.
"Com herbívors, les cries tenien que créixer ràpidament per evitar els perills que suposava tindre una estatura menuda a causa dels grans depredadors" explica Robert Reisz.
Aquests ous pertanyen a l'especie Lufengosaurus (dinosaures coll-llargs) que visqué fa 190 milions d'anys, en el Juràssic Inferior.
Amb l'estudi dels embrions també s'ha descobert que aquest dinosaure era el que mes ràpid creixia.
Un equip taiwanès d'investigadors, també han descobert la mes antiga resta orgànica trobada en un animal terrestre, una proteïna característica de les estructures òssies.
"Trobar restes de proteïnes en un fòssil de embrió es molt difícil, sobre tot si pensem que son 100 milions d'anys mes antics que altres similars amb material orgànic".

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Noticia relacionada 3

Una gegantina orgia volcànica va donar pas als dinosaures

El naixement dels dinosaures fa  230 milions d'anys  es va deure a un cataclisme, en aquest cas l'erupció d'un seguit de volcans gegants al final del triàsic.

Els dinosaures van evolucionar d'altres rèptils, els quals anaren fent-se grans fins adoptar les grans dimensions. Gràcies a aquella extinció que va aclarir els ecosistemes, els dinosaures van poder dominar el planeta durant els dos períodes geològics, el juràssic i el cretaci.

Ja se sabia que hi va haver un vulcanisme massiu al triàsic, però no s'associava amb l'extinció dels dinosaures ja que hi havia un error de milions d'anys. Un grup de geòlegs de Boston, Nova York, Nord-americà, Canadà i Marroc, han aconseguit associar aquest vulcanisme als 20.000 anys. 

Els geòlegs han examinat els estrats anteriors i posteriors a l'extinció dels dinosaures, i han pogut vincular l'extinció abrupta de la meitat de les espècies fa 201 milions d'anys, amb una precisió d'erupcions volcàniques gegantines.

Olsen i els seus companys creuen que les gegantines erupcions van provocar un canvi climàtic tan brusc que la meitat de les espècies vives no van tenir temps d'adaptar.

Els geòlegs han aconseguit datar l'extinció dels dinosaures en 201.564.000 anys, exactament igual que els abocaments massius de lava.

Va ser precisament aquesta activitat volcànica la que va dividir Pangea en dues creant de pas l'oceà Atlàntic. 

Noticia original. 

Noticies relacionades:

-El rugido del Etna. 

-Popocatélpetl registra exhalaciones con componente explosivo. 

Es descobreix una nova espècie de dinosaure carnívor

Un grup de científics liderats per Andrew Farke del Museu de Paleontologia Raymond M.Alf en Claremont, California, han descobert una nova espècie de dinosaure a Madagascar, on feia més d'una dècada que no se'n descobria cap. El descobriment s'ha publicat a la revista Plos One.

El nou dinosaure ha sigut anomenat "Dahalokely tokana". Pertany a un grup anomenat Abelisauridae, format per dinosaures carnívors comuns a l'hemisferi sud. Media entre 2,74 i 4,27 metres de llarg i va viure fa uns 90 milions d'anys. Els fòssils van ser trobats al nord de l'illa de Madgascar els anys 2007 i 2010. Diferències notables en les vèrtebres i costelles van permetre identificar-lo com una nova espècie.

Abans del descobriment no hi havia dades d'espècies de dinosaures a l'illa entre 165 i 70 milions d'anys enrere, és a dir, un buit de 95 milions d'anys. La troballa d'aquestes restes, de fa 90 milions d'anys, el redueix a 20 milions.

Vídeo relacionat: Els dinosaures de Madagascar (documental)

Notícia original
Notícia relacionada: El dinosaure pampeà
Notícia relacionada: Els dinosaures podien nedar grans distàncies

Els dinosaures podien nedar grans distàncies

Scott Person, un investigador de la Universitat d'Alberta, a Canadà, ha trobat marques d'arpes de dinosaures al fons d'un riu a Sichuan, una regió xinesa. Aquestes, segons Person, mostren una coordinació de les potes que suggereix que aquests animal podrien recórrer nadant grans distàncies.

Les marques s'estenen per 15 metres del riu, que era una via transitada dels dinosaures, ja que es sap que tenia èpoques seques i humides. Les marques de les peülles dels animals suggereixen als investigadors que es tractara de dinosaures terópods carnívors, d'aproximadament un metre d'altura fins la cadera, i que aquests tocarien el fons del riu de puntetes.

Amb les dades que han recollit no han pogut determinar l'espècie exacta a la que pertanyien aquests dinosaures, però creuen que es podria tractar de xicotets tiranosaures. Es coneixen dos espècies d'aquest grup que van viure a aquesta regió de la Xina.

Vídeo relacionat: Documental - Dinosaures gegants de la Patagònia


Notícia original
Notícia relacionada: Descobreixen un dinosaure nedador en Corea (2010)
Notícia relacionada: Dinosaures aquàtics (2010)

L'extinció dels dinosaures coincideix amb la caiguda d'un objecte còsmic a la Terra

Encara que sembla raonable que la col·lisió d'un asteroide o cometa contra la Terra fou la causa principal de la desaparició dels dinosaures, en els últims anys s'ha mantingut un fort debat sobre si realment va ser així. A causa d'això, s'han estudiat altres causes per aquesta gran extinció, com un canvi climàtic o una activitat volcànica descomunal, les quals, també podrien ser una mera causa.

En un intent de resoldre l'enigma, un equip de científics del Centre de geocronologia de Berkeley (BGC), la Universitat de Califòrnia a Berkeley i universitats dels Països Baixos i del Regne Unit, han determinat les dates més precises aconseguides fins ara sobre la extinció dels dinosaures i sobre el colossal impacte meteorític que va esdevenir en la mateixa època.


Les dates respectives estan ara tan a prop l'una de l'altra, que l'equip de científics creu que el cometa o asteroide va ser el que va extingir els dinosaures, encara que això no contradiu la hipòtesi que quan es va produir l'impacte, aquestes bèsties que van arribar a dominar el món, no travessaven el seu millor moment sinó que estaven en decadència.



Les noves dates aclareixen la confusió que ha regnat durant molt temps sobre si l'impacte va ocórrer abans o després de l'extinció. La nova data per l'impacte, fa 66.038.000 anys, és essencialment la mateixa que la data de l'extinció, pel que sembla clar que ambdós esdeveniments van coincidir.

L'extinció dels dinosaures va ser vinculada per primera vegada a l'impacte d'un cometa o d'un asteroide el 1980, pel ja mort premi Nobel Luis Álvarez, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i el seu fill Walter, qui és ara professor emèrit de ciències de la terra i planetàries en aquesta mateixa universitat.


Un cràter d'uns 180 quilòmetres de diàmetre (unes 110 milles) a la costa de Yucatán, Mèxic, sembla ser el resultat d'aquest impacte. Anomenat Chicxulub, el cràter va haver de ser excavat per un objecte d'uns 10 quilòmetres de diàmetre (unes 6 milles).

Notícia original

Notícia relacionada 1: un asteroide podria impactar contra la Terra al 2029
Notícia relacionada 2: els dinosaures dominaren la Terra gràcies a una era de megavolcans

Mosques aquàtiques.

ELS PARÀSITS DELS DINOSAURES.


Al Juràssic no havia sols dinosaures, també hi eren els insectes que eren els animals més abundants. Un insecte de fa uns 165 milions d'anys comença a revelar els seus secrets.

Fins ara era sols un paràsit dels dinosaures amb plomes. Nous fòssils d'aquesta família d'insectes, indiquen que és una mosca aquàtica o amfíbia.

Dying Huan creu que els parassits dels dinousaures, acaben siguent mosques aquàtiques. Amb petits detalls dels fòssils els investigadors chinesos hanaplegat a laconclusió i estan convençuts de que aquests insectes, d'1cm de longitut, eren insectes alats que perdien les seves ales poc després d'un 'creixement'. Finalment es ficaven a l'aigua per aparellar-se. Eren mosques amb les potes en forma de pinça amb les quals agafaven els dinosaures, normalment femelles.



ENLLAÇ de la informació i de la imatge.
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/26/actualidad/1361895154_188066.html

ALTRES:
http://www.abc.es/ciencia/20130220/abci-eran-pulgas-gigantes-dinosaurio-201302201952.html

VIDEO: _____________

Descobriment d'un extrany dinosaure.

Una espècie fins ara desconeguda de dinosaure herbívor ha estat identificada com a tal, a partir de fòssils que van ser extrets de roques a Sud-àfrica i que daten de principis de l'època dels dinosaures.

L'exemplar de la nova espècie va ser extret d'una estructura rocosa al sud d'Àfrica en la dècada de 1960, però no va ser identificat com el que és, una nova espècie. Va ser Paul Sereno, paleontòleg i professor a la Universitat de Chicago, qui ho va redescobrir en una col·lecció de fòssils a la Universitat de Harvard, i es va adonar de la seva importància.

Aquest dinosaure anomenat Pegomastax africanus, mesurava menys de mig metre de longitud, i el seu pes era inferior al d'un gat. Els seus mandíbules mesuraven dos centímetres i mig de llarg. Tenia una boca amb forma semblant al pic d'un lloro i proveïda d'una dentadura adequada per tallar trossos dels vegetals dels què s'alimentava. El crani mesurava menys de 8 centímetres de llarg. Altre tret cridaner d'aquest dinosaure és el pelatge semblant al d'un porc espí, que segons tots els indicis, cobría la major part del seu cos.


El característica més enigmàtica d'aquesta bestiola és la presència a la boca de dos afilats ullals, més propis d'un carnívor que d'un herbívor. És una possibilitat que s'alimentés també de carn però és més probable que els utilitzara per a l'autodefensa i per combatre contra rivals en disputes per aconseguir parella.

Noticia original.

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.

Noticia relacionada 3.

PERILL: GASOS MORTÍFERS!

El científic matemàtic Dave Wilkinson i els seus companys de la Universitat John Moores de Liverpool (Regne Unit) han analitzat la producció de metà per part de diferents animals moderns i han crear una equació matemàtica que prediu quant metà produiria un animal coneixent la seua grandària.

Segons açò, els dinosaures sauròpodes podrien haver produït suficient gas metà amb efecte d'hivernacle amb els seus “pets” per augmentar la temperatura del planeta fa milions d'anys, degut a que, com les vaques, comptaven en els seus aparells digestius amb microbis productors de metà que els ajudaven a digerir les plantes de les quals s'alimentaven.

Els sauròpodes, que podien arribar a pesar 130.000 quilograms i a tenir una longitud de quasi 60 metres, eren dinosaures herbívors que habitaven el planeta fa 150 milions d'anys. Amb aquestes dades,s'estima que l'emissió de metà per part dels sauròpodes podria haver arribat fins a 520 milions de tones per any.

Aquests enormes rèptils produïen més metà que totes les fonts naturals actuals i artificials juntes.

Noticia original

Relacionats:
- Article a la pàgina web del diari ABC
- Informe a la web PeriodistaDigital

Video:

Troballa a Argentina d'ous de dinosaure únics en el seu tipus

Un equip d’investigació argentí-suec ha presentat els resultats d’uns ossos i ous fossilitzats de fa 70 milions d’anys, que pertanyien a una espècie de dinosaure de la Pantagònia que s’assemblava a un pardal. Aquest descobriment ha sigut molt curiós per la troballa dels dos ous que es trobaven prop de les restes òssies d’un dinosaure membre de la familia Alvarezsauridae, un grup dels més misteriosos. L’equip confirma que aquests dinosaures van estar presents en Amèrica del Sur hasta finals del Cretaci.
Aquest grup de dinosaures tenen una talla corporal de 2,6 metres. Va ser descobert per Jaime E. Powell; però el paleontóleg argenti José Fernando Bonaparte va trobar el primer ejemplar d’aquesta família en 1991.
Les característiques de nombrosos fragments de corfa del ou suggereixen que almenys alguns dels ous van ser covats i van contindre embrions en una etapa avançada del seu desanrotllament.
Un membre de l’equip analitzà  les corfes de l’ou, i s’ha una nova familia d’ous, la Arraigadoolithidae.
Els terópodos de la família Alvarezsauridae eren dinosaures xicotets (amb talles d’entre mig i 2,5 metres), bípedes i amb plomes. S’han trobat restes d’ells a Àsia i a Amèrica del Nord i del Sud. Tenien un crani semblant al de les aus, mandíbules amb dents diminutes, extremitats davanteres curtes encara que robustes, i urpes enormes.

Notícia Original

Notícies relacionades:
- Informació del paleontóleg argentí Dr. José Fernando Bonaparte
- Els terópodos

Vídeo (en anglés):

Les ventositats dels dinosaures van poder calfar la Terra

Les ventositats dels dinosaures van poder calfar la Terra
El gas metà lliberat per els saurópodos fa 150 milions d'anys, tal vegada va ser suficient com per augmentar la temperatura del planeta.

En el estomac d'aquets rèptils tal vegada hi habian microbis que feies posible la seva digestió igual que els hervivos moderns.
Els cientifics han pogut saber quin era el pes d'aquets animals, gracies al metà, i han cocluit que un animal d'aquets mitjá pesaba 20.000 kg.
També saben que els saurópodos van emitir uns 520 milios de tones de metà per any.

Els resultats aquets són per a mostrar lo importants que poden arribar a ser els microbis en el funcionament del planeta.







Noticia original

Noticies relacionades:

-Afirmen que gasos de dinosaures van ajudar al calfament global
-Gasos de dinosaures van provocar el canvi climàtic de l'Era Mesozoica



Video relacionat: