Podria servir com a impuls perquè altres adolescents es suïciden, o causaria l'efecte contrari?
Aquesta pregunta es la que es van fer els científics tant pronte es va estrenar la serie en Netflix “Por 13 razones”
Moltes persones pensen que la història de Hanna Baker, una de les protagonistes de la serie, és poc realista i sensacionalista.
Uns estudis han estudiat nombre de suïcidis d'adolescents als Estats Units, i han pogut observar que les xifres dels suïcidis després de l’estrena han aumentat. La sèrie es va estrenar el 31 de març de 2017, i l'abril d'aquest any va tenir la taxa més alta de suïcidis d'adolescents.
Encara que les xifres han aumentat després de l'emissió de la sèrie, no significa que ho hagi causat el seu contingut, ja que no han estudiat a individus que haguessin vist o sentit del programa.
Aquest increment pot ser sols una coincidència perquè fins i tot els investigadors esperaven un increment en els suïcidis i han trobat l'oposat.
Esta madrilenya de 32 anys i d'aspecte acriaturat ha decidit respondre a totes les preguntes. Per escrit, això sí. Però amb una sinceritat tan bestial com aborronadora.
Després del seu intent de suïcidi, Sydney va passar 37 dies en un psiquiàtric. Al tornar a sa casa es va veure postrada en un sofà, incapaç de moure's a causa de les lesions que s'havia fet a l'intentar llevar-se la vida. Un dia, avorrida, vaig agafar el mòbil i em vaig posar a escriure a manera de diari la història real d'eixos 37 dies.
La gent creu que bulímia és vomitar. Però bulimia significa literalment «fam de bou». El que feia i per desgràcia continue fent és menjar com un bou, donar-me fartades i després vomitar. He engolit menjar per a gos, menjar del fem, fins al meu propi vómito... Sí: he agafat amb la mà la pota i me l'he tornat a menjar», explica mentres jogueteja amb un floc de la seua cabellera rubia. Menjar em tranquilitza. El menjar és el seu refugi.
El cas és que Sydney va créixer en una família bé. Son pare treballa com a enginyer en una companyia nord-americana. Ens anàvem mudant a cases cada vegada més grans a mesura que anava ascendint, recorda. I cada mudança anava acompanyada d'un canvi de col·legi. Als 13 anys, va acabar en una casa de cinc dormitoris i set banys en una urbanització elitista de Madrid i en un col·legi privat prou pijo. Un col·legi on l'única cosa que comptava era tindre mamelles, el pol Ralph Lauren últim model, ser guapa i estar prima. Hi havia dos opcions: adaptar-se o morir. I vaig decidir adaptar-me.
Van començar els problemes d'alimentació: va començar a donar-se fartades de menjar per a, a continuació, vomitar. Amb 16 anys va tindre el seu primer ingrés hospitalari per infrapes.
No t'imagines les coses que feia. Perquè els meus pares no es donaren compte, vomitava en bosses de fem, les tancava i les amagava en la meua habitació. Em posava el despertador a les 4:00 hores de la matinada per a tirar-les fora. Però em donava peresa i vaig començar a acumular-les. Ma mare les va trobar un dia: hi havia 15». Per no parlar dels registres que porta des que 2004, quan amb 17 anys va començar a anotar el seu pes, massa corporal, contorn de cintura, de cuixes i de maluc i a fer gràfics que indicaven si segons la seua opinió estava grossa o prima.
Així i tot va traure la carrera de dret. Y va aconseguir que la contractaren en un banc. El mateix dia que va firmar el contracte se'n va anar a viure sola. Tenia 24 anys.
Investigadors de la Universitat de Indiana han trobat uns biomarcadors de ARN en la sang que podrien ajudar a identificar qui està en risc de suïcidar-se.
En concret, el equip de DR.Alexander B.Niculescu III (professor de psiquiatria i neurociencia mèdica en la Escola de Medicina de la Universitat de Indiana,en EEUU) a través d'un estudi que el descriurem a continuació, han comprovat que els biomarcadors estan presents a nivells alts en la sang, tant de pacients amb trastorn bipolar i impulsos suïcides, com en un grup de persones que es van suïcidar.
Aquest estudi va ser el següent:
El Dr. Alexander B. Niculescu III.
-Durant un període de tres anys, realitzaren entrevistes i s’agafaren mostres de sang a un grup de pacients els quals se’ls havia diagnosticat trastorn bipolar . Els investigadors van dur a terme diversos anàlisis de la sang; aleshores es van adonar que aquells pacients que havien experimentat intencions de suïcidar-se, presentaren diferències en la
expressió dels gens. Es van sotmetre aquestes diferències en un anàlisis dels gens que va ajudar a identificar els millor marcadors. A continuació, els autors del estudi analitzaren mostres de sang de persones que s’havien suïcidat, i trobaren que la presencia d’alguns dels mateixos marcadors era significativament alta. Per últim, els investigadors analitzaren els resultats de les proves de sang de dos grups addicionals de pacients i contrastaren que els alts nivells dels biomarcadors en la sang estaven correlacionats amb les futures hospitalitzacions derivades de intents de suïcidi.
Encara que també cal dir que els pacients eren homes, per tat hi hauria que investigar amb el sexe femení per tal de validar aquest descobriment.
Aleshores, si amb un anàlisi de sang es pot captar una senyal d’alarma d’algú que està en un alt risc de executar un acte suïcida, podríem reduir la quantitat de persones que es suïciden cada any al món?
S'ha realitzat un estudi en l'Administració de Salut dels Veterans d'EE.UU en el qual van participar més de 4.8 milions de persones.
Al començar l'estudi, es buscava la relació entre el suicidi i enfermetats com la artritis, el dolor d'esquena, les migranyes, la fibromialgía, etc. Però desprès van descobrir que sols s'associa amb problemes de dolor crònic com el dolor d'esquena, la migranya i el dolor psicogènic amb el suïcidi.
Acabat l'estudi, les causes de suïcidi van acabar sent que els pacients se senten desesperats, frustrats i poc entesos ja que no hi ha un pla de tractament clar per a aqueix tipus de dolor, la capacitat de tractar la malaltia no resulta del tot efectiva.
En alguns països el suïcidi és una de les causes més importants de les morts per tant hem de reconèixer la importància d'aquest estudi ja que en conèixer el gran vincle entre aquestes malalties i el suïcidi, no cal tractar la malaltia en si, sinó també tractar al pacient de manera psicològica amb la finalitat d'evitar al màxim aquests suïcidis.
