La contaminació per pesticides ha arribat també a l’Antàrtida.

Les dades científiques arreplegades pel trineu de vent de l’explorador Ramón Larramendi, demostren l’existència de contaminant orgànics i pesticides en l’Antàrtida.
Ho assegura un estudi realitzat a partir de mostres arreplegades durant una expedició al continent gelat. El trineu de vent va poder realitzar un mostratge atmosfèric en un recorregut que va des de l’Estació Novolazarevskaya, a 75 quilòmetres de la costa, fins a la Glacera Unió, creuant el Pol Sud durant 35 dies.
Les partícules contaminants, d’una vida mitja-llarga, no queden “atrapades” en la neu com en un principi es creia, retardant així la seua arribada a l’altiplà antàrtic, sinó que es van movent de les regions temperades a les més fredes.
Els resultants d’aquest estudi, posen de manifest com el ésser humà està pertorbant la biosfera. Les substàncies que els investigadors han assenyalat com contaminants orgànics “en l’aire, la neu, l’aigua, la vegetació o les xarxes tròfiques dels organismes en l’Antàrtida marítima” són bifenils policlorats i pesticides organoclorats.

Notícia original.

Noticies relacionades.

- El desgel “irreversible” de l’Antàrtida.

- El declivi del regne de gel. 

Vídeo:                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      

Fins on arriba el fem del fons del mar?

La contaminació marina a Europa és un problema profund, profund en el sentit que hi ha fem, produïda pels humans. Així ho demostra un estudi realitzar per un grup internacional al llarg de tot el mar Mediterrani i en la part europea de l'oceà Atlàntic.
Els investigadors han arreplegat mostres en 600 punts distints, des d'una profunditat de 35 metres fins a 4,5 quilòmetres. I en tots ells han arreplegat restes de l'activitat humana.
Aquest és un problema ben conegut. Les restes que llancem al mar (bosses de fem, paquets d'aliments, llandes d'alumini,...) tenen un gran impacte en la fauna i la flora marins, i en els seus ecosistemes.
D'una banda, perquè molts animals els confonen amb menjar, i al tractar de menjar-los, s'ofeguen i moren; la seua degradació produeix substàncies tòxiques; i per últim, pel que es coneix com "pesca fantasma": les restes de fem produeixen un substrat artificial, i quan espècies sèssils tracten d'assentar-se, no ho poden fer. En molts casos arriben a morir.
En les zones més pròximes a la costa, les restes que predominen són bosses de plàstic, envasos i llandes. En canvi, en zones de més profunditat es poden trobar xarxes i hams descartats pels pescadors, que en compte d'arreplegar-los i rebutjar-los al tornar a terra, utilitzen els mars com a abocador.
El pitjor de tot açò és que té mala solució. El fem produïda pels europeus cobreix gran part del Mediterrani, i arriba fins la dorsal Meso-Atlántica, a 2.000 quilòmetres de la costa. Traure-la dels mars no sols resulta difícil a nivell tècnic i molt costós en termes econòmics. En alguns casos el fem està tan integrat en el sòl marí que llevar-lo provocaria més problemes de què arreglaria.
Pareix que conscienciar-nos és el millor que podem fer. Limitar la quantitat de fem i deixar de llançar-lo als mars.

Notícia original 

Notícies relacionades:

- Descobreixen un riu de fem que amenaça a la vida aquàtica.

- Un documental denuncia la contaminació marina. 

Vídeo:

Els neandertals tenien menor diversitat genètica que els humans actuals

L’estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en el que també han participat la Universitat d’Oviedo i l’Institut d’Antropologia Evolutiva de l’Institut Max Planck, revela que aquella espècie estava distribuïda en xicotets grups allunyats entre si i amb lleugeres diferències genètiques.
El treball analitza l’exoma de diversos individus neandertals i d’un denisovano de tres regions diferents: la cova d’El Sidrón, a Astúries; la cova de Vindija, a Croàcia, i la cova de Denísova, a Sibèria.
Analitzar els diferents exomes ha permés identificar els canvis d'aminoàcids derivats compartits per estos homínids arcaics i que no ocorren, o a penes ho fan, en els humans actuals. L’investigador Antonio Roses va afirmar: "Aquests resultats obrin la porta a identificar la base genètica dels canvis fenotípics produïts en els processos evolutivos", qui ha apuntat que les lleugeres diferències genètiques entre les poblacions neandertales podrien deure's que les relacions endogàmiques van poder ser més comuns que en l'actualitat.
L'estudi aborda per primera vegada la identificació dels gens potencialment responsables dels canvis físics dels homínids arcaics i dels humans recents. La comparació dels exomas fòssils amb els de diversos humans moderns d'África, Europa i Àsia mostra que el llinatge comú de denisovanos i neandertals va acumular nombroses mutacions en els gens que controlen la forma de l'esquelet, distribució del pèl, metabolisme i sistema cardiovascular.
Els canvis que afecten específicament el llinatge dels neandertales, després de separar-se dels denisovanos, té a veure amb gens relacionats amb l'hiperlordosi o augment en la curvatura de la columna vertebral. Al contrari que al llinatge dels Homo sapiens, on el canvi genètic es concentra fonamentalment en certs gens implicats en el comportament i en la pigmentació de la pell.
En conclusió, la investigació revela que al llarg del procés evolutiu, en el llinatge sapiens s'han produït mutacions en gens que afecten l'agressivitat i l'hiperactivitat, tot i que encara es desconeix si estos canvis genètics han augmentat o reduït els nivells d'estes pautes de comportament.

Notícia original

Notícies relacionades:

- El 2% dels nostres gens són neandertals.  

- El sexe entre homínids va fer desaparéixer als neandertals.

Vídeo:

A major grandària de cervell, més autocontrol

Aquesta és la conclusió d'un estudi liderat per la Universitat de Duke (EUA) basada en la capacitat de resistir el impuls de fer alguna cosa que ens resulta temptador però contraproduent, és a dir, l'autocontrol.
L’estudi publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), conclou, que les espècies amb cervells més grans tenen més autocontrol que les espècies amb cervells xicotets.
L'equip d'investigadors va analitzar una sèrie de diferents proves amb 567 animals de 36 espècies. La primera prova, constava d'un cilindre opac del que els animals havien de recuperar un tros de menjar guardat en el seu interior. Després de resoldre aquesta tasca amb èxit, van canviar el cilindre opac per un transparent, amb la qual cosa aquests podien veure el menjar en el seu interior i havien de resistir-se a la temptació de llançar-se directament a l'aliment, amb la qual cosa xocarien amb el cilindre.
Segons el resultats de l'examen, els grans simis, com orangutans o ximpanzés van ser els que millor van realitzar els experiments, mentres que els més menuts com les mones esquirol, van obtindre els pitjors resultats.
Així va concloure el líder de l’estudi realitzat, Evan L. MacLean:"Independentment de la grandària del seu cos, a les espècies amb cervells més grans els va ser millor en les tasques d'autocontrol que els plantegem”.

Notícia original

Notícies relacionades:

- L’autocontrol es contagiós.

- L’autocontrol dels xiquets prediu el seu benestar quan siguen adults.

Vídeo:

Recorre ta casa i aprèn a reciclar

Europa avança poc a poc amb el tractament de deixalles. Avui en dia es recicla el 40% dels rebutjos urbans tractats, en canvi, al 2001 només era un 27%.
De les 16 tones de matèries primeres que cada europeu consumeix en un any, sols 6 acaben sent residus i, d’estes, la meitat acaba en abocadors. Així com el 37% dels residus urbans.
A pesar de la millora que em anat fent cada any encara ens queda molt per aprendre, i la Comissió Europea ha decidit conscienciar més a la gent per a un ús responsable dels recursos. Per això, la campanya Generation Awake, llaçada en 2011, es centra en una millor gestió dels residus que generem, algo que la Comissió considera “un recurs enormement infrautilitzat”, amb importants pèrdues per a l’economia: si s’aplicara la legislació existent, segons l’estudi que han elaborat per a la UE, s’estalviarien 72.000 milions d’euros a l’any i es crearien 400.000 llocs de treball per al 2020.  
Igual con van fer campanyes per a les deixalles dels aliments i per al consum d’aigua, també en esta ocasió la campanya es desenrotlla entorn d’una pàgina web interactiva , disponible en els 24 idiomes oficials de la Unió Europea, en la que els ciutadans poden trobar informacions pràctiques sobre hàbits de consum. Entrant a aquesta pàgina es pot navegar a través d’una casa i veure, objecte rere objecte, les accions diàries que es poden realitzar per a estalviar recursos i produir menys fem.
El protagonista d’aquesta campanya és Bernardo Fem, un poal de fem rescatat de la soledat del seu traster per les mascotes que apareixen en les anteriors fases de la iniciativa de sensibilització llançada per la Comissió que adverteix: “Baix la desenfadada campanya s’amaga un missatge seriós: els desperdicis contenen sovint materials de valor que poden ser reintroduïts en el sistema econòmic”.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Cóm reciclar

- Manualitats a partir de material reciclats

Vídeo:

Elaboren el primer mapa digital de la Gran Barrera de Coral

Un grup de científics ha elaborat per primera vegada un mapa digital de tota l’àrea que cobreix la Gran Barrera de Coral, situada al nord-est d’Austràlia, està declarada Patrimoni de la Humanitat des de 1981.
Un grup de científics australians i alemanys han creat un mapa 3D que inclou dades sobre la profunditat d’esta zona de més de 350.000 km², on fins ara quasi la mitat de les aigües poc profundes no havien sigut plasmades en documentals digitals.
Robin Beaman, expert de la Universitat James Cook, va afirmar que el mapa permet veure la forma de cada escull, la localització de cada llacuna i cada detall d’este acosistema, la qual cosa contribuirà a entendre les amenaces i sabre com protegir-ho.
Per exemple, en el cas de l’estrela de mar “Acanthaster planci”, coneguda com a corona d’espines i voraç depredadora de corals, el mapa ajudarà a entendre com interactuen les larves i com flueixen dins i al voltant dels corals, la qual cosa por permetre veure on viatgen i pronosticar el pròxim brot.
L’any passat, l’Institut Australià de Ciències Marines, va alertar que la gran Barrera de Coral  ha perdut més de la mitat del seu coral en els últims 27 anys, principalment per les tempestes i les corones d’espines.
La Gran Barrera, que alberga 400 tipus de coral, 1.500 espècies de peixos i 4.000 varietats de mol•luscos, va començar a deteriorar-se en la dècada dels 90 pel doble impacte del calfament de l’aigua del mar i l’augment de la seua acidesa per la mejor presència de CO₂ en l’atmosfera.

Notícia original

Notícies relacionades:

- En 50 anys els mars podrien evaporar-se. 

- Acidificació d’oceans s’accelera a ritme sense precedents: UNESCO.

Vídeo:

La Terra vista des de Mart

Quan en un futur un astronauta xafe la superfície de Mart, comprovarà que la Terra es tan sols un diminut punt blanc vista des de el planeta roig. No obstant això, la Terra brilla més que cap altra estrela en l’horitzó de Mart.
El robot Curiosity de la Nasa, ens va enviar una espectacular ‘postal’ en el que la nostra llar planetària es percep com una minúscula mota de pols en el cel marcià. Aquest vehicle robòtic, que va arribar a Mart a l’agost de 2012, està perforant el subsòl i analitzant roques per a buscar indicis de vida en el passat del planeta. El passat mes de desembre, va aconseguir descobrir indicis d’un llac marcià que va poder albergar vida fa ara 3.600 milions d’anys.
Igual que la mítica imatge de la Terra captada per la sonda Voyager 1, que l’astrònom i divulgador Carl Sagan va definir com un “punt pàl•lid blau”, la imatge del nostre planeta vist des de Mart torna a posar en perspectiva l’humil lloc de la Humanitat en la immensitat del Cosmos.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Planetes visibles a simple vista. 

- Així veuríem els planetes si estigueren tan prop com la Lluna. 

Vídeo:

Redescobreixen un escarabat que Darwin va trobar fa 180 anys

En 1832 Charles Darwin va desembarcar del Beagle en Badia Blanca, Argentina, on el naturalista va arreplegar diversos fòssils de grans mamífers i molts organismes vius, entre ells diversos insectes. Entre ells es trobava un nou escarabat de colors brillants que va passar a formar part dels fons del Museu d’Història Natural de Londres però que, per desgràcia va desaparèixer fa molts anys.
L’any 2008 un entomòleg, Stylianos Chatzimanolis, de la Universitat de Tennessee en Chattanoonga (EE.UU), va redescobrir el escarabat que es creia extingit. Ho va trobar casualment quan consultava unes mostres en préstec del museu. El seu nom científic és Darwilinus sedarasi, en honor a Darwin i a l’escriptor nord-americà David Sedaris.
Però el treball de Chatzimanolis va anar més enllà. El naturalista va buscar altres exemplars de la mateixa espècie en altres museus europeus i nord-americans i va trobar altre dos ambdós arreplegats abans de l’any 1935. La major part de l’hàbitat en què es troba aquesta espècie d’escarabat s’ha transformat en camps agrícoles, per la qual cosa l’investigador te’m que l’espècie es troba ja extingida.    
“Encontrar una nova espècie és sempre emocionant, trobar una arreplegada per Darwin és verdaderament increïble”, va reconèixer l’entomòleg.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Fòssils perduts de Darwin apareixen en un vell armari.

- Descobreixen un escarabat més xicotet que un cap d’agulla de cap.

Vídeo:

El desgel de l’Àrtic

Amb aquesta notícia, Patricia Domingo ens vol obrir els ulls a la trista realitat:
En els últims 30 anys la capa de gel de l’Àrtic ha perdut tres quartes parts. L’any 2012 es va produir la major tasca de desgel de la història.
En canvi, les autoritats dels països limítrofs (EUA, Canadà, Rússia, Noruega i Dinamarca) no busquen solucions, sino discuteixen per repartir-se el terreny. Perquè a ells els interessa el “poder” que hi ha baix d’aquestes capes de gel. A l’Àrtic es troben enormes reserves de gas i petroli, i amb el desgel s’obrin noves rutes marítimes per al comerç intercontinental. D’aquesta manera podem aplicar la teoria de l’iceberg de Hemingway que diu que ens fixem en el que veiem i no pensem en que davall d’eixe iceberg es troba amagada una altra massa de gel gegantina que ho manté i dóna solidesa. En aquests moments plataformes petrolíferes d’empreses russes han començat al negoci d’or negre. Es preveu que comence l’any 2014. I que passaria davant una fuga? Un negoci d’uns quants perjudicarà a tot el planeta. Els costos ocults d’una marea negra no es paguen amb rubles, ni amb euros ni amb dòlars.
Si vivim en un món en què els nostres governants es preocuparan demà, si algun dia passa, preocupem-nos nosaltres ara. Aprenguem, almenys, de l’experiència, perquè sabem que tancar els ulls als problemes no solucionem res.

Notícia original 

Notícies relacionades:

- El desgel àrtic porta pluja d’estiu a Europa i sequera al Mediterrani. 

- El nivell del mar podria pujar 20 metres en menys de 90 anys.

Vídeo:

El gas de la rialla no és un acudit

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) ha presentat un estudi científic on assegura que les emissions de l’òxid nitrós, conegut com a gas de la rialla, poden arribar a ser el doble a l’any 2050. Si es volen mantindre l’augment de les temperatures del planeta per davall de dos graus cal oprimir el seu efecte, ja que té 300 vegades el potencial de calfament del CO₂.
Aquest gas s’emet amb la producció elèctrica, manufactures químiques, aqüicultura, al utilitzar fertilitzants d’agricultura i al transport, és un dels que més afecta a la capa d’ozó.
El treball ha plantejat tres hipòtesis. En el cas que tot seguira igual, les emissions tindrien un increment del 83% entre els anys 2005 i 2050. Si comencem a posar mesures moderades, es reduiria a un 26% i en el cas que ens consciencem molt, la baixada seria d’un 22%. Han assegurat que estan tractant de posar en marxa una sèrie de mesures per a catalitzar esta reducció d’emissions per mitjà de l’eficiència energètica i la implantació d’energies renovables.
El representant de les Nacions Unides ha animat, dins d’una senda de pràctiques voluntàries, que s’incrementen els cultius sostenibles, com sembrar els aliments quan és la temporada, o reduir l’ús de fertilitzants perquè a més de reduir gastos es pot ajudar al planeta perquè els efectes d’este gas siguen menors.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Fertilitzar amb coure pot reduir les emissions d’òxid nitrós. 

- Òxid nitrós com una “droga”.

Vídeo:

EL SOL HIPERACTIU

Durant les darreres setmanes hi ha hagut més de 10 erupcions solars, el dia 5 de novembre la més forta. De moment no hi ha perill i no ha tingut cap efecte sobre la Terra però s’espera que les erupcions volcàniques continuen durant les pròximes setmanes.
Dins del seu cicle d’onze anys, el Sol travessa ara el seu màxim d’activitat. Aquest període solar és molt irregular, pot variar entre 7 i 15 anys i els seus màxims i mínims  poden tindre amplituds molt variables; el mínim més famós va ocórrer a la segons meitat del segle XVII, anomenat mínim de Maunder, però tals mínims no tenen el perquè anar seguits de catàstrofes.
L’actual màxim del Sol té les característiques habituals. Fins ara les majors fulguracions han passat el 6 d’agost de 2011, 7 de març de 2012 i el per últim el 5 de novembre de 2013. Aquesta última es va originar a la regió activa 1890, es va formar un grup de taques solars, grans regions fosques de la mateixa grandària que la Terra, a una temperatura de 1500 graus més baixa que la temperatura mitja de la fotosfera (aproximadament 5800 graus) i poden durar de un dia a tres mesos per a desaparèixer sense deixar cap rastre.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Sol en directe

- Cóm i quan morirà el Sol?

Vídeo:

LES PEGELLIDES TRANSEXUALS

Ha estat comprovat ,després de més de sis anys d’estudi, per un equip d’investigació del Museu Nacional de Ciències Naturals, que les pegellides, una espècie de mol•lusc, canvia de sexe per a reforçar la seua supervivència. Aquest és un mecanisme que permet seguir assegurant l’existència de la espècie, ja que equilibra la densitat entre mascles i femelles.
Els investigadors ho van comprovar a partir d’una porció de teixit reproductor, a través d’uns xicoteta biòpsia, per a observar si hi havia ovòcits o esperma. A l’any següent (les pegellides es reprodueixen només una vegada a l’any) tornaven a repetir el procés.
Els investigadors asseguren que per a ells era molt important conèixer tots els paràmetres de procreació de les pegellides, ja que era necessari reproduir pegellides en captivitat perquè estaven desapareixen. També asseguraven que des de temps del Paleolític i en el Neolític ja hi havia una captura abundant d’aquesta espècie per al seu consum.
En aquests moments al sud de Espanya sols es conserven uns 2.000 exemplars, pocs per als quilòmetres de costa que tinguem; al nord d’África hi ha un població important de pagellides, sobretot, a les illes Chafarinas on viuen fins 50.000 d’elles.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Existeixen animals que canvien de sexe?
- Per a saber un poc més sobre les pegellides.

Vídeo:

Joies amagades durant més de tres mil anys dins d’una gerra

A un jaciment arqueològic de Tel Megido (al nord d’Israel), s’ha descobert dins d’uns gerra una xicoteta colecció de joies d’or i plata, es calcula que són de l’any 1100 aC.
La gerra va ser trobada l’any 2010, però hasta fa pocs dies estava a l’espera d’un anàlisi molecular. Quan un equip format per persones de universitats de Washigton, Israel,… finalment poderen retirar la quantitat de brutícia acumulada a la gerra, observaren que aquest objecte amagava al seu interior diverses joies, entre elles anells i arracades.
Els investigadors creuen que algunes de les joies amagades van ser fabricades a Egipte, ja que alguns materials i dissenys que apareixen en les joies corresponien amb dissenys egipcis de la mateixa época.
Una curiositat de la troballa, era la forma en la que estaven guardades les joies, pareix obvi que estaven amagades. Tot apunta que algú va tractar d’ocultar la col•lecció, però per algúna raó eixa persona o persones no van poder després tornar a arreplegar-la.

Noticia original 

Noticies relacionades:

- Joies antigües 
- Joies egípcias antigues 

Vídeo

Similitud genètica entre dos poblacions de polps separades per deu mil quilòmetres

Un equip d’investigació ha trobat la información genética del polp antàrtic està relacionada amb els resultats d’un estudi  on deia q la capa de gel de l’Antàrtida Occidental no existía com a tal fa uns 125.000 anys.
A l’estudi s’analitzaren més de 450 polps dels mateix tipus, de l’Oceà Antàrtic, per a obtenir nous informes de com es distribuixen aquests animals a través del mar. Els científics pensaven que com aquests animals sempre viuen al mateix lloc i només s’allunyen d’aquest per a escapar dels depredadors, els animals que viuen a diferents zones també serian genéticament distints.
No obstant això, un equip d’experts de diverses universitats de Regne unit i Australia, han descobert que els polps que habiten al Mar de Ross i al Mar de Weddell, que ara están separats per la capa de gel de l’Antàrtida Occidental, són genéticament quasi identics; això fa pensar que aquestes dos regions varen estar conectades en el passat.
Allò que s’ha descobert pretegix les conclusions d’estudis recents segons les quals l’actual calfament global pot acabar remodelant de manera dràstica l’actual paisatge antàrtic en un futur no molt llunya.

Noticia original 

Noticies relacionades

 - Com poden sobreviure els polps en les aigües fredes de l’Antàrtida? 

- Polps de profunditats: un origen antàrtic 

Video

Les temperatures a Europa augmentaran fins a 2,5 ⁰C

Experts de l’Agència Europea en Medi Ambient (EEA) han creat una sèrie de mapes on pronostiquen els canvis de les temperatures i les precipitacions que patirà el continent europeu durant el segle XXI. 

Segons els mapes, totes les àrees europees es calfaran entre 0,4 i 2,5 ⁰C a mitjan segle. El projecte europeu ENSEMBLES afirma que Europa será de mitja 1,5 ⁰C més càlida en el període 2021-2050 que en els anys de 1960 a 1990. A mitjan segles XXI, els experts diuen que totes les àrees del continent es calfaran un mínim de 0,4 ⁰C i un màxim de 2,5 ⁰C. Les zones amb el major calfament seran el sud i sud-est d’Europa i també Escandinàvia. 

Els mapes, creats en Eye on Earth –un servici public d’informació global que permet als usuaris integrar tot tipus de dades-, prediuen que en els anys de 2071 a 2100 la temperatura augmentarà 3 ⁰C; i a finals d’aquest segle, a Escandinàvia, més concretament al nord-est, les temperatures seran 6 ⁰C més altes, i a la conca mediterrània els canvis seràn majors que a altres zones. La diferència de temperatura entre l’estiu i l’hivern seran majors, afirmen els experts de l’Agència Europea de Medi Ambient.  

Tot açó suposa majors oles de calors y més sequera, i te conseqüències a l’aigua, la producción agrícola i a la salut humana. En quants a les precipitacions, al nord augmentaran, i al sud i a les regions mediterranies descendiran un 15%. Per al periode de 2021-2050, les precipitacions ascendiran a Europa; en canvi, a l’estiu serán menors. 

Notícia original 

Notícies relacionades 

- Clima mundial  

Vídeo: 

Troballa a Argentina d'ous de dinosaure únics en el seu tipus

Un equip d’investigació argentí-suec ha presentat els resultats d’uns ossos i ous fossilitzats de fa 70 milions d’anys, que pertanyien a una espècie de dinosaure de la Pantagònia que s’assemblava a un pardal. Aquest descobriment ha sigut molt curiós per la troballa dels dos ous que es trobaven prop de les restes òssies d’un dinosaure membre de la familia Alvarezsauridae, un grup dels més misteriosos. L’equip confirma que aquests dinosaures van estar presents en Amèrica del Sur hasta finals del Cretaci.
Aquest grup de dinosaures tenen una talla corporal de 2,6 metres. Va ser descobert per Jaime E. Powell; però el paleontóleg argenti José Fernando Bonaparte va trobar el primer ejemplar d’aquesta família en 1991.
Les característiques de nombrosos fragments de corfa del ou suggereixen que almenys alguns dels ous van ser covats i van contindre embrions en una etapa avançada del seu desanrotllament.
Un membre de l’equip analitzà  les corfes de l’ou, i s’ha una nova familia d’ous, la Arraigadoolithidae.
Els terópodos de la família Alvarezsauridae eren dinosaures xicotets (amb talles d’entre mig i 2,5 metres), bípedes i amb plomes. S’han trobat restes d’ells a Àsia i a Amèrica del Nord i del Sud. Tenien un crani semblant al de les aus, mandíbules amb dents diminutes, extremitats davanteres curtes encara que robustes, i urpes enormes.

Notícia Original

Notícies relacionades:
- Informació del paleontóleg argentí Dr. José Fernando Bonaparte
- Els terópodos

Vídeo (en anglés):

A les poques setmanes de deixar de fumar ja hi ha millores clares en la salut

Un altre estudi afirma el que molts exfumadors i metges havien dit: deixar de fumar no sols millora la salut a llarg termini sinó també a curt termini, en qüestió de setmanes.

En este nou estudi, les persones d'entre 18 i 24 anys d'edat que van deixar de fumar durant almenys dos setmanes i dels que es va fer un seguiment, van experimentar una reducció de símptomes respiratoris, especialment tos.

Dos professors de la Universitat de Texas, van comparar molts qüestionaris respostos per universitaris que van participar en uns programes per a que deixaren de fumar. Més de la mitat dels estudiants fumava de 5 a 10 cigarrets al dia i havia consumit tabac durant un període d'entre 1 i 5 anys.

Una part dels subjectes d'estudi va aconseguir deixar de fumar durant dos setmanes o més, mentres que la resta no va poder deixar de fumar.

Els qüestionaris respostos pel grup dels que van aconseguir resistir-se al cigarret durant dos setmanes o més van ser comparats amb els respostos pel grup dels que no ho van aconseguir.

La reducció de símptomes respiratoris, especialment tos, va ser clara en el grup dels que van deixar de fumar durant dos setmanes o més.

Notícia Original

Notícies Relacionades:

- Consells per a deixar de fumar

- Càncer de pulmó

- Nicotina

Vídeo:

Mesurar els nivells de glucosa en la saliva en compte de en la sang

Per a totes aquelles perones diabètiques, fins ara la via habitual de verificar els seus nivells de glucosa era extraient-se sang. És un método invasiu i produïx un poc de dolor.

Un equip d'investigadors està treballant en un nou sensor que puga determinar els nivells de sucre en la sang per mitjà de les concentracions de glucosa que hi ha a en al saliva.

La tècnica s'aprofita d'avanços en la nanotecnologia així com en la plasmónica de superfície. L'equip, de la Universitat Brown als Estats Units, va crear per mitjà de gravat milers d'interferòmetres plasmóticos en un biochip de la grandària d'una ungla, i va usar este per a mesurar la concentració de molècules de glucosa presents en una mostra d'aigua. Els seus resultats indiquen que este biochip pot detectar nivells de glucosa semblants als presents en la saliva humana.

La concentració de la glucosa en la saliva humana és molt més inferior a la que hi ha en la sang. Per això, fins ara resultava un tant problemàtic verificar-ho d’aquesta manera.

Els resultats de la nova investigació demostren que és factible usar interferòmetres plasmónicos per a detectar molècules en concentracions baixes.

La tècnica pot ser usada per a detectar altres substàncies químiques o agents biològics, i al mateix temps tots els mesuraments per a les possibles deteccions.

El següent pas que planeja donar l'equip de l'enginyer Domenico Pacifici, professor d’Universitat, és construir sensors dissenyats específicament per a la glucosa i altres substàncies a fi de realitzar més proves sobre la capacitat de detecció d'estos dispositius.

Notícia original

Notícies relacionades

- Glucosa

- Tractament nutrici per a reduir glucosa en la sang

Vídeo:

El láser més potent del món recrea l’interior de les estreles

Un grup d’investigadors del Departament d’Energía dels EEUU i de la Universitat d’Oxford han utilitzat el láser de rajos X més potent del món per a calentar per primera volta un tros de matèria fins a dos milions de graus.

Els científics han aconseguit recrear a un laboratori les condicions físiques de l’interior de les estreles.

Els experiments es van fer a California (EEUU) amb una potent ferramenta anomenada Linac Coherent Light Source (LCLS). Aquesta font de llum, té un tir ràpid de polsos de rajos láser són mil milions de vegades més brillants que els de qualsevol altra font de rajos X, es capaç de produir moltíssima energía, tanta com la que produïx tot Bèlgica.

Els científics utilitzaren els polsos de calor sobre un tros menut de paper d’alumini i en menys de una bilionèssima de segon, va aconseguir una temperatura de aproximadament dos milions de graus centígrads.

“Hacer materia densa extremadamente caliente es importante científicamente para entender las condiciones que existen dentro de las estrellas y en el centro de los planetas gigantes en nuestra Sistema Solar y más allá”, explicà Sam Vinko, Investigador de la Universitat de Oxford (Reino Unido).

Fins ara, la ciència només havia aconseguit crear plasma a partir de gasos, perquè no es disposava de ferramentes que permeteren fer el mateix amb densitats sòlides que no poden ser penetrades pels rajos làser convencionals.

Notícia original

Altra notícia relacionada:

- L’interior de les estreles

Vídeo:

Part del cervell que processa la parla no està on es creía

Durant molt de temps, es pensava que l’àrea de Wernicke, es trobava a la part posterior de la corfa celebral, darrere de la auditiva. Però un estudi científic del Centre Mèdic de la Universitat de Georgetown (Washigton), ha mostrat que l’àrea de Wernicke està tres centímetros més prop de la part frontal del cervell i que aleshores, es troba davant la corfa auditiva, i no tal com es creía.

El professor de neurociències, Josef Rauschecker, principal autor del estudi, va dir: “Los libros de texto deben ser utilizados”. Rauschecker i els seus col•legues per a fer la investigación es van basar en 115 estudis ja fets abans.

Un anàlisi de les imatges celebrals de l’estudi, van demostrar on estava la nova localització de l’àrea Wernicke, aixó afavoreix als pacients que patixen de dany celebral o embolia. “Si un paciente no puede hablar o entender el lenguaje, ahora tenemos una buena pista sobre el lugar en el que el daño se produjo” afirmà Rauschecker.

El descubriment aporta també inquietants interrogants sobre els oritges del llenguaje dels humans i dels primats, ja que la zona celebral dels processament es sitúa a la mateixa zona que la nova área de Wernicke dels humans.

Iain DeWitt, altre dels principals autors de l’estudi i candidat a doctorat del Programa Interdisciplinari de Nerociències de la Universitat de Georgetown, digué que aquest estudi ha confirmat el que altres van dir en els anys 90, quan va ser possible realizar imatges cerebrals al principi d’aquesta década.

Notícia original

Altra notícia relacionada:

- Diferències entre el llenguaje humà i la manera de comunicar-se els animal