La grandària dels peixos canvia en funció de la temperatura

Els peixos, per protegir-se del fred, es fan més grans i en augmentar la temperatura, es fan més xicotets, o, almenys, açò és el que es creia. Un treball ha revelat que els peixos també creixen amb la calor. El 45% de les 355 espècies analitzades (la majoria no explotades) engreixava en les aigües més calentes i el 55% disminuïa. Un altre aspecte curiós que reflecteixen els resultats és que aquesta transformació es produeix amb molta rapidesa. Si l'escalfament global de la planeta supera 1 °C i la velocitat es manté com en els últims vint anys, els peixos patiran un canvi de fins a un 40% en longitud i pes en les pròximes quatre dècades.

El treball analitza com responen els peixos en el temps i en l'espai. Les espècies dels tròpics, com cal suposar, són les més afectades. Les espècies menudes, a causa de l’augment de la temperatura, perdran envergadura mentre que les grans creixeran. Aquests extrems alteraran la cadena natural d'alimentació, tal com ho confirma Asta Audzijonyte. Els peixos més menuts, principals blancs dels depredadors, es convertiran en preses encara més vulnerables.

El canvi climàtic és una amenaça encara que els peixos siguen mòbils i puguen migrar quan les condicions no són favorables. No obstant això Beatriz Morales fa servir l'adjectiu "devastador" per a definir l'efecte del canvi global. No només és qüestió de temperatura, sinó també d'acidesa de les aigües que poden danyar la biodiversitat marina. "Quan l'aigua és més calenta pot haver-hi una alteració en la quantitat d'oxigen i diòxid de carboni dissolt. L'aigua pot ser més àcida", explica. Per prevenir aquest fet cal reduir les emissions i, també, la pesca, ja que aquesta també afecta el desenvolupament i la reproducció dels peixos.

Notícia original

Notícia relacionada

Amenaça a l'Albufera

Els estudis i anàlisis d'ictiofauna desenvolupats pel SEO / BirdLife a l'Albufera han permès detectar recentment que una nova espècie invasora ha colonitzat l'Albufera de València, dins de la Xarxa Natura 2000, un espai ecològic que consta de petits oasis destinats a complir amb el triple objectiu de millorar la qualitat de l'aigua, augmentar la superfície d'hàbitats d'interès comunitari i fomentar la presència d'aus amenaçades a escala regional, local i europea.

Es tracta del misgurno, una espècie de peix exòtic d'aigua dolça que habita en fons fangosos de rius, llacs, canals i cultius d’inundació. 

Procedent de l'Àsia oriental, aquesta espècie de peix, que es troba inclosa al "Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores", s’ha convertit en un nou inquilí indesitjat dels aiguamolls artificials de L'Albufera de València, ja que la seua arribada dificulta l'establiment de peixos autòctons com la rabosa de riu, el gobi o el llopet, als quals desplaça per competència per l'hàbitat i l'aliment.

Aquesta espècie de peix destaca per la seua capacitat adaptativa, ja que és capaç d'habitar en aigües amb escassa quantitat d’oxigen i en ambients d'un ampli rang de temperatures (entre 2 i 30 graus centígrads). A més, es reprodueix molt ràpidament i poseeix una alta capacitat de dispersió i supervivència, qualitats que li permeten colonitzar amb facilitat les aigües en què s’instal·la.

El misgurno, localitzat per primera vegada a Espanya al Delta de l'Ebre el 2001, ha realitzat una ràpida expansió pels canals i zones naturals properes fins arribar a l'Albufera valenciana, on va ser detectat per primera vegada en 2012, pels tècnics de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que atribueixen la seua introducció al seu ús il·legal com a esquer viu per a la pesca. No obstant, fins al moment el misgurno no havia estat detectat a l'interior dels aiguamolls artificials de l'Albufera.

Així, el SEO / BirdLife ha posat de manifest la necessitat d’establir diverses estratègies de control i eradicació d'espècies exòtiques amb l’objectiu d’eliminar del medi natural als exemplars d'aquestes espècies de fort potencial invasor.

Notícia Original

Enllaços relacionats:
-Article a la web de elPeriódico
-Reportatge a la web del SEO Birdlife
-Informe a la web 20minutos

Vídeo relacionat:

Més peixos en la penombra de l'oceà

Els investigadors de l'expedició espanyola Malaspina  amb dos vaixells oceanogràfics ,Hespérides i Sarmiento de Gamboa  han donat han conèixer ara una nova estimació de la biomassa dels peixos que podria rondar els 10.000 milions .

Xabier Irigoien , investigador de la Universitat Rei Abdullah de l'Aràbia Saudita  , i els seus companys , , mitjançant el treball i els resultatas mostren  que la biomassa de peixos mesopelágicos en l'oceà obert és aproximadament més alta del que s'estimava abans de dur a cap la exedició. . 

Malaspina ens ha ofert una oportunitat única per avaluar l'estoc de peixos mesopelàgics a l'oceà " , assenyala Carlos Duarte , cap de l'expedició . 
També afegia  l'investigador en un comunicat del Consell Superior d'Investigacions Científiques ( CSIC ) s'ha descobert que els mesopelàgics són capaços de fugir de les xarxes al detectar-les i per açò el càlcul de biomasa és més complicat d’acertar .

Amb tot l’anàlisi s’arribà a la conclusió "que la biomassa dels mesopelágicos i , també la biomassa de peixos , al ser 10 vegades superior al que es pensava té importants implicacions en la comprensió dels fluxos de carboni en l'oceà i el funcionament del que fins ara consideràvem deserts oceànics " , assenyala Irigoien . 
El desplaçament dia / nit d'aquests peixos a diferents profunditat accelerar el transport de matèria orgànica cap a l'interior de l'oceà, amb rapidesa fins als 500 i 700 metres de profunditat i és alliberada en forma de femta ", assenyala el CSIC .



Noticia original: 


Noticia relacionada :
- .La veu digital 
 - Una pàguina de notícies

Video

Nova espècie de llobarro

Es troba una nova espècie de llobarro al sud-est del Estats Units, al que volen anomenar “Choctaw” en referència a un poble indígena que va habitar aquests paratges en els q s’ha descobert. El seu nom científic ja ha sigut escollit: Micropterus haiaka.

El seu descobriment fou una coincidència, ja que els científics el que volien era fer un estudi dels llobarros, i que al analitzar el seu ADN s’adonaren de que no coincidia amb cap espècie.

“No era la nostra intenció buscar una nova espècie” digué Mike Trigali, qui dirigeix el laboratori de genètica de peixos de la FWC.

Per determinar l’espècie, els científics buscaren el perfil d’ADN en altres exemplars, i descobriren que hi havia altres peixos diferents vivint prop de les costes d’Alabama.

L’aspecte d’aquest llobarro es molt similar a la del llobarró clapejat i açò feu que a simple vista els científics no s’adonaren de que era una nova espècie. Segons la FWC, “les diferencies físiques entre ambdues espècies no son fàcils de veure, per aixà no s’havien de la seua existència.

Noticia original

Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2
Noticia Relacionada 3

El peix cardinal, l'espècie aquàtica capaç d'incubar als seus propis fills en la boca

Aquest peix, és omnívor. Sol viure en aigües fosques, amb poca il·luminació i amb abundant vegetació. El podem trobar al curs alt del riu Negre i els seus afluents, igual que al riu Orinoco.

Poden arribar a medir d'uns 2 fins a 5 cm. Però el mascle i la femella no són iguals. La diferència es que, mentre que les femelles solen ser més voluminoses i amb una forma més redondejada, els mascles són visiblement més petits.


El procés d'emparellament, comença quan la femella introdueix la massa d'ous en la boca del mascle. El que siga l'elegit, es podrà considerar tot un bon pare, ja que incuba als seus descendents durant semanes.

Aquest sacrifici és molt gran, ja que no només és aguantar-los en la mandíbula durant un llarg període, sinó que no poden menjar. A més, de volta en quan, obri la boca per poder girar-los i així, mantindre-los nets.

Un 30% dels ous, són ingerits per accident.


Notícia original.

Notícies relacionades:

Mètodes i productes per incubar els ous.
Peixos cardinals.

Vídeo: