El sèptim nan

Encara que per a nosaltres sempre ha hagut tan sols sis nans , podríem estar davant del pròxim i sèptim nan, anomenat Vesta.

Després de les últimes recerques pel cinturó d’asteroides , on hi havia les sis nans coneguts, entre els quals trobem Plutó, Ceres, Eris, Makemake, Haumea i Higía, es va descobrir un nou asteroide, brillant, més xicotet que Ceres, però el més lluminós del cinturó, i l’únic que es pot veure a simple vista. Per aquesta raó, va ser el primer en ser vist i investigat, fins inclús pensar-se que era un planeta. Per aquesta raó, Gauss proposà el científic Olbers (que va ser el que el va descobrir) que li ficara el nom d’aquesta divinitat romana.

Fa uns anys, Vesta va col·lisionar amb un altre asteroide, i es va fragmentar enviant xicotets trossos d’asteroide per l’univers. En aquest cas caigueren a la Terra, el que va augmentar la informació que teníem dels asteroides. Aquests xicotets fragments de Vesta s’anomenaren “vestoides”. Al igual que la Terra, té un nucli de níquel i ferro, una estructura de capes concèntriques i una forma d’esfera aplastada pels pols, raó pel qual els científics creuen que pronte es denominarà un nou planeta nan.



Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

L'estació espacial capta centellejos gamma i elfs

El 10 d’Octubre del passat any 2019, mentre la Estació Espacial Internacional sobrevolava Indonesia, es van capta un raig lluminós molt potent dins d’un núvol. Els instruments d’investigació observàren un centelleig de radiació gamma i un anell de llum ultraviolada col·loquialment anomenat “elf”.

Aquesta setmana certs científics amb renom han donat els resultats de l’investigació. Han trobat els anomenats terrestrial gamma ray flashes (TGF), fenòmens violents, observats tant amb el satèl·lit òptic com el ultraviolada.


Els TFG son descàrregues molt altes d’energia X i gamma curtes i molt escasses. Per la seua part, els elfs expandeixen la llum ultraviolada per dalt dels núvols. Un científic conegut afirma que aquests fenòmens recents son nous i poc investigats, però mostren ascpectes molt violents de l’atmòsfera terrestre i tindrán un impacte fort en el circuit elèctric global terrestre.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Un estudiant de la UPV dissenya un UAV

Ferran Lumbierres, estudiant d’ Ingenieria de Vehicles Aeroespacials en la Escola Superior de Ingenieries Industrial, Aeroespacial y Audiovisual de la UPV, com a TFG a disssenyat un UAV que podria volar amb autonomía infinita amb una incidència solar per damunt del 70 %. L'estudiant ha detallat el procés de disseny i les consideracions tècniques necessàries per poder construir-lo i volar amb garanties d'èxit en missions de llarga durada. El cost dels materials per fabricar aquest UAV no superaria els 3.200 euros.


Si mentre volara hi haguera unes condicions meteorològiques favorables podria volar des d’abril fins setembre, inclús per la nit, però en cas de mal temps deuria aterrar per a carregar les bateries.


La pregunta dels correctors fou com ho aconseguiria, al que Lumbierres va contestar "M'he centrat en l’aerodinàmica, l’estructura, el control autònom, l’energia i obtenció, la construcció, l’optimització de la propulsió i el disseny. Està basat en una sèrie de sistemes que deuen funcionar paral·lelament i amb sintonia. Cada watt pot canviar el transcurs del viatge espacial".






Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

NOVES TEORIES SOBRE ELS FORATS NEGRES I LES ESTRELLES DE NEUTRONS

Des de fa molts anys, els científics invetiguen sobre l’origen de la radiació electromagnètica emesa des de les regions celestes que allotgen forats negres i estrelles de neutrons , els objectes més misteriosos de l’univers. Els astrofísics creuen que aquesta radiació d’alta energia (que és la que fa brillar les estrelles de neutrons i els forats negres) és generada per electrons que es mouen quasi tant o inclús més ràpid que a la velocitat de la llum, però el procés que accelera aquestes partícules ha estat sempre un misteri.

Ara, uns investigadors de la Universitat de Columbia han presentat una nova explicació. En un estudi publicat al número de desembre de The Astrophysical Journal, els astrofísics Luca Comisso i Lorenzo Sironi van utilitzar simulacions massives per calcular els mecanismes que acceleraven aquestes partícules. Van concloure que la seva energització és el resultat de la interacció entre el moviment caòtic i la reconnexió de camps magnètics super-forts.

"La turbulència i la reconnexió magnètica -un procés en què les línies de camp magnètic esquincen i es reconnecten ràpidament, conspiren junts per accelerar les partícules, augmentant-les fins a velocitats que s'apropen a la velocitat de la llum", va dir Luca Comisso, científic investigador postdoctoral a Columbia i autor de l'estudi.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video Estrelles de neutrons

TROBEN UN EXEMPLAR GEGANT DE MEDUSA

Els voluntaris de el Centre d'Estudis i Conservació d'Animals Marins (CECAM)  de Ceuta han localitzat en les aigües pròximes a l'litoral de Ceuta un exemplar de medusa gegant que és molt poc freqüent en aquestes aigües i la presència s'associa amb el canvi climàtic. Segons han informat fonts de l'CECAM, l'exemplar és un Rhizostoma luteum, que és una espècie coneguda perquè pot arribar a pesar 40 quilos i mesurar fins a 60 centímetres.


Des del seu descobriment ha estat esmentada en la literatura científica en poques ocasions pel fet que alguns investigadors fins i tot posaven en dubte la seva existència fins que en l'estiu de 2012 van observar uns 50 exemples a la costa espanyola Mediterrània, demostrant així definitivament la seva existència.


L'exemplar ha estat localitzat aquest cap de setmana en aigües pròximes a la platja del Sarchal de Ceuta i el mateix havia estat trobat en llocs com les costes de Múrcia, Almeria, Granada o Màlaga, però no hi havia registres d'un exemplar d'aquestes característiques a Ceuta. Els especialistes han ressaltat que tot i la mida d'aquesta espècie la seva picada específica causa una lleu irritació.



Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

UN NOU VISITANT INTERESTEL·LAR ARRIBA AL SISTEMA SOLAR

El 30 d’agost, un astrònom aficionat va descobrir un objecte brillant pel cel amb el seu telescopi. El cos estava envoltat per pols i gas, i mostrava una cola, així que es va donar a entendre que era un cometa . Els astrònoms es van dedicar a estudiar-lo, fins que la Unió Astronòmica Internacional va confirmar que era un cometa de fora del sistema solar. És el segon cos que recull aquestes característiques al llarg de l’any.

L’han anomenat 21/Borisov i viatga a 32 km/s. Després d’un estudi exhastiu s’ha sugerit que prové de Kruger 60, un sistema solar a 13 anys llum de la Terra. S’ha denominat que medeix un kilòmetre de diàmetre.

Fa ja mesos que es troba al Sistema Solar, i fins setembre de 2020 no deixarem de veure’l. Per a evitar que torne a vindre un cometa interestel·lar sense saber-ho amb temps, es posarà en marxa un Gran Telescopi per a Rastrejos dins de tres anys.




Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2


Video trajectòria

Els planetes que no orbiten al voltant de res

Existeixen planetes que no orbiten al voltant de cap estrella, i han inspirat històries de tota mena. Són anomenats planetes de vol lliure . Però, com han arribat a errar per l’espai? Hi ha dues explicacions possibles.

Potser que, al formar-se com a planetes  normals fóren expulsats dels seus respectius sistemes. Quan es forma una estrella, al voltant d’aquesta es fan discs de pols i gas, que formen planetes. Durant el temps que s’acaben de formar, hi ha molta interacció pels voltants i molt de moviment, i potser que un planeta no arribe a lligar-se amb l’estrella.

La segona opció és que es formen igual que les estrelles, en una explosió de gas que es compacta. Per a que açò passe, el planeta deu pesar molt, quasi tant com una estrella, ja que si no pesa el suficient, se’ls denomina subenanes.

Siga per una forma o per altra, aquests planetes errants existeixen i, o van solts o orbiten al voltant del punt centre de l’univers.



Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2