La ferida atòmica se suposava tancada per sempre amb l'acer de la nova coberta col·locada sobre la central a 2016. Però durant tot aquest mes d'abril la zona ha patit els pitjors incendis que es recordaven i han destrossat l’entorn que començava a recuperar-se i encenent de nou les alarmes a la capital davant d'un possible núvol tòxic, també han augmentat els nivells de radiació, de moment sense passar del límit que comportaria un risc per a la salut.
S'han cremat més d'11.500 hectàrees. S'estima que els incendis han costat desenes de milions d’hectàrees. Han enviat uns 2.500 bombers i personal d'emergències a la zona, on segueixen actiusalguns focs que amenacen la central. El 22% de la zona d'exclusió ha cremat, segons activistes sobre el terreny. Greenpeace confirma que són els incendis més grans mai registrats a la zona d'exclusió de Txernòbil, a causa del clima anormalment calorós, sec i molt ventós. Les autoritats investiguen la crema de rostolls i també a un grup de visitants imprudents.
L'escenari de la pitjor catàstrofe nuclear del món s'ha convertit amb el pas dels anys en una àrea de conservació única que alberga molts animals i plantes difícils de trobar. Tot dins de la zona d'exclusió, una àrea amb un diàmetre irregular d'uns 30 o 40 quilòmetres, que el 1986 va quedar sentenciada a estar buida durant segles. "Queden molts punts radioactius, fins i tot fora de la zona d'exclusió", apunta des de Nova York Adam Higginbotham.
